1942 : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
CommonsDelinker (discussion | contribucions)
Linha 120 : Linha 120 :


[[File:Tribune Apr 24 1942.jpg|thumb|right|Jornau [[USA|estatsunidenc]] ''The Tribune'' anonciant la conquista japonesa dei Filipinas.]]
[[File:Tribune Apr 24 1942.jpg|thumb|right|Jornau [[USA|estatsunidenc]] ''The Tribune'' anonciant la conquista japonesa dei Filipinas.]]
[[File:USS_Yorktown_hit-740px.jpg|thumb|right|Pòrta-avions estatsunidenc ''[[USS Yorktown]]'' assaiant de se protegir còntra leis avions japonés a la [[batalha de Midway]].]]
[[File:USS Yorktown (CV-5) is hit by a torpedo on 4 June 1942.jpg|thumb|right|Pòrta-avions estatsunidenc ''[[USS Yorktown]]'' assaiant de se protegir còntra leis avions japonés a la [[batalha de Midway]].]]
[[File:USS Wasp (CV-7) burning 15 Sep 1942.jpg|thumb|right|Pòrta-avions estatsunidenc ''USS Wasp'' en fuòc après un tir de torpilha lo 15 de setembre.]]
[[File:USS Wasp (CV-7) burning 15 Sep 1942.jpg|thumb|right|Pòrta-avions estatsunidenc ''USS Wasp'' en fuòc après un tir de torpilha lo 15 de setembre.]]



Version del 26 febrièr de 2017 a 19.16

1942
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1939 1940 1941  1942  1943 1944 1945

Decennis :
1910 1920 1930  1940  1950 1960 1970
Sègles :
Sègle XIX  Sègle XX  Sègle XXI
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Aeronautica Arquitectura Automobila Benda dessenhada Camins de fèrre Cinèma Drech Economia Fotbòl Literatura Musica Santat e medecina Sciéncia Sociologia Espòrt Teatre TV


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1942 del calendièr gregorian.

Eveniments

Occitània

França

Fotografia dau sabordatge de la flòta francesa de Tolon.
Panzer IV dins lo pòrt de Tolon amb un naviri francés en fuòc.

Politicament, lo regime de Vichèi contunièt sei temptatives de legitimacion per combatre la Resisténcia qu'èra a se desvolopar dins lo país, especialament en Zòna Liura. Lo 19 de febrier, comencèt donc lo procès de Riam destinat a jutjar plusors òmes politics (Léon Blum, Édouard Daladier e Paul Reynaud) responsables de la desfacha de 1940 e lo generau Gamelin. Pasmens, foguèt suspendut tre lo 14 d'abriu car leis accusats aguèron gaire de dificultats per se defendre. De mai, lo govèrn èra subretot a privilegiar la chausida de la collaboracion ambé leis Alemands : premierei desportacions racialas lo 27 de març, installacion de la Gestapo en Zòna Ocupada (5 d'abriu), retorn de Pierre Laval coma cap dau govèrn (18 d'abriu), organizacion dau mandadís de trabalhaires francés en Alemanha (entrevista Laval-Sauckel dau 16 de junh) e rabalhada dau Vél' d'Hiv (16-17 de julhet), validacion dau principi de l'arrestacion dei judieus de la Zòna Liura (23 de julhet).

Pasmens, aquela lista d'accions vergonhosas empachèt pas leis Alemands d'ocupar la Zòna Liura lo 11 de novembre tres jorns après lei desbarcaments aliats en Africa dau Nòrd. L'armada francesa d'armistici resistiguèt pas e la flòta estacionada a Tolon se sabordèt per pas èsser capturada entraïnant la pèrda d'un cuirassat, de nòu crosaires e d'un centenau d'autrei naviris (27 de novembre). En represelhas, leis Alemands portèron lo tribut quotidian de pagar per lo govèrn de Vichèi a 500 milions de francs. Aqueu sabordatge privèt Vichèi de son darrier simbòl de poissança e marquèt clarament son refús de participar a la guèrra dins lo camp aliat.

