Sègle XIII : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 56 : Linha 56 :
<br/>
<br/>
[[Fichièr:Magna Carta (British Library Cotton MS Augustus II.106).jpg|thumb|right|Fotografia de la [[Magna Carta]].]]
[[Fichièr:Magna Carta (British Library Cotton MS Augustus II.106).jpg|thumb|right|Fotografia de la [[Magna Carta]].]]
'''1215''' : afeblit per sei desfachas de [[1214]], lo rèi [[Joan I d'Anglatèrra|Joan I{{èr}} d'Anglatèrra]] foguèt obligat d'adoptar la [[Magna Carta]]. Aqueu tèxte limitava l'arbitrari reiau e assegurava lo drech a la libertat individuala ò lo contraròtle de l'[[impòst]] per lo Grand Conseu dau Reiaume. Dins aquò, lo rèi assaièt de retirar son tèxte e lei barons anglés prepausèron alora la corona dau reiaume au [[Loís VIII de França|Loís de França]].
'''1215''' : afeblit per sei desfachas de [[1214]], lo rèi [[Joan I d'Anglatèrra|Joan I{{èr}} d'Anglatèrra]] foguèt obligat d'adoptar la [[Magna Carta]]. Aqueu tèxte limitava l'arbitrari reiau e assegurava lo drech a la libertat individuala ò lo contraròtle de l'[[impòst]] per lo Grand Conseu dau Reiaume. Dins aquò, lo rèi assaièt de retirar son tèxte e lei barons anglés prepausèron alora la corona dau reiaume au [[Loís VIII de França|Loís de França]] (→ [[1216]]).
<br/>
<br/>
[[Fichièr:Flag of Occitania (with star).svg|20px]] '''1215''' : sancionant la desfacha tolosenca, lo concili de Latran donèt la quasi totalitat dei fèus dau còmte [[Ramon VI de Tolosa]] a [[Simon IV de Montfòrt|Simon de Montfòrt]]. Lo venceire s'installèt a [[Tolosa]] e aviá juridicament ganhat la guèrra. Pasmens, son autoritat èra totjorn pas reconeguda per la populacion, per lei [[faidiment|faidits]] e — pus important — per lei còmtes de Fois e de Tolosa (→ [[1216]]).
[[Fichièr:Flag of Occitania (with star).svg|20px]] '''1215''' : sancionant la desfacha tolosenca, lo concili de Latran donèt la quasi totalitat dei fèus dau còmte [[Ramon VI de Tolosa]] a [[Simon IV de Montfòrt|Simon de Montfòrt]]. Lo venceire s'installèt a [[Tolosa]] e aviá juridicament ganhat la guèrra. Pasmens, son autoritat èra totjorn pas reconeguda per la populacion, per lei [[faidiment|faidits]] e — pus important — per lei còmtes de Fois e de Tolosa (→ [[1216]]).
<br/>
<br/>
'''1215-1216''' : represa de la guèrra entre lei [[Empèri Mongòl|Mongòls]] e l'[[Empèri Jin]]. Leis envaïsseires prenguèron e pilhèron [[Pequin]] mai se turtèron a una resisténcia acarnada. Per la rompre, deguèron començar lo chaple sistematic de la populacion (→ [[1217]]).
'''1215-1216''' : represa de la guèrra entre lei [[Empèri Mongòl|Mongòls]] e l'[[Empèri Jin]]. Leis envaïsseires prenguèron e pilhèron [[Pequin]] mai se turtèron a una resisténcia acarnada. Per la rompre, deguèron començar lo chaple sistematic de la populacion (→ [[1217]]).
<br/>
'''1216''' : en [[Mesopotamia]], combats entre lei tropas dau [[Califat Abbassida]] e aquelei dau [[Sultanat de Khwarezm]]. En dificultat, leis Abbassidas capitèron de resistir gràcias ais atacas organizadas per [[Genghis Khan]] en [[Asia Centrala]].
<br/>
'''1216''' : en [[Anglatèrra]], mòrt dau rèi [[Joan I d'Anglatèrra|Joan]]. Sei vassaus reconoguèron alora son fiu coma successor e arrestèron de sostenir lo [[Loís VIII de França|Loís de França]]. En cambi d'una indemnitat importanta, aqueu darrier renoncièt a la corona anglesa.
<br/>
'''1217''' : revirada d'una revòuta dei Naimans còntra [[Genghis Khan]] menada per lo cap [[Kuchlug]]. Aquò permetèt a [[Genghis Khan]] de sometre lei Karakitans qu'acceptèron aisament sa dominacion en causa de sa politica de tolerància [[religion|religiosa]].
<br/>
<br/>
'''1217-1223''' : en [[China]], demenicion de l'intensitat dei combats entre Mongòls e Jin car [[Genghis Khan]] comencèt de s'interessar a l'[[Asia Centrala]]. Pasmens, laissèt de tropas dins la region que contunièron sa politica d'exterminacion dei populacions sedentàrias per conquistar lei províncias de Shanxi, Hebei e de Shangdong.
'''1217-1223''' : en [[China]], demenicion de l'intensitat dei combats entre Mongòls e Jin car [[Genghis Khan]] comencèt de s'interessar a l'[[Asia Centrala]]. Pasmens, laissèt de tropas dins la region que contunièron sa politica d'exterminacion dei populacions sedentàrias per conquistar lei províncias de Shanxi, Hebei e de Shangdong.

