Ans 1510 : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 6 : Linha 6 :
<br/>
<br/>
'''1511''' : perseguida dei conquistas [[Portugal|portuguesas]] dins l'[[Ocean Indian]] amb la presa de [[Malacca]].
'''1511''' : perseguida dei conquistas [[Portugal|portuguesas]] dins l'[[Ocean Indian]] amb la presa de [[Malacca]].
<br/>
[[Fichièr:Sekumname1525 Chaldiran battle.jpg|thumb|right|Representacion iraniana de la [[batalha de Chaldiran]].]]
'''1514''' : inquiets de l'emergéncia de la [[Iran|Pèrsia Safavida]], leis [[Empèri Otoman|Otomans]] ataquèron en direccion dau plan iranian. Infligiguèron una importanta desfacha a l'armada pèrsa a la [[batalha de Chaldiran]] mai poguèron pas esplechar son succès maugrat la presa ulteriora de [[Tabriz]]. Dins aquò, lei Safavidas menacèron plus lo territòri otoman avans lo sègle XVII.


== Cultura ==
== Cultura ==

Version del 28 agost de 2020 a 20.57

../.. | Ans 1480 | Ans 1490 | Ans 1500 | Ans 1510 | Ans 1520 | Ans 1530 | Ans 1540 | ../..

Istòria

1510 : conquista de Goa per Portugau.
1511 : perseguida dei conquistas portuguesas dins l'Ocean Indian amb la presa de Malacca.

Representacion iraniana de la batalha de Chaldiran.

1514 : inquiets de l'emergéncia de la Pèrsia Safavida, leis Otomans ataquèron en direccion dau plan iranian. Infligiguèron una importanta desfacha a l'armada pèrsa a la batalha de Chaldiran mai poguèron pas esplechar son succès maugrat la presa ulteriora de Tabriz. Dins aquò, lei Safavidas menacèron plus lo territòri otoman avans lo sègle XVII.

Cultura

Sciéncias e tecnicas

Fotografia d'una mòstra fabricada per lo relotgier Peter Henlein.

1512 : fabricacion de la premiera mòstra de pòcha per lo relotgier alemand Peter Henlein (vèrs 1485 - 1542).
1513 : publicacion d'un resumit de la teoria eliocentrica dau prèire e astronòm polonés Nicolau Copernic (1473-1543). Maucontentat dei prediccions realizadas amb lo sistèma antic de Ptolemèu, prepausèt una vision novèla e revolucionari d'un sistèma onte lei planetas orbitavan a l'entorn dau Soleu. Pasmens, gardèt son tèxte secrèt — franc de quauqueis amics — en causa de sa crenhença dei reaccions de la Glèisa e sa teoria foguèt pas difusada avans sa mòrt en 1543.

Decès

Liames intèrnes

Bibliografia

Nòtas e referéncias