Sosmarin : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 136 : Linha 136 :
== Principis de foncionament ==
== Principis de foncionament ==


Lo foncionament d'un sosmarin despend de plusors principis. Lei pus importants son aquelei d'[[Principi d'Arquimèdes|Arquimèdes]] e de [[Principi de Pascal|Pascal]]. Pasmens, la forma, la reparticion dei massas au sen dau naviri, leis eliç e lo sistèma de propulsion son tanben de factors importants.
Lo desplaçament e l'estabilitat d'un sosmarin son dependents de dos principis fisics principaus. Lo premier es lo principi d'Arquimèdes e lo segond lo principi de Pascal.


=== Lo principi d'Arquimèdes ===
=== Lo principi d'Arquimèdes ===

Version del 29 octobre de 2019 a 19.23

Un sosmarin d'ataca american de la classe Los Angeles.

Un sosmarin (var. sotamarin)[1] es un veïcul maritim qu'es capable de navegar sota la superfícia de l'aiga.

Istòria

Article detalhat: Istòria dei sosmarins.

Lei premiers assais de sosmarins

L'idèa d'un naviri sosmarin apareguèt per lo premier còp durant l'Antiquitat en Grècia au sègle IV avC. Segon la legenda, èra inspirat per lo principi de la campana de cabussada e foguèt utilizat per Alexandre lo Grand (336-323 avC) per menar una reconeissença de l'illa de Tir. Seriá estat inventat per Aristòtel (384-322 avC). Dins aquò, dos sègles pus tard, lo concèpte d'un naviri sosmarin leugier destinat a l'observacion apareguèt tanben en China. Dins lei dos cas, lo projècte foguèt abandonat en causa de limits tecnologics dau periòde.

Tornèt aparéisser durant la Renaissença quand plusors inventors prepausèron de plans. Lo premier foguèt lo Venecian Roberto Valturio (1405-1475) en 1472. Lo pus famós foguèt probable l'Italian Leonardo da Vinci (1452-1519) qu'imaginèt un naviri submergible « destinat a aprefondar d'autrei naviris ». Lei recèrcas avancèron gràcias a l'estudi de sistèmas similars a la campana de cabussada. Aquelei trabalhs foguèron menats per la còla italiana formada de Guglielmo da Lorena, de Francesco De Marchi e de Leonardo Bufalini ò per Anglés William Bourne (v. 1535-1582).

Lo premier assai vertadier foguèt l'òbra dau fisician olandés Cornelius Jacobszoon Drebbel (1572-1633). En 1641, un autre engenh foguèt concebut en França per Jean Barrié. Totalament metallic, èra destinat a la recuperacion d'espavas. L'interès militar dau sosmarin foguèt rapidament comprés e lei Províncias Unidas, en guèrra còntra Anglatèrra, assaièron de crear un premier modèl militar en 1653. Dins aquò, lo projècte foguèt una revirada.

Lei premiers sosmarins militars

A partir de la fin dau sègle XVIII, lei prototipes de sosmarins militars se multipliquèron au sen dei marinas occidentalas. La premiera ataca menada a partir d'un sosmarin aguèt luòc en 1776 durant la Guèrra d'Independéncia deis Estats Units (1775-1783). Leis insurgents remorquèron de nuech un engenh en forma d'uòu propulsat per una eliç a proximitat d'un naviri de linha britanic. Sa mission èra de fixar una mina sus sa còca mai l'operacion mau capitèt en causa dei condicions meteorologicas qu'alentiguèron lo sosmarin e permetèron sa deteccion per l'equipatge. Durant lei guèrras napoleonencas, lei Francés assaièron tanben un prototipe, dich Nautilus, qu'èra equipat de minas per destrurre lei naviris enemics. Capitèron d'aprefondar dos naviris de guèrra durant d'assais mai adoptèron finalament pas l'engenh. Enfin, se fau nòtar un tresen assai en 1812, pendent la guèrra entre Anglatèrra e leis Estats Units, que s'acabèt per una revirada e la mòrt de son pilòt.

