Lingua franca : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Matieu Sokolovic (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
[[Fichièr:Linguafranca.jpg|thumb|Diccionari de Lingua Franca estampat a Marselha]]
{{Infobox
|tematica=
|carta=
}}
{{BesonhTraduccion}}
'''Lingua franca''' es la [[lengatge|lenga]] adoptada per una compreneson comuna entre un grop de divèrsei nacions.
'''Lingua franca''' es la [[lengatge|lenga]] adoptada per una compreneson comuna entre un grop de divèrsei nacions.


Linha 17 : Linha 13 :
Pendent l'[[Edat Mejana]] a fins au sègle XIX, la '''lingua franca''', conoissuda tanben sota l'apelacion '''sabir''' ò '''Mauresc''', èra lo nom d'una lenga romanica qu'èra una lenga mesclada d'un biais majoritari de vocabulari occitan<ref>https://pantherfile.uwm.edu/corre/www/franca/edition2/lingua.2.html</ref>, d'[[italian]] dialectau, d'[[Espanhòu|espanhòu]] amb quauquei mots [[francés]], [[Turc|turcs]] ò [[Arabi]]s amb una gramatica reducha (abséncia de conjugasons per exemple).
Pendent l'[[Edat Mejana]] a fins au sègle XIX, la '''lingua franca''', conoissuda tanben sota l'apelacion '''sabir''' ò '''Mauresc''', èra lo nom d'una lenga romanica qu'èra una lenga mesclada d'un biais majoritari de vocabulari occitan<ref>https://pantherfile.uwm.edu/corre/www/franca/edition2/lingua.2.html</ref>, d'[[italian]] dialectau, d'[[Espanhòu|espanhòu]] amb quauquei mots [[francés]], [[Turc|turcs]] ò [[Arabi]]s amb una gramatica reducha (abséncia de conjugasons per exemple).


[[Fichièr:Linguafranca.jpg|thumb|Diccionari de Lingua Franca estampat a Marselha]]


De notar que l'unenc diccionari de Lingua Franca fuguèt estampat a [[Marselha]] en 1830.
De notar que l'unenc diccionari de Lingua Franca fuguèt estampat a [[Marselha]] en 1830.

Version del 7 abril de 2017 a 09.12

Diccionari de Lingua Franca estampat a Marselha

Lingua franca es la lenga adoptada per una compreneson comuna entre un grop de divèrsei nacions.

En Euròpa pendent una part de l'antiquitat, s'adoptavan coma linguas franca la grèga e lo latin.

Fins a qualque ponch tanben l'alemand, lo portugués, l'hindi ò lo mandarin an agut o an encara aquela caracteristica.

Dins lei domènis culturaus, economics e tecnologics dau mond modèrne actuau se considèra que la lingua franca ò lenga internacionala es la anglesa.

Istòria

Pendent l'Edat Mejana a fins au sègle XIX, la lingua franca, conoissuda tanben sota l'apelacion sabir ò Mauresc, èra lo nom d'una lenga romanica qu'èra una lenga mesclada d'un biais majoritari de vocabulari occitan[1], d'italian dialectau, d'espanhòu amb quauquei mots francés, turcs ò Arabis amb una gramatica reducha (abséncia de conjugasons per exemple).


De notar que l'unenc diccionari de Lingua Franca fuguèt estampat a Marselha en 1830.


Veire Tanben

Ligams extèrnes

  1. https://pantherfile.uwm.edu/corre/www/franca/edition2/lingua.2.html