Sègle XII : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
|||
Linha 73 : | Linha 73 : | ||
'''1126''' : destruccion de la flòta [[Califat Fatimida|fatimida]] per lei [[Republica de Venècia|Venecians]] a [[Ascalon]]. Aquò marquèt la fin de la preséncia navala [[islam|musulmana]] en [[Mar Mediterranèa|Mediterranèa Orientala]] fins au declin deis [[estats latins]]. |
'''1126''' : destruccion de la flòta [[Califat Fatimida|fatimida]] per lei [[Republica de Venècia|Venecians]] a [[Ascalon]]. Aquò marquèt la fin de la preséncia navala [[islam|musulmana]] en [[Mar Mediterranèa|Mediterranèa Orientala]] fins au declin deis [[estats latins]]. |
||
<br/> |
<br/> |
||
'''1129''' : revirada d'una expedicion [[Almoravides|almoravida]] destinada a sometre leis [[Almohades]]. Aquò laissèt lo sud de [[Marròc]] ais [[Almohades]]. |
'''1129-1130''' : revirada d'una expedicion [[Almoravides|almoravida]] destinada a sometre leis [[Almohades]]. Pasmens, la temptativa almohada de conquistar [[Marraquèsh]] s'acabèt per una desfacha saunosa. Aquò laissèt lo sud de [[Marròc]] ais [[Almohades]] e lo rèsta ais [[Almoravides]]. |
||
<br/> |
|||
'''1130''' : dins lo [[Califat Fatimida]], assassinat dau califa [[Mansur al-Amir Bi-Ahkamillah]]. Son fiu [[At-Tayyib Abu'l-Qasim]] (8 mes) li succediguèt sota una regéncia assegurada per son cosin [[Al-Hafiz, nebòt de Mansur al-Amir. Pasmens, lo regent foguèt rapidament reversat per [[Al-Afdhal Kutayfat]], fiu dau visir [[Al-Afdal Shahanshah]] qu'èra estat lo cap vertadier dau Califat entre [[1094]] e [[1121]]. Assaièt d'impausar un retorn au chiisme duodeciman. Enterin, At-Tayyib dispareguèt dins de circonstàncias desconegudas e foguèt considerat coma ocultat per una partida dau [[clergat]] e de la populacion (→ [[1131]]). |
|||
<br/> |
|||
'''1130-1138''' : esquisma dins la [[Glèisa Catolica]] après la mòrt dau papa [[Onòri II]]. Dos papas rivaus foguèron elegits : [[Innocenci II]] qu'obtenguèt l'ajuda dei [[França|Francés]], deis [[Anglatèrra|Anglés]] e dei [[Sant Empèri Roman Germanic|Imperiaus]] e [[Anaclet II]] que recebèt aquela dei Normands de [[Sicília]]. Lo conflicte se reglèt amb lo succès d'[[Innocenci II]] |
|||
== Cultura == |
== Cultura == |
||
Linha 94 : | Linha 98 : | ||
* [[Abelard de Bath]], sabent e monge [[Anglatèrra|anglés]]. |
* [[Abelard de Bath]], sabent e monge [[Anglatèrra|anglés]]. |
||
* [[Abu'l-Barakat al-Baghdadi]], [[filosofia|filosòf]] e sabent [[judaïsme|judieu]]. |
* [[Abu'l-Barakat al-Baghdadi]], [[filosofia|filosòf]] e sabent [[judaïsme|judieu]]. |
||
* [[Al-Afdhal Kutayfat]], visir [[Califat Fatimida|fatimida]]. |
|||
* [[Al-Afdal Shahanshah]], visir [[Califat Fatimida|fatimida]]. |
* [[Al-Afdal Shahanshah]], visir [[Califat Fatimida|fatimida]]. |
||
* [[Al-Khazini]], sabent [[Iran|persan]]. |
* [[Al-Khazini]], sabent [[Iran|persan]]. |
||
Linha 99 : | Linha 104 : | ||
* [[Baudoïn II de Jerusalèm|Baudoïn II]], rèi de [[Reiaume de Jerusalèm|Jerusalèm]]. |
* [[Baudoïn II de Jerusalèm|Baudoïn II]], rèi de [[Reiaume de Jerusalèm|Jerusalèm]]. |
||
* [[Bertran de Trípol]], còmte de [[Trípol]]. |
* [[Bertran de Trípol]], còmte de [[Trípol]]. |