Lei progrès contunhèron durant la premiera mitat dau sègle XIX e de programas de recèrcas seriós foguèron finançats per certanei flòtas militaras. La Guèrra de Secession (1861-1865) foguèt ansin l'ocasion per lei dos camps de testar de sistèmas novèus coma l’Alligator, premier sosmarin de l’US Navy, ò lo CSS Hunley, premier sosmarin que capitèt de destrurre un naviri enemic lo 18 de febrier de 1864. Pasmens, subrevisquèt pas a l'ataca.

Durant aqueu periòde, lei recèrcas sus lo sistèma de propulsion entraïnèron l'abandon deis eliç accionadas per la fòrça umana de l'equipatge au profiech de propulsion mecanica. Lo premier assai d'una tala motorizacion foguèt realizat en 1863 per la Marina Francesa amb un motor utilizant d'aire comprimit. Puei, un an pus tard, lo Catalan Narcís Monturiol (1819-1885) prepausèt un prototipe utilizant una maquina de vapor a la superfícia de l'aiga e un motor quimic en immersion.

La generalizacion dei sosmarins militars

A partir deis ans 1870-1880, divèrsei progrès permetèron l'adopcion de sosmarins au sen de plusors marinas militaras. Premier, regardèron la motorizacion. Ben coneguda, la maquina de vapor foguèt utilizada per lo Suedés Thorsten Nordenfelt (1842-1920) per produrre plusors modèls que podián aver, coma lo Nordenfelt I, una autonòmia de 240 km. Pasmens, la vapor presentava de problemas importants durant lei sotadas, çò qu'encoratjèt de recèrcas sus d'autrei sistèmas. L'electricitat foguèt una premiera solucion amb d'assais au Reiaume Unit, en Russia, en França e en Espanha. En particular, la marina francesa dispausèt, tre lo començament dau sègle XX, de sosmarins electrics capables de navegar sus de distàncias de 100 milas. Dins aquò, la solucion pus eficaça foguèt la motorizacion mixta diesel e electrica imaginada entre 1895 e 1902 per lo Britanic John Philip Holland (1841-1914). Utilizant una propulsion diesel a la superficia e un motor electric durant lei sotadas, permetèt la mesa en servici dei premiers sosmarins capables de menar de missions luechencas.

D'efiech, lo melhorament de la propulsion se conjuguèt a l'aumentacion de la poissança de fuòc dei prototipes amb lo remplaçament progressiu dei minas per de torpilhas. En 1886, lo sosmarin otoman Abdulhamid, concebut per Nordenfelt, venguèt lo premier naviri capable de tirar una torpilha en immersion. Aquò donèt au sosmarin una capacitat de destruccion considerabla car una torpilha es aisament capabla de destrurre un naviri enemic, compres lei pus pesucs. Pasmens, fins a la Segonda Guèrra Mondiala, lei modèls disponibles èran pauc fisables. Un canon de proa foguèt donc pauc a pauc installat per completar lei torpilhas.

L'aparicion de sosmarins capables de menar de missions lòngas e d'aprefondar un naviri enemic favorizèt l'adopcion generala dau sosmarin per totei lei marinas militaras modèrnas. Per exemple, tre 1881, durant la Guèrra de Pacific (1879-1884), Peró decidèt de construrre un submersible equipat de torpilhas. Lei premiers sosmarins èran destinats a la proteccion dei pòrts ò a l'observacion mai l'aumentacion de l'autonòmia (1 400 milas per lo U-boot 1 alemand de 1906) permetèt de preveire de missions pus complèxas. Ansin, au començament de la Premiera Guèrra Mondiala, èran venguts d'unitats frequentas amb 62 unitats operacionalas en França, 62 au Reiaume Unit e 29 en Alemanha.

La Premiera Guèrra Mondiala

La Premiera Guèrra Mondiala (1914-1918) foguèt lo premier conflicte que veguèt lei sosmarins tenir un ròtle important[2]. D'efiech, en causa de la superioritat numericas dei flòtas de l'Entenduda, la marina militara alemanda utilizèt de sosmarins per atacar lo comèrci e lei convòis aliats. De 1914 a 1918, 345 U-Boote aprefondiguèron 6 394 naviris marchands e un centenau de vaissèus militars. Solament 178 foguèron perduts. Pasmens, la guèrra sosmarina a outrança menada per leis Alemands entraïnèt l'intrada en guèrra deis Estats Units d'America que permetèt la victòria finala deis Aliats en octòbre-novembre de 1918.

