Jacques Cartier : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 37 : | Linha 37 : | ||
En [[1532]], mentre qu'una guèrra esclata entre la corona de Portugal e los armators normands al larg de Brasil, Cartier es presentat al rei de França [[Francés Ièr]] per [[Jean Le Veneur]], avesque de Saint-Malo e abat del [[Le Mont-Saint-Michel|Mont Saint-Michel]]. Aqueste evoca los viatges que Cartier auriá ja faits « en Brasil e en Tèrra Nòva », per afirmar qu'èra capable « de menar de naus a la descobèrta de tèrras nòvas dins lo monde nòu »<ref>Baron de La Chapelle, « Jean Le Veneur et le Canada », ''Nova Francia'', vol. 6, 1931, {{p.|341-343}}, d'après un tèxte genealogic de 1723.</ref>. Recevent una commission del rei de França, e venent aital lo successor de [[Giovanni da Verrazzano]], Cartier dirigiguèt, als fraisses del rei, tres viatges cap a l'[[America del Nòrd]] entre [[1534]] e [[1542]], esperant i trapar un [[passatge del Nòrd Oèst|passatge]] cap a [[Asia]], sinon de riquessas. |
En [[1532]], mentre qu'una guèrra esclata entre la corona de Portugal e los armators normands al larg de Brasil, Cartier es presentat al rei de França [[Francés Ièr]] per [[Jean Le Veneur]], avesque de Saint-Malo e abat del [[Le Mont-Saint-Michel|Mont Saint-Michel]]. Aqueste evoca los viatges que Cartier auriá ja faits « en Brasil e en Tèrra Nòva », per afirmar qu'èra capable « de menar de naus a la descobèrta de tèrras nòvas dins lo monde nòu »<ref>Baron de La Chapelle, « Jean Le Veneur et le Canada », ''Nova Francia'', vol. 6, 1931, {{p.|341-343}}, d'après un tèxte genealogic de 1723.</ref>. Recevent una commission del rei de França, e venent aital lo successor de [[Giovanni da Verrazzano]], Cartier dirigiguèt, als fraisses del rei, tres viatges cap a l'[[America del Nòrd]] entre [[1534]] e [[1542]], esperant i trapar un [[passatge del Nòrd Oèst|passatge]] cap a [[Asia]], sinon de riquessas. |
||
=== Lo primièr viatge (1534) === |
|||
== Referéncias == |
== Referéncias == |
||
<references /> |
<references /> |
Version del 26 setembre de 2017 a 10.45
Jacques Cartier
| |
---|---|
Retrach de Jacques Cartier per Théophile Hamel | |
Naissença | 1491 Saint-Malo, reiaume de França, Bretanha |
Decès | 1èr de setembre de 1557 Saint-Malo |
País d'origina | |
Nacionalitat | |
Profession | navigador, explorator |
Ocupacion | |
Luòc de trabalh | |
Distincions |
Jacques Cartier (31 de decembre de 1491 - 1èr de setembre de 1557) foguèt un explorator francés, que reclamèt per França çò qu'es ara Canadà. Foguèt lo primièr de descriure e cartografiar[1] lo Golf de Sant Laurenç e las ribas del riu de Sant Laurenç, que nomenèt "Lo país de Canadà", mot iroqués que significa 'vilatge' e que Cartièr utilizèt per nomenar los pòblaments iroqueses que vegèt a Stadacona puèi a Hochelaga.
Biografia
Jacques Cartier nasquèt en 1491[2] a Saint-Malo, lo pòrt situat a l'extrème nòrd-èst de las còstas del ducat de Bretanha (ducat que serà incorporat a França en 1532). Cartier, qu'èra un respectable marin, melhorèt son estatut social en 1520 en maridar Mary Catherine des Granches, sòcia d'una importanta familha. Lo seu nom es conegut a Saint-Malo per sas frequentas aparicions pels registres batismals coma grandpaire o testimòni.[3]
En 1532, mentre qu'una guèrra esclata entre la corona de Portugal e los armators normands al larg de Brasil, Cartier es presentat al rei de França Francés Ièr per Jean Le Veneur, avesque de Saint-Malo e abat del Mont Saint-Michel. Aqueste evoca los viatges que Cartier auriá ja faits « en Brasil e en Tèrra Nòva », per afirmar qu'èra capable « de menar de naus a la descobèrta de tèrras nòvas dins lo monde nòu »[4]. Recevent una commission del rei de França, e venent aital lo successor de Giovanni da Verrazzano, Cartier dirigiguèt, als fraisses del rei, tres viatges cap a l'America del Nòrd entre 1534 e 1542, esperant i trapar un passatge cap a Asia, sinon de riquessas.
Lo primièr viatge (1534)
Referéncias
- ↑ Sas mapas se son perdudas, mas i es fach referéncia dins una letra per son nebot Jacques Noël, datada de 1587 e estampada per Richard Hakluyt amb lo relat del tresen viatge de Cartier, dins The Principall Navigations [...], London, G. Bishop, 1600.
- ↑ Cap certificat batismal foguèt pas trapat, mas Cartier faguèt estat del seu atge dins tres letras. Vejatz Marcel Trudel, Histoire de la Nouvelle-France, vol. 1, p. 68.
- ↑ Biggar, H.P. A Collection of Documents relating to Jacques Cartier and the Sieur de Roberval, Ottawa, Public Archives of Canada, 1930. Over 20 baptisms h;September
- ↑ Baron de La Chapelle, « Jean Le Veneur et le Canada », Nova Francia, vol. 6, 1931, p. 341-343, d'après un tèxte genealogic de 1723.