1882 : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cedric31 (discussion | contribucions)
Correccion ortografica
Linha 40 : Linha 40 :
==== [[Energia]] ====
==== [[Energia]] ====


Pertocant lei recèrcas sus l'aplicacion de l'[[electricitat]] a l'[[industria]], l'[[engenhariá|engenhaire]] [[França|francés]] [[Marcel Deprez]] ([[1843]]-[[1918]]) capitèt de realizar lo premier transpòrt de corrent electric continü sus una distància importanta (57 km). Fins a [[1889]], menèt d'autrei projèctes similars que permetèron de generalizar l'utilizacion de l'electricitat. En parallèl, lei [[quimia|quimista]]s e lei [[fisica|fisician]]s [[França|francés]] [[Lucien Gaulard]] ([[1850]]-[[1888]]) e [[John Dixon Gibbs]] ([[1834]]-[[1912]]) realizèron lo premier [[transformator electric]] permetent de transformar un corrent alternatiu de tension auta en un corrent alternatiu de tension bassa.
Pertocant lei recèrcas sus l'aplicacion de l'[[electricitat]] a l'[[industria]], l'[[engenhariá|engenhaire]] [[França|francés]] [[Marcel Deprez]] ([[1843]]-[[1918]]) capitèt de realizar lo premier transpòrt de corrent electric continú sus una distància importanta (57 km). Fins a [[1889]], menèt d'autrei projèctes similars que permetèron de generalizar l'utilizacion de l'electricitat. En parallèl, lei [[quimia|quimista]]s e lei [[fisica|fisician]]s [[França|francés]] [[Lucien Gaulard]] ([[1850]]-[[1888]]) e [[John Dixon Gibbs]] ([[1834]]-[[1912]]) realizèron lo premier [[transformator electric]] permetent de transformar un corrent alternatiu de tension auta en un corrent alternatiu de tension bassa.


==== [[Matematicas]] ====
==== [[Matematicas]] ====
Linha 48 : Linha 48 :
==== [[Medecina]] ====
==== [[Medecina]] ====


Descubèrta dau procès de [[fagocitosi]] per [[Ilia Ilich Mechnikov]] ([[1845]]-[[1916]]) e [[Paul Ehrlich]] ([[1854]]-[[1915]]). Per aqueu trabalh, lei dos òmes recebèron lo [[ Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina|Prèmi Nobel de Fisiologia ò Medecina]] en [[1908]].
Descubèrta dau procès de [[fagocitòsi]] per [[Ilia Ilich Mechnikov]] ([[1845]]-[[1916]]) e [[Paul Ehrlich]] ([[1854]]-[[1915]]). Per aqueu trabalh, lei dos òmes recebèron lo [[Prèmi Nobèl de Fisiologia o Medecina|Prèmi Nobèl de Fisiologia ò Medecina]] en [[1908]].


=== Economia ===
=== Economia ===
Linha 56 : Linha 56 :
== [[:Categoria:Naissença en {{PAGENAME}}|Naissenças]] ==
== [[:Categoria:Naissença en {{PAGENAME}}|Naissenças]] ==


* 2 de febrier: [[James Joyce]], escrivan irlandés.
* 2 de febrier : [[James Joyce]], escrivan irlandés.


== [[:Categoria:Decès en {{PAGENAME}}|Decèsses]] ==
== [[:Categoria:Decès en {{PAGENAME}}|Decèsses]] ==

Version del 3 abril de 2017 a 07.17

1882
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1879 1880 1881  1882  1883 1884 1885

Decennis :
1850 1860 1870  1880  1890 1900 1910
Sègles :
Sègle XVIII  Sègle XIX  Sègle XX
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Arquitectura Automobila Camins de fèrre Drech Fotbòl Literatura Musica Sciéncia Sociologia Espòrt Teatre


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1882 del calendièr gregorian.


Eveniments

Occitània

França

Euròpa

Africa

Etiopia

Conquista de Keffa per lo prince Adal Tessemma qu'èra estat encoratjat per lo negus Yohannes IV l'annada precedenta. Pasmens, aquò se turtèt a l'ostilitat dau prince Menelik de Choa que sei tropas ataquèron tanben la region. Entre lo 6 e lo 7 de junh, infligiguèt una desfacha dura ai fòrças d'Adal Tessemma. Aquò maucontentèt lo negus mai ges de senhor èra desirós d'entraïnar una guèrra civila novèla e de negociacions permetèron de reglar la situacion. Adal Tessemma perdèt son fèu d'Agewmeder e Menelik perdèt la region estrategica de Wello e foguèt obligat de restituir l'armament modèrne capturat a Embabo. En cambi, Menelik obtenguèt lo drech d'aumentar son territòri en direccion dau sud e de l'èst.

Reiaume Merina

Revirada e fin dei negociacions acomençadas l'annada precedenta (→ 1881) ambé França regardant lei bens e lei tèrras revendicats dins l'illa per París. Lei dos camps se preparèron alora a la guèrra (→ 1883).

Arts

Sciéncias e tecnicas

Arqueologia

En Egipte, exploracion de la Piramida d'Amenemhat Ièr per l'egiptològ francés Gaston Maspero (1846-1916). Bastida au començament de la XIIa dinastia, la piramida presenta divèrsei particularitats (plusors nivèus de construccion, ges de piramida segondària, preséncia de muralhas crosadas per despartir lei cargas... etc.). Son croton es tanben desconegut — e benlèu totjorn sarrat — en causa d'una inondacion.

Energia

Pertocant lei recèrcas sus l'aplicacion de l'electricitat a l'industria, l'engenhaire francés Marcel Deprez (1843-1918) capitèt de realizar lo premier transpòrt de corrent electric continú sus una distància importanta (57 km). Fins a 1889, menèt d'autrei projèctes similars que permetèron de generalizar l'utilizacion de l'electricitat. En parallèl, lei quimistas e lei fisicians francés Lucien Gaulard (1850-1888) e John Dixon Gibbs (1834-1912) realizèron lo premier transformator electric permetent de transformar un corrent alternatiu de tension auta en un corrent alternatiu de tension bassa.

Matematicas

Demonstracion dau caractèr transcendent dau nombre Pi per lo matematician alemand Ferdinand von Lindermann.

Medecina

Descubèrta dau procès de fagocitòsi per Ilia Ilich Mechnikov (1845-1916) e Paul Ehrlich (1854-1915). Per aqueu trabalh, lei dos òmes recebèron lo Prèmi Nobèl de Fisiologia ò Medecina en 1908.

Economia

Naissenças

Decèsses

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus 1882.