Charavines : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 56 : Linha 56 :


Sul marge sud del [[lac de Paladru]] s'installa un vilatge dins los ostals de bòsques l'an 2669 av. J.-C. E dels agricultors défrichent lo bòsc als alentours, a l'epòca del Neolític final. Los analisas del bòsc (dendrochronologie) an permeses de ne seguir las evolucions perque a engrandit e de reparadas divèrsas fes pendent 20 a 22 ans, de contunh los paysans partisson bastir un nòu vilatge en los environs perque las tèrras agricòlas an apurat. Tòrnan 40 ans mai tard e reconstruisent lo vilatge al meteis endroit ont demòran encara 20 ans.
Sul marge sud del [[lac de Paladru]] s'installa un vilatge dins los ostals de bòsques l'an 2669 av. J.-C. E dels agricultors défrichent lo bòsc als alentours, a l'epòca del Neolític final. Los analisas del bòsc (dendrochronologie) an permeses de ne seguir las evolucions perque a engrandit e de reparadas divèrsas fes pendent 20 a 22 ans, de contunh los paysans partisson bastir un nòu vilatge en los environs perque las tèrras agricòlas an apurat. Tòrnan 40 ans mai tard e reconstruisent lo vilatge al meteis endroit ont demòran encara 20 ans.
De contunh las aigas del lac submergent definitivament lo luòc, #çò qu'a permeses la conservacion excepcionala dels vestigis en matèria vegetala : bòsc, manges d'esturments, texiles, còrdas, ficelles, graines, pans, èca. en mai dels elements imputrescibles coma lo silèx, los vasos dins tèrra coduda.
De contunh las aigas del lac submergent definitivament lo luòc, #çò qu'a permeses la conservacion excepcionala dels vestigis en matèria vegetala : bòsc, manges d'esturments, texiles, còrdas, ficelles, graines, pans, èca. en mai dels elements imputrescibles coma lo silex, los vasos dins tèrra coduda.
Aqueles pòbles an comportat al maximal cinc ostals familiales amb una cinquantena de personas #que se n'es trobat la rèsta de las activitats domesticas, artesanalas, alimentaires e l'impacte #qu'an agut sus l'entorn. S'i tròba traces dels escambis amb pòbles vesins mas tanben dels escambis a longa distància coma la ambre de la Baltique, lo silèx de [[Torena (parçan)|Torena]] o lo coeire de [Languedòc]].
Aqueles pòbles an comportat al maximal cinc ostals familiales amb una cinquantena de personas #que se n'es trobat la rèsta de las activitats domesticas, artesanalas, alimentaires e l'impacte #qu'an agut sus l'entorn. S'i tròba traces dels escambis amb pòbles vesins mas tanben dels escambis a longa distància coma la ambre de la Baltique, lo silex de [[Torena (parçan)|Torena]] o lo coeire de [Languedòc]].
An aprofechat d'un s&egrave;gle de secada per ocupar una plaja liberada per unas bassas aigas, peri&ograve;de ont s'es poguda seguir los variations<ref>[http://aimebocquet.perso.sfr.fr/charaouv8.htm Detalhs dels variations climatics]</ref> rapids e importants del climat per analisas f&ograve;r&ccedil;a ajas de besonh.
An aprofechat d'un s&egrave;gle de secada per ocupar una plaja liberada per unas bassas aigas, peri&ograve;de ont s'es poguda seguir los variations<ref>[http://aimebocquet.perso.sfr.fr/charaouv8.htm Detalhs dels variations climatics]</ref> rapids e importants del climat per analisas f&ograve;r&ccedil;a ajas de besonh.
Aquel lu&ograve;c<ref>[http://aimebocquet.perso.sfr.fr/cha2.htm Dossi&egrave;r de vulgarisation establit per Aimat Bocquet]</ref> neol&iacute;tic, de reputacion europ&egrave;a per la qualitat de las enregistres subaquatiques e los extraordinaris vestigis sortits (coss&iacute; dels punyals en silèx en avent conservat lo sieu mange en b&ograve;sc), a #&egrave;sser espetat de 1972 a 1986 per una equipa de arch&eacute;ologues grenoblois b&eacute;n&eacute;voles jos la direccion d'Aimat Bocquet e a fach l'obj&egrave;cte de f&ograve;r&ccedil;a nombrosas publicacions<ref>[http://aimebocquet.perso.sfr.fr/chaouvrage.htm "'''Los desbrembats del lac de Paladru'''" Labor de vulgarisation e de anecdotes de chantier per Aimat Bocquet, responsable dels registres e dels estudis]</ref> sus la vida jornali&egrave;ra, las activitats dels abitants e lo material en b&ograve;sc, poterie e en p&egrave;ira.
Aquel lu&ograve;c<ref>[http://aimebocquet.perso.sfr.fr/cha2.htm Dossi&egrave;r de vulgarisation establit per Aimat Bocquet]</ref> neol&iacute;tic, de reputacion europ&egrave;a per la qualitat de las enregistres subaquatiques e los extraordinaris vestigis sortits (coss&iacute; dels punyals en silex en avent conservat lo sieu mange en b&ograve;sc), a #&egrave;sser espetat de 1972 a 1986 per una equipa de arch&eacute;ologues grenoblois b&eacute;n&eacute;voles jos la direccion d'Aimat Bocquet e a fach l'obj&egrave;cte de f&ograve;r&ccedil;a nombrosas publicacions<ref>[http://aimebocquet.perso.sfr.fr/chaouvrage.htm "'''Los desbrembats del lac de Paladru'''" Labor de vulgarisation e de anecdotes de chantier per Aimat Bocquet, responsable dels registres e dels estudis]</ref> sus la vida jornali&egrave;ra, las activitats dels abitants e lo material en b&ograve;sc, poterie e en p&egrave;ira.
Desgraciadament, Aquelas riquesas arch&eacute;ologiques mesas a la Conservacion del Patrim&ograve;ni del Is&egrave;re, son pas pas mostradas al public, meses a despart una pichona exposicion de moulages en los locales de la comuna de Charavines (a visitar malgrat ai&ccedil;&ograve;…).
Desgraciadament, Aquelas riquesas arch&eacute;ologiques mesas a la Conservacion del Patrim&ograve;ni del Is&egrave;re, son pas pas mostradas al public, meses a despart una pichona exposicion de moulages en los locales de la comuna de Charavines (a visitar malgrat ai&ccedil;&ograve;…).