Version del 28 junh de 2020 a 15.03

../.. | Sègle XI | Sègle XII | Sègle XIII | Sègle XIV | Sègle XV | ../..

Istòria

1201-1206 : començament d'una guèrra novèla entre França e Anglatèrra. Permetèt au rèi Felip II de França de conquistar Normandia e Peitieus.

Article detalhat: Quatrena Crosada.

1202 : començament de la Quatrena Crosada que concentrèt sei fòrças a Venècia. Pasmens, lei Crosats podián pas pagar l'utilizacion de la flòta veneciana. En cambi dau sostèn dei naviris de la Republica, lo dòga Enrico Dandolo demandèt l'ajuda dei Crosats per reconquistar lo pòrt de Zara, una vila crestiana tenguda per Ongria. Aquò entraïnèt l'abandon de l'expedicion per plusors chivaliers. Lo rèsta e lei Venecians foguèron excomunicats per lo papa après lo pilhatge de Zara.

Partiment de l'Empèri Bizantin a l'eissida de la Quatrena Crosada.

1203-1204 : après lo pilhatge de Zara, perseguida de la Quatrena Crosada vèrs Constantinòble. Aprofichant de conflictes de succession entre lei diferenteis emperaires de la dinastia deis Ange, prenguèron la capitala de l'Empèri Bizantin e la pilhèron. Puei, lei venceires se partejèron la màger part dau territòri bizantin per i fondar d'estats crosats. De son caire, Venècia recebèt leis illas de la Mar Egèa. Per lei Bizantins, maugrat la formacion de divèrsei principats que permetèron la reconstitucion de l'Empèri (Desporat d'Epira, Empèri de Nicèa...), aquela desfacha marquèt lo començament dau declin definitiu.
1205-1207 : guèrra entre lei Bizantins retirats dins la vila de Nicèa e divèrsei princes crosats, bizantins e turcs. Capitèron finalament d'establir sei posicions dins la region e d'estabilizar lo territòri de l'Empèri de Nicèa.

Article detalhat: Genghis Khan.

1206 : en Mongolia, acabament dei guèrras d'unificacion dei diferentei tribüs mongòlas menadas per lo cap Temudjin. Foguèt proclamat Genghis Khan per l'assemblada dei clans.

Article detalhat: Sultanat de Delhi.

1206 : aprofichant lo declin de la poissança samanida, lo governador de Lahore, Qutb ud Din Aibak venguèt independent e fondèt lo Sultanat de Delhi.
1206-1207 : en Occitània Centrala, multiplicacion deis accions de legats pontificaus e de monges catolics còntra lo catarisme. Pasmens, en causa de l'abséncia de reaccion deis autoritats localas, poguèron gaire demenir l'influéncia de la Glèisa Catara. En 1207, lo legat Pèire de Castelnòu excomuniquèt Ramon VI de Tolosa e prononcièt l'interdich sus sei territòris (→ 1208).
1207 : somission de plusors tribüs quirguizas de la region dau Lac Baikal a l'autoritat de Genghis Khan[1]. En parallèl, lei Mongòls comencèron d'incursions còntra l'Empèri Tangut.
1208 : a l'eissida de negociacions sus la question catara entre lo còmte de Tolosa e lei legats pontificaus, assassinat dau legat Pèire de Castelnòu per un chivalier occitan. Aquò entraïnèt l'apèu a la Crosada (« En avans ! Chivaliers dau Crist ! En avans recrus coratjós de l'armada crestiana ! Que lo crit universau de dolor de la Glèisa Santa vos entraïna !... ») còntra lei catars e sei protectors (→ 1209).

