Carbon de lenha : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
[[File:Charcoal pile 05.jpg|thumb|250px|Una carbinièra servissent per la fabricacion del carbon de lenha.]]
Lo '''carbon de lenha''' es un [[material]] [[combustible]] solide, fragil e porós amb un naut contengut en [[carbòni]] (aproximativament 80%). Se produtz per caufament de [[fusta]] e d'autres residús [[vegetals]], a de [[temperatura]]s que varian entre 400 e {{unitat|700|°C}}, en abséncia d'[[aire]].
Lo '''carbon de lenha''' es un [[material]] [[combustible]] solide, fragil e porós amb un naut contengut en [[carbòni]] (aproximativament 80%). Se produtz per caufament de [[fusta]] e d'autres residús [[vegetals]], a de [[temperatura]]s que varian entre 400 e {{unitat|700|°C}}, en abséncia d'[[aire]].



Version del 20 junh de 2020 a 19.56

Una carbinièra servissent per la fabricacion del carbon de lenha.

Lo carbon de lenha es un material combustible solide, fragil e porós amb un naut contengut en carbòni (aproximativament 80%). Se produtz per caufament de fusta e d'autres residús vegetals, a de temperaturas que varian entre 400 e 700 °C, en abséncia d'aire.

Lo poder calorific del carbon vegetal varia entre 29 000 e 35 000 kJ/kg, e es fòrça superior a aquel de la fusta, que varia entre 12 000 e 21 000 kJ/kg.

Istòria

Lo carbon vegetal foguèt utilizat coma combustible dempuèi de temps antics dins de carbonièras, mas la produccion descresquèt remplaçada per l'utilizacion del gas natural, de l'electricitat e del petròli, perque èran de produccions mai economica. Actualament lo carbon vegetal es d'usatge pauc abitual coma font de poder calorific domestic e la produccion dins las carbonièras es una apròcha mai etnografica que productiva.