Batalha de Volhèc : Diferéncia entre lei versions
traduccion d'acabar |
|||
Linha 34 : | Linha 34 : | ||
A la prima de [[507]], l'armada dels [[visigòts]] menada pel rei [[Alaric II]] marcha cap al nòrd en limitar sa progression, esperant que los [[ostrogòt]]s los apiejan, mas aqueles son imobilizats per la menaça que fan pesar los [[Empèri Bizantin|bizantins]] sus sas tèrras, benlèu amb l'acòrd de Clovís. D'aquel temps, l'armada franca menada per [[Clovis Ier|Clovis]] e son filh ainat [[Teodoric I d'Austràsia|Teodoric]], passa [[Léger (riu)|Léger]] cap a [[Peitieus]]. |
A la prima de [[507]], l'armada dels [[visigòts]] menada pel rei [[Alaric II]] marcha cap al nòrd en limitar sa progression, esperant que los [[ostrogòt]]s los apiejan, mas aqueles son imobilizats per la menaça que fan pesar los [[Empèri Bizantin|bizantins]] sus sas tèrras, benlèu amb l'acòrd de Clovís. D'aquel temps, l'armada franca menada per [[Clovis Ier|Clovis]] e son filh ainat [[Teodoric I d'Austràsia|Teodoric]], passa [[Léger (riu)|Léger]] cap a [[Peitieus]]. |
||
Malgrat sas crentas, lo rei [[Alaric II]] engatjarà lo combat. Lo rescontre se ten dins la plana de [[Vouillé (Vinhana)|Volhèc]], près de Peitieus. Lo combat debuta |
Malgrat sas crentas, lo rei [[Alaric II]] engatjarà lo combat. Lo rescontre se ten dins la plana de [[Vouillé (Vinhana)|Volhèc]], près de Peitieus. Lo combat debuta tre l'alba, los cavalièrs visigòts emplegant benlèu sa tactica abituala facha de cargas successivas a las qualas los francs opausan un mur de [[Francisca (arma)|franciscas]]. |
||
Un terrible corps à corps commence, jusqu'à ce que le rei Alaric II |
Un terrible corps à corps commence, jusqu'à ce que le rei Alaric II siá tuat per Clovís en persona, qu'auriá aurait fondu sur lui au perilh de sa vida tre los primièrs instants de la lucha. Cet épisode n'est guère surprenant et est probablement conforme à la realitat, car Clovis es considerat pels [[cronica medievala|cronicaires]] contemporans et ultérieurs comme un redoutable guerrier, à l'image de son père. |
||
Coma per la [[batalha de Tolbiac]] contre |
Coma per la [[batalha de Tolbiac]] contre los [[alamans]], cette mort apparaît comme un « jugement de Dieu »{{refnec}} e marca la desbranda dels visigòts, que fugisson cap al sud, emmenant avec eux [[Amalaric]], l'eritièr del reialme. L'infantariá [[Auvergnats|auvernhata]], aliada als visigòts e menada per [[Apollinari de Clarmont]], filh de [[Sidoine Apollinaire]], ne se rend pas, et se battra avec bravoure jusqu'au darrièr òme. En mitan de matinada, la batalha s'acava. |
||
[[Gregòri de Tours]] |
[[Gregòri de Tours]] rapòrta dins son [[Istòria dels francs]] :<blockquote>" On vit marcher contre les Francs, avec une intrépidité étonnante, 10 000 ciutadans d'Auvèrnhe, ayant à leur tête lo fih del famòs Sidoine Apollinaire. Le nouveau conquérant, Clovis, ne foguèt venceire que lorsqu'il ne trouva plus aucun Auvergnat pour lui disputer la victoire [...]. " - '''''Histoire des Francs''''', [[Grégoire de Tours]]. Traduction Guizot. L. I, p. 104.</blockquote>Cette victoire ouvre pour Clovis la route du Midi. Il réussit dès [[508]] a conquistar [[Tolosa]], anciana capitala dels visigòts, puis temporairement [[Narbona|lo narbonés,]] qui sera repris par les Ostrogoths après l'échec du [[Siège d'Arles (507-508)|siège d'Arles]]. Il s'empare alors de l'[[histoire de l'Aquitaine|Aquitània]], de [[Gasconha]], de [[Lengadòc]] e de [[Lemosin]], ce qui s'acompanha d'una dominacion franca toute relative sus [Auvèrnhe]]. |
||
[[Provença]] es daissada aux soins dels aliats [[burgondis]], qui échoueront devant Arles, ce qui conviendra à Clovis, car les Burgondes en resteront affaiblis ; leur chef [[Gondebaud]] a vidé son tresaur e perdut sos soldats. |
[[Provença]] es daissada aux soins dels aliats [[burgondis]], qui échoueront devant Arles, ce qui conviendra à Clovis, car les Burgondes en resteront affaiblis ; leur chef [[Gondebaud]] a vidé son tresaur e perdut sos soldats. |
||
Aquela batalha de Vouillé aura des conséquences lourdes : Clovis marque d'une empreinte durable les futures frontières de la France car ses successeurs, [[merovingians]], [[carolingians]] puis [[capecians]], pourront se prévaloir d'une [[sobeiranetat]] mai o mens effective sur des territoires constituant pus tard lo [[ducat d'Aquitània]] e lo comtat de [[Tolosa]]. |
|||
En mai, tre 508, Clovis installa sa nòva capitala a [[París]], en luòc e plaça de [[Tournai]], trop excentrée par rapport aux nouvelles conquêtes. |
|||
===Referéncias=== |
===Referéncias=== |
Version del 12 febrièr de 2019 a 19.03
Batalha de Volhèc
| |
---|---|
Informacions generalas | |
Data | 507 |
Luòc | Volhèc prèp de Peitieus |
Eissida | victòria dels francs |
Comandants | |
Alaric II | Clodovèu |
Fòrças en preséncia | |
visigòts | francs |
La Batalha de Volhèc[1] se debanèt dins las marcas del nòrd del territòri visigotic del Reialme de Tolosa, prèp de Peitieus, a la prima de 507 entre los francs comandats per Clodovèu e los visigòts d'Alaric II.
