Occitanisme : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Aubadaurada (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Aubadaurada (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 10 : Linha 10 :
* Per diferents especialistas qu'an fach una analisi scientifica de la question, coma lo lingüista [[Jòrdi Kremnitz]]<ref>[[Jòrdi Kremnitz|KREMNITZ Jòrdi]] (1974) = KREMNITZ Georg, ''Versuche zur Kodifizierung des Okzitanischen seit dem 19. Jh. und ihre Annahme durch die Sprecher,'' coll. Tübinger Beiträge zur Linguistik, Tübingen: Narr</ref>.
* Per diferents especialistas qu'an fach una analisi scientifica de la question, coma lo lingüista [[Jòrdi Kremnitz]]<ref>[[Jòrdi Kremnitz|KREMNITZ Jòrdi]] (1974) = KREMNITZ Georg, ''Versuche zur Kodifizierung des Okzitanischen seit dem 19. Jh. und ihre Annahme durch die Sprecher,'' coll. Tübinger Beiträge zur Linguistik, Tübingen: Narr</ref>.
* Per una partida importanta dau renaissentisme occitan, en particular dins lei [[Valadas Occitanas]].
* Per una partida importanta dau renaissentisme occitan, en particular dins lei [[Valadas Occitanas]].
* Per lei movements culturaus occitans principaus. Es sovent lo cas de l'[[Institut d'Estudis Occitans]]. Tanben es lo cas dau [[Felibritge]] qu'utiliza lei tèrmes "occitan" e "Occitània" dins sa pensada tradicionala, especialament dins seis estatuts de 1911, çò qu'es ben una forma d'occitanisme.
* Dins lei movements culturaus occitans principaus. Es sovent lo cas dins l'[[Institut d'Estudis Occitans]]. Tanben es lo cas dau [[Felibritge]] qu'utiliza lei tèrmes "occitan" e "Occitània" dins sa pensada tradicionala, especialament dins seis estatuts de 1911, çò qu'es ben una forma d'occitanisme.
* Per certanei movements politics (sustot lo [[PNO]] e [[Iniciativa per Occitània]]).
* Per certanei movements politics (sustot lo [[PNO]] e [[Iniciativa per Occitània]]).


==Definicion restrictiva==
==Definicion restrictiva==
Existís una definicion pus restrictiva dau tèrme. ''Occitanisme'' es utilizat de còps per designar lo corrent dau renaissentisme occitan qu'utiliza la [[grafia classica]] per notar l'occitan, per oposicion a d'autrei corrents qu'utilizan elei de grafias diferentas per notar l'occitan ([[grafia mistralenca]], [[grafia bonaudiana]], [[grafia de l'Escòla dau Pò]]...).
Existís una definicion pus restrictiva dau tèrme. ''Occitanisme'' se ditz de còps per designar lo corrent dau renaissentisme occitan qu'utiliza la [[grafia classica]] per notar l'occitan, per oposicion a d'autrei corrents qu'utilizan elei de grafias diferentas per notar l'occitan ([[grafia mistralenca]], [[grafia bonaudiana]], [[grafia de l'Escòla dau Pò]]...).


Aquesta definicion restrictiva es utilizada tanben per lei partisans dau [[secessionisme lingüistic]]: en restrénher l'"occitanisme" a la grafia classica, e en pretendent que la "lenga occitana" existiriá pas, cèrcan d'exclure la grafia classica de l'usatge de certanei dialèctes occitans.
Aquesta definicion restrictiva l'utilizan tanben lei partisans dau [[secessionisme lingüistic]]: en restrénher l'"occitanisme" a la grafia classica, e en pretendent que la "lenga occitana" existiriá pas, cèrcan d'exclure la grafia classica de l'usatge de certanei dialèctes occitans.


==Vejatz tanben==
==Vejatz tanben==

Version del 27 setembre de 2007 a 23.31

L'occitanisme, au sens larg, es l'ensems de totei lei movements que fan la promocion de la lenga occitana e que defendon leis interès d'Occitània, de sa populacion e de sa cultura.

Segon aqueu sens larg, occitanisme es sinonim de renaissentisme occitan (reg. renaishentisme occitan) e coïncidís doncas amb lo movement istoric de la Segonda Renaissença Occitana (reg. Segonda Renaishença Occitana), entre 1800 e uei (la Primiera Renaissença Occitana es lo movement literari barròc de la fin dau sègle XVI e dau començament dau sègle XVII).

Ansin l'occitanisme recampa de sensibilitats divèrsas. Especialament, l'occitanisme recampa lei diferents corrents qu'utilizan de grafias variadas per notar l'occitan (grafia classica, grafia mistralenca, grafia bonaudiana, grafia de l'Escòla dau Pò...).

Aquesta definicion larga es utilizada:

  • Per diferents especialistas qu'an fach una analisi scientifica de la question, coma lo lingüista Jòrdi Kremnitz[1].
  • Per una partida importanta dau renaissentisme occitan, en particular dins lei Valadas Occitanas.
  • Dins lei movements culturaus occitans principaus. Es sovent lo cas dins l'Institut d'Estudis Occitans. Tanben es lo cas dau Felibritge qu'utiliza lei tèrmes "occitan" e "Occitània" dins sa pensada tradicionala, especialament dins seis estatuts de 1911, çò qu'es ben una forma d'occitanisme.
  • Per certanei movements politics (sustot lo PNO e Iniciativa per Occitània).

Definicion restrictiva

Existís una definicion pus restrictiva dau tèrme. Occitanisme se ditz de còps per designar lo corrent dau renaissentisme occitan qu'utiliza la grafia classica per notar l'occitan, per oposicion a d'autrei corrents qu'utilizan elei de grafias diferentas per notar l'occitan (grafia mistralenca, grafia bonaudiana, grafia de l'Escòla dau Pò...).

Aquesta definicion restrictiva l'utilizan tanben lei partisans dau secessionisme lingüistic: en restrénher l'"occitanisme" a la grafia classica, e en pretendent que la "lenga occitana" existiriá pas, cèrcan d'exclure la grafia classica de l'usatge de certanei dialèctes occitans.

Vejatz tanben

Nòtas

  1. KREMNITZ Jòrdi (1974) = KREMNITZ Georg, Versuche zur Kodifizierung des Okzitanischen seit dem 19. Jh. und ihre Annahme durch die Sprecher, coll. Tübinger Beiträge zur Linguistik, Tübingen: Narr