Aquò favorizèt lo renfòrçament dei movements de resisténcia qu'èran a s'estructurar, principalament en Zòna Liura. En particular, lo 16 d'octòbre, foguèt creat un comitat de coordenacion per la Zòna Sud e lo generau Delestraint foguèt nomat lo 22 d'octòbre per lo generau de Gaulle per dirigir lei fòrças francesas de l'interior. Enfin, en novembre, ambé lo desbarcament aliat en Africa, la totalitat de l'Empèri – franc de Tunisia tenguda per leis Alemands e leis Italians – foguèt liberat. Après de negociacions fòrça malaisadas entre leis Estatsunidencs, lei Britanics, lei Francés èx-partisans de Vichèi de l'amirau Darlan e lei resistents fidèus a de Gaulle, un govèrn francés liure foguèt installat an Argier. Pasmens, tre lo 24 de decembre, Darlan foguèt assassinat. Foguèt remplaçat per Henri Giraud, çò que laissèt la direccion politica de la Liberacion a de Gaulle.

Euròpa

Albania

Conferéncia de Peza e formacion dau Movement de Liberacion Nacionala Albanés que gropava lei comunistas e lei realistas per luchar còntra l'Axe.

Alemanha

Cadabre de civius mòrts dau fam durant lo sètge de Leningrad.
Grops d'enfants polonés desportats vèrs un camp alemand.
Desportacion dei josieus de Varsòvia vèrs lo camp d'exterminacion de Treblinka en 1942 (entre 700 000 e 1 000 000 josieus i foguèron tuats entre 1941 e 1945).
Fotografia de presoniers sovietics dins lo camp de Mauthausen.
Fotgrafia d'un soudat alemand dins lei roïnas de Stalingrad.

Sus lo frònt sovietic, lei tropas alemandas batuts a l'entorn de Moscòu (→ 1941) deguèron realizar una retirada malaisada còntra d'unitats sovieticas fòrça combativas. En despiech de l'avejaire de sei generaus, Hitler ordonèt ais unitats de la Wehrmacht de gardar sei posicions. Aquò entraïnèt de pèrdas importantas mai permetèt de rompre lei còntra-ofensivas tròp dispersadas de l'Armada Roja. En parallèl, leis Alemands e lei Finlandés capitèron de mantenir lo sètge de Leningrad onte la populacion èra a morir dau fam (→ 1941). Ansin, lo frònt s'estabilizèt fins a la prima.

En abriu, leis Alemands ataquèron sus la mitat sud dau frònt. L'objectiu èra de blocar lei linhas de comunicacion sovieticas lòng de Vòlga e de prendre lo contraròtle dei jaciments d'idrocarburs de Caucàs. Après aver arrestat una ofensiva sovietica dins la region de Karkòv (segonda batalha de Karkòv), leis Alemands rompèron lei defensas sovieticas sus 500 km. Rostov foguèt ocupada lo 23 d'aost. Pasmens, l'ataca se devesiguèt entre dos axes tròp alunchats dirigits vèrs Stalingrad e vèrs Caucàs. Òr, a partir de l'estiu, la VIa Armada Alemanda se turtèt a una resisténcia acarnada dei fòrças sovieticas cargadas de protegir Stalingrad. Rapidament, la Wehrmacht s'encalèt dins de combats urbans que causèron la mòrt de centenaus de miliers d'òmes dins una batalha d'una amplor sensa precedents. Lei 19 e 23 de novembre, lei Sovietics, comandats per Gueorgui Júkov, capitèron de menar una còntra-ofensiva que s'acabèt per l'enceuclament de la VIa Armada dins la mitat oèst de la vila. Un còp de mai, Hitler refusèt d'autorizar lei fòrças isoladas d'abandonar sei posicions. En plaça, preferiguèt organizar una còntra-ofensiva exteriora per desliurar la VIa Armada. Pasmens, aquò laissèt pron de temps a l'Armada Roja per preparar sei defensas. Leis atacas alemandas foguèron donc rebutadas e la situacion dei soudats enceuclats s'agravèt rapidament. A la fin de l'annada, après una tiera de victòrias defensivas, lei Sovietics èran ansin liures d'anientar la VIa Armada e d'infligir sa premiera desfacha majora a la Wehrmacht.

Sus leis autrei frònts, la situacion evolucionèt tanben pauc a pauc a l'avantatge deis enemics dau Reich :