La mòrt d'Alaric e la desfacha dels visigòts a Vouillé forcèt aquestes darrièrs a se retirar en Septimània, que encara contrarotlavan, e permetèt als francs de contraròtlar Aquitània, e de prendre Tolosa.
Debanament
A la prima de 507, l'armada dels visigòts menada pel rei Alaric II marcha cap al nòrd en limitar sa progression, esperant que los ostrogòts los apiejan, mas aqueles son imobilizats per la menaça que fan pesar los bizantins sus sas tèrras, benlèu amb l'acòrd de Clovís. D'aquel temps, l'armada franca menada per Clovis e son filh ainat Teodoric, passa Léger cap a Peitieus.
Malgrat sas crentas, lo rei Alaric II engatjarà lo combat. Lo rescontre se ten dins la plana de Volhèc, près de Peitieus. Lo combat debuta tre l'alba, los cavalièrs visigòts emplegant benlèu sa tactica abituala facha de cargas successivas a las qualas los francs opausan un mur de franciscas.
Un terrible corps à corps commence, jusqu'à ce que le rei Alaric II siá tuat per Clovís en persona, qu'auriá aurait fondu sur lui au perilh de sa vida tre los primièrs instants de la lucha. Cet épisode n'est guère surprenant et est probablement conforme à la realitat, car Clovis es considerat pels cronicaires contemporans et ultérieurs comme un redoutable guerrier, à l'image de son père.
Coma per la batalha de Tolbiac contre los alamans, cette mort apparaît comme un « jugement de Dieu » e marca la desbranda dels visigòts, que fugisson cap al sud, emmenant avec eux Amalaric, l'eritièr del reialme. L'infantariá auvernhata, aliada als visigòts e menada per Apollinari de Clarmont, filh de Sidoine Apollinaire, ne se rend pas, et se battra avec bravoure jusqu'au darrièr òme. En mitan de matinada, la batalha s'acava.
Gregòri de Tours rapòrta dins son Istòria dels francs :
" On vit marcher contre les Francs, avec une intrépidité étonnante, 10 000 ciutadans d'Auvèrnhe, ayant à leur tête lo fih del famòs Sidoine Apollinaire. Le nouveau conquérant, Clovis, ne foguèt venceire que lorsqu'il ne trouva plus aucun Auvergnat pour lui disputer la victoire [...]. " - Histoire des Francs, Grégoire de Tours. Traduction Guizot. L. I, p. 104.
Cette victoire ouvre pour Clovis la route du Midi. Il réussit dès 508 a conquistar Tolosa, anciana capitala dels visigòts, puis temporairement lo narbonés, qui sera repris par les Ostrogoths après l'échec du siège d'Arles. Il s'empare alors de l'Aquitània, de Gasconha, de Lengadòc e de Lemosin, ce qui s'acompanha d'una dominacion franca toute relative sus [Auvèrnhe]].
Provença es daissada aux soins dels aliats burgondis, qui échoueront devant Arles, ce qui conviendra à Clovis, car les Burgondes en resteront affaiblis ; leur chef Gondebaud a vidé son tresaur e perdut sos soldats.
Aquela batalha de Vouillé aura des conséquences lourdes : Clovis marque d'une empreinte durable les futures frontières de la France car ses successeurs, merovingians, carolingians puis capecians, pourront se prévaloir d'une sobeiranetat mai o mens effective sur des territoires constituant pus tard lo ducat d'Aquitània e lo comtat de Tolosa.
En mai, tre 508, Clovis installa sa nòva capitala a París, en luòc e plaça de Tournai, trop excentrée par rapport aux nouvelles conquêtes.