||
* [[Calixte II]], [[papa]] de la [[Glèisa Catolica]]. |
|||
* [[Coloman d'Ongria|Coloman]], rèi d'[[Ongria]]. |
* [[Coloman d'Ongria|Coloman]], rèi d'[[Ongria]]. |
||
* [[Ibn Tumart]], [[teologia]]n [[almohades|almohade]]. |
* [[Ibn Tumart]], [[teologia]]n fondator dau movement [[almohades|almohade]]. |
||
* [[ |
* [[Innocenci II]], [[papa]] de la [[Glèisa Catolica]]. |
||
* [[ |
* [[Mansur al-Amir Bi-Ahkamillah]], califa [[Califat Fatimida|fatimida]]. |
||
* [[Onòri II]], [[papa]] de la [[Glèisa Catolica]]. |
|||
* [[Ponç de Trípol]], còmte de [[Comtat de Trípol|Trípol]]. |
|||
* [[Ramon IV de Tolosa]], còmte de [[Comtat de Tolosa|Tolosa]]. |
|||
* [[Tancred de Galilèa]], prince d'[[Antioquia]]. |
* [[Tancred de Galilèa]], prince d'[[Antioquia]]. |
||
* [[Yusuf ibn Tashfin]], sultan [[Almoravides|almoravide]]. |
* [[Yusuf ibn Tashfin]], sultan [[Almoravides|almoravide]]. |
Version del 1 junh de 2020 a 17.06
Istòria
1101-1106 : revirada deis armadas fatimidas qu'assaièron sensa succès de reconquistar Palestina. Au contrari, lei crosats capitèron pauc a pauc d'assegurar lo liame entre lei diferenteis estats fondats après la presa de Jerusalèm en 1099.
1102 : fondacion dau Comtat de Trípols per Ramon IV de Tolosa.
1102 : conquista de Valéncia per leis Almoravides.
1103 : presa d'Acre, important pòrt de Palestina-Siria, per lei tropas dau reiaume de Jerusalèm.
1104 : batalha d'Harran. Premiera desfacha importanta dei crosada, participèt a estabilizar lei posicions respectivas en despiech de la perseguida dei combats.
1105 : inquieta de l'expansionisme ongrés en Dalmàcia, Venècia comencèt una guèrra còntra lo rèi Coloman (→ 1115).
1105 : mòrt dau còmte Ramon IV de Tolosa que foguèt remplaçat per sei fius Bertran de Trípol e Anfós Jordan de Tolosa.
1106 : mòrt dau sultan almoravide Yusuf ibn Tashfin. A la fin de son rèine, leis Almoravides èran a l'apogèu de sa poissança e teniá un territòri anant d'Al Andalús a la vau de Nigèr. Foguèt remplaçat per son fiu Ali ibn Yusuf que nomèt son fraire Tamin ibn Yusuf coma governador d'Al Andalús.
1107-1110 : debanament de la Crosada norvegiana. Organizada coma una incursion vikinga, enregistrèt plusors succès navaus e ajudèt a la conquista dei pòrts de Siria e Palestina.
1108 : mòrt de Felip Ièr, rèi dei Francs. Foguèt remplaçat per Loís VI.
1108 : dins la Peninsula Iberica, una novèla victòria dins la region dau castèu d'Uclès permetèt ais Almoravides de reconquistar de territòris tenguts per lei crestians.
1109 : començament d'una guèrra lònga entre França e Anglatèrra après lo refús dau rèi anglés Enric Ièr de jurar fidelitat per lo Ducat de Normàndia (→ 1113).
1109 : après un lòng sètge, presa dau pòrt de Trípol per lei crosats. Aquò permetèt d'acabar l'establiment dau Comtat de Trípol, estat crosat occitan.
1110 : conquista de Saragossa per leis Almoravides. Pasmens, aqueu succès accelerèt l'arribada de renfòrç crestians car inquietèt mai d'un senhor francés e occitans.
1110 : en França, adopcion d'una politica favorabla ai vilas qu'obtenguèron privilègis fiscaus e lo drech de s'administrar amb un premier cònsol.
