Monts de Judèa : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 1 : | Linha 1 : | ||
<!--Article redigit en gascon--> |
<!--Article redigit en gascon--> |
||
Los '''monts de [[Judèa]]''' que son ua cadena de montanhas [[calcari|calcàrias]] deu [[Pròche Orient]] |
Los '''monts de [[Judèa]]''' que son ua cadena de montanhas [[calcari|calcàrias]] deu [[Pròche Orient]] situadas enter las planas litoraus de la [[mar Mediterranèa]] e la vath de [[Jordan]]. Qu'an ua altitud mejana de {{NaU|900|m}} e que son despartits en tres regions: los monts de Benjamin o de Bet-Èl (la vila centrau deus quaus ei [[Ramallah]]) au nòrd, los monts de [[Jerusalèm]] au center e los monts d'Ebron au sud. La temperatura mejana annau qu'ei de {{NaU|17|°C}} mes òm que pòt aver {{NaU|15|°C}} de diferéncia enter l'estiu e l'ivèrn. Lo nivèu mejan de ploja qu'ei de {{NaU|450|mm}} per an. Ños monts de Judèa que's tròban sus ua jaça freatica qui alimenta los arrius qui se'n van de cap a la mar Mediterranèa. Que dispausan d'ua grana diversitat de paisatges e d'ua grana riquessa d'espècias de flòra e de fauna. De memòria perduda, los estatjants qu'espleitan [[vinha]]s suus penents deus monts. Que i a un gran nombre de sits arqueologics e preïstorics suu lor territòri, çò qui'n hè un lòc turistic important. Los monts de Judèa que son uei separats per la {{Cita|linha verda}} de 'cessatz lo huec' de la guèrra de 1948-1949 traçada enter las fòrças israelianas e arabas, tanben aperada {{Cita|[[frontiera|frontèra]] de 1967}} enter [[Israèl]] e [[Cisjordania]]. |
||
==Galeria== |
==Galeria== |
Version del 23 març de 2020 a 20.28
Los monts de Judèa que son ua cadena de montanhas calcàrias deu Pròche Orient situadas enter las planas litoraus de la mar Mediterranèa e la vath de Jordan. Qu'an ua altitud mejana de 900 m e que son despartits en tres regions: los monts de Benjamin o de Bet-Èl (la vila centrau deus quaus ei Ramallah) au nòrd, los monts de Jerusalèm au center e los monts d'Ebron au sud. La temperatura mejana annau qu'ei de 17 °C mes òm que pòt aver 15 °C de diferéncia enter l'estiu e l'ivèrn. Lo nivèu mejan de ploja qu'ei de 450 mm per an. Ños monts de Judèa que's tròban sus ua jaça freatica qui alimenta los arrius qui se'n van de cap a la mar Mediterranèa. Que dispausan d'ua grana diversitat de paisatges e d'ua grana riquessa d'espècias de flòra e de fauna. De memòria perduda, los estatjants qu'espleitan vinhas suus penents deus monts. Que i a un gran nombre de sits arqueologics e preïstorics suu lor territòri, çò qui'n hè un lòc turistic important. Los monts de Judèa que son uei separats per la «linha verda» de 'cessatz lo huec' de la guèrra de 1948-1949 traçada enter las fòrças israelianas e arabas, tanben aperada «frontèra de 1967» enter Israèl e Cisjordania.
Galeria
-
Los monts de Judèa près de Jerusalèm
-
Lo bòsc de Jerusalèm vist despuish Yad vaŠem
-
Hortalessa deu Parc nacionau haQastel
-
Lo Wadi es-Ṣur dens la vath d'Elah
-
Vista despuish Beit Meir
-
Vista de Ḫirbet al-Deir, sus la «linha verda»
-
Vestigis d'un bastiment ancian près de Nevè Miḥaèl
-
Ḥalḥul vist despuish lo mont Nabi Yunis, punt culminant o som deus monts de Judèa (e de l'estat de Palestina) (1 030 m)