Version del 27 març de 2020 a 16.13

Charavines
Charavines
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
[[Fichièr:|center|280px|border]]
[[Fichièr:|75px|center]]
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 25′ 54″ N, 5° 30′ 51″ E
Superfícia 7,52 km²
Altituds
 · Maximala
 · Minimala
 
800 m
440 m
Geografia politica
Region istorica  Daufinat
Arpitània Armas de Savòia
Estat França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
38
Isèra Armas del Departament d'Isèra
Arrondiment La Tour-du-Pin
Canton Virieu
Intercom
243800984
du Pays Voironnais
Cònsol M. Maurice Despierre (2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
1 823 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 849 ab.
Densitat 242,42 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 38850
Còde INSEE 38082

Charavines es una comuna arpitana dau Daufinat, situada dins lo departament d'Isèra e la region de Ròse-Aups.

Geografia

Partida eissida de l'article francés
Tèxte originau de l'article francés


Comunas vesinas

Distanças e posicion relativa
Distanças e posicion relativa
Charavines
Comuna amb 887 abitants (2000)Oyeu (3,1km)
Comuna amb 1220 abitants (2000)Le Pin (3,2km)
Comuna amb 2987 abitants (2000)Apprieu (3,4km)
Comuna amb 1966 abitants (2000)Chirens (3,5km)
Comuna amb 1152 abitants (2000)Bilieu (3,7km)
Comuna amb 1748 abitants (2000)La Murette (5,6km)


Istòria

Partida eissida de l'article francés
Los extraordinaris pòbles neolítics

Sul marge sud del lac de Paladru s'installa un vilatge dins los ostals de bòsques l'an 2669 av. J.-C. E dels agricultors défrichent lo bòsc als alentours, a l'epòca del Neolític final. Los analisas del bòsc (dendrochronologie) an permeses de ne seguir las evolucions perque a engrandit e de reparadas divèrsas fes pendent 20 a 22 ans, de contunh los paysans partisson bastir un nòu vilatge en los environs perque las tèrras agricòlas an apurat. Tòrnan 40 ans mai tard e reconstruisent lo vilatge al meteis endroit ont demòran encara 20 ans. De contunh las aigas del lac submergent definitivament lo luòc, #çò qu'a permeses la conservacion excepcionala dels vestigis en matèria vegetala : bòsc, manges d'esturments, texiles, còrdas, ficelles, graines, pans, èca. en mai dels elements imputrescibles coma lo silex, los vasos dins tèrra coduda. Aqueles pòbles an comportat al maximal cinc ostals familiales amb una cinquantena de personas #que se n'es trobat la rèsta de las activitats domesticas, artesanalas, alimentaires e l'impacte #qu'an agut sus l'entorn. S'i tròba traces dels escambis amb pòbles vesins mas tanben dels escambis a longa distància coma la ambre de la Baltique, lo silex de Torena o lo coeire de [Languedòc]]. An aprofechat d'un sègle de secada per ocupar una plaja liberada per unas bassas aigas, periòde ont s'es poguda seguir los variations[1] rapids e importants del climat per analisas fòrça ajas de besonh. Aquel luòc[2] neolític, de reputacion europèa per la qualitat de las enregistres subaquatiques e los extraordinaris vestigis sortits (cossí dels punyals en silex en avent conservat lo sieu mange en bòsc), a #èsser espetat de 1972 a 1986 per una equipa de archéologues grenoblois bénévoles jos la direccion d'Aimat Bocquet e a fach l'objècte de fòrça nombrosas publicacions[3] sus la vida jornalièra, las activitats dels abitants e lo material en bòsc, poterie e en pèira. Desgraciadament, Aquelas riquesas archéologiques mesas a la Conservacion del Patrimòni del Isère, son pas pas mostradas al public, meses a despart una pichona exposicion de moulages en los locales de la comuna de Charavines (a visitar malgrat aiçò…).

