Fluvi Jaune : Diferéncia entre lei versions
Linha 62 : | Linha 62 : | ||
== Istòria == |
== Istòria == |
||
=== Formacion === |
|||
L'aparicion dau Fluvi Jaune es una consequéncia de la formacion d'[[Imalaia]] e dau [[Plan Tibetan]] en seguida de la collision entre [[Índia]] e [[Eurasia]]. Dèu datar de 25 Ma car es probablament parallèla a la formacion dau [[Grand Plan de China dau Nòrd]] qu'es constituït dei depaus [[Sedimentacion|sedimentaris]] drenats per lo [[fluvi]]. Sa longor a conegut de variacions importantas en causa dei movements dei [[glacièr|glaciers]] [[imalaia]]ns, de l'avançada dei depaus d'[[alluvion]]s e dei cambiaments de liech dau riu. |
|||
=== De la Preïstòria a l'Edat Mejana === |
=== De la Preïstòria a l'Edat Mejana === |
Version del 28 abril de 2021 a 08.08
Fluvi Jaune / Huanghe | |
---|---|
Caracteristicas | |
Longor | 5 464 km |
Bacin | ? |
Bacin collector | Huanghe |
Debit mejan | 2 571 m3⋅s-1 |
Riu | |
S'escampa dins | Mar Jaune |
Geografia | |
Païses traversats | China |
Lo Fluvi Jaune o Huanghe (chinés: 黃河 ) es per la longor lo segond fluvi de China après lo Yangzi e lo seisen al mond amb 5 464 km. Nais dins las Montanhas Bayan Har, dins la província chinesa de Qinghai situada a l'oèst de China, e raja a travèrs nòu províncias chinesas abans de se getar dins la Mar Jauna (Golf de Bohai). Lo bacin del Fluvi Jaune s'espandís per 1 900 km amb una extension nòrd-sud de 1 100 km. La superfícia totala del bacin es de 742,443 km2.
Etimologia
Geografia e idrologia
Fònts e cors
Per convencion, lo cors es devesit entre tres partidas. Lo cors superior se situa dins lei vaus dau Plan Tibetan onte se situa la fònt dau fluvi. Lo cors mejan comença a la sortida de Tibet e s'acaba a l'intrada dau Grand Plan de China dau Nòrd. Lo cors inferior se situa dins aqueu plan fins au Golf de Bohai.
Lei fònts e la vau superiora
La fònt principala dau Fluvi Jaune es situada a 4 800 m dins lei Monts de Bayan Har, una cadena de montanhas dau nòrd-èst dau Plan Tibetan. Lo riu raja alora sus una distància de 350 km dins una vau relativament larga e plana que son altitud demenís lentament de 4 350 a 4 200 m. Es enquadrada per lei Monts Buqing au nòrd e per la cadena de Bayan Har au sud. Coma l'enclinason de la vau es febla, lo riu i a un traçat complèx amb plusors corbas. Se dirigís vèrs l'oèst per arribar ais lacs Gyaring e Ngoring que collèctan l'aiga eissit de divèrsei torrents e rius locaus.
Lo clima dins la premiera partida de la vau superiora dau Fluvi Jaune es eissuch, freg e ventós amb de precipitacions concentradas durant l'estiu. La vegetacion es de tipe aupenc ò estepic e la populacion es pauc nombrosa. Son activitat unica es lo norrigatge[1].
Après lo Lac Ngoring, lo riu quita lo Plan Tibetan en passant per un ensemble de gòrgas prefondas. Son cors es en partida dictat per la preséncia dei Monts de Kunlun, dei Monts Xiqing e dei Monts Min. La sortida dau Plan a luòc vèrs la vila de Lanzhou. Durant aqueu trajècte, lei regions traversadas presentan un clima similar a aqueu de la vau situada entre la fònt e lo Lac Gyaring (eissuch, freg e ventós). La populacion i es fòrça febla.
La vau mejana
La vau mejana dau Fluvi Jaune comença au nivèu de la vila de Heku. A una longor de 2 900 km. Travèrsa lo Plan de Loess e lo Plan d'Ordos segon una corba qu'es inicialament dirigida vèrs lo nòrd avans de virar vèrs l'èst e lo sud. L'aspècte dau fluvi varia fòrça dins aquelei regions. Pòu rajar dins de gòrgas prefondas e estrechas ò passar dins de plans clòts favorables a la formacion de corbas.
Constituïts de sediments arenós formats per lei glaciers imalaians durant lei darriers periòdes glaciaris, aquelei terrens son fòrça fresinós e aisament usats per l'aiga. La carga sedimentària aganta alora de valors fòrça importantas, de l'òrdre de 34 kg/m3 d'aiga[2]. Aqueu fenomèn es unic au sen dei fluvis majors de la planeta. En comparason, Colorado, que passa tanben dins de jaç geologics fragils, a una carga sedimentària de solament 10 kg/m3. Es renfòrçat per l'accion dei rius Wei, Luo e Jing que travèrsan tanben de regions de sediments glaciaris. Au totau, la quantitat totala de sediments transportats per lo Fluvi Jaune e seis afluents es estimada a 1,6 miliards de tonas cada an.