1111-1115 : revirada d'una importanta ataca seldjokida còntra leis estats crosats.
1113 : après divèrsei succès còntra leis armadas dau rèi Loís VI, Enric Ièr d'Anglatèrra poguèt establir sa senhoriá sus Bretanha e Maine.
1114 : començament d'una politica sistematica de repression còntra lei bregands dins lo domeni reiau dau rèi dei Francs. Aquò marquèt lo redreiçament de l'autoritat centrala francesa que capitèt lentament de s'estendre a la totalitat dau reiaume durant lei sègles seguents.
1115 : fin de la guèrra entre Venècia e Ongria. S'acabèt per un succès venecian amb la reconquista de Zadar e de Sibenik. Pasmens, lei tensions demorèron vivas entre lei dos camps (→ 1119).
1118 : reconquista de Saragossa per leis Aragonés (→ 1120).
1118 : mòrt dau rèi Baudoïn Ièr de Jerusalèm. Aqueu decès entraïnèt la revirada d'una campanha militara còntra Egipte. Foguèt remplaçat per Baudoïn II.
1118 : en Dalmàcia, mòrt dau dòge venecian Ordelafo Faliero durant una escaramocha còntra leis Ongrés.
1119 : reünion d'un important concili a Tolosa, presidit dirèctament per lo papa Calixte II, per s'ocupar d'una eresia dualista locala. Après lo lenhier de 1022 e lo concili de 1056, aquò mòstra lo desvolopament continú d'una eresia dualista persistenta — probablament un precursor dau catarisme — dins la region. Au contrari dei mesuras adoptadas au sègle XI, lo concili decidèt de prendre de mesuras repressivas e de demandar l'ajuda militara dei senhors locaus[1].
1119 : importanta desfacha a la batalha dau Prat dau Sang. Pasmens, lei Seldjokids foguèron arrestats per l'arribada de renfòrç crestians.
1120 : dins la Peninsula Iberica, victòria novèla deis Aragonés e de seis aliats còntra leis Almoravides. Aquò li permetèt d'ocupar Catalayud e Daroca.
1120 : dins lo Reiaume de Jerusalèm, creacion de la « milicía dei Paures Chivaliers dau Crist e dau Temple de Salamon ». Destinada a la proteccion dei romieus, s'installèt sus lo Mont dau Temple e foguèt pauc a pauc dicha Òrdre dau Temple.
1120 : signatura d'una trèva entre França e Anglatèrra. Lo rèi francés Loís VI recebèt l'omenatge de l'eiretier de la corona anglesa per Normàndia.
1121 : installacion dau mahdi Ibn Tumart dins la vila Tinmel, situada a 100 km au sud de Marraquèsh. I fondèt un movement de restauracion de l'islam, leis Almohades, que foguèt rapidament capable de rivalizar amb leis Almoravides (→ 1129).
1121 : en Egipte, assassinat dau visir Al-Afdal Shahanshah per lo califa Mansur al-Amir Bi-Ahkamillah que restabliguèt l'autoritat califala. Adoptèt un programa d'enregistrament de l'identitat de cada abitant de la capitala. Pasmens, deguèt tanben contuniar de luchar còntra lei Crosats e lei Nizarites.
1122 : en Mediterranèa Orientala, guèrra entre Bizantins e Venecians après la revocacion dei privilègis comerciaus de Venècia per Constantinòble. Lei Venecians se turtèron a una resisténcia acarnada e orientèron seis ambicions vèrs la Tèrra Santa (→ 1122).
1122-1124 : presa de l'important pòrt de Tir per lei crosats e lei Venecians (→ 1126).
1124 : revirada d'una aliança entre Anglatèrra e lo Sant Empèri Roman Germanic per atacar França. D'efiech, la màger part de l'aristocracia francesa sostenguèt lo rèi Loís VI que poguèt dispausar d'una importanta superioritat numerica.
1125 : fin dau conflicte entre lei còmtes de Tolosa e de Barcelona per la senhoriá sus lo Comtat de Provença. La region foguèt devesida entre un Comtat de Provença — que representava la màger part de la region — sota la direccion de Ramon Berenguièr III de Barcelona e un Marquesat de Provença sota la direccion de Anfós Jordan.
