Escala de Saffir-Simpson : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Creacion de la pagina amb « L’'''escala de Saffir-Simpson''' es l'escala de classificacion de l'intensitat dei ciclòns tropicaus. Foguèt desvolopada per leis USA|Est... »
 
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
L’'''escala de Saffir-Simpson''' es l'escala de classificacion de l'intensitat dei [[ciclon tropical|ciclòns tropicaus]]. Foguèt desvolopada per leis [[USA|Estatsunidencs]] [[Herbert Saffir]] ([[1917]]-[[2007]]) e [[Robert Simpson]] ([[1912]]-[[2014]]).
L’'''escala de Saffir-Simpson''' es l'escala de classificacion de l'intensitat dei [[ciclon tropical|ciclòns tropicaus]]. Foguèt desvolopada per leis [[USA|Estatsunidencs]] [[Herbert Saffir]] ([[1917]]-[[2007]]) e [[Robert Simpson]] ([[1912]]-[[2014]]).



{| border="1" class="toccolours" cellpadding="5" cellspacing="0" style="border-collapse:collapse;"
{| border="1" class="toccolours" cellpadding="5" cellspacing="0" style="border-collapse:collapse;"

Version del 6 junh de 2018 a 18.08

L’escala de Saffir-Simpson es l'escala de classificacion de l'intensitat dei ciclòns tropicaus. Foguèt desvolopada per leis Estatsunidencs Herbert Saffir (1917-2007) e Robert Simpson (1912-2014).

Categoria Vents
sostenguts
Onda de
tempèsta
Impactes potentiaus
33 à 42 m/s
119 à 153 km/h
64-82 nos
1,2-1,2 m
4-5 pès

Ciclòns causant generalament ges de degalhs estructuraus significatius ai bastiments. Pasmens, pòu derrabar quauquei tròç de teulissas (bardeus, teule...) e causar de daumatges limitats ai construccions leugieras e a la vegetacion. Pòu infligir de degalhs importants ais infrastructuras portuàrias e ai rets electrics.

43 à 49 m/s
154 à 177 km/h
83 à 95 nœuds
1,8 à 2,4 mètres
6 à 8 pieds

Ciclòns pron poderós per infligir de degalhs estructuraus ais ostaus e a la vegetacion (desracinament d'aubres). Lo ret electric es sovent durament tocat e lei rets d'aiga potabla son damatjats (copadura durant plusors jorns).

50 à 58 m/s
178 à 210 km/h
96 à 113 nœuds
2,7 à 3,7 mètres
9 à 12 pieds

Ciclòns qualificats de « majors » susceptibles d'entraïnar de degalhs estructuraus ai bastiments, de derrabar de teulissas e de destrurre d'ostaus. Lòng dau litorau, de vengudas deis aigas pòdon tanben damatjar lei construccions leugieras. Lei rets electrics e d'aiga potable son destruchs.

59-69 m/s59 à 69 m/s
211 à 251 km/h
114 à 135 nœuds
4 à 5,5 mètres
13 à 18 pieds

Ciclòns entraïnant de destruccions considerables ai bastiments e a la vegetacion. Lòng dau litorau, es necessari de preveire l'evacuacion deis abitants. L'importància dei precipitacions pòu entraïnar una erosion considerabla de certanei païsatges.

Plus de 69 m/s
Plus de 251 km/h
Plus de 135 nœuds
Plus de 5,5 mètres
Plus de 18 pieds

Ciclòns capables de damatjar, e mai de destrurre, totei lei tipes de construccions. Lòng dau litorau, de vengudas deis aigas pòdon damatjar lei bastiments d'un estanci (necessitat d'evacuar aquelei zònas). Totei leis infrastructuras subisson de degalhs de tèrme lòng.

Liames intèrnes

Bibliografia

Nòtas e referéncias