Edicte de Nantas : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 6 : Linha 6 :
La primièra version de l'edicte, efectivament signada e sagelada a Nantas, s'es perduda e es pas pus coneguda que per una copia servada a la [[Bibliotèca de Genèva]] (BGE). Es doncas la segonda version, totjorn datada d'abril de 1598 e mai que segurament redigida mai tard, que constituís lo tèxte autentic e que foguèt adressat als parlements per registrament.
La primièra version de l'edicte, efectivament signada e sagelada a Nantas, s'es perduda e es pas pus coneguda que per una copia servada a la [[Bibliotèca de Genèva]] (BGE). Es doncas la segonda version, totjorn datada d'abril de 1598 e mai que segurament redigida mai tard, que constituís lo tèxte autentic e que foguèt adressat als parlements per registrament.


L'edict de Nantas serà revocat per [[Loís XIV de França]] en octobre de 1685 dins un edicte novèl, l'[[Edicte de Fontainebleau ]].
L'edict de Nantas serà revocat per [[Loís XIV de França]] en octobre de 1685 dins un edicte novèl, l'[[Edicte de Fontainebleau ]]. Aquò provoquèt l'exòde dels protestants e l'ostilitat de las nacions protestantas vesinas de França.


{{DEFAULTSORT:Edicte de Nantas}}
{{DEFAULTSORT:Edicte de Nantas}}

Version del 19 julhet de 2019 a 20.14

Lo Castèl dels ducs de Bretanha a Nantas, que i foguèt promulgat lo tractat

L'Edicte de Nantas es un document que foguèt signat lo 30 d'abril de 1598 per Enric IV de França, que lo rei i reconeissiá la libertat de culte als protestants, segon mantun limit e lor concedissiá dos "brevets" principals : un nombre consequent de plaças de seguretat en garantida (aperaquí 150) e una indemnitat annadièra a pagar per las finanças reialas.

Enric IV de França èra un ancian protestant, e aviá causit de se convertir al catolicisme per fin d'accedir al tròn. La promulgacion d'aqueste edicte metèt fin a las guèrras de religion que devastèron França al sègle XVI, e constituís una amnistia qu'arrestèt la guèrra civila.

La primièra version de l'edicte, efectivament signada e sagelada a Nantas, s'es perduda e es pas pus coneguda que per una copia servada a la Bibliotèca de Genèva (BGE). Es doncas la segonda version, totjorn datada d'abril de 1598 e mai que segurament redigida mai tard, que constituís lo tèxte autentic e que foguèt adressat als parlements per registrament.

L'edict de Nantas serà revocat per Loís XIV de França en octobre de 1685 dins un edicte novèl, l'Edicte de Fontainebleau . Aquò provoquèt l'exòde dels protestants e l'ostilitat de las nacions protestantas vesinas de França.