Ans 1850 : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 9 : Linha 9 :
<br/>
<br/>
'''1852''' : perseguida dei debats e dei luchas regardant l'abolicion ò lo mantenement de l'[[esclavatge]] ambé la publicacion dau roman ''Uncle Tom's Cabin'' de la jornalista e escribana [[Harriet Beecher Stowe]] ([[1811]]-[[1896]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' André Kaspi, ''Les Américains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945'', Seuil, 1986, p. 156</ref>. Succès major, lo libre agravèt lei tensions entre lei dos camps e aguèt un ròtle important dins lei progrès de l'abolicionisme entre lei populacions dau nòrd deis [[Estats Units d'America]].
'''1852''' : perseguida dei debats e dei luchas regardant l'abolicion ò lo mantenement de l'[[esclavatge]] ambé la publicacion dau roman ''Uncle Tom's Cabin'' de la jornalista e escribana [[Harriet Beecher Stowe]] ([[1811]]-[[1896]])<ref>'''[[francés|(fr)]]''' André Kaspi, ''Les Américains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945'', Seuil, 1986, p. 156</ref>. Succès major, lo libre agravèt lei tensions entre lei dos camps e aguèt un ròtle important dins lei progrès de l'abolicionisme entre lei populacions dau nòrd deis [[Estats Units d'America]].
<br/>
'''1853''' : conclusion de la [[Crompa Gadsden]] ambé [[Mexic]]. Permetèt l'annexion d'un territòri d'aperaquí {{formatnum:77000}} km² dau [[nòrd]] [[mexic]]an en cambi de 10 milions de [[dolar]]s. Aquò deviá permetre de bastir un [[camin de fèrre]] transcontinentau mai lo projècte mau capitèt. Lo territòri novèu foguèt integrat au sen de [[Nòu Mexic]] (après la Guèrra de Secession, una partida foguèt cedida a [[Arizòna]]).
<br/>
'''1853''' : progrès de la [[Revòuta Taiping]] après la conquista de [[Nanquin]] (19 de març) que venguèt la capitala de l'insureccion. En revènge, una ofensiva dei rebèls en direccion de [[Pequin]] mau capitèt a la fin de l'annada maugrat l'ocupacion de [[Tianjin]] (30 d'octòbre).
<br/>
'''1853''' : en [[Japon]], arribada d'una flòta [[USA|estatsunidenca]] cargada de fòrçar lo país a abandonar sa politica isolacionista. En parallèl, mòrt dau shogun [[Tokugawa Ieyoshi]] que foguèt remplaçat per [[Tokugawa Iesada]]. Dins lei fachs, sei conselhiers assegurèron la gestion de l'Estat.
<br/>
<br/>
[[Fichièr:James Robertson (British - Sailor's Battery - Google Art Project.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] d'una posicion d'[[artilhariá]] britanica durant la [[Guèrra de Crimèa]].]]
[[Fichièr:James Robertson (British - Sailor's Battery - Google Art Project.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] d'una posicion d'[[artilhariá]] britanica durant la [[Guèrra de Crimèa]].]]
Linha 36 : Linha 42 :
* [[Christian Orsted]], sabent [[Danemarc|danés]].
* [[Christian Orsted]], sabent [[Danemarc|danés]].
* [[Robert Peel]], Premier Ministre dau [[Reiaume Unit]].
* [[Robert Peel]], Premier Ministre dau [[Reiaume Unit]].
* [[Matthew Perry]], [[comodòr]] [[USA|estatsunidenc]].
* [[John Lloyd Stephens]], explorator [[USA|estatsunidenc]].
* [[John Lloyd Stephens]], explorator [[USA|estatsunidenc]].
* [[Zachary Taylor]], president [[USA|estatsunidenc]].
* [[Zachary Taylor]], president [[USA|estatsunidenc]].
* [[Louis Jacques Thénard]], quimista [[França|francés]].
* [[Louis Jacques Thénard]], quimista [[França|francés]].
* [[Tokugawa Ieyoshi]], [[shogun]] de [[Japon]].
</div>
</div>



Version del 27 octobre de 2020 a 15.14

../.. | Ans 1820 | Ans 1830 | Ans 1840 | Ans 1850 | Ans 1860 | Ans 1870 | Ans 1880 | ../..