Lei submersibles utilizats avián una propulsion mixta. La velocitat de superficia èra lenta (6-9 nos) mai permetiá una autonòmia importanta (mai de 9 000 milas per la classa UB III). En sotada, lei performàncias demenissián netament amb una velocitat de 4-5 nos e una autonòmia de quauquei desenaus de milas. Lei sosmarins se desplaçavan donc a la superficia e sotavan per atacar ò per s'enfugir. Podián atacar un adversari amb un canon de proa (per de butas non perilhosas), de torpilhas ò de minas. Certanei modèls foguèron especialament concebuts per l'ancoratge de minas lòng deis aisses marchands ò a l'intrada dei pòrts.

La menaça representada per aquelei sosmarins entraïnèt l'aparicion de mesuras defensivas. La pus importanta foguèt lo convòi escortat per de naviris de guèrra. Lent, aqueu metòde permetèt pasmens de redurre fòrtament lei pèrdas car lei sosmarins èran pas capables afrontar de naviris de superficia. D'avions ò de dirigles foguèron tanben cargats de patrolhas d'observacion. Aquò permetiá de mantenir lei sosmarins en sotada, çò que limitava son autonòmia utila. Enfin, d'armas especificas foguèron desvolopadas per destrurre lei submersibles coma lei cargas de prefondor e lei minas de deteccion magnetica. Lo destroièr e lo còntra-torpilhaire venguèron lei vectors privilegiats d'aqueleis equipaments e s'especializèron dins la lucha antisosmarina.

L'entre doas guèrras

Durant l'entre doas guèrras, divèrsei concèptes de sosmarins foguèron explorats per lei marinas militaras dei país principaus. Lo pus capitat foguèt la construccion de sosmarins dotats d'un envan permetent de desplegar d'idravions. L'objectiu èra de desvolopar un sosmarin cargat de missions de reconeissença a l'avans d'una esquadra ò d'un convòi. De son caire, França assaièt de crear un crosaire sosmarin capable de combatre de naviris de guèrra a la superficia. Dins aquò, la Segonda Guèrra Mondiala (1939-1945) validèt pas aquelei chausidas.

L'entre doas guèrras veguèt subretot de progrès en matèria de lucha antisosmarina. L'estudi de la propagacion dau sòn dins l'aiga permetèt de realizar de prototipes de sonar e d'armas amb una mesa a fuòc acostica. Lei destroièrs e còntra-torpilhaires venguèron tanben pus rapides amb una velocitat de 45 nos per aquelei de la classa Le Fantasque produchs entre 1931 e 1932.

Regardant lei sosmarins, lei descubèrtas en acostica permetèron de melhorar lei captors dei sosmarins. L'autonòmia deis engenhs foguèt tanben fòrtament aumentada, çò que permetèt de desvolopar de submersibles oceanics. Dins aqueu domeni, lo Neerlandés Jan Jacob Wichers (1894-1983) inventèt en 1936 lo schnorchel, un tube que permet au sosmarin de demorar en sotada pauc prefonda tot en gardant sa propulsion diesel. Innovacion importanta, aqueu sistèma es totjorn utilizat sus lei sosmarins modèrnes. Dins aquò, aquela idèa foguèt gardada secrèta e se generalizèt pas avans l'invasion dau país per leis Alemands en 1940.

La Segonda Guèrra Mondiala

Utilizacions dei sosmarins dins lei combats

Gràcias ai progrès realizats en matèria d'autonòmia, la Segonda Guèrra Mondiala foguèt lo teatre d'una utilizacion massisa dau sosmarin per totei lei camps. Aquò entraïnèt l'aparicion rapida de tacticas e de sistèmas novèus destinats a s'adaptar ais evolucions de la guèrra sosmarina. D'efiech, per luchar còntra lei convòis protegits per de naviris d'escòrta, leis Alemands imaginèron lo principi de la chinareda que consistiá a dispersar de grops de sosmarins lòng deis aisses maritims per detectar lei naviris aliats. Puei, totei lei sosmarins atacavan, çò que limitava lei capacitats deis escortaires. Per faciar aquela menaça, leis Aliats formèron d'esquadras d'escòrta de composicion establa. Aquò permetiá ais equipatges d'una meteissa unitat de desvolopar d'abituds. Leis Estatsunidencs creèron tanben de grops de caça, generalament format a l'entorn d'un pòrta-avions d'escòrta, per atacar dirèctament lei sosmarins detectats e dispersar lei chinaredas.

