Geografia : Diferéncia entre lei versions
m Removed deleted template / all info is now in Wikidata, removed: {{Ligam AdQ|lmo}} (2) using AWB (10903) |
correccien e ajust d'elements |
||
Linha 4 : | Linha 4 : | ||
}} |
}} |
||
{{1000 fondamentals}} |
{{1000 fondamentals}} |
||
[[Fichièr:Jan Vermeer van Delft 009.jpg|thumb|300px|right|[[Vermeer]], ''Lo |
[[Fichièr:Jan Vermeer van Delft 009.jpg|thumb|300px|right|[[Vermeer]], ''Lo geografe'', Frankfurt am Main, de: Städelsches Kunstinstitut, 1669]] |
||
La geografia (dau grego ancian γεωγραφία – geographia, compausat de « η γη » (hê gê) (la Tèrra) et « γραφειν » (graphein) descriure, puei dau latin geographia, literalament revira per « dessenh de la Tèrra ») es una sciencia que a per objècte la descripcion de la Tèrra e en particular l'estudi dei fenomèns fisics, biologic e uman que se produrron sus lo glòbe terrèstre. Lo portau de l'informacion geografica dau govèrn dau Quebèc definisse la geografia coma « una sciença de la conoissença de l’aspècte actuau, naturau et uman de la superficia terrèstre. Permete de comprene l’organisacion espaciala de fenomèns (fisics o umans) que se manifestan dins lo nòstre environament e faiçonan lo nòstre monde ». |
|||
La '''geografia''' es l'estudi de la [[superfícia (matematicas)|superfícia]] de la [[Tèrra]]. |
|||
Lo mot, inventat per [[Eratostènes]] per un obratge uèi perdut, proven del [[Raiç grèga|grèc ancian]] : |
|||
* η γη (''hê gê'') : la [[Tèrra]] ; |
|||
* γραφειν (''graphein'') : escriure. |
|||
Se devesisse en tres branca principaus : |
|||
⚫ | |||
* [[Geografia matematica]] qu'es la promier a estre aparéigut embé « l'estudi dei formas e dei dimensions de la [[Tèrra]] » a travèrs la [[geodésia]] ; |
|||
* [[Geografia fisica]] que comprène dei disciplinas scientificas integrant lei sciencias naturalas ; |
|||
* [[Geografia umana]] que comprène dei disciplinas scientificas integrant lei sciencias socialas. |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
* '''''Ont ?''''' - La question fondamentala en geografia, lo luòc d'aquestas activitats umanas, pausant lo problèma de las localizacions, "expressions de la causida de las societats" ([[Antoine Bailly]], 2001) |
|||
⚫ | |||
Los geografs pòdon pas abordar aquestas questions sens prendre en compte lo questionament istoric : '''''quora ?''''' Los individús o las societats produson d'espacis que s'ajustan als precedents. |
|||
⚫ | |||
De segur, d'autras questions son tanben abordadas al cors d'una analisi geografica complèta (perqué ? - Los objectius dels individús/de las societats ; cossí ? - Las relacions del poder dins l'espaci ; fins a quora ? - Los limits, las discontinuitats, los lindals...) |
|||
⚫ | |||
* '''''Onte ?''''' - La question fondamentala en geografia, lo luec d'aquesteis activitats umanas, generalament la rason dei localisacions. |
|||
* '''''Quand ?''''' - La periòde istorica onte lei individüs o lei societats produson deis espacis que s'ajustan o concurrencian lei precedents. |
|||
== Evolucion e estenduda de la nocion de geografia == |
|||
{{...}} |
|||
== Istori == |
|||
⚫ | |||
{{...}} |
|||
== Brancas scientificas == |
|||
{{...}} |
|||
== Metòde e tecnicas == |
|||
{{...}} |
|||
== Mestiers contemporanèu de la geografia == |
|||
{{...}} |
|||
== Organisacion e difusion dau saber == |
|||
{{...}} |
|||
== Geografes celèbres == |
|||
{{...}} |
|||
== Nòtas e referéncia == |
|||
{{...}} |
|||
== Annèissa == |
|||
{{...}} |
|||
⚫ | |||
<!-- Categorias --> |
<!-- Categorias --> |
Version del 25 agost de 2018 a 11.54
La geografia (dau grego ancian γεωγραφία – geographia, compausat de « η γη » (hê gê) (la Tèrra) et « γραφειν » (graphein) descriure, puei dau latin geographia, literalament revira per « dessenh de la Tèrra ») es una sciencia que a per objècte la descripcion de la Tèrra e en particular l'estudi dei fenomèns fisics, biologic e uman que se produrron sus lo glòbe terrèstre. Lo portau de l'informacion geografica dau govèrn dau Quebèc definisse la geografia coma « una sciença de la conoissença de l’aspècte actuau, naturau et uman de la superficia terrèstre. Permete de comprene l’organisacion espaciala de fenomèns (fisics o umans) que se manifestan dins lo nòstre environament e faiçonan lo nòstre monde ».
Se devesisse en tres branca principaus :
- Geografia matematica qu'es la promier a estre aparéigut embé « l'estudi dei formas e dei dimensions de la Tèrra » a travèrs la geodésia ;
- Geografia fisica que comprène dei disciplinas scientificas integrant lei sciencias naturalas ;
- Geografia umana que comprène dei disciplinas scientificas integrant lei sciencias socialas.
Un scientific especialisat en geografia es un geografe o una geografa.
Lei geografes se pausan tres questions majoras quand agachan la Tèrra :
- Qui ? - Leis individüs/lei societats ocupan l'espaci embé lors valors, lors mòdes de vida.
- Qué ? - L'impacte d'aquesteis òmes, que siá economic, sociau, o environamentau, produch de lors institucions, de la recèrca, de lei tecnicas, deis escambis o encara de l'esplecha de lei ressorsas naturalas.
- Onte ? - La question fondamentala en geografia, lo luec d'aquesteis activitats umanas, generalament la rason dei localisacions.
- Quand ? - La periòde istorica onte lei individüs o lei societats produson deis espacis que s'ajustan o concurrencian lei precedents.
Evolucion e estenduda de la nocion de geografia
Istori
Brancas scientificas
Metòde e tecnicas
Mestiers contemporanèu de la geografia
Organisacion e difusion dau saber
Geografes celèbres
Nòtas e referéncia
Annèissa
{Portal geografia}}