Saba : Diferéncia entre versions

Salta a la navegació Salta a la cerca
pas cap de resumit de modificacion
(Crèa en tradusissent la pagina « Sève »)
Balisas : Traduccion del contengut Redirecció suprimida
En [[botanica]] e en fisiologia vegetala, la '''saba''' es lelo miltan liquid que circula amb de [[Cellula (biologia)|cellulas]] especializadas nomnats « vaissèls », entre los diferents [[Organ (biologia)|organs]] de las [[Plantae|plantas]] permetent de transportar los elements nutritius necessaris a lor creissença e tornar distribuir las substéncias organicas realizadas per la [[fotosintèsi]].
 
== Saba bruta ==
La '''saba bruta''', solucion de [[Sal mineral|sals minerals]] captada al nivèl de las [[Raiç (botanica)|raices]] pels pels absorbants (subretot al nivèl de las [[Radicèla|radicèlas]]), circula subretot dins lo [[xylèma|xilèma]], es a dire los vaissèls de la fusta. Aqueste vaissèls an una forma permetent la pujada de la saba (mercé a d'anèls o espiralas tenent los vaissèls dobèrts) cap a las fuèlhas per lor provesir los nutriments que cal a la fotosintèsi. Dins la camba dels [[Arbre|arbres]], las vaissèls actius se trapan dins l'[[albenca]] (qu'es la partida periferica de la fusta), aquestes del centre (lo duramèn) essent mòrts e tenen pas mai qu'un ròtle de sosten mercé a la [[lignina]].
 
La pujada de la saba es deguda a diferents fenomèns: la transpiracion foliària, l'[[osmòsi]] e la capillaritat. A la superfícia de las fuèlhas, l'aiga s'evapora, e a causa de la coesion entre moleculas d'aiga mercé als ligams idrogèns, los grands arbres pòdon far pujar una colomna d'aiga de mai de 100 mètres. L'osmòsi permet de far pujar l'aiga, que la saba bruta essent cargada en minerals, l'aiga cerca un equilibri, e tend a « butar » per dintrar dins los canals conductors de saba. La capillaritat es lo fenomèn fisic que l'aiga aderís a las parets d'un tub, e puja, fins a trobar un equilibri entre la fòrça de la gravetat e la capacitat.
15 552

cambiaments

Menú de navigacion