Sègle II abC : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 13 : Linha 13 :
'''201-198''' : aprofichant l'afebliment [[Republica Populara de China|chinés]] consecutiu a la [[guèrra civila]] de [[-210|210]]-[[-206|206 avC]], lei [[Xiongnu]] – de [[Empèris nomadas|nomadas]] de l'[[estèpa]] [[eurasia]]tica – comencèron de menar d'incursions sus lo territòri de l'Empèri. Après la revirada d'una expedicion punitiva, [[Han Gaozu]] decidèt de negociar amb [[Modu Chanyu]]. En cambi d'un [[tribut]] e d'un maridatge amb una princessa imperiala, una [[patz]] fragila foguèt establida.
'''201-198''' : aprofichant l'afebliment [[Republica Populara de China|chinés]] consecutiu a la [[guèrra civila]] de [[-210|210]]-[[-206|206 avC]], lei [[Xiongnu]] – de [[Empèris nomadas|nomadas]] de l'[[estèpa]] [[eurasia]]tica – comencèron de menar d'incursions sus lo territòri de l'Empèri. Après la revirada d'una expedicion punitiva, [[Han Gaozu]] decidèt de negociar amb [[Modu Chanyu]]. En cambi d'un [[tribut]] e d'un maridatge amb una princessa imperiala, una [[patz]] fragila foguèt establida.
<br/>
<br/>
{{veire|Segonda Guèrra de Macedònia]]
'''197-195''' : aliança entre [[Esparta]] e [[Macedònia (reialme)|Macedònia]]. Aquò permetèt a [[Nabis]] d'obtenir la garda d'[[Argos]]. Cambièt alora rapidament de camp per se raprochar de [[Roma]] en esperant conservar lo contraròtle de la vila. Pasmens, son projècte mau capitèt car lei Romans assetjèron [[Esparta]] e someteguèron [[Nabis]] (abandon d'[[Argos]], indemnitat de guèrra...). [[Nabis]] foguèt assassinat tres ans pus tard après aver començat la reconquista dei territòris perduts.
'''200-197''' : aprofichant una revòuta quasi generala de [[Grècia]] còntra [[Macedònia (reialme)|Macedònia]], lei Romans intervenguèron dins la region per redurre la poissança macedoniana. Après un conflicte indecís, bateguèron durament son adversari a [[Batalha de Cinoscèfales|Cinoscèfales]]. Impausèron de pèrdas territòrialas duras ai Macedonians que deguèron abandonar sei posicions en [[Grècia]] e en [[Tessàlia]]. « Liberadas » de l'influéncia macedoniana, lei ciutats grègas passèron dins aquela de [[Roma]].
<br/>
'''197-195''' : aliança entre [[Esparta]] e [[Macedònia (reialme)|Macedònia]] dins l'encastre de la [[Segonda Guèrra de Macedònia]]. Aquò permetèt a [[Nabis]] d'obtenir la garda d'[[Argos]]. Cambièt alora rapidament de camp per se raprochar de [[Roma]] en esperant conservar lo contraròtle de la vila. Pasmens, son projècte mau capitèt car lei Romans assetjèron [[Esparta]] e someteguèron [[Nabis]] (abandon d'[[Argos]], indemnitat de guèrra...). [[Nabis]] foguèt assassinat tres ans pus tard après aver començat la reconquista dei territòris perduts.
<br/>
<br/>
'''192''' : a la mòrt de [[Nabis]], [[Esparta]] foguèt obligada d'intrar dins la [[Liga Aquèa]]. La ciutat perdiguèt ansin son [[independéncia]] fins a [[-147|147 avC]].
'''192''' : a la mòrt de [[Nabis]], [[Esparta]] foguèt obligada d'intrar dins la [[Liga Aquèa]]. La ciutat perdiguèt ansin son [[independéncia]] fins a [[-147|147 avC]].
<br/>
<br/>
'''192''' : en [[Republica Populara de China|China]], lei [[Empèris nomadas|nomadas]] [[xiongu]] demandèron l'organizacion d'un maridatge entre son cap [[Modu Chanyu]] e l'emperairitz doarièra [[Lu Zhi]], cap vertadier de l'Empèri, dempuei [[-195|195 avC]]. La cort refusèt mai prepausèt en plaça una autra princessa imperiala. Aquò permetèt de mantenir la [[patz]].
'''192''' : en [[Republica Populara de China|China]], lei [[Empèris nomadas|nomadas]] [[xiongu]] demandèron l'organizacion d'un maridatge entre son cap [[Modu Chanyu]] e l'emperairitz doarièra [[Lu Zhi]], cap vertadier de l'Empèri, dempuei [[-195|195 avC]]. La cort refusèt mai prepausèt en plaça una autra princessa imperiala. Aquò permetèt de mantenir la [[patz]].
<br/>
{{veire|Guèrra Seleucida}}
'''192-187''' : maucontenta dau resultat de la [[Segonda Guèrra de Macedònia]], [[Etòlia]] s'alièt amb l'[[Empèri Seleucid]] per per « liberar Grècia de l'oppression romana ». Pasmens, [[Antióc III]] foguèt durament batut per lei [[legion romana|legions]] a [[Batalha de Magnesia|Magnesia]] ([[-188|188 avC]]) e deguèt abandonar la màger part d'[[Anatolia]]. Leis Etolians foguèron obligats de se sometre en [[-187|187 avC]] e sa Liga perdiguèt tota importància. Dins lei fachs, [[Grècia]] venguèt un [[protectorat]] [[roma]]n.
<br/>
<br/>
'''191-188''' : revòuta [[Esparta|espartenca]] còntra la [[Liga Aquèa]] a l'iniciativa de partisans de [[Nabis]]. Pasmens, lo movement foguèt batut e lei venceires destruguèron lei [[fortificacion]]s d'[[Esparta]]. La vila vencuda perdiguèt son importància per venir unicament un centre segondari de [[Peloponès]].
'''191-188''' : revòuta [[Esparta|espartenca]] còntra la [[Liga Aquèa]] a l'iniciativa de partisans de [[Nabis]]. Pasmens, lo movement foguèt batut e lei venceires destruguèron lei [[fortificacion]]s d'[[Esparta]]. La vila vencuda perdiguèt son importància per venir unicament un centre segondari de [[Peloponès]].

