Joan Batista : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 5 : Linha 5 :
<!--Article redigit en gascon-->
<!--Article redigit en gascon-->
[[Fichièr:StJohnInUmmayad.jpg|250px|right|thumb|Tombèu de Joan Batista dens la Grana mosqueta deus omeias a Damasc]]
[[Fichièr:StJohnInUmmayad.jpg|250px|right|thumb|Tombèu de Joan Batista dens la Grana mosqueta deus omeias a Damasc]]
'''Joan Batista''' (o tanben '''Joan Baptista''')<ref>[[Loís Alibèrt]], lo codificaire de la lenga occitana, qu'esita dens los mots cultes entre lo tipe ''Bat-'' e lo tipe ''Bapt-'': vejatz lo son [[Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens|diccionari]] (''«batisme», «batistèri»,'' p. 149) e la soa [[Gramatica occitana segon los parlars lengadocians|gramatica]] (''«baptisme», «Baptista»,'' p. 421).</ref> (יוחנן ''Yokhanan'' en [[ebrèu]]) qu'estó predicaire en Judèa durant lo periòde deu Segond Temple, dens la purmèra meitat deu sègle I. Qu'ei venerat peus mandeans, los crestians e los musulmans.
'''Joan Batista''' (o tanben '''Joan Baptista''')<ref>[[Loís Alibèrt]], lo codificaire de la lenga occitana, qu'esita dens los mots cultes entre lo tipe ''Bat-'' e lo tipe ''Bapt-'': vejatz lo son [[Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens|diccionari]] (''«batisme», «batistèri»,'' p. 149) e la soa [[Gramatica occitana segon los parlars lengadocians|gramatica]] (''«baptisme», «Baptista»,'' p. 421).</ref> (יוחנן ''Yoḥanan'' en [[ebrèu]]) qu'estó predicaire en Judèa durant lo periòde deu Segond Temple, dens la purmèra meitat deu sègle I. Qu'ei venerat peus mandeans, los crestians e los musulmans.


== Ligams intèrnes ==
== Ligams intèrnes ==

Version del 25 febrièr de 2018 a 13.46

Tombèu de Joan Batista dens la Grana mosqueta deus omeias a Damasc

Joan Batista (o tanben Joan Baptista)[1] (יוחנן Yoḥanan en ebrèu) qu'estó predicaire en Judèa durant lo periòde deu Segond Temple, dens la purmèra meitat deu sègle I. Qu'ei venerat peus mandeans, los crestians e los musulmans.

Ligams intèrnes

baptisme

Nòtas

  1. Loís Alibèrt, lo codificaire de la lenga occitana, qu'esita dens los mots cultes entre lo tipe Bat- e lo tipe Bapt-: vejatz lo son diccionari («batisme», «batistèri», p. 149) e la soa gramatica («baptisme», «Baptista», p. 421).