Isaac Newton : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 36 : Linha 36 :
Es tanben conegut per la generalizacion del [[Formula del binòmi de Newton|teorèma del binòmi]] e l'invencion dita del [[metòde de Newton]] permetent de trobar d'aproximacions d'un zèro (o racina) d'una [[fonccion reala d'una variabla reala]].
Es tanben conegut per la generalizacion del [[Formula del binòmi de Newton|teorèma del binòmi]] e l'invencion dita del [[metòde de Newton]] permetent de trobar d'aproximacions d'un zèro (o racina) d'una [[fonccion reala d'una variabla reala]].


Newton mostrèt que los movements dels objèctes sus [[Tèrra]] e dels [[Objèctes celestials|còs celestials]] son governats per las meteissas [[Lei naturala|leis naturalas ]]; en se basant sus las [[leis de Kepler]] sul movement de las [[planeta]]s<ref>[https://books.google.fr/books?id=lOUz0PGbdfMC&printsec=frontcover#PPA50,M1 ''Lei de la gravitacion universala''] - Newton, [[Leonhard Euler|Euler]] e [[Pierre-Simon de Laplace|Laplace]]. De Prosper Schroeder, {{p.|50-51}}.</ref>, devolopèt la [[lei universala de la gravitacion]].
Newton mostrèt que los movements dels objèctes sus [[Tèrra]] e dels [[Objèctes celestials|còs celestials]] son governats per las meteissas [[Lei naturala|leis naturalas ]]; en se basant sus las [[leis de Kepler]] sul movement de las [[planeta]]s<ref>[https://books.google.fr/books?id=lOUz0PGbdfMC&printsec=frontcover#PPA50,M1 ''Lei de la gravitacion universala''] - Newton, [[Leonhard Euler|Euler]] e [[Pierre-Simon de Laplace|Laplace]]. De Prosper Schroeder, {{p.|50-51}}.</ref>, devolopèt la [[Lei de la gravitacion universala]].


Son obratge ''[[Philosophiae naturalis principia mathematica|Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica]]'', publica en [[1687]], es considerat coma una òbra màger dins l'[[istòria de las sciéncias]]. Es dins aqueste que descrit la lei universala de la gravitacion, formula las tres leis universalas del movement e geta las basas de la mecanica classica. Faguèt tanben de recercas dins los domenis de la [[teologia]] e de l'[[alquimia]].
Son obratge ''[[Philosophiae naturalis principia mathematica|Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica]]'', publica en [[1687]], es considerat coma una òbra màger dins l'[[istòria de las sciéncias]]. Es dins aqueste que descrit la lei universala de la gravitacion, formula las tres leis universalas del movement e geta las basas de la mecanica classica. Faguèt tanben de recercas dins los domenis de la [[teologia]] e de l'[[alquimia]].

Version del 14 octobre de 2020 a 19.43

Isaac Newton
Retrach de
Retrach de
Naissença 4 de genièr de 1643
Colsterworth, Lincolnshire, Anglatèrra
N. a
Decès 31 de març de 1727
Londres, Anglatèrra
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Bandièra: AnglatèrraAnglatèrra
Nacionalitat
Profession Fisician e matematician
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions
Mestressas
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Sir Isaac Newton (4 de genièr de 1643 - 31 de març de 1727 dins lo calendièr gregorian) foguèt un filosòf, teologian, matematician e fisician anglés. Newton es un dels personatges pus emblematics dins lo domeni de las sciéncias, e es conoscut subretot per son elaboracion de la mecanica classica, sa teoria de la gravitacion universala e la creacion, concurrentament amb Leibniz, del calcul infinitesimal. En optica, desvolopèt una teoria de la color basada sus l'observacion, qu'un prisma descompausa la lutz blanca en un espèctre visible. Tanben inventèt lo telescòpi de reflexion compausat d'un miralh primari concau que recebèt lo nom de telescòpi de Newton.

En mecanica, establiguèt las tres leis universalas del movement que constituisson de principis a la basa de la granda teoria de Newton que concerna lo movement dels còs, teoria nomenada uèi « mecanica newtoniana » o encara « mecanica classica ».

Es tanben conegut per la generalizacion del teorèma del binòmi e l'invencion dita del metòde de Newton permetent de trobar d'aproximacions d'un zèro (o racina) d'una fonccion reala d'una variabla reala.

Newton mostrèt que los movements dels objèctes sus Tèrra e dels còs celestials son governats per las meteissas leis naturalas ; en se basant sus las leis de Kepler sul movement de las planetas[1], devolopèt la Lei de la gravitacion universala.

Son obratge Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica, publica en 1687, es considerat coma una òbra màger dins l'istòria de las sciéncias. Es dins aqueste que descrit la lei universala de la gravitacion, formula las tres leis universalas del movement e geta las basas de la mecanica classica. Faguèt tanben de recercas dins los domenis de la teologia e de l'alquimia.


Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Isaac Newton.

  1. Lei de la gravitacion universala - Newton, Euler e Laplace. De Prosper Schroeder, p. 50-51.