1126 : destruccion de la flòta fatimida per lei Venecians a Ascalon. Aquò marquèt la fin de la preséncia navala musulmana en Mediterranèa Orientala fins au declin deis estats latins.
1129-1130 : revirada d'una expedicion almoravida destinada a sometre leis Almohades. Pasmens, la temptativa almohada de conquistar Marraquèsh s'acabèt per una desfacha saunosa. Aquò laissèt lo sud de Marròc ais Almohades e lo rèsta ais Almoravides.
1130 : dins lo Califat Fatimida, assassinat dau califa Mansur al-Amir Bi-Ahkamillah. Son fiu At-Tayyib Abu'l-Qasim (8 mes) li succediguèt sota una regéncia assegurada per son cosin [[Al-Hafiz, nebòt de Mansur al-Amir. Pasmens, lo regent foguèt rapidament reversat per Al-Afdhal Kutayfat, fiu dau visir Al-Afdal Shahanshah qu'èra estat lo cap vertadier dau Califat entre 1094 e 1121. Assaièt d'impausar un retorn au chiisme duodeciman. Enterin, At-Tayyib dispareguèt dins de circonstàncias desconegudas e foguèt considerat coma ocultat per una partida dau clergat e de la populacion (→ 1131).
1130-1138 : esquisma dins la Glèisa Catolica après la mòrt dau papa Onòri II. Dos papas rivaus foguèron elegits : Innocenci II qu'obtenguèt l'ajuda dei Francés, deis Anglés e dei Imperiaus e Anaclet II que recebèt aquela dei Normands de Sicília. Lo conflicte se reglèt amb lo succès d'Innocenci II
Cultura
Sciéncias e tecnicas
1117 : dins una cronica chinesa escricha per l'autor Zhu Yu, descripcion de còcas estancas e d'una bossòla magnetica destinada ai naviris.
1119 : premiera descripcion de l'utilizacion d'un compàs per de marins en China.
1120 : premiera expression d'una relacion entre lei nocions de fòrça e d'acceleracion. Foguèt l'òbra dau filosòf e sabent Abu'l-Barakat al-Baghdadi (vèrs 1080 - 1164 ò 1165) que prepausèt una explicacion de l'acceleracion dei còrs basada sus una accumulacion de poissança.
1121 : premiera prepausicion d'una teoria de la gravitacion per lo sabent persan Al-Khazini. Son òbra conoguèt un succès important dins lo monde musulman mai gaire dins leis autrei regions de la planeta en despiech de la realizacion de plusors observacions e mesuras personalas — causa rara au sègle XII.
1126 : traduccion deis Elements d'Euclide de l'arabi au latin per lo monge anglés Abelard de Bath (vèrs 1080 - vèrs 1160). Aquò anava permetre la difusion de la geometria antica en Euròpa e Abelard de Bath es considerat coma lo premier scientific anglés.
Decès
- Abelard de Bath, sabent e monge anglés.
- Abu'l-Barakat al-Baghdadi, filosòf e sabent judieu.
- Al-Afdhal Kutayfat, visir fatimida.
- Al-Afdal Shahanshah, visir fatimida.
- Al-Khazini, sabent persan.
- Baudoïn Ièr, rèi de Jerusalèm.
- Baudoïn II, rèi de Jerusalèm.
- Bertran de Trípol, còmte de Trípol.
- Calixte II, papa de la Glèisa Catolica.
- Coloman, rèi d'Ongria.
- Ibn Tumart, teologian fondator dau movement almohade.
- Innocenci II, papa de la Glèisa Catolica.
- Mansur al-Amir Bi-Ahkamillah, califa fatimida.
- Onòri II, papa de la Glèisa Catolica.
- Ponç de Trípol, còmte de Trípol.
- Ramon IV de Tolosa, còmte de Tolosa.
- Tancred de Galilèa, prince d'Antioquia.
- Yusuf ibn Tashfin, sultan almoravide.
Liames intèrnes
Bibliografia
Nòtas e referéncias
- ↑ (fr) Michel Roquebert, L'épopée cathare - I. L'Invasion 1198-1212, Editions Perrin (2006), p. 73.