Lo resultat de la guèrra sosmarina a otrança menada per leis Alemands foguèt tornarmai una revirada maugrat la destruccion d'au mens 3 500 naviris marchands e de 175 bastiments militars. D'efiech, sus lei 2 211 convòis aliats organizats durant la guèrra, solament 273 enregistrèron de pèrdas. Durament atacada per leis Aliats, la marina alemanda perdiguèt 783 submersibles.

Lo principi de la guèrra sosmarina alemanda foguèt aplicat amb mai de succès per leis Estatsunidencs dins l'Ocean Pacific. D'efiech, aprofichant l'abséncia de mesuras defensivas a l'entorn dei cargos japonés, la marina estatsunidenca utilizèt sei sosmarins per atacar lei rotas comercialas a l'entorn de l'archipèu. Destruguèron 1 178 naviris entraïnant una reduccion de 95% de la flòta marchanda japonesa entre 1941 e 1945. Solament 52 sosmarins estatsunidencs foguèron perduts dins aquelei combats (sus un totau de 289). Lei sosmarins nipons aguèron un ròtle feble car sa mission principala èra de cercar leis esquadras de combats aliats, ben protegidas, ò d'avitalhar lei garnisons isoladas.

Evolucions dei sosmarins

Lei progrès tecnics realizats durant la Segonda Guèrra Mondiala. Dins lo domeni de la deteccion, lo sistèma ASDIC, un precursor dau sonar, se generalizèt autorizant una deteccion d'un submersible advèrs entre 100 e 3 500 m. A partir de 1943, foguèron completats per de radars centimetrics que podián trobar un sosmarin navegant en superficia a plusors quilomètres de distància. Apareguèron egalament de detectors sonòrs permetent de cercar lo bruch deis eliç. Principalament utilizats per lei sosmarins, foguèron de còps utilizats per leis escortaires. Pasmens, totei lei camps desvolopèron rapidament de loires per lei trebolar. Enfin, venguèt possible d'interceptar lei sinhaus radios emés per lei convòis ò per lei sosmarins afin de triangular la posicion de l'enemic.

La concepcion generala dei sosmarins realizèt pereu d'avançadas permetent d'aumentar la durada de sotada, de melhorar lei capacitats de deteccion e d'accelerar la fabricacion. Lo modèl pus sofisticat foguèt lo U-Boot tipe XXI qu'intrèt en servici en 1945. Gràcias a un schnorkel e de motors electrics fòrça melhorats, podiá demorar plusors jorns en immersion e i mantenir una velocitat pus importanta qu'a la superficia (15,6 nos a la superficia e 17,5 nos en sotada). Per l'ataca, èra equipat d'un sonar passiu, d'un detector de radar, de torpilhas e de minas. Enfin, la construccion èra basat sus un ensems de modules que podián èsser produchs dins d'endrechs diferents avans l'assemblatge finau.

Pasmens, aquelei sosmarins deguèron faciar una varietat fòrça importanta d'armas sosmarinas. Lei cargas de prefondor foguèron melhoradas per cubrir de prefondors pus importantas e de sistèmas apareguèron per gropar lei tirs afin de tocar de zònas pus largas (eiriçon, calamar). Foguèron tanben inventadas de torpilhas antisosmarinas amb un detector acostic. Lei modèls largats per d'avions s'averèron redobtables. Enfin, leis Aliats aprendiguèron de minar lei pòrts e lei basas de sosmarins per ne'n blocar lei sortidas e leis intradas.

La Guèrra Freja e lei sosmarins modèrnes

Article detalhat: Guèrra Freja.

La Guèrra Freja foguèt un periòde d'evolucions importantas per lei sosmarins amb l'introduccion de l'energia nucleara per la propulsion, lo desvolopament d'una classa novèla de submersibles equipats de missils nuclears e la realizacion de progrès importants per melhorar la furtivitat. L'utilizacion de la propulsion nucleara permetèt d'aumentar la velocitat dei naviris, la quantitat d'armas e l'autonòmia. D'efiech, après l'aparicion de sistèmas capables de produrre d'oxigèn a partir d'aiga de mar, lo morau de l'equipatge e la quantitat de viures embarcats venguèron lei limits principaus de l'autonòmia d'un sosmarin nuclear. La furtivitat foguèt l'autre aspèct fòrça estudiat durant la Guèrra Freja amb una reflexion generala sus la furtivitat exteriora (limitar lo bruch dei motors...), sus la furtivitat electromagnetica (reduccion de la signatura sonar e radar...) e sus la furtivitat acostica (silenci radiò, limitar la cavitacion deis eliç...).