Esquèma generau de la Crosada deis Albigés.
Article detalhat: Crosada deis Albigés.

1209 : en despiech de son ostilitat au projècte, Felip II de França autorizèt l'organizacion d'una crosada còntra lei catars. L'expedicion ataquèt lo domeni Trencavel e prenguèt Besièrs e Carcassona sensa dificultat. Lo vescòmte Ramon Rogièr Trencavèl foguèt assassinat e sei tèrras donadas a Simon IV de Montfòrt que venguèt lo cap principau dei Crosats.
1209 : somission deis Oigors a Genghis Khan. Relativament avançats a respècte deis autrei pòbles nomadas, leis Oigors anavan tenir un ròtle major dins l'organizacion e l'estructuracion de l'Empèri Mongòl.
1209-1210 : ataca generala de l'Empèri Tangut per lei Mongòls de Genghis Khan. Durament batuts, lei Tanguts acceptèron de venir vassaus dau khan.
1210 : après son succès de l'an precedent, lei Crosats de Simon IV de Montfòrt ataquèron e prenguèron lei fortalesas dei vassaus principaus de Ramon Rogièr Trencavèl (Tèrme, Menèrba..). Someteguèron ansin totalament sei fèus e i chaplèron lei catars capturats.
1211 : en Anatolia Occidentala, un ensemble complèx de combats entre Latins, Bizantins de Nicèa e Seldjokids de Rum s'acabèt per una demenicion de la poissança turca dins la region.
1211-1212 : en China Septentrionala, ataca dei Mongòls de Genghis Khan còntra l'Empèri Jin. Fòrça violenta (chaples, destruccion dei vilas e zònas agricòlas...), la campanha s'acabèt en causa de la bleçadura de Genghis Khan per una sageta (→ 1213).

Representacion medievala (vèrs 1375) de la batalha de Murèth.

1211-1213 : après aver ben establit sei posicions dins lei domenis Trencavel, lei Crosats de Simon de Montfòrt comencèron d'atacar lo Comtat de Tolosa per isolar sa capitala. Maugrat l'intrada en guèrra dau Comtat de Fois, lei Tolosencs foguèron obligats de demandar la proteccion dau rèi Jaume II d'Aragon. Pasmens, aquò empediguèt la perseguida de la Crosada qu'esquichèt pas la coalicion occitanoaragonesa a la batalha de Murèth (1213). Aqueu combat veguèt tanben la mòrt dau rèi d'Aragon e marquèt la fin de la premiera partida de la Crosada deis Albigés.
1212 : dins l'estèpa, lei Khitans reconoguèron la senhoriá dei Mongòls. Aquò foguèt un eveniment important per la formacion de l'Empèri Mongòl car aqueu pòble aviá un mestritge important de la construccion d'armas de sètge. Ansin, leis armadas de Genghis Khan poguèron desenant menar de sètges pus eficaç còntra leis estats sedentaris[2].
1212 : gràcias a la somission dei Jurchens, lei Mongòls prenguèron lo contraròtle de Manchoria.

Localizacion de la batalha de Las Navas de Tolosa e representacion de sei consequéncias territòrialas.

