Front de Liberacion Nacionala (Argeria) : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 7 : Linha 7 :


== Istòria ==
== Istòria ==
Sa primièra aparicion se traduguèt dins los faches per d'atacas mai o mens desordenadas contra l'[[armada francesa]], las installacions militaras, los comissariats, los magasins, los equipaments de comunicacions, e los bastiments publics, principalament dins [[Aurès]] e en [[Cabilia]]. Aquelas atacas, que prenguèron puèi lo nom de ''Totsants roge'', s'acompanhèron de declaracion dicha del «1èr de novembre de 1954», dins la quala lo FLN convidava lo pòble d'Argeria a s'associar a la «lucha nacionala».
Sa primièra aparicion se traduguèt dins los faches per d'atacas mai o mens desordenadas contra l'[[armada francesa]], las installacions militaras, los comissariats, los magasins, los equipaments de comunicacions, e los bastiments publics, principalament dins [[Aurès]] e en [[Cabilia]]. Aquelas atacas, que prenguèron puèi lo nom de ''Totsants roge'', s'acompanhèron de la declaracion dicha del «1èr de novembre de 1954», dins la quala lo FLN convidava lo pòble d'Argeria a s'associar a la «lucha nacionala».


Lo movement s'estructurèt puèi gràcia subretot a la plataforma politica del [[Congrès de la Soummam]] d'agost de [[1956]], organizat principalament per [[Abane Ramdane]] qu'afirmava la «primautat del politic sul militar» e de «l'interior» sus «l'exterior» (es a dire, aqueles dirigents en exili al [[Lo Caire|Caire]] e a [[Tunis]]).
Lo movement s'estructurèt puèi gràcia subretot a la plataforma politica del [[Congrès de la Soummam]] d'agost de [[1956]], organizat principalament per [[Abane Ramdane]] qu'afirmava la «primautat del politic sul militar» e de «l'interior» sus «l'exterior» (es a dire, aqueles dirigents en exili al [[Lo Caire|Caire]] e a [[Tunis]]).

Version del 29 julhet de 2019 a 19.54

Lo sièis caps istoric del FLN au començament de la Guèrra d'Argeria. Cap a la drecha: Rabah Bitat, Mostefa Ben Boulaïd, Didouche Mourad, Mohammed Boudiaf, Larbi Ben M'Hidi e Krim Belkacem.

Lo Front de Liberacion Nacionala abreujat FLN (en arabi جبهة التحرير الوطني‎) foguèt lo principal movement nacionalista pendent la guèrra d’Argeria e lo partit politic unic d'Argeria fins a 1989. Uèi, lo partit capdèla encara Argeria.

Lo FLN foguèt fondat en novembre de 1954 amb qualques ancians membres del Movement per lo Trionf de las Libertats Democraticas (MTLD) de l'ancian militant nacionalista Messali Hadj.

Lo FLN e sa branca armada, l'Armada de liberacion nacionala (ALN) s'engatgèt dins una lucha contra l'empèri colonial francés. En 1958, lo FLN formèt un govèrn provisòri, lo GPRA. Es amb lo GPRA que França negocièt en 1962 los acòrds de Evian, que metèron fin a la guèrra d'Argeria.

Istòria

Sa primièra aparicion se traduguèt dins los faches per d'atacas mai o mens desordenadas contra l'armada francesa, las installacions militaras, los comissariats, los magasins, los equipaments de comunicacions, e los bastiments publics, principalament dins Aurès e en Cabilia. Aquelas atacas, que prenguèron puèi lo nom de Totsants roge, s'acompanhèron de la declaracion dicha del «1èr de novembre de 1954», dins la quala lo FLN convidava lo pòble d'Argeria a s'associar a la «lucha nacionala».

Lo movement s'estructurèt puèi gràcia subretot a la plataforma politica del Congrès de la Soummam d'agost de 1956, organizat principalament per Abane Ramdane qu'afirmava la «primautat del politic sul militar» e de «l'interior» sus «l'exterior» (es a dire, aqueles dirigents en exili al Caire e a Tunis).

Ideologia

L'ideologia del FLN es principalament nacionalista, compresa coma un movement a l'interior d'un nacionalisme arab mai larg. Lo partit tira sa politica d'autolegitimacion de tres fonts: lo nacionalisme e la guèrra revolucionària contra França (ideologia anticoloniala); lo socialisme, vagament interpretat coma un credo antiexpleitacion populara; l'islam, definit coma lo fondament principal de la consciéncia nacionala e factor determinant dins la consolidacion de l'identitat argeriana coma distinta d'aquela dels argerians franceses pendent lo periòde colonial.

Dirigents

President

President d'Onor

Secretaris generals

  • 1962-1963 : Mohamed Khider
  • 1963-1965 : Ahmed Ben Bella
  • 1967-1974 : Kaïd Ahmed (interim)
  • 1977-1979 : Mohamed Salah Yahiaoui (interim)
  • 1979-1988 : Chadli Bendjedid
  • 1988-1996 : Abdelhamid Mehri
  • 1996-2001 : Boualem Benhamouda
  • 2001-2004 : Ali Benflis
  • 2004-2005 : Abdelkrim Abada (interim)
  • 2005-2013 : Abdelaziz Belkhadem
  • 2013-2016 : Amar Saadani
  • 2016-2018 : Djamel Ould Abbes
  • 2018-2019 : Mouad Bouchareb (interim)
  • 2019 : Djamel Ould Abbes
  • dempuèi lo 30 d'abril de 2019 : Mohamed Djemiai