Aquelei progrès entraïnèron l'aparicion de dos tipes novèus de sosmarins que son lo sosmarin nuclear d'ataca (SNA) e lo sosmarin nuclear lançaire d'engenhs (SNLE). Lo premier garda lo ròtle tradicionau dau sosmarin convencionau que consistís a atacar lei naviris advèrs. Lo segond es equipat de missils nuclears intercontinentaus capables de destrurre plusors desenaus de vilas enemics. Es vengut lo vector principau dau mantenement de la dissuasion nucleara car pòu demorar escondut durant de setmanas a 300 m de prefondor. Dins lo cas d'una alèrta, pòu rapidament remontar e tirar totei sei missils en quauquei minutas. En parallèl, lei sosmarins de propulsion convencionala contunièron d'existir. Utilizant de batariás anaerobias, aguèron inicialament una discrecion superiora ai sosmarins nuclears. Pasmens, aquel avantatge a uei largament disparegut.

Enfin, au nivèu de l'armament, lei progrès en matèria de furtivitat foguèron aplicats ai torpilhas per complicar sa deteccion. La marina russa desvolopèt tanben de torpilhas de velocitat auta (500 km/h per la VA-111 Chkval) que son utilizadas per la defensa raprochada dau sosmarin. Enfin, apareguèron de missils antisosmarins que son de missils antinaviris permetent de tirar una torpilha a proximitat de la buta. Certanei son equipats d'una carga nucleara per maximizar la zòna de destruccion.

Principis de foncionament

Lo foncionament d'un sosmarin despend de plusors principis. Lei pus importants son aquelei d'Arquimèdes e de Pascal. Pasmens, la forma, la reparticion dei massas au sen dau naviri, leis eliç e lo sistèma de propulsion son tanben de factors importants.

Lo principi d'Arquimèdes

Article detalhat: Principi d'Arquimèdes.

Lo principi d'Arquimèdes regarda la fòrça verticala recepuda per lo sosmarin de la part de l'aiga. Ansin, per un naviri de superficia, se lo pes dau naviri es inferior au pes dau volume d'aiga de la partida immergida, lo naviri floteja. Au contrari, se lo pes dau naviri deven pus important que lo pes de la partida immergida, lo naviri s'aprefonda. En sotada, lo sosmarin emplís donc sei ballasts d'aiga per montar o descendre. D'efèct, en fonccion de la densitat de l'aiga e de la massa dau sosmarin, lo taus d'empliment dei ballasts permet de faire evolucionar la massa totala dau sosmarin e donc finalament sa prefondor d'evolucion.

Lo principi de Pascal

Article detalhat: Principi de Pascal.

Lo principi de Pascal regarda la fòrça de l'aiga sus la còca dau sosmarin. Es una fòrça de pression qu'aumenta ambé la prefondor e tend a esquichar lo naviri. Lei còcas dei sosmarins son donc generalament construchas ambé d'acièrs fòrça resistents e elastics per assegurar una proteccion còntra la pression e permetre au naviri de reprendre sa forma iniciala quand la pression demenís. D'un biais aproximatiu, fau aumentar l'espessor de la còca d'aperaquí 10 mm per aumentar la prefondor maximala de sotada de 100 m.

La forma

La reparticion de la massa

Leis eliç

Lo sistèma de propulsion

Tipes de sosmarins

La classicacion dei sosmarins es generalament realizadas segon son utilizacion (civila o militara) e son sistèma de produccion d'energia e de propulsion. D'efèct, aquelei dos paramètres an una influéncia fòrça importanta sus la concepcion generala dau naviri.

Utilizacions civilas

Leis utilizacions civilas dei sosmarins son limitadas e relativament raras. Lei principalas son lo transpòrt maritim, la recèrca scientifica, lo sauvament e l'utilizacion coma naviri de servici dins certaneis industriás.