1212 : dins la Peninsula Iberica, grèva desfacha deis Almohades a la batalha de Las Navas de Tolosa còntra una coalicion d'estats crestians. Entraïnèt l'afondrament de la poissança militara musulmana dins la region.
1213-1214 : represa de l'invasion mongòla de l'Empèri Jin. En despiech de quauquei succès defensius, lei Jin foguèron obligats d'acceptar lo pagament d'un important tribut per obtenir lo retirament de seis adversaris (→ 1215).
1213-1214 : guèrra novèla entre França e Anglatèrra (sostenguda per Flandra e per lo Sant Empèri). L'armada francesa bateguèt durament seis adversaris ai batalhas de La Roche-aux-Moines e de Bouvines e poguèt confiscar plusors fèus rebèls. De son caire, seis adversaris deguèron faciar de trèbols intèrnes grèus.
1214 : conquista d'una partida dau litorau de la Mar Negra per l'Empèri de Nicèa.

Fotografia de la Magna Carta.

1215 : afeblit per sei desfachas de 1214, lo rèi Joan Ièr d'Anglatèrra foguèt obligat d'adoptar la Magna Carta. Aqueu tèxte limitava l'arbitrari reiau e assegurava lo drech a la libertat individuala ò lo contraròtle de l'impòst per lo Grand Conseu dau Reiaume. Dins aquò, lo rèi assaièt de retirar son tèxte e lei barons anglés prepausèron alora la corona dau reiaume au Loís de França (→ 1216).
1215 : sancionant la desfacha tolosenca, lo concili de Latran donèt la quasi totalitat dei fèus dau còmte Ramon VI de Tolosa a Simon de Montfòrt. Lo venceire s'installèt a Tolosa e aviá juridicament ganhat la guèrra. Pasmens, son autoritat èra totjorn pas reconeguda per la populacion, per lei faidits e — pus important — per lei còmtes de Fois e de Tolosa (→ 1216).
1215-1216 : represa de la guèrra entre lei Mongòls e l'Empèri Jin. Leis envaïsseires prenguèron e pilhèron Pequin mai se turtèron a una resisténcia acarnada. Per la rompre, deguèron començar lo chaple sistematic de la populacion (→ 1217).
1216 : en Mesopotamia, combats entre lei tropas dau Califat Abbassida e aquelei dau Sultanat de Khwarezm. En dificultat, leis Abbassidas capitèron de resistir gràcias ais atacas organizadas per Genghis Khan en Asia Centrala.
1216 : en Anglatèrra, mòrt dau rèi Joan. Sei vassaus reconoguèron alora son fiu coma successor e arrestèron de sostenir lo Loís de França. En cambi d'una indemnitat importanta, aqueu darrier renoncièt a la corona anglesa.
1217 : revirada d'una revòuta dei Naimans còntra Genghis Khan menada per lo cap Kuchlug. Aquò permetèt a Genghis Khan de sometre lei Karakitans qu'acceptèron aisament sa dominacion en causa de sa politica de tolerància religiosa.
1217-1223 : en China, demenicion de l'intensitat dei combats entre Mongòls e Jin car Genghis Khan comencèt de s'interessar a l'Asia Centrala. Pasmens, laissèt de tropas dins la region que contunièron sa politica d'exterminacion dei populacions sedentàrias per conquistar lei províncias de Shanxi, Hebei e de Shangdong.
1216-1218 : revòuta quasi generala dei senhors occitans còntra lei Crosats de Simon de Montfòrt. La temptativa de còntra-ofensiva dau cap crosat mau capitèt e Simon de Montfòrt|Montfòrt foguèt tuat en assetjant Tolosa (1218). Foguèt remplaçat per son fiu Amalric de Montfòrt.

Cultura

Sciéncias e tecnicas

1202 : publicacion dau Liber abaci per Leonardo Fibonacci. Aquela òbra presentava lo sistèma de chifres arabes e favorizèt sa difusion sus lo continent europèu.
1206 : publicacion per Al-Jazari dau Libre de la Coneissença dei Dispositius Mecanics Engenhòs que depintava un centenau de sistèmas mecanics. En particular, explicava lo foncionament d'unei sistèmas automatics e de divèrsei relòtges.
1214 : premiera observacion dau ròtle dau pus durant una infeccion per lo mètge italian Uc de Luca. Capitèt tanben d'utilizar dau vin coma antiseptic.

Decès

Liames intèrnes

Bibliografia

Nòtas e referéncias

  1. (fr) Gérard Chailland, Les empires nomades, Edicions Perrin, 2006, p. 124
  2. (fr) Gérard Chailland, Les empires nomades, Edicions Perrin, 2006, p. 125.