  • en Africa, l’Afrika Korps ataquèt en direccion d'Egipte e ganhèt la batalha de Gazala (26 de mai - 21 de junh). Leis Aliats i perdiguèron 50 000 òmes e aperaquí 1 200 carris còntra solament 5 000 òmes e 400 blindats per lei fòrças de l'Axe. Pasmens, lei fòrças de Rommel poguèron pas avançar en delà d'El Alamein onte foguèron batudas entre lo 23 d'octòbre e lo 11 de novembre. Après aquela desfacha, leis Alemands e leis Italians deguèron se retirar vèrs l'oèst (→ 1943).
  • dins l'Ocean Atlantic, en despiech de resultats impressionants (800 000 tonas de naviris destruchs en març e en novembre), lei sosmarins alemands poguèron pas empachar lei convòis aliats de passar l'ocean. Au contrari, leis Aliats comencèron d'adoptar de sistèmas de deteccion qu'anavan permetre d'eliminar plusors sosmarins a partir de l'annada seguenta (→ 1943).
  • en Euròpa Occidentala, la guèrra aeriana contunièt a l'avantatge deis Aliats que poguèron començar lo bombardament de vilas e d'installacions estrategicas sus lo continent coma lei rafinariás de Ploiesti lo 12 de junh.

Enfin, regardant la politica racista e antisemita dau regime nazi, la conferéncia de Wannsee (20 de genier) organizèt la generalizacion de l'exterminacion sistematica dei pòbles « inferiors » (Eslaus, presoniers sovietics, josieus, Gitans...). En particular, dins lo corrent de l'annada, lei presoniers de guèrra sovietics conoguèron de condicions de detencion fòrça duras e aperaquí 2,8 milions de presoniers de l'Armada Roja moriguèron entre 1941 e 1942.. De mai, d'arrestacions, de desportacions e d'execucions massivas se debanèron en Euròpa de l'Èst. Lei desportacions èran dirigidas vèrs lo sistèma de camps de concentracion e d'exterminacion alemand e leis execucions èran dirèctament organizadas per lei grops d'execucion de l'armada alemanda (Einsatzgruppen) que foncionavan dempuei 1939. D'autrei metòdes mens eficaças foguèron tanben assaiats. Pasmens, lo metòde dei camps, que permetiá d'exterminar rapidament de milièrs de personas (famina, trabalh fòrçat, chambras de gas), s'impausèt rapidament e foguèt generalizat en 1943-1944.

Boèmia-Moràvia

Quatre ans après l'ocupacion dau país per leis Alemands (→ 1938), la resisténcia chèca contuniava de combatre activament lei fòrças dau Reich. En particular, lo 27 de mai, lei partisans organizèron una emboscada victoriosa còntra lo Reichsprotektor Reinhard Heydrich. Aquò privèt lo regime nazi, especialament Heinrich Himmler, d'un cap eficaç. En represalhas, plusors vilatges checoslovacs foguèron destruchs par leis Alemands e 5 000 abitants e partisans tuats. Ansin, nasquèt dins lo camp aliat l'idèa d'expulsar totei lei populacions germanofònas checoslovacas après la victòria (→ 1945).

Bulgaria

Dins lo corrent de l'annada, lo país comencèt d'èsser la buta de campanhas de bombardaments aerians, especialament après sa declaracion de guèrra ais Estats Units d'America (5 de junh). Pasmens, lo problema pus important de Bulgaria èra la lucha còntra lei partisans. D'efèct, tre lo 15 de genier, l'armada bulgara deguèt estendre sa zòna d'ocupacion en Iogoslavia e lo 17 de julhet, lei comunistas comencèron de formar de movements de resisténcia dirèctament sus son territòri.

Finlàndia

Après lei succès de l'annada precedenta, lo frònt finlandés en URSS demorèt estable maugrat una temptativa sovietica de reconquistar Medvezhyegorsk. Pasmens, la defensa finlandesa capitèt de resistir victoriosament. Durant lo rèsta de l'annada, lei dos camps menèron divèrseis incursions còntra lei linhas advèrsas mai aqueu secutament donèt ges de resultat important.

Iogoslavia

Alemands davans un vilatge iogoslau en fuòc.

De genier a julhet, leis Alemanhds e lei Croats organizèron plusors operacions còntra lei partisans iogoslaus en en Croàcia e en Bòsnia. Lei fòrças de Tito i subiguèron de pèrdas, especialament a la batalha de Kozara (5 de junh - 17 de julhet), e deguèron se retirar vèrs l'èst. Pasmens, poguèron se retirar dins la region de Bihać onte foguèron capablas de se reorganizar. En particular, i fondèron lo Conseu Antifaissista de Liberacion Nacionala (AVNOJ) qu'anava menar la guèrra còntra leis Alemands, lei Croats e seis aliats locaus (→ 1943). Pasmens, aquò empachèt pas l'arrestacion de desenaus de miliers de civius (68 000 unicament après lei combats de Kozara) que foguèron siá desportats vèrs lo Reich siá dirèctament executats.

Itàlia

Veïculs blindats de l’Afrika Korps en 1942.