A la Mièja Edat

De las chevaliers paysans[4] Se son installats cap a l'an mil (1008 ?) Al lac de Paladru sus la municipalitat de Charavines al luòc-dich Colletière.

A l'epòca, lo nivèl del lac èra mai bas #qu'uèi, e una soixantaine de colons an bastit un abitat fortificat en bòsc sus una plaja de craie. Aquelas personas èran segurament enviadas per la archevêque de Viena per defendre la zòna frontièra #que constituissiá lo lac de Paladru.

Tèxte originau de l'article francés
Les extraordinaires villages néolithiques

Sur la rive sud du lac de Paladru s’installe un village aux maisons de bois en 2669 av. J.-C. et des agriculteurs défrichent la forêt aux alentours, à l’époque du Néolithique final. Les analyses du bois (dendrochronologie) ont permis d'en suivre les évolutions car il est agrandi et réparé plusieurs fois pendant 20 à 22 ans, puis les paysans partent construire un nouveau village dans les environs car les terres agricoles sont épuisées. Ils reviennent 40 ans plus tard et reconstruisent le village au même endroit où ils restent encore 20 ans. Ensuite les eaux du lac submergent définitivement le site, ce qui a permis la conservation exceptionnelle des vestiges en matière végétale : bois, manches d’outils, textiles, cordes, ficelles, graines, pains, etc. en plus des éléments imputrescibles comme le silex, les vases en terre cuite. Ces villages ont comporté au maximum cinq maisons familiales avec une cinquantaine de personnes dont on a retrouvé le reste des activités domestiques, artisanales, alimentaires et l’impact qu’elles ont eu sur l’environnement. On y retrouve traces des échanges avec des villages voisins mais aussi des échanges à longue distance comme l'ambre de la Baltique, le silex de Touraine ou le cuivre du Languedoc. Ils ont profité d’un siècle de sécheresse pour occuper une plage libérée par une baisse des eaux, période où on a pu suivre les variations[5] rapides et importantes du climat par des analyses très précises. Ce site[6] néolithique, de renommée européenne par la qualité des fouilles subaquatiques et les extraordinaires vestiges sortis (comme des poignards en silex ayant conservé leur manche en bois), a été exploité de 1972 à 1986 par une équipe d’archéologues grenoblois bénévoles sous la direction de Aimé Bocquet et a fait l’objet de très nombreuses publications[7] sur la vie quotidienne, les activités des habitants et le matériel en bois, poterie et en pierre. Malheureusement, ces richesses archéologiques remises à la Conservation du Patrimoine de l’Isère, ne sont pas montrées au public, mis à part une petite exposition de moulages dans les locaux de la mairie de Charavines (à visiter pourtant…).

Au Moyen Âge

Des chevaliers paysans[8] se sont installés vers l'an mil (1008 ?) au lac de Paladru sur la commune de Charavines au lieu-dit Colletière.

À l'époque, le niveau du lac était plus bas qu'aujourd'hui, et une soixantaine de colons ont construit un habitat fortifié en bois sur une plage de craie. Ces personnes étaient certainement envoyées par l'archevêque de Vienne pour défendre la zone frontière que constituait le lac de Paladru.


Administracion

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 M. Maurice Despierre    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1823, totala: 1849

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
898 752 962 1 153 768 786 775 799 844

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
845 842 876 882 938 962 943 968 1 042

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 111 1 172 1 139 1 129 1 224 1 155 1 165 1 155 1 253

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 237
1 250
1 142
1 163
1 251
1 423
1 700
1 701
1 728
1 728
2009 2010
1 758
1 782
1 784
1 809
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

Personalitats ligadas amb la comuna

Véser tanben

Ligams extèrnes

Nòtas

  1. Detalhs dels variations climatics
  2. Dossièr de vulgarisation establit per Aimat Bocquet
  3. "Los desbrembats del lac de Paladru" Labor de vulgarisation e de anecdotes de chantier per Aimat Bocquet, responsable dels registres e dels estudis
  4. Michel Colardelle, L'abitat immergit de Colletières a Charavines (Isère) - Vilatge o castèl? Un exemple de dificultats d'interpretacion archéologiques, Castèl Xaval XIV, 1990, pàg.78-90.
  5. Détails des variations climatiques
  6. Dossier de vulgarisation établi par Aimé Bocquet
  7. "Les oubliés du lac de Paladru" Ouvrage de vulgarisation et d'anecdotes de chantier par Aimé Bocquet, responsable des fouilles et des études
  8. Michel Colardelle, L'habitat immergé de Colletières à Charavines (Isère) - Village ou château? un exemple de difficultés d'interprétation archéologiques, Château Gaillard XIV, 1990, p.78-90.