Placa iberica : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
CommonsDelinker (discussion | contribucions)
Linha 3 : Linha 3 :
La '''placa iberica''' èra una pichona [[placa tectonica]], dicha tanben microplaca, ara soudada dempuèi la fin de l'[[Oligocèn]] a la [[placa eurasiatica]] que ne fa partida, sus que se pausava la [[peninsula Iberica]]<ref name="Geolval">{{fr}}[http://pierre.gruneisen.pagesperso-orange.fr/geolval/histoire.htm Formation des Pyrénées] Raymond Mirouse; ed:Geolval</ref> mas tanben las [[Balearas]], [[Corsega]], [[Sardenha]] e benlèu lo [[Briançonés]]<ref>{{en}}Deformation history of a subducted continental crust (Gran Paradiso, Western Alps): continuing crustal shortening during exhumation; doi=10.1016/j.jsg.2006.02.009; vol:28; ed:5 p:793–815 Benjamin Le Bayon e Michel Ballèvre; 2006 in ''Journal of Structural Geology''</ref>.
La '''placa iberica''' èra una pichona [[placa tectonica]], dicha tanben microplaca, ara soudada dempuèi la fin de l'[[Oligocèn]] a la [[placa eurasiatica]] que ne fa partida, sus que se pausava la [[peninsula Iberica]]<ref name="Geolval">{{fr}}[http://pierre.gruneisen.pagesperso-orange.fr/geolval/histoire.htm Formation des Pyrénées] Raymond Mirouse; ed:Geolval</ref> mas tanben las [[Balearas]], [[Corsega]], [[Sardenha]] e benlèu lo [[Briançonés]]<ref>{{en}}Deformation history of a subducted continental crust (Gran Paradiso, Western Alps): continuing crustal shortening during exhumation; doi=10.1016/j.jsg.2006.02.009; vol:28; ed:5 p:793–815 Benjamin Le Bayon e Michel Ballèvre; 2006 in ''Journal of Structural Geology''</ref>.


== Istòria ==
== Història ==
La placa iberica vendriá de la [[placa nordamericana]] que se seriá trencada a la fin del [[Cretacèu]]<ref name="Srivastava">{{en}}Iberian plate kinematics: a jumping plate boundary between Eurasia and Africa S. P. Srivastava, H.Schouten, W. R. Roest, K. D. Flitgord, L. C. Kovacs, J. Verhoef e R. Macnab in ''Nature'' n°344 p:756-759, 19 d'abril de 1990 |doi=10.1038/344756a0 [http://www.nature.com/nature/journal/v344/n6268/abs/344756a0.html en linha]</ref>. Es a l'origina de l'obertura del [[golf de Gasconha]] per un pivotament d'esperela dins lo sens cotrari del relòtge<ref name="Srivastava"/>. Aquela rotacion s'acompanha a l'èst per une [[subduccion]] jos la [[placa eurasiatica]] puèi una [[Tust continentala|tust]] de lors [[Continent|massas continentalas]] respectivas<ref name="Srivastava"/>. Aquela subduccion puèi tust ont participèron a la formacion dels [[Pirenèus]]<ref name="Srivastava"/>{{,}}<ref name="Geolval"/> entre autre pendent lo [[Mesozoïc]]<ref name="Soto">{{en}}Characterizing the Mesozoic extension direction in the northern Iberian plate margin by anisotropy of magnetic susceptibility (AMS) Ruth Soto, Antonio M. Casas-Sainz, Juan J. Villalain, Guillermo Fernandez-Gonzalez, Pedro Del Rio, Manuel Calvo e Tania Mochales; 2008; in ''Journal of the Geological Society''; issn=0016-7649; vol:165 p:1007-1018 [http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=20841985 en linha]</ref>. Pendent aquela [[èra]] geologica se realizèron dos episòdis de [[rift]] sus sa bordura septentrionala, caracterizats per la formacion d'importants [[Bacin de sedimentacion|bacins de sedimentacion]] ligats a de [[subsidéncia (geologia)|subsidéncias]] successivas<ref name="Soto"/>.
La placa iberica vendriá de la [[placa nordamericana]] que se seriá trencada a la fin del [[Cretacèu]]<ref name="Srivastava">{{en}}Iberian plate kinematics: a jumping plate boundary between Eurasia and Africa S. P. Srivastava, H.Schouten, W. R. Roest, K. D. Flitgord, L. C. Kovacs, J. Verhoef e R. Macnab in ''Nature'' n°344 p:756-759, 19 d'abril de 1990 |doi=10.1038/344756a0 [http://www.nature.com/nature/journal/v344/n6268/abs/344756a0.html en linha]</ref>. Es a l'origina de l'obertura del [[golf de Gasconha]] per un pivotament d'esperela dins lo sens cotrari del relòtge<ref name="Srivastava"/>. Aquela rotacion s'acompanha a l'èst per une [[subduccion]] jos la [[placa eurasiatica]] puèi una [[Tust continentala|tust]] de lors [[Continent|massas continentalas]] respectivas<ref name="Srivastava"/>. Aquela subduccion puèi tust ont participèron a la formacion dels [[Pirenèus]]<ref name="Srivastava"/>{{,}}<ref name="Geolval"/> entre autre pendent lo [[Mesozoïc]]<ref name="Soto">{{en}}Characterizing the Mesozoic extension direction in the northern Iberian plate margin by anisotropy of magnetic susceptibility (AMS) Ruth Soto, Antonio M. Casas-Sainz, Juan J. Villalain, Guillermo Fernandez-Gonzalez, Pedro Del Rio, Manuel Calvo e Tania Mochales; 2008; in ''Journal of the Geological Society''; issn=0016-7649; vol:165 p:1007-1018 [http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=20841985 en linha]</ref>. Pendent aquela [[èra]] geologica se realizèron dos episòdis de [[rift]] sus sa bordura septentrionala, caracterizats per la formacion d'importants [[Bacin de sedimentacion|bacins de sedimentacion]] ligats a de [[subsidéncia (geologia)|subsidéncias]] successivas<ref name="Soto"/>.



