Marcello Malpighi : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
BoulaurBot (discussion | contribucions)
m Wikipedia python library
+image
 
Linha 5 : Linha 5 :
[[Image:MarcelloMalphigiMiall.jpg|thumb|right|250px|Marcello Malpighi]]
[[Image:MarcelloMalphigiMiall.jpg|thumb|right|250px|Marcello Malpighi]]
'''Marcello Malpighi''' ([[10 de març]] de [[1628]], [[Crevalcore]] - [[30 de setembre]] de [[1694]], [[Bolonha]]) foguèt un mètge [[Itàlia|italian]] , que daissèt son nom a fòrça estructuras istologicas del còs uman. Foguèt demest los primièrs d'utilizar un [[microscòpi]] e es tanben considerat coma un dels fondators de la [[fisiologia comparativa]] e de l'[[istologia]].
'''Marcello Malpighi''' ([[10 de març]] de [[1628]], [[Crevalcore]] - [[30 de setembre]] de [[1694]], [[Bolonha]]) foguèt un mètge [[Itàlia|italian]] , que daissèt son nom a fòrça estructuras istologicas del còs uman. Foguèt demest los primièrs d'utilizar un [[microscòpi]] e es tanben considerat coma un dels fondators de la [[fisiologia comparativa]] e de l'[[istologia]].
[[File:Malpighi - Opere, 1687 - 3053086.tif|thumb|upright|''Opere'', 1687]]


Mainatge, visquèt a la bòria dels sieus parents, puèi dintrèt a l'[[Universitat de Bolonha]] a l'edat de 17 ans. Comencèt d'estudiar la [[filosofia]] [[Aristòtel|aristoteliana]]. Quand los sieus parents moriguèron, aguèt d'abandonar los estudis per s'ocupar dels afars de la familha. Tornèt a l'Universitat aprèp dos ans, e venguèt doctor en [[medecina]] en [[1653]].
Mainatge, visquèt a la bòria dels sieus parents, puèi dintrèt a l'[[Universitat de Bolonha]] a l'edat de 17 ans. Comencèt d'estudiar la [[filosofia]] [[Aristòtel|aristoteliana]]. Quand los sieus parents moriguèron, aguèt d'abandonar los estudis per s'ocupar dels afars de la familha. Tornèt a l'Universitat aprèp dos ans, e venguèt doctor en [[medecina]] en [[1653]].

Version actuala en data del 30 genièr de 2018 a 13.45

Marcello Malpighi

Marcello Malpighi (10 de març de 1628, Crevalcore - 30 de setembre de 1694, Bolonha) foguèt un mètge italian , que daissèt son nom a fòrça estructuras istologicas del còs uman. Foguèt demest los primièrs d'utilizar un microscòpi e es tanben considerat coma un dels fondators de la fisiologia comparativa e de l'istologia.

Opere, 1687

Mainatge, visquèt a la bòria dels sieus parents, puèi dintrèt a l'Universitat de Bolonha a l'edat de 17 ans. Comencèt d'estudiar la filosofia aristoteliana. Quand los sieus parents moriguèron, aguèt d'abandonar los estudis per s'ocupar dels afars de la familha. Tornèt a l'Universitat aprèp dos ans, e venguèt doctor en medecina en 1653.