La legenda daurada : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cedric31 (discussion | contribucions)
Correccion ortografica
Linha 2 : Linha 2 :
[[Imatge:Cyprianandjustinagoldenlegend.jpg|right|thumb|''[[Sant Ciprian]], [[Santa Justina]] e lo [[Demòni]]'' segon ''La Legenda daurada'']]
[[Imatge:Cyprianandjustinagoldenlegend.jpg|right|thumb|''[[Sant Ciprian]], [[Santa Justina]] e lo [[Demòni]]'' segon ''La Legenda daurada'']]


'''La Legenda daurada''' o ''Legenda aurea'' en [[latin]] es un obratge redigit en latin entre [[1261]] e [[1266]] per [[Jaume de Voragina]], [[òrdre dels Predicaires|dominican]] e arquevesque de [[Gènoa]], que fa l'agiogrfia de prèp 150 sants ou grops de [[sant]]s, [[santa]]s et [[martir]]s [[crestian]]s, e qualques episòdis de l'annada liturgica celebran entre autre la vida [[Jèsus de Nazaret|Jèsus]] e de la [[Maria (maire de Jèsus)|Verge]].
'''La Legenda daurada''' o ''Legenda aurea'' en [[latin]] es un obratge redigit en latin entre [[1261]] e [[1266]] per [[Jaume de Voragina]], [[òrdre dels Predicaires|dominican]] e arquevesque de [[Gènoa]], que fa l'agiografia de prèp 150 sants o grops de [[sant]]s, [[santa]]s et [[martir]]s [[crestian]]s, e qualques episòdis de l'annada liturgica celèbran entre autre la vida [[Jèsus de Nazarèt|Jèsus]] e de la [[Maria (maire de Jèsus)|Verge]].


== Fonts utilizadas ==
== Fonts utilizadas ==
Jaume de Voragina posèt dins totes los tèxtes classics de la literatura religiosa de l'Edat Mejana; las bibliografias occupa gaireben trente paginas de l'edition critica. Se pòt notar los evangilis [[Apocrifs biblics|apocrifs]] del [[Protoevangèli de Jaume|Jaume]], de [[Evangèli de Nicodèm|Nicodèm]], lo ''Speculum historiale'' de [[Vincent de Beauvais]], las òbras dels Paires latins [[Gregòri de Tours]], [[Agustin d'Ipòna|sant Augustin]], [[Jeròni d'Estridon|sant Jeròni]] e las ''Vitae Patrum'', [[Joan Cassian]] e de Paires grècs ja tradusits en latin coma sant [[Joan Crisostòm]]. S'esforcèt de pas escotar las legendas dels sants locals.
Jaume de Voragina posèt dins totes los tèxtes classics de la literatura religiosa de l'Edat Mejana; las bibliografias ocupa gaireben trenta paginas de l'edicion critica. Se pòt notar los evangèlis [[Apocrifes biblics|apocrifes]] del [[Protoevangèli de Jaume|Jaume]], de [[Evangèli de Nicodèm|Nicodèm]], lo ''Speculum historiale'' de [[Vincent de Beauvais]], las òbras dels Paires latins [[Gregòri de Tours]], [[Agustin d'Ipòna|sant Augustin]], [[Jeròni d'Estridon|sant Jeròni]] e las ''Vitae Patrum'', [[Joan Cassian]] e de Paires grècs ja tradusits en latin coma sant [[Joan Crisostòm]]. S'esforcèt de pas escotar las legendas dels sants locals.


