Niçard : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 32 : Linha 32 :


== Estacs extèrnes ==
== Estacs extèrnes ==
* {{oc}} [http://textoc.hebergratuit.net/diconi.html Diccionari niçard de Renat Toscani]
* {{oc}} [https://www.youtube.com/watch?v=nVjbXwymBQs] Francis Gag: Istòria en niçard
* {{oc}} [https://www.youtube.com/watch?v=nVjbXwymBQs] Francis Gag: Istòria en niçard]
* {{oc}} {{fr}} {{en}} [http://mtcn.free.fr/ Tradicions musicales de la comtat de Niça]
* {{oc}} {{fr}} {{en}} [http://mtcn.free.fr/ Tradicions musicales de la comtat de Niça]



Version del 16 novembre de 2019 a 17.50

Lo niçard[1] es una varietat regionala de l'occitan que si parla en la part bassa de la Comtat de Niça (ò Contèa de Niça), dintre de la vila de Niça e au sieu entorn. Es generalament classat per lu especialistas de la lenga d'òc coma un sosdialècte dau provençau. E pura, li sieus caracteristicas pròpi originali e la sieu tradicion literària fòrta implican, segon mai d'un actor culturau e mai d'un lingüista, la sieu reconoissença coma un estandard regionau de l'occitan, a egalitat embau provençau generau.

Comparason dei nòrmas

En niçard, doi nòrmas si fan concurrénça: la nòrma classica e la nòrma mistralenca.

Comparason entra li doi nòrmas existenti en occitan niçard (extrach de la Declaracion Universala dei Drechs Umans)

Un tablèu mai complet de toti li nòrmas de l'occitan si pòu consultar a l'article occitan.

Nòrma clàssica Nòrma mistralenca
Toti li personas naisson libri e egali en dignitat e en drech. Son dotadi de rason e de consciéncia e li cau agir entra eli emb un esperit de frairesa/fratelança. Touti li persouna naisson lib(e)ri e egali en dignità e en drech. Soun doutadi de rasoun e de counsciènça e li cau agì entra eli em' un esperit de frairessa/fratelança.

Lèxico niçard

  • panaman : eissugaman
  • passeron: aucèl
  • alhà: ailà, alai

Veètz finda

Nòtas

  1. En nòrma classica, s'escriu niçard niçarda. En nòrma mistralenca, s'escriu <niçard niçarda> mas la majorança dei locutors emplegan li formas <nissart nissarda>.

Estacs extèrnes