Version del 25 setembre de 2017 a 09.59

Mapa de las estructuras erciniannas en Euròpa amb la placa iberica a l'esquèrra.

La placa iberica èra una pichona placa tectonica, dicha tanben microplaca, ara soudada dempuèi la fin de l'Oligocèn a la placa eurasiatica que ne fa partida, sus que se pausava la peninsula Iberica[1] mas tanben las Balearas, Corsega, Sardenha e benlèu lo Briançonés[2].

Història

La placa iberica vendriá de la placa nordamericana que se seriá trencada a la fin del Cretacèu[3]. Es a l'origina de l'obertura del golf de Gasconha per un pivotament d'esperela dins lo sens cotrari del relòtge[3]. Aquela rotacion s'acompanha a l'èst per une subduccion jos la placa eurasiatica puèi una tust de lors massas continentalas respectivas[3]. Aquela subduccion puèi tust ont participèron a la formacion dels Pirenèus[3],[1] entre autre pendent lo Mesozoïc[4]. Pendent aquela èra geologica se realizèron dos episòdis de rift sus sa bordura septentrionala, caracterizats per la formacion d'importants bacins de sedimentacion ligats a de subsidéncias successivas[4].

Sus la bordura meridionala d'aquela anciana placa, lo desplaçament de la placa africana cap al nòrd provòca de tensions tectonicas complèxas[3] a l'origina de la formacion de las sèrras beticas.

A partir de la fin de l'Oligocèn, la placa iberica acaba d'èsser una placa tectonica d'esperela se soudant a la placa eurasiatica e adoptant son comportament[3].

Notas e referéncias

  1. 1,0 et 1,1 (fr)Formation des Pyrénées Raymond Mirouse; ed:Geolval
  2. (en)Deformation history of a subducted continental crust (Gran Paradiso, Western Alps): continuing crustal shortening during exhumation; doi=10.1016/j.jsg.2006.02.009; vol:28; ed:5 p:793–815 Benjamin Le Bayon e Michel Ballèvre; 2006 in Journal of Structural Geology
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 et 3,5 (en)Iberian plate kinematics: a jumping plate boundary between Eurasia and Africa S. P. Srivastava, H.Schouten, W. R. Roest, K. D. Flitgord, L. C. Kovacs, J. Verhoef e R. Macnab in Nature n°344 p:756-759, 19 d'abril de 1990 |doi=10.1038/344756a0 en linha
  4. 4,0 et 4,1 (en)Characterizing the Mesozoic extension direction in the northern Iberian plate margin by anisotropy of magnetic susceptibility (AMS) Ruth Soto, Antonio M. Casas-Sainz, Juan J. Villalain, Guillermo Fernandez-Gonzalez, Pedro Del Rio, Manuel Calvo e Tania Mochales; 2008; in Journal of the Geological Society; issn=0016-7649; vol:165 p:1007-1018 en linha