== L'obratge ==
== L'obratge ==
[[File:Sainte Anne et les trois Marie.jpg|thumb|Santa Ana e las tres Marias ([[enluminuadura]] per [[Jean Fouquet]] del ''[[Livre d'heures d'Étienne Chevalier]]'', inspirada per ''La Legenda daurada''.]]
[[File:Sainte Anne et les trois Marie.jpg|thumb|Santa Ana e las tres Marias ([[enluminuadura]] per [[Jean Fouquet]] del ''[[Livre d'heures d'Étienne Chevalier]]'', inspirada per ''La Legenda daurada''.]]
D'en primièr intitulada ''Legenda sanctorum alias Lombardica hystoria'', (çò que cal legir dels sants o istòria de Lombardia), aquela òbra foguèt lèu nomenada ''Legenda aurea'' perque lo seu contengut, d'una granda valor, es dich tan preciós que l'aur. En mai de las vidas dels sants 40 % de ''La Legenda daurada'' es consacrada a las explicacions de las fèstas religiosas principalas, al subjècte de la vida du [[Jèsus]].
D'en primièr intitulada ''Legenda sanctorum alias Lombardica hystoria'', (çò que cal legir dels sants o istòria de Lombardia), aquela òbra foguèt lèu nomenada ''Legenda aurea'' perque lo seu contengut, d'una granda valor, es dich tan preciós que l'aur. En mai de las vidas dels sants 40 % de ''La Legenda daurada'' es consacrada a las explicacions de las fèstas religiosas principalas, al subjècte de la vida de [[Jèsus]].


Lo libre es divisit en 5 partidas e 178 capítols, organisat a l'encòp segon l'òrdre del [[calendièr liturgic]] (de l'[[Avent]] a la fin de novembre) e dels edats de la gràcia o del salut: temps de la renovacion (5 capítols), lo temps de la reconciliacion e de la pelegrinacion (25 capítols), lo temps de la deviacion (21 capítols), lo temps de la reconciliacion (20 capítols), lo temps de la pelegrinavion (107 capítols).
Lo libre es divisit en 5 partidas e 178 capítols, organisat a l'encòp segon l'òrdre del [[calendièr liturgic]] (de l'[[Avent]] a la fin de novembre) e dels edats de la gràcia o del salut: temps de la renovacion (5 capítols), lo temps de la reconciliacion e de la peregrinacion (25 capítols), lo temps de la desviacion (21 capítols), lo temps de la reconciliacion (20 capítols), lo temps de la peregrinacion (107 capítols).


L'abreujat d'istòria d'Euròpa que dona, començant al [[sègle VI]] amb l'aribada dels [[Lombards]], li val tanben lo nom d'''Historia lombardica''<ref>{{fr}} [http://books.google.fr/books?id=Oa45KQy1aKkC&lpg=PA75&ots=ksD290KzLy&dq=L'Histoire%20des%20Lombards%3A%20son%20r%C3%B4le%20et%20son%20importance%20dans%20la%20Legenda%20aurea%20%C2%BB&pg=PA75#v=onepage&q=historia%20lombardica&f=false De la saintetat a l'agiografia: genèsi e usatge de la Legenda daurada] Per Barbara Fleith, Franco Morenzoni, {{p.}}75</ref> (Istòria lombarda).
L'abreujat d'istòria d'Euròpa que dona, començant al [[sègle VI]] amb l'aribada dels [[Lombards]], li val tanben lo nom d'''Historia lombardica''<ref>{{fr}} [http://books.google.fr/books?id=Oa45KQy1aKkC&lpg=PA75&ots=ksD290KzLy&dq=L'Histoire%20des%20Lombards%3A%20son%20r%C3%B4le%20et%20son%20importance%20dans%20la%20Legenda%20aurea%20%C2%BB&pg=PA75#v=onepage&q=historia%20lombardica&f=false De la santetat a l'agiografia: genèsi e usatge de la Legenda daurada] Per Barbara Fleith, Franco Morenzoni, {{p.}}75</ref> (Istòria lombarda).
Aqueles recits vius avián per vocacion d'exaltar la fe. Lo vertadièr subjècte de la ''legenda daurada'' es lo combat contre los esperits de Mal, s'exprimissent entre autre dins lo corratge dels martirs que mòstra fin finala l'impoténcia dels persucutats. ''La legenda daurada'' es atal consebuda coma una aisina de trabalh destinada als predicaires, servissent a la preparacions dels [[presic]]s.
Aqueles recits vius avián per vocacion d'exaltar la fe. Lo vertadièr subjècte de la ''legenda daurada'' es lo combat contra los esperits de Mal, s'exprimissent entre autre dins lo coratge dels martirs que mòstra fin finala l'impoténcia dels persecutats. ''La legenda daurada'' es atal concebuda coma una aisina de trabalh destinada als predicaires, servissent a la preparacions dels [[presic]]s.