Version del 14 abril de 2020 a 20.32

../.. | sègle IV abC | sègle III abC | sègle II abC | sègle I abC | sègle I apC | ../..

Istòria

201-198 : aprofichant l'afebliment chinés consecutiu a la guèrra civila de 210-206 avC, lei Xiongnu – de nomadas de l'estèpa eurasiatica – comencèron de menar d'incursions sus lo territòri de l'Empèri. Après la revirada d'una expedicion punitiva, Han Gaozu decidèt de negociar amb Modu Chanyu. En cambi d'un tribut e d'un maridatge amb una princessa imperiala, una patz fragila foguèt establida.
{{veire|Segonda Guèrra de Macedònia]] 200-197 : aprofichant una revòuta quasi generala de Grècia còntra Macedònia, lei Romans intervenguèron dins la region per redurre la poissança macedoniana. Après un conflicte indecís, bateguèron durament son adversari a Cinoscèfales. Impausèron de pèrdas territòrialas duras ai Macedonians que deguèron abandonar sei posicions en Grècia e en Tessàlia. « Liberadas » de l'influéncia macedoniana, lei ciutats grègas passèron dins aquela de Roma.
197-195 : aliança entre Esparta e Macedònia dins l'encastre de la Segonda Guèrra de Macedònia. Aquò permetèt a Nabis d'obtenir la garda d'Argos. Cambièt alora rapidament de camp per se raprochar de Roma en esperant conservar lo contraròtle de la vila. Pasmens, son projècte mau capitèt car lei Romans assetjèron Esparta e someteguèron Nabis (abandon d'Argos, indemnitat de guèrra...). Nabis foguèt assassinat tres ans pus tard après aver començat la reconquista dei territòris perduts.
192 : a la mòrt de Nabis, Esparta foguèt obligada d'intrar dins la Liga Aquèa. La ciutat perdiguèt ansin son independéncia fins a 147 avC.
192 : en China, lei nomadas xiongu demandèron l'organizacion d'un maridatge entre son cap Modu Chanyu e l'emperairitz doarièra Lu Zhi, cap vertadier de l'Empèri, dempuei 195 avC. La cort refusèt mai prepausèt en plaça una autra princessa imperiala. Aquò permetèt de mantenir la patz.

Article detalhat: Guèrra Seleucida.

192-187 : maucontenta dau resultat de la Segonda Guèrra de Macedònia, Etòlia s'alièt amb l'Empèri Seleucid per per « liberar Grècia de l'oppression romana ». Pasmens, Antióc III foguèt durament batut per lei legions a Magnesia (188 avC) e deguèt abandonar la màger part d'Anatolia. Leis Etolians foguèron obligats de se sometre en 187 avC e sa Liga perdiguèt tota importància. Dins lei fachs, Grècia venguèt un protectorat roman.
191-188 : revòuta espartenca còntra la Liga Aquèa a l'iniciativa de partisans de Nabis. Pasmens, lo movement foguèt batut e lei venceires destruguèron lei fortificacions d'Esparta. La vila vencuda perdiguèt son importància per venir unicament un centre segondari de Peloponès.

Decès

Liames intèrnes

Bibliografia

Nòtas e referéncias