Piano : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
→‎Istòria : Referéncias
Vilho-Veli (discussion | contribucions)
File
Linha 5 : Linha 5 :
{{1000 fondamentals}}
{{1000 fondamentals}}
[[Imatge:Steinway & Sons concert grand piano, model D-274, manufactured at Steinway's factory in Hamburg, Germany.png|thumb|300px|Un piano]]
[[Imatge:Steinway & Sons concert grand piano, model D-274, manufactured at Steinway's factory in Hamburg, Germany.png|thumb|300px|Un piano]]
[[File:De Pianoles door Henriëtte Ronner-Knip.jpg|thumb|Henriëtte Ronner-Knip (1897)]]
Un '''piano''' es un [[instrument de musica]] [[Polifonia|polifonic]] de clavièr de la [[Instrument de còrdas|familha de còrdas]] [[Instrument de còrdas picadas|picadas]]. En bèth prémer sus cadua de las soas tòcas òm hè trucar un martèth caperat sus ua de las soas còrdas d'acer ; aqueth martèth que truca en tot arrebotar sus la còrda çò qui la deisha vibrar dinc a l'amortosiment deu son son.
Un '''piano''' es un [[instrument de musica]] [[Polifonia|polifonic]] de clavièr de la [[Instrument de còrdas|familha de còrdas]] [[Instrument de còrdas picadas|picadas]]. En bèth prémer sus cadua de las soas tòcas òm hè trucar un martèth caperat sus ua de las soas còrdas d'acer ; aqueth martèth que truca en tot arrebotar sus la còrda çò qui la deisha vibrar dinc a l'amortosiment deu son son.



Version del 10 agost de 2020 a 16.44

Un piano
Henriëtte Ronner-Knip (1897)

Un piano es un instrument de musica polifonic de clavièr de la familha de còrdas picadas. En bèth prémer sus cadua de las soas tòcas òm hè trucar un martèth caperat sus ua de las soas còrdas d'acer ; aqueth martèth que truca en tot arrebotar sus la còrda çò qui la deisha vibrar dinc a l'amortosiment deu son son.

Lo piano qu'ei un deus instruments de musica los mei espanduts a maugrat deu son còst eslhevat e deu son pes qui representa ua empacha a la soa mobilitat. L'endom deu son clavièr que'u permet de jogar sol, en musica de crampa e orquèstra en acompaniment o en solo e, sustot qu'ei un instrument capable d'acompanhar los autes musicians solistas en repeticion o audicions.

Istòria

Piano deu provençau Loís Bas, 1781

L'invencion deu piano que's deu a la rescontra de dus principis : lo de las còrdas picadas qui's practicas desempuish mantuns sègle sus instruments shens nat clavier com lo cibalum deu tzigans o lo tamborin de còrdas emplegat dens lo Pirenèus ; lo segon princi, eth tanben hèra ancian,qu'ei l'invencion deu clavier, conegut desempuish l'epòca romana dab l'idraulos e desvolopat despuish sus instrument de vent com l'orgue, sus instruments de còrdas hregadas com la sonsaina e tanben sus sus instrument de còrdas picadas durant l'Etat Mejana, la reneishença e los temps barròcs dab instruments com lo virginal, l'espineta e lo clavecin.

Los purmèrs pianos que hon desvolopats per l'italian Bartolomeo Cristofori a la debuta deu sègle XVIII e, a maugrat de la loa navèra tecnologia de trucar e lòc de picar las còrdas, que sonavan haut o baish com clavecins. L'objectiu de Cristofori qu'èra de desvolopar un instrument qui deisharé sonar la còrda après l'aver trucada enlòc de l'estancar com ac hèn los plèctres deu clavecin ; que'u calèva donc inventar un principi entà arrebotar sus la còrdas enlòc de la puntejar e dabun maviment d'anar e tornar.

Durant decada e quitament sègles l'instrument que's devolopè au mejan d'innovacion que melhoren contament lo son son. Au dia de uei, la tecnologia deu piano numeric desprovesit de nada còrdas mes imitant lo son deu piano e las sensacion deu son clavier en tot auherir un instrument leugèr de bon transportar que's desvolopa.

Referéncias

88 notes pour piano solo, Jean-Pierre Thiollet, Neva Ed., 2015. ISBN 978 2 3505 5192 0