Ans 1860 : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 6 : Linha 6 :
<br/>
<br/>
'''1860''' : en [[Mexic]], reconquista de la [[capitala]], perduda en [[1858]], per lo govèrn liberau de [[Benito Juárez]]. Pasmens, l'insureccion conservatritz contunièt dins divèrsei províncias sostenguda per la Glèisa. De mai, lei liberaus deguèron faciar la question de l'important deute public mexican.
'''1860''' : en [[Mexic]], reconquista de la [[capitala]], perduda en [[1858]], per lo govèrn liberau de [[Benito Juárez]]. Pasmens, l'insureccion conservatritz contunièt dins divèrsei províncias sostenguda per la Glèisa. De mai, lei liberaus deguèron faciar la question de l'important deute public mexican.
<br/>
[[Fichièr:Looting of the Yuan Ming Yuan by Anglo French forces in 1860.jpg|thumb|right|Pilhatge dau [[Palais d'Estiu]] deis emperaires per lei Francobritanics.]]
{{veire|Segonda Guèrra de l'òpi}}
'''1860''' : conquista de [[Tianjin]] e de [[Pequin]] per lei Francobritanics que poguèron pilhar lo [[Palais d'Estiu]] deis emperaires. Après aquelei desfachas, lo govèrn chinés deguèt acceptar de signar la [[Convencion de Pequin]] qu'agravèt lei clausas dau [[tractat de Tianjin]]. Lei ponchs principaus de la convencion èran la reconóissança dau [[tractat de Tianjin]], la dubertura de Tianjin coma pòrt comerciau, la cession de la peninsula de Kowloon ai Britanics per aumentar la superficia de sa colonia de Hong Kong, la libertat de culte per lei crestians chinés, lo pagament d'una indemnitat importanta e la cession ai Rus de la [[Manchória]] Exteriora e dau krai d'Ussuri.
<br/>
'''1860''' : per demòstrar sa poissança novèla, [[Japon]] mandèt un [[naviri]] de guèrra modèrne, amb una ambaissada, ais [[Estats Units d'America]]. Pasmens, lo viatge foguèt trebolat per l'[[assassinat]] a l'exterior dau [[castèu d'Edo]] d'[[Ii Naosuke]], conselhier que menava leis afaires dau país dempuei [[1858]] e partisan important de la modernizacion de [[Japon]]. Aquò entraïnèt una crisi e lei conselhiers dau [[shogun]], un enfant de 14 ans, deguèron acceptar un raprochament ambé l'emperaire per gardar lo poder.


== Cultura ==
== Cultura ==

Version del 27 octobre de 2020 a 16.39

../.. | Ans 1830 | Ans 1840 | Ans 1850 | Ans 1860 | Ans 1870 | Ans 1880 | Ans 1890 | ../..

Istòria

1860 : intrada en aplicacion d'una reforma regardant la proprietat agricòla. Son objectiu èra de reprendre lo contraròtle dei tenenements tenguts per lo clergat, premier proprietari dau país. A la fin de l'annada, lo negus Tewodros II deguèt reprimir una insureccion dins lo nòrd. Pasmens, aquò foguèt solament lo començament d'una multiplicacion dei revòutas entraïnadas per l'aumentacion deis impòsts necessaris per sostenir la modernizacion d'Etiopia.
1860 : en Mexic, reconquista de la capitala, perduda en 1858, per lo govèrn liberau de Benito Juárez. Pasmens, l'insureccion conservatritz contunièt dins divèrsei províncias sostenguda per la Glèisa. De mai, lei liberaus deguèron faciar la question de l'important deute public mexican.

Pilhatge dau Palais d'Estiu deis emperaires per lei Francobritanics.
Article detalhat: Segonda Guèrra de l'òpi.

1860 : conquista de Tianjin e de Pequin per lei Francobritanics que poguèron pilhar lo Palais d'Estiu deis emperaires. Après aquelei desfachas, lo govèrn chinés deguèt acceptar de signar la Convencion de Pequin qu'agravèt lei clausas dau tractat de Tianjin. Lei ponchs principaus de la convencion èran la reconóissança dau tractat de Tianjin, la dubertura de Tianjin coma pòrt comerciau, la cession de la peninsula de Kowloon ai Britanics per aumentar la superficia de sa colonia de Hong Kong, la libertat de culte per lei crestians chinés, lo pagament d'una indemnitat importanta e la cession ai Rus de la Manchória Exteriora e dau krai d'Ussuri.
1860 : per demòstrar sa poissança novèla, Japon mandèt un naviri de guèrra modèrne, amb una ambaissada, ais Estats Units d'America. Pasmens, lo viatge foguèt trebolat per l'assassinat a l'exterior dau castèu d'Edo d'Ii Naosuke, conselhier que menava leis afaires dau país dempuei 1858 e partisan important de la modernizacion de Japon. Aquò entraïnèt una crisi e lei conselhiers dau shogun, un enfant de 14 ans, deguèron acceptar un raprochament ambé l'emperaire per gardar lo poder.

Cultura

Sciéncias e tecnicas

Decès

Liames intèrnes

Bibliografia

Nòtas e referéncias