Mollusca : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 21 : | Linha 21 : | ||
Los '''mollusques''' ('''Mollusca''', del [[latin]] molluscus, "mòl") forman un dels grands [[Embrancament (biologia)|embrancament]] del règne [[animal]]. Son d'invertebrats protostòm celomats, triblastics amb simetria bilaterala (e mai se qualqu'uns pòdon aver una asimetría segondària) e pas segmentats, de còs mòl, nus o protegit per una clòsca. Los mollusques son los invertebrats mai nombroses après los artropòdes, e incluson de formas tan conegudas coma las [[ustra]]s, los [[calamar]]s, los [[pofre]]s, las [[Limac|limaucas]] e una granda diversitat de formas, tant marinas coma terrèstras. |
Los '''mollusques''' ('''Mollusca''', del [[latin]] molluscus, "mòl") forman un dels grands [[Embrancament (biologia)|embrancament]] del règne [[animal]]. Son d'invertebrats protostòm celomats, triblastics amb simetria bilaterala (e mai se qualqu'uns pòdon aver una asimetría segondària) e pas segmentats, de còs mòl, nus o protegit per una clòsca. Los mollusques son los invertebrats mai nombroses après los artropòdes, e incluson de formas tan conegudas coma las [[ustra]]s, los [[calamar]]s, los [[pofre]]s, las [[Limac|limaucas]] e una granda diversitat de formas, tant marinas coma terrèstras. |
||
Se calcula que pòt existir apròp 100.000 espècias viventas, e 35.000 espècias extintas, doncas que los mollusques an una longa istòria geologica, que se remonta al Precambrian fins al recent. Los mollusques colonizan practicament totes los mitans naturals, dempuèi las grandas nautors a mai de 3.000 m |
Se calcula que pòt existir apròp 100.000 espècias viventas, e 35.000 espècias extintas, doncas que los mollusques an una longa istòria geologica, que se remonta al Precambrian fins al recent. Los mollusques colonizan practicament totes los mitans naturals, dempuèi las grandas nautors a mai de 3.000 m en dessús lo nivèl de la mar fins a de prigondors oceanicas de mai de 5.000 m de prigondor, en las aigas polaras o tropicalas e son d'elements comuns dels litorals del mond entièr. |
||
Son d'animals de còs mòl (devesits en cap, massa viscerala e pè) amb tres caracteristicas unicas |
Son d'animals de còs mòl (devesits en cap, massa viscerala e pè) amb tres caracteristicas unicas dins lo règne animal que s'identifican per: |
||
* Un pè muscular. |
* Un pè muscular. |
||
* Una clòsca |
* Una clòsca calcària secretada per un integument sosjacent sonat saile, de còps que i a absent. |
||
* Un organ d'alimentacion cridada radula (formada de de filas de dents quitinosos curvos). |
* Un organ d'alimentacion cridada radula (formada de de filas de dents quitinosos curvos). |
||
Version del 4 mai de 2020 a 19.06
Exemples des diferentas classas de mollusques.
Règne | Animalia |
---|---|
Sosrègne | Bilateria |
Infrarègne | Protostomia |
Superembr. | Lophozoa |
Classas de reng inferior
- sosembrancament Aplacophora
- sosembrancament Eumollusca
- Polyplacophora
- infraembrancament Conchifera
Los mollusques (Mollusca, del latin molluscus, "mòl") forman un dels grands embrancament del règne animal. Son d'invertebrats protostòm celomats, triblastics amb simetria bilaterala (e mai se qualqu'uns pòdon aver una asimetría segondària) e pas segmentats, de còs mòl, nus o protegit per una clòsca. Los mollusques son los invertebrats mai nombroses après los artropòdes, e incluson de formas tan conegudas coma las ustras, los calamars, los pofres, las limaucas e una granda diversitat de formas, tant marinas coma terrèstras.
Se calcula que pòt existir apròp 100.000 espècias viventas, e 35.000 espècias extintas, doncas que los mollusques an una longa istòria geologica, que se remonta al Precambrian fins al recent. Los mollusques colonizan practicament totes los mitans naturals, dempuèi las grandas nautors a mai de 3.000 m en dessús lo nivèl de la mar fins a de prigondors oceanicas de mai de 5.000 m de prigondor, en las aigas polaras o tropicalas e son d'elements comuns dels litorals del mond entièr.
Son d'animals de còs mòl (devesits en cap, massa viscerala e pè) amb tres caracteristicas unicas dins lo règne animal que s'identifican per:
- Un pè muscular.
- Una clòsca calcària secretada per un integument sosjacent sonat saile, de còps que i a absent.
- Un organ d'alimentacion cridada radula (formada de de filas de dents quitinosos curvos).
L'interès de l'òme en los mollusc es enòrme. Los mollusques son una importanta font d'alimentacion per l'espècia umana. En mai, de nombrosas malautiás parasitàrias tant umanas coma veterinarias son transmesas pels mollusques, qu'agisson coma òste intermediari, sustot de platelmints trematodes.
Classificacion
Lo phylum Mollusca foguèt creat per Georges Cuvier (1769-1832) en 1795[1].
Segon MolluscaBase[2], i a a l'ora d'ara nòu classas de mollusques
Classa | autre(s) nom(s) | nombre d'espècias |
---|---|---|
Bivalvia Linnaeus, 1758 | Acephala Cuvier, 1817; Lamellibranchiata Blainville, 1824; Pelecypoda Goldfuss, 1820 | 11047 |
Caudofoveata C. R. Boettger, 1956 | Chaetodermomorpha Pelseneer, 1905 | 141 |
Cephalopoda Cuvier, 1795 | Siphonopoda Lankester, 1877 (NON G. O. Sars, 1878) | 829 |
Gastropoda Cuvier, 1795 | Univalvia Röding, 1798 | 56621 |
Monoplacophora Odhner, 1940 | Tryblidiida Wenz, 1938; Galeroconcha Salvini-Plawen, 1980 | 31 |
Polyplacophora Gray, 1821 | Placophora Ihering, 1876; Loricata Schumacher, 1817 | 1041 |
Scaphopoda Bronn, 1862 | Solenoconcha | 606 |
Solenogastres Gegenbaur, 1878 | Neomeniomorpha Pelseneer, 1906 | 283 |
Rostroconchia Cox, 1960 † | Ø | 274 [3] |
Mollusca incertae sedis |