Ans 1520 : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 6 : Linha 6 :
<br/>
<br/>
'''1520''' : dins l'[[Empèri Otoman]], mòrt dau sultan [[Selim Ièr|Selim I{{èr}}]] que foguèt remplaçat per son fiu [[Soliman lo Magnific|Soliman]].
'''1520''' : dins l'[[Empèri Otoman]], mòrt dau sultan [[Selim Ièr|Selim I{{èr}}]] que foguèt remplaçat per son fiu [[Soliman lo Magnific|Soliman]].
<br/>
[[Fichièr:The Conquest of Tenochtitlan.jpg|thumb|right|Representacion dau [[sètge de Tenochtitlan]] realizada durant la segonda mitat dau sègle XVII.]]
'''1520-1521''' : revòuta generala deis [[Civilizacion astèca|Astècs]] còntra leis [[Espanha|Espanhòus]]. Pasmens, mau capitèron d'anientar lei tropas de [[Hernán Cortés]] a la [[batalha d'Otumba]] e foguèron durament tocats per la [[variòla]]. Ansin, après aver reorganizat son armada, lo ''[[conquistador]]'' poguèt assetjar [[Tenochtitlan]] que [[Sètge de Tenochtitlan|Tenochtitlan]] que capitulèt lo 13 d'aost de [[1521]] après la mòrt d'au mens {{formatnum:150000}} defensors e abitants.


== Cultura ==
== Cultura ==

Version del 7 setembre de 2020 a 05.38

../.. | Ans 1490 | Ans 1500 | Ans 1510 | Ans 1520 | Ans 1530 | Ans 1540 | Ans 1550 | ../..

Istòria

v. 1520 : consequéncia de l'arribada deis Europèus en Mesoamerica, una importanta epidèmia de variòla, malautiá encara desconeguda dins la region, comencèt de decimar lei populacions localas. En certaneis endrechs, lo taus de mortalitat agantèt 90%[1].
1520 : dins l'Empèri Otoman, mòrt dau sultan Selim Ièr que foguèt remplaçat per son fiu Soliman.

Representacion dau sètge de Tenochtitlan realizada durant la segonda mitat dau sègle XVII.

1520-1521 : revòuta generala deis Astècs còntra leis Espanhòus. Pasmens, mau capitèron d'anientar lei tropas de Hernán Cortés a la batalha d'Otumba e foguèron durament tocats per la variòla. Ansin, après aver reorganizat son armada, lo conquistador poguèt assetjar Tenochtitlan que Tenochtitlan que capitulèt lo 13 d'aost de 1521 après la mòrt d'au mens 150 000 defensors e abitants.

Cultura

Sciéncias e tecnicas

Decès

Liames intèrnes

Bibliografia

Nòtas e referéncias

  1. (en) Frank Fenner, Smallpox and Its Eradication, History of International Public Health, N°6, 1988, World Health Organization.