Armand Lunèl : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Capsot (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 4 : Linha 4 :
}}
}}
[[File:Armand Lunel 25 mars 1920.jpg|thumb|right|200px|Armand Lunèl (1920)]]
[[File:Armand Lunel 25 mars 1920.jpg|thumb|right|200px|Armand Lunèl (1920)]]
'''Armand Lunèl''' ([[Ais de Provença]], [[9 de junh]] de [[1892]]) fuguèt un escriveire [[Occitània|occitan]] de [[Provença]], d'expression francesa. Es conegut per èsser lo darrièr locutor del [[shuadit]], varietat de judeooccitan pròpria de l'airau provençau.
'''Armand Lunèl''' ([[Ais de Provença]], [[9 de junh]] de [[1892]]) fuguèt un escriveire [[Occitània|occitan]] de [[Provença]], d'expression francesa. Es conegut per èsser lo darrièr locutor de [[shuadit]], varietat de [[judeooccitan]] pròpria de l'airau provençau.


== Biografia ==
== Biografia ==

Version del 20 setembre de 2020 a 12.14

Armand Lunèl (1920)

Armand Lunèl (Ais de Provença, 9 de junh de 1892) fuguèt un escriveire occitan de Provença, d'expression francesa. Es conegut per èsser lo darrièr locutor de shuadit, varietat de judeooccitan pròpria de l'airau provençau.

Biografia

Nasquèt lo 9 de junh 1892 a Ais de Provença dins una familha jusieva presenta dempuei mantas generacions en Provença. Fuguèt ensenhaire a l'Universitat de Mónegue. Recebèt lo primier Prèmi Renaudot en 1926 per son roman Nicolo-Peccavi e lo Grand Prèmi Gobert en 1976 per Juifs du Languedoc, de la Provence et des États français du Pape. Amic d'enfança dau compositor Dàrius Milhaud, escriguèt lei librets de seis opèras, Les malheurs d’Orphée (1924) e Esther de Carpentras (1938).

Es lo darrier locutor conegut dau shuadit (o judeoprovençau). Se considèra que la data de la desparicion d'aquela varietat d'occitan es la data de sa mòrt. Defuntèt en 1977.

Bibliografia

  • L'imagerie du cordier, La Nouvelle Revue Française, París, 1924.
  • Nicolo-Peccavi ou L'affaire Dreyfus à Carpentras, Gallimard, París, 1926.
  • Le balai de sorcière, Gallimard, París, 1935.
  • Jérusalem à Carpentras, Gallimard, 1937.
  • Les amandes d'Aix, Gallimard, París, 1949.
  • La belle à la fontaine, A. Fayard, París, 1959.
  • J'ai vu vivre la Provence, A. Fayard, París, 1962.
  • Juifs du Languedoc, de la Provence et des États français du Pape, éditions Albin Michel, París, 1975.
  • Les chemins de mon judaïsme et divers inédits, presentat per Georges Jessula, L'Harmattan, París, 1993.