Annada malaisada per Itàlia qu'enregistrèt de desfachas sus totei lei frònts. En Africa, leis Italians, renfòrçats per l’Afrika Korps de Rommel, prenguèron inicialament l'avantatge a la batalha de Gazala (26 de mai - 21 de junh) onte leis Aliats perdiguèron 50 000 òmes e aperaquí 1 200 carris còntra solament 5 000 òmes e 400 blindats per lei fòrças de l'Axe. Pasmens, lei fòrças de Rommel poguèron pas avançar en delà d'El Alamein onte foguèron batudas lo 11 de novembre. Après aquela desfacha, leis Alemands e leis Italians deguèron se retirar vèrs l'oèst (→ 1943).

En URSS, lo còrs expedicionari italian participèt a l'ofensiva en direccion de Stalingrad onte foguèt cargat de protegir una partida de l'ala nòrd de l'ataca. Pasmens, se trobèt rapidament estirat lòng de 250 km. Durament atacat en novembre per de fòrças blindadas sovieticas, resistiguèt fins au 19 de decembre (a 1 còntra 9 dins certanei sectors) avans de s'afondrar. Sa retirada foguèt fòrça malaisada a travèrs l'infantariá e lei partisans sovietics (→ 1943).

Enfin, per agravar la situacion italiana, lo país comencèt d'èsser tocat per de dificultats economicas grèvas. Aquò aguèt per consequéncia de reduccions de la racion quotidiana deis abitants (→ 1943).

Norvègia

Gràcias a son sostèn actiu a l'ocupant còntra la resisténcia norvegiana, lo Nasjonal Samling de Vidkun Quisling foguèt autorizat a formar un govèrn collaborator en febrier. Pasmens, lei militars alemands gardèron de poders importants car Hitler crenhava un desbarcament aliat dins lo país.

Reiaume Unit

Fotografia de la rediccion britanica de Singapor.
Ataca britanica durant la segonda batalha d'El Alamein.

Perseguida dei combats sus totei lei frònts de la Segonda Guèrra Mondiala ambé de situacions contrastadas :

  • en Africa, après la desfacha catastrofica de Gazala (26 de mai - 21 de junh) onte leis Aliats, principalament lei Britanics, perdiguèron 50 000 còntra solament 5 000 per l'Axe, leis Italogermans foguèron arrestats an El Alamein. Una tiera de batalhas saunosas s'i debanèt. S'acabèron lo 11 de novembre amb una victòria aliada que permetèt ais Aliats d'avançar en direccion de Tunisia, ocupada per leis Alemands a la fin de l'annada. En parallèl, leis Aliats ocupèron Marròc e Argeria en novembre.
  • en Euròpa, la guèrra aeriana evolucionèt a l'avantatge deis Aliats que comencèron d'organizar de bombardaments còntra de vilas e d'industrias dau continent.
  • dins l'Ocean Atlantic, la guèrra sosmarina alemanda, maugrat de resultats impressionant (800 000 tonas aprefondadas en març e en novembre) mau capitèt d'arrestar lei liasons entre leis Estats Units d'America e leis Illas Britanicas.
  • en Asia dau Sud-Èst, lei Britanics perdiguèron plusors possessions còntra lei Japonés qu'èran a atacar totei lei colonias de la region. Malàisia foguèt rapidament ocupada, çò que permetèt de contornejar lei defensas de la granda basa de Singapor que capitulèt lo 15 de febrier (85 000 òmes perduts). En mai d'aquò, la flòta perdiguèt plusors naviris importants a l'eissida d'una ataca aeriana còntra Ceilan (1 pòrta-avions, 3 crosaires e 3 destroièrs). Pasmens, lei Britanics capitèron de se restablir en Birmania (→ 1943).

Romania

A la prima, l'armada romanesa participèt a l'ofensiva alemanda còntra la mitat sud dau frònt sovietic. En particular, lei Romanés i foguèron cargats de protegir leis alas de la VIa Armada Alemanda dau generau Paulus que deviá conquistar Stalingrad. Pasmens, leis Alemands s'encalèron dins de combats urbans e leis unitats romanesas, mau equipadas, foguèron destruchas per la còntra-ofensiva sovietica dau 19 au 23 de novembre. Aquò entraïnèt l'enceuclament de la VIa Armada dins Stalingrad e una reduccion fòrta dau còrs expedicionari romanés en URSS (→ 1943).