La vau bassa
La vau bassa dau Fluvi Jaune a actualament una longor de 700 km. Se situa dins lo Grand Plan de China dau Nòrd qu'es una region fòrça clòta formada per lei depaus sedimentaris drenats per lo fluvi. Lo procès a començat i a 25 milions d'ans. Lo traçat dau corrent d'aiga i es fòrça instable car la carga sedimentària entraïna la formacion de depaus que reauçan lentament lo fons[3]. La basa dau liech es ansin a una autor que se tròba 5 a 11 m au dessüs dei plans vesins[4]. En despiech de la construccion d'un important ret de levadas per canalizar lo riu, aquò es a l'origina d'inondacions grèvas que pòdon transformar lo traçat dau fluvi. Dins lei cas pus extrèms, lei bocas pòdon se desplaçar de plusors centenaus de quilomètres. Aqueu fenomèn, dich divagacions dau Fluvi Jaune, a fòrça marcat l'istòria de China.
Idrografia e inondacions
Lo debit mejan dau Fluvi Jaune es de 2 571 m3/s mai, dins lei fachs, es marcat per de variacions importantas. Pòu demenir fins a 200 m3/s entre març e junh. Durant aqueu periòde, lei prelèvaments d'aiga mai e mai importants realizats dins lei regions bassas de la vau pòdon i entraïnar d'assecaments quasi complèts. En revènge, entre junh e setembre, durant la sason dei pluejas, lo debit pòu agantar 25 000 m3/s.
En causa d'aquelei variacions e de la diferéncia d'autor entre son liech e lei plans vesins, lo Fluvi Jaune conoís d'inondacions frequentas, importantas e murtrieras. Es ansin considerat coma un dei fluvis pus perilhós de la planeta e son istòria es jalonada de catastròfas grèvas qu'an cambiat lo traçat de sa partida bassa. En particular, l'emplaçament de son embocadura es susceptible de migrar au nòrd ò au sud de la Peninsula de Shandong. Entre leis inondacions pus murtrieras, se pòdon citar aquelei de 11 apC a l'origina de la casuda de la dinastia Xin, de 1034-1048 qu'entraïnèron la destruccion de la mitat de la produccion agricòla dei províncias septentrionalas de China, de 1344 que favorizèt la revòuta Ming còntra la dinastia Yuan, de 1642 que destruguèt Kaifeng (300 000 mòrts), de 1887 que tuèt entre 900 000 e 2 000 000 d'abitants, de 1931 que tuèt entre un e quatre milions de personas e de 1938 que tuèt entre 500 000 e 900 000 abitants.
Lei causas d'aquelei catastròfas son pas totjorn naturalas. D'efiech, la rompedura volontària dei levadas dau Fluvi Jaune foguèt utilizada mai d'un còp per arrestar una invasion militara ò redurre una insureccion.
Istòria
Formacion
L'aparicion dau Fluvi Jaune es una consequéncia de la formacion d'Imalaia e dau Plan Tibetan en seguida de la collision entre Índia e Eurasia. Dèu datar de 25 Ma car es probablament parallèla a la formacion dau Grand Plan de China dau Nòrd qu'es constituït dei depaus sedimentaris drenats per lo fluvi. Sa longor a conegut de variacions importantas en causa dei movements dei glaciers imalaians, de l'avançada dei depaus d'alluvions e dei cambiaments de liech dau riu.
De la Preïstòria a l'Edat Mejana
De l'Edat Mejana ais inondacions deis ans 1930
Lo Fluvi Jaune dempuei 1938
Economia
Ecologia
Annèxs
Liames intèrnes
Bibliografia
- (fr) Initiatives pour l'avenir des grands fleuves, Fiche synoptique « Fleuve Jaune », consultada lo 27 d'abriu de 2021, [1].
Nòtas e referéncias
- ↑ (en) Hu Guangyin, Yu Lupeng, Dong Zhibao, Jin Huijun, Luo Dongliang, Wang Yixuan e Lai ZhongPing, « Holocene aeolian activity in the Headwater Region of the Yellow River, Northeast Tibet Plateau, China: A first approach by using OSL-dating », Catena, vol. 149, 2012, pp. 150-157.
- ↑ (en) T.R. Tregear, A Geography of China, 1965, pp. 218-219.
- ↑ Aperaquí 75% dei sediments drenats per lo fluvi arriban pas a la mar.
- ↑ Lei diferéncias d'autor pus importantas (13 a 20 m) se tròban dins la region de Kaifeng.