Istòria

Article detalhat: Revòuta Taiping.

1851 : començament de la Revòuta Taiping amb la presa de la vila fortificada de Yong'an. Dins lo nòrd dau país, començament de la Revòuta dei Nian après una venguda deis aigas catastroficas dau Fluvi Jaune.
1852 : en França, un referendum restaurèt l'Empèri sota la direccion de Napoleon III.
1852 : perseguida dei debats e dei luchas regardant l'abolicion ò lo mantenement de l'esclavatge ambé la publicacion dau roman Uncle Tom's Cabin de la jornalista e escribana Harriet Beecher Stowe (1811-1896)[1]. Succès major, lo libre agravèt lei tensions entre lei dos camps e aguèt un ròtle important dins lei progrès de l'abolicionisme entre lei populacions dau nòrd deis Estats Units d'America.
1853 : conclusion de la Crompa Gadsden ambé Mexic. Permetèt l'annexion d'un territòri d'aperaquí 77 000 km² dau nòrd mexican en cambi de 10 milions de dolars. Aquò deviá permetre de bastir un camin de fèrre transcontinentau mai lo projècte mau capitèt. Lo territòri novèu foguèt integrat au sen de Nòu Mexic (après la Guèrra de Secession, una partida foguèt cedida a Arizòna).
1853 : progrès de la Revòuta Taiping après la conquista de Nanquin (19 de març) que venguèt la capitala de l'insureccion. En revènge, una ofensiva dei rebèls en direccion de Pequin mau capitèt a la fin de l'annada maugrat l'ocupacion de Tianjin (30 d'octòbre).
1853 : en Japon, arribada d'una flòta estatsunidenca cargada de fòrçar lo país a abandonar sa politica isolacionista. En parallèl, mòrt dau shogun Tokugawa Ieyoshi que foguèt remplaçat per Tokugawa Iesada. Dins lei fachs, sei conselhiers assegurèron la gestion de l'Estat.

Fotografia d'una posicion d'artilhariá britanica durant la Guèrra de Crimèa.
Article detalhat: Guèrra de Crimèa.

1853-1856 : guèrra de Crimèa entre Russia e una aliança gropant l'Empèri Otoman, França e lo Reiaume Unit. Entraïnada per lei menaçadas russas en direccion de l'Empèri Otoman, s'acabèt per una victòria aliada que permetèt d'empedir tota expansion russa vèrs lo sud.

Cultura

Sciéncias e tecnicas

1851 : invencion d'una ròda novèla per lei molins d'aiga per l'engenhaire francés Alphonse Sagebien (1807-1892). Permetèt d'aumentar d'un biais important lo rendement mai aqueu sistèma — e tota la tecnologia dei molins d'aiga — foguèt lèu suplantat per l'eficacitat dei turbinas.
1851 : lo Francés Gustave Le Gray (1820-1884) e lo Britanic Frederick Scott Archer (1813-1857) desvolopèron d'un biais independent un procès fotografic, dich collodion umid, qu'anava s'impausar fins ais ans 1870. A respècte dei sistèmas precedents, utilizava una solucion de nitrocellulòsa, d'alcoòl e d'etèr per melhorar la fixacion de l'imatge au supòrt. La qualitat de l'imatge èra tanben superiora. En revènge, la tecnica necessitava tractament rapide per revelar l'imatge e la nitrocellulòsa es una substància perilhosa en causa de son caractèr fòrça inflamable. Tres variantas d'aquela tecnica apareguèt : l'ambrotupe (un imatge positiu sus una placa de veire), lo ferrotipe ò tintipe (un imatge positiu sus una placa de metau) e un metòde basat sus un imatge negatiu sus una vitra.
1852 : premiera enonciacion dau premier e dau segond principis de la termodinamica per William Thomson (lord Kelvin).

Decès

Liames intèrnes

Bibliografia

Nòtas e referéncias

  1. (fr) André Kaspi, Les Américains. Tome 1 : Naissance et essor des Etats-Units 1607-1945, Seuil, 1986, p. 156