Isaac Newton : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 36 : | Linha 36 : | ||
Es tanben conegut per la generalizacion del [[Formula del binòmi de Newton|teorèma del binòmi]] e l'invencion dita del [[metòde de Newton]] permetent de trobar d'aproximacions d'un zèro (o racina) d'una [[fonccion reala d'una variabla reala]]. |
Es tanben conegut per la generalizacion del [[Formula del binòmi de Newton|teorèma del binòmi]] e l'invencion dita del [[metòde de Newton]] permetent de trobar d'aproximacions d'un zèro (o racina) d'una [[fonccion reala d'una variabla reala]]. |
||
Newton mostrèt que los movements dels objèctes sus [[Tèrra]] e dels [[Objèctes celestials|còs celestials]] son governats per las meteissas [[Lei naturala|leis naturalas ]]; en se basant sus las [[leis de Kepler]] sul movement de las [[planeta]]s<ref>[https://books.google.fr/books?id=lOUz0PGbdfMC&printsec=frontcover#PPA50,M1 ''Lei de la gravitacion universala''] - Newton, [[Leonhard Euler|Euler]] e [[Pierre-Simon de Laplace|Laplace]]. De Prosper Schroeder, {{p.|50-51}}.</ref>, devolopèt la [[ |
Newton mostrèt que los movements dels objèctes sus [[Tèrra]] e dels [[Objèctes celestials|còs celestials]] son governats per las meteissas [[Lei naturala|leis naturalas ]]; en se basant sus las [[leis de Kepler]] sul movement de las [[planeta]]s<ref>[https://books.google.fr/books?id=lOUz0PGbdfMC&printsec=frontcover#PPA50,M1 ''Lei de la gravitacion universala''] - Newton, [[Leonhard Euler|Euler]] e [[Pierre-Simon de Laplace|Laplace]]. De Prosper Schroeder, {{p.|50-51}}.</ref>, devolopèt la [[Lei de la gravitacion universala]]. |
||
Son obratge ''[[Philosophiae naturalis principia mathematica|Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica]]'', publica en [[1687]], es considerat coma una òbra màger dins l'[[istòria de las sciéncias]]. Es dins aqueste que descrit la lei universala de la gravitacion, formula las tres leis universalas del movement e geta las basas de la mecanica classica. Faguèt tanben de recercas dins los domenis de la [[teologia]] e de l'[[alquimia]]. |
Son obratge ''[[Philosophiae naturalis principia mathematica|Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica]]'', publica en [[1687]], es considerat coma una òbra màger dins l'[[istòria de las sciéncias]]. Es dins aqueste que descrit la lei universala de la gravitacion, formula las tres leis universalas del movement e geta las basas de la mecanica classica. Faguèt tanben de recercas dins los domenis de la [[teologia]] e de l'[[alquimia]]. |
Version del 14 octobre de 2020 a 19.43
Isaac Newton
| |
---|---|
Naissença | 4 de genièr de 1643 Colsterworth, Lincolnshire, Anglatèrra |
Decès | 31 de març de 1727 Londres, Anglatèrra |
País d'origina | Anglatèrra |
Nacionalitat | |
Profession | Fisician e matematician |
Ocupacion | |
Luòc de trabalh | |
Distincions |
Sir Isaac Newton (4 de genièr de 1643 - 31 de març de 1727 dins lo calendièr gregorian) foguèt un filosòf, teologian, matematician e fisician anglés. Newton es un dels personatges pus emblematics dins lo domeni de las sciéncias, e es conoscut subretot per son elaboracion de la mecanica classica, sa teoria de la gravitacion universala e la creacion, concurrentament amb Leibniz, del calcul infinitesimal. En optica, desvolopèt una teoria de la color basada sus l'observacion, qu'un prisma descompausa la lutz blanca en un espèctre visible. Tanben inventèt lo telescòpi de reflexion compausat d'un miralh primari concau que recebèt lo nom de telescòpi de Newton.
En mecanica, establiguèt las tres leis universalas del movement que constituisson de principis a la basa de la granda teoria de Newton que concerna lo movement dels còs, teoria nomenada uèi « mecanica newtoniana » o encara « mecanica classica ».
Es tanben conegut per la generalizacion del teorèma del binòmi e l'invencion dita del metòde de Newton permetent de trobar d'aproximacions d'un zèro (o racina) d'una fonccion reala d'una variabla reala.
Newton mostrèt que los movements dels objèctes sus Tèrra e dels còs celestials son governats per las meteissas leis naturalas ; en se basant sus las leis de Kepler sul movement de las planetas[1], devolopèt la Lei de la gravitacion universala.
Son obratge Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica, publica en 1687, es considerat coma una òbra màger dins l'istòria de las sciéncias. Es dins aqueste que descrit la lei universala de la gravitacion, formula las tres leis universalas del movement e geta las basas de la mecanica classica. Faguèt tanben de recercas dins los domenis de la teologia e de l'alquimia.
- ↑ Lei de la gravitacion universala - Newton, Euler e Laplace. De Prosper Schroeder, p. 50-51.