== Difusion ==
== Difusion ==
[[File:Iacopo - Legenda aurea, nel MCCCCLXXXXIX adi V di decembre - 911150 2r.jpg|thumb|upright|''Legenda Aurea'', 1499.]]
[[File:Iacopo - Legenda aurea, nel MCCCCLXXXXIX adi V di decembre - 911150 2r.jpg|thumb|upright|''Legenda Aurea'', 1499.]]


Aquel obratge coneguèt tre sa cracion, vèrs [[1261]]-[[1266]], un succès considerable. Lo mai ancian manuscrit conservat, datant de [[1282]], se trapa ara a la [[Bayerische Staatsbibliothek]] de [[Munic]]<ref>{{fr}} [http://www.arlima.net/il/iacopo_da_varazze.html Iacopo da Varazze] {{formatnum:1042}} manuscrits segon B. Fleith (1991, p. 55-331) : n°16</ref>. Lèut, ''La Legeda daurada'' venguèt amb la [[Bíblia]] e lo [[psaltièr]], una de las òbras mai legidas, mai copiadas e tanben mai aumentadas: als sègles [[sègle XIV|XIV]] e [[sègle XV|XV]], es pas rare de ne trapar de copiás contenent pas mes 400 istòrias. Existiriá mai {{formatnum:1000}} manuscrits, del mai simple a mai [[enluminadura|enluminat]]. L'arribada de l'estampariá aumentèt encara la difusion.
Aquel obratge coneguèt tre sa creacion, vèrs [[1261]]-[[1266]], un succès considerable. Lo mai ancian manuscrit conservat, datant de [[1282]], se trapa ara a la [[Bayerische Staatsbibliothek]] de [[Munic]]<ref>{{fr}} [http://www.arlima.net/il/iacopo_da_varazze.html Iacopo da Varazze] {{formatnum:1042}} manuscrits segon B. Fleith (1991, p. 55-331) : n°16</ref>. Lèu, ''La Legeda daurada'' venguèt amb la [[Bíblia]] e lo [[psaltièr]], una de las òbras mai legidas, mai copiadas e tanben mai aumentadas: als sègles [[sègle XIV|XIV]] e [[sègle XV|XV]], es pas rare de ne trapar de còpias contenent pas mes 400 istòrias. Existiriá mai {{formatnum:1000}} manuscrits, del mai simple a mai [[enluminadura|enluminat]]. L'arribada de l'estampariá aumentèt encara la difusion.


== Influéncia dins los arts plastics ==
== Influéncia dins los arts plastics ==
Linha 31 : Linha 31 :
== Vejatz tanben ==
== Vejatz tanben ==


=== Articles connexes ===
=== Articles connèxes ===


* [[Agiografia]]
* [[Agiografia]]
Linha 41 : Linha 41 :
* {{fr}}[http://www.abbaye-saint-benoit.ch/voragine/index.htm Abbaye de St Benoît - traduccion francesa] de J.-B. M. Roze
* {{fr}}[http://www.abbaye-saint-benoit.ch/voragine/index.htm Abbaye de St Benoît - traduccion francesa] de J.-B. M. Roze


== Notas e referéncias ==
== Nòtas e referéncias ==
<references/>
<references/>

Version del 6 febrièr de 2018 a 13.55

Legenda Aurea, 1290 circa, Biblioteca Medicea Laurenziana, Florence
Sant Ciprian, Santa Justina e lo Demòni segon La Legenda daurada

La Legenda daurada o Legenda aurea en latin es un obratge redigit en latin entre 1261 e 1266 per Jaume de Voragina, dominican e arquevesque de Gènoa, que fa l'agiografia de prèp 150 sants o grops de sants, santas et martirs crestians, e qualques episòdis de l'annada liturgica celèbran entre autre la vida Jèsus e de la Verge.