Lo transpòrt maritim foguèt utilizats principalament durant lei dos conflictes mondiaus per luchar còntra un blocus maritim o avitalhar de naviris ja situats en mar. Dempuei leis annadas 2000, de sosmarins son tanben utilizats per lo transpòrt de matèrias ilegalas coma dròga. Pasmens, durant lei periòdes de patz o per lo comèrci legau, lei naviris de superficia son fòrça superiors ai sosmarins per lo transpòrt maritim, especialament au nivèu de la quantitat de produchs embarcats.

Per la recèrca, s'utiliza de sosmarins pichons fòrça resistents e capables d'anar a de prefondors d'unei quilomètres. Son utilizats per l'observacion dirècte, la presa de mòstra e l'exploracion. Dempuei leis annadas 1950, aperaquí 60 sosmarins d'aqueu tipe foguèron bastits. Se pòdon tanben utilizar per lo sauvament militar. Enfin, dempuei quauqueis annadas, l'industriá de la petroquimia a desvolopat de sosmarins pichons per assegurar divèrsei missions de servicis coma l'observacion, la sauvament, l'installacion de cable o lo desplegament de sotaire a de prefondors importantas. Aqueu tipe de sosmarins es encara relativament rar.

Utilizacions militaras

Leis utilizacions militaras dei sosmarins son lei pus escampadas. Inicialament, èran destinats a l'ataca de naviris de superficia, subretot lei naviris de comèrci o de transpòrt, au desplegament de minas marinas e a l'interdiccion d'un accès maritim, principalament d'accès d'un pòrt o un destrech. Pauc a pauc, veguèron lor nombre d'utilizacions aumentar e lei sosmarins modèrnes pòdon realizar de missions de lucha còntra lei naviris de superficia, la lucha còntra lei sosmarins enemics, l'infiltracion de fòrças especialas, l'ataca d'objectius terrèstres, la proteccion de grops de combat, l'entresenha, la dissuasion nucleara e leis operacions de sauvament.

Per aquò, lei sosmarins modèrnes se devesisson entre quatre classas principalas que son :

  • lei sosmarins d'ataca que pòdon utilizar una propulsion nucleara o classica. Lor mission principala es la destruccion de naviris de superficia o de sosmarins enemics. Certanei son equipats de missils per l'ataca de butas terrèstras.
  • lei sosmarins lançaires d'engenhs balistics que la mission principala es la dissuasion nucleara. Per aquò, toei lei modèls existents a l'ora d'ara tènon una propulsion nucleara e de capacitats de furtivitat avançadas.
  • lei sosmarins lançaires de missils de crosiera que equipats de missils anti-naviris o de missils de crosiera.
  • lei sosmarins de sauvament que son destinats a la recuperacion d'equipatge de sosmarins en perdicion.

Nòtas e referéncias

  1. La forma occitana pus tradicionala sembla d'èsser sosmarin <sous-marin>, ja atestada coma adjectiu per lo TDF de Frederic Mistral. Certaneis autors an utilizat la forma sotamarin. Lo prefixe sos- se tròba dins totei lei dialèctes; lo prefixe sota- es mens espandit.
  2. Lei Rus assaièron d'utilizar dos sosmarins còntra lei Japonés durant la guèrra de 1904-1905. Pasmens, aquò mau capitèt en causa dei dificultats generalas de la flòta russa durant aqueu guèrra.

Bibliografia

  • (fr) Alexandre Sheldon-Duplaix, Les sous-marins : Fantômes des profondeurs, Editions Gallimard, 2006 (ISBN 2070314693).
  • (fr) Jean-Marie Mathey, Sous-marins en opérations, Altipresse, 2005 (ISBN 2911218345).
  • (fr) Christopher Drew, Guerre froide sous les mers : L'histoire méconnue des sous-marins espions américains, Marines Editions, 2004 (ISBN 2915379157).
  • (fr) Jean-Marie Mathey, Alexandre Sheldon-Duplaix, Histoire des sous-marins des origines à nos jours, E.T.A.I., 2002 (ISBN 2726885446).
  • (fr) Jean-Louis Maurette, Les Gardiens du silence, épaves de sous-marins à travers le monde, éditions Keltia Graphic, 2006 (ISBN 2-35313-003-8).