En parallèl, lo país deguèt faciar lei premierei campanhas de bombardaments aerians aliats. Lo complèx petrolier de Ploesti venguèt una buta recurrenta deis atacas e foguèt durament tocat dins lo corrent de junh.

Union Sovietica

Bombardier alemand Stuka dins lo cèu de Stalingrad en setembre.
Tir de roquetas Katiusha lo 6 d'octòbre durant la defensa de Stalingrad.
Combats dins una usina de Stalingrad.
Soudats sovietics durant l'ofensiva de novembre a l'entorn de Stalingrad.

Au començament de l'annada, l'armada sovietica menèt divèrsei còntra-ofensivas còntra lei fòrças alemandas que se retiravan de la region de Moscòu. Aquò causèt de pèrdas importantas dins lei rengs enemics mai l'armada alemanda s'afondrèt pas e aprofichèt la demenicion dei resèrvas sovieticas e lo desgèu per estabilizar lo front. En parallèl, lo sètge de Leningrad poguèt pas èsser romput e de milièrs d'abitants moriguèron en causa de la manca de viures. Après aquelei combats, la guèrra conoguèt una pausa relativa fins ai mes d'abriu-mai.

En abriu, la Wehrmacht acomencèt la preparacion d'una gròssa ofensiva còntra la mitat sud dei linhas sovieticas. L'objectiu èra de conquistar la region de Vòlga e lei jaciments de petròli de Caucàs. Leis Alemands deguèron premier arrestar una ofensiva sovietica dins la region de Karkòv. Capitèron tanben de redurre la resisténcia de Sebastopòl que capitulèt lo 4 de julhet après 250 jorns de sètge. Puei, lo 28 de junh, rompèron lo front dins la region de Voronej e 500 km de front sovietic s'afondrèron. Rostov foguèt perduda lo 23 de julhet e lo 21 d'aost, un grop d'alpinistas alemands agantèt la cima dau mont Elbroz.

Article detalhat: Batalha de Stalingrad.

En parallèl de l'avançada vèrs Caucàs, la VIa Armada Alemanda se dirigiguèt vèrs Vòlga que foguèt agantada lo 20 d'aost. Puei, entre lo 1èr e lo 15 de setembre, ataquèt e conquistèt una partida de la vila d'Estalingrad. Pasmens, aquela ofensiva èra estada devesida entre dos axes tròp isolats e lei Sovietics opausèron una resisténcia acarnada dins Estalingrad. En despiech de pèrdas colossalas, empachèron la Wehrmacht d'ocupar la totalitat de la ciutat. Au contrari, leis Alemands s'encalèron dins de combats urbans onte sa superioritat mecanica èra sensa efèct.

De son caire, l'armada sovietica e lo generau Gueorgui Júkov aprofichèron lo blocatge alemand per organizar una còntra-ofensiva generala còntra leis alas de l'armada alemanda qu'èra a atacar la vila. Realizada entre lo 19 e lo 23 de novembre, aquela operacion s'acabèt per l'enceuclament de la VIa Armada dins la mitat occidentala d'Estanligrad. Comencèt alora lo sètge deis Alemands enceuclats e una tiera de batalhas defensivas còntra lei temptativas destinadas a rompre l'enceuclament. Pasmens, après de combats fòrça durs, especialament entre lo 12 e lo 25 de decembre, lei Sovietics prenguèron definitivament l'avantatge e poguèron preparar la destruccion de la pòchi alemanda (→ 1943).

America

Canadà

Dins lo corrent de l'annada, lei fòrças de Canadà participèron principalament a d'operacions en Euròpa e dins l'Ocean Atlantic. En particular, una division canadenca foguèt cargada de menar una incursion còntra lei defensas alemandas de Dieppe. Pasmens, lo desbarcament se debanèt mau e leis Aliats perdiguèron aperaquí 3 300 òmes. Dins l'Atlantic, la lucha se concentrèt lòng dei costats canadencs onte lei naviris èran an assaiar d'eliminar lei sosmarins alemands. Pasmens, maugrat de pèrdas non negligibles, lei comunicacions aliadas foguèron en realitat gaire menaçadas.

Estats Units d'America

Jornau estatsunidenc The Tribune anonciant la conquista japonesa dei Filipinas.
Pòrta-avions estatsunidenc USS Yorktown assaiant de se protegir còntra leis avions japonés a la batalha de Midway.
Pòrta-avions estatsunidenc USS Wasp en fuòc après un tir de torpilha lo 15 de setembre.

Après l'ataca còntra la basa estatsunidenca de Pearl Harbour (→