Fonts utilizadas

Jaume de Voragina posèt dins totes los tèxtes classics de la literatura religiosa de l'Edat Mejana; las bibliografias ocupa gaireben trenta paginas de l'edicion critica. Se pòt notar los evangèlis apocrifes del Jaume, de Nicodèm, lo Speculum historiale de Vincent de Beauvais, las òbras dels Paires latins Gregòri de Tours, sant Augustin, sant Jeròni e las Vitae Patrum, Joan Cassian e de Paires grècs ja tradusits en latin coma sant Joan Crisostòm. S'esforcèt de pas escotar las legendas dels sants locals.

L'obratge

Santa Ana e las tres Marias (enluminuadura per Jean Fouquet del Livre d'heures d'Étienne Chevalier, inspirada per La Legenda daurada.

D'en primièr intitulada Legenda sanctorum alias Lombardica hystoria, (çò que cal legir dels sants o istòria de Lombardia), aquela òbra foguèt lèu nomenada Legenda aurea perque lo seu contengut, d'una granda valor, es dich tan preciós que l'aur. En mai de las vidas dels sants 40 % de La Legenda daurada es consacrada a las explicacions de las fèstas religiosas principalas, al subjècte de la vida de Jèsus.

Lo libre es divisit en 5 partidas e 178 capítols, organisat a l'encòp segon l'òrdre del calendièr liturgic (de l'Avent a la fin de novembre) e dels edats de la gràcia o del salut: temps de la renovacion (5 capítols), lo temps de la reconciliacion e de la peregrinacion (25 capítols), lo temps de la desviacion (21 capítols), lo temps de la reconciliacion (20 capítols), lo temps de la peregrinacion (107 capítols).

L'abreujat d'istòria d'Euròpa que dona, començant al sègle VI amb l'aribada dels Lombards, li val tanben lo nom d'Historia lombardica[1] (Istòria lombarda). Aqueles recits vius avián per vocacion d'exaltar la fe. Lo vertadièr subjècte de la legenda daurada es lo combat contra los esperits de Mal, s'exprimissent entre autre dins lo coratge dels martirs que mòstra fin finala l'impoténcia dels persecutats. La legenda daurada es atal concebuda coma una aisina de trabalh destinada als predicaires, servissent a la preparacions dels presics.

Difusion

Legenda Aurea, 1499.

Aquel obratge coneguèt tre sa creacion, vèrs 1261-1266, un succès considerable. Lo mai ancian manuscrit conservat, datant de 1282, se trapa ara a la Bayerische Staatsbibliothek de Munic[2]. Lèu, La Legeda daurada venguèt amb la Bíblia e lo psaltièr, una de las òbras mai legidas, mai copiadas e tanben mai aumentadas: als sègles XIV e XV, es pas rare de ne trapar de còpias contenent pas mes 400 istòrias. Existiriá mai 1 000 manuscrits, del mai simple a mai enluminat. L'arribada de l'estampariá aumentèt encara la difusion.

Influéncia dins los arts plastics

La Legenda daurada influencièt tanben fòrça l'art dempuèi l'Edat Mejana. De pintres coma Giotto, Simone Martini, Jan Van Eyck, Fra Angelico, Masaccio, Piero della Francesca, Antonello de Messine, Andrea Mantegna, Hans Memling, Gerard David e mai posèron sovent dins aquela font

Bibliografia

Edicions imprimidas latinas

  • Iacopo da Varazze, Legenda aurea. Edicion critica (del tèxte latin) per Giovanni Paolo Maggioni, Firenze, Sismel - Ed. del Galluzzo, 1998


Vejatz tanben

Articles connèxes

Ligams extèrnes

Nòtas e referéncias

  1. (fr) De la santetat a l'agiografia: genèsi e usatge de la Legenda daurada Per Barbara Fleith, Franco Morenzoni, p. 75
  2. (fr) Iacopo da Varazze 1 042 manuscrits segon B. Fleith (1991, p. 55-331) : n°16