Cratil : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Cratyle »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisa : editor de codi 2017
Linha 2 : Linha 2 :


== Biografia ==
== Biografia ==
[[Platon]] li consacra un dels dialògs, ont dich qu’es « filh d’Esmicrion »<ref>429 a.</ref> ; lo presenta coma essent mai jove que [[Socrates]]<ref>440 d.</ref>. Segon [[Aristòtel]]<ref>''[[Métaphysique (Aristote)|Métaphysique]]'', I, 6.</ref>, Platon foguè son escolan avant de venir aqueste de [[Socrates]] ; segon [[Diogenes Laèrci]]<ref>{{DioVie}}, III, 6.</ref>, Platon ven son escolan après aver estat aqueste de [[Socrates]].
[[Platon]] li consacra [[Cratil (Platon)|un dels dialògs]], ont dich qu’es « filh d’Esmicrion »<ref>429 a.</ref> ; lo presenta coma essent mai jove que [[Socrates]]<ref>440 d.</ref>. Segon [[Aristòtel]]<ref>''[[Metafisica (Aristòtel)|Metafisica]]'', I, 6.</ref>, Platon foguè son escolan avant de venir aqueste de [[Socrates]] ; segon [[Diogenes Laèrci]]<ref>Diogenes Vida, III, 6.</ref>, Platon ven son escolan après aver estat aqueste de [[Socrates]].


== Doctrina ==
== Doctrina ==
Segon [[Platon]]<ref>''[[Cratyle (Platon)|Cratyle]]'', 440 d.</ref>, Cratil sosteniá, coma[[Protagoras]], qu'es impossible de téner un discors fals, que tener un tal discors es dire çò qu’es pas. Lo discors exprimís donc segon el sempre l'[[èsser]]; lo nom es imitacion de la causa<ref>''[[Cratyle (Platon)|Cratyle]]'' 430 b.</ref>.
Segon [[Platon]]<ref>''[[Cratil (Platon)|Cratil]]'', 440 d.</ref>, Cratil sosteniá, coma[[Protagoras]], qu'es impossible de téner un discors fals, que tener un tal discors es dire çò qu’es pas. Lo discors exprimís donc segon el sempre l'[[èsser]]; lo nom es imitacion de la causa<ref>''[[Cratil (Platon)|Cratil]]'' 430 b.</ref>.


Pensava, sempre segon Platon, qu'i a uan rectitud de denominacion naturala dels èssers, e que lo nom es pas un son convencionalament atribuit. Coma [[Eraclites]], pensava que totes los sensibles s'escotan de contunh, e que se pòt ne far la [[sciéncia]]<ref>[[Aristote]], ''[[Métaphysique (Aristote)|Métaphysique]]'', Livre A VI, 987 a 29.</ref>. Se pòt donc segon el pas res dire de verai sus çò que cambia. Aquesta teoria es qualificada de radicala per Aristòtel, qu’indica que Cratil reprochava a Eraclites d'aver dich que se pòt dintrar dos còps dins lo mèsme fluvi, alara qu'estimava tampauc s’i podavan dintrar, pas un sol còp. Aquesta teoria auriá manat Cratil a pensar que cal pas dire res de mai, e Aristòtel rapòrta que se contentava de nòure lo det<ref>[[Aristote]], ''[[Métaphysique (Aristote)|Métaphysique]]'', Livre Γ V, 1010 a 7.</ref>.
Pensava, sempre segon Platon, qu'i a uan rectitud de denominacion naturala dels èssers, e que lo nom es pas un son convencionalament atribuit. Coma [[Eraclites]], pensava que totes los sensibles s'escotan de contunh, e que se pòt ne far la [[sciéncia]]<ref>[[Aristòtel]], ''[[Metafisica (Aristòtel)|Metafisica]]'', Livre A VI, 987 a 29.</ref>. Se pòt donc segon el pas res dire de verai sus çò que cambia. Aquesta teoria es qualificada de radicala per Aristòtel, qu’indica que Cratil reprochava a Eraclites d'aver dich que se pòt dintrar dos còps dins lo mèsme fluvi, alara qu'estimava tampauc s’i podavan dintrar, pas un sol còp. Aquesta teoria auriá manat Cratil a pensar que cal pas dire res de mai, e Aristòtel rapòrta que se contentava de nòure lo det<ref>[[Aristòtel]], ''[[Metafisica (Aristòtel)|Metafisica]]'', Libre Γ V, 1010 a 7.</ref>.


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==


* Luc Brisson (dir.) (trad. Catherine Dalimier), Cratyle : Platon, Œuvres complètes, Éditions Flammarion, 2008 (1re éd. 2006), 2204 p. (<nowiki>ISBN 978-2081218109</nowiki>)
* Luc Brisson (dir.) (trad. Catherine Dalimier), Cratyle : Platon, Œuvres complètes, Éditions Flammarion, 2008 (1re éd. 2006), 2204 p. (ISBN 978-2081218109)
* Pierre Pellegrin (dir.) et Annick Jaulin, Métaphysique : Aristote, Œuvres complètes, Éditions Flammarion, 2014, 2923 p. (<nowiki>ISBN 978-2081273160</nowiki>). 
* Pierre Pellegrin (dir.) et Annick Jaulin, Métaphysique : Aristote, Œuvres complètes, Éditions Flammarion, 2014, 2923 p. (ISBN 978-2081273160). 


== Referéncias ==
== Referéncias ==

Version del 5 abril de 2019 a 12.33

Cratil, en grèc ancian Κρατύλος / Kratýlos (sègle V AbC) es un filosòf grèc, discípol d’Eraclites. Sas datas de naissença e de mòrt son desconegudas.

Biografia

Platon li consacra un dels dialògs, ont dich qu’es « filh d’Esmicrion »[1] ; lo presenta coma essent mai jove que Socrates[2]. Segon Aristòtel[3], Platon foguè son escolan avant de venir aqueste de Socrates ; segon Diogenes Laèrci[4], Platon ven son escolan après aver estat aqueste de Socrates.

Doctrina

Segon Platon[5], Cratil sosteniá, comaProtagoras, qu'es impossible de téner un discors fals, que tener un tal discors es dire çò qu’es pas. Lo discors exprimís donc segon el sempre l'èsser; lo nom es imitacion de la causa[6].

Pensava, sempre segon Platon, qu'i a uan rectitud de denominacion naturala dels èssers, e que lo nom es pas un son convencionalament atribuit. Coma Eraclites, pensava que totes los sensibles s'escotan de contunh, e que se pòt ne far la sciéncia[7]. Se pòt donc segon el pas res dire de verai sus çò que cambia. Aquesta teoria es qualificada de radicala per Aristòtel, qu’indica que Cratil reprochava a Eraclites d'aver dich que se pòt dintrar dos còps dins lo mèsme fluvi, alara qu'estimava tampauc s’i podavan dintrar, pas un sol còp. Aquesta teoria auriá manat Cratil a pensar que cal pas dire res de mai, e Aristòtel rapòrta que se contentava de nòure lo det[8].

Bibliografia

  • Luc Brisson (dir.) (trad. Catherine Dalimier), Cratyle : Platon, Œuvres complètes, Éditions Flammarion, 2008 (1re éd. 2006), 2204 p. (ISBN 978-2081218109)
  • Pierre Pellegrin (dir.) et Annick Jaulin, Métaphysique : Aristote, Œuvres complètes, Éditions Flammarion, 2014, 2923 p. (ISBN 978-2081273160). 

Referéncias

  1. 429 a.
  2. 440 d.
  3. Metafisica, I, 6.
  4. Diogenes Vida, III, 6.
  5. Cratil, 440 d.
  6. Cratil 430 b.
  7. Aristòtel, Metafisica, Livre A VI, 987 a 29.
  8. Aristòtel, Metafisica, Libre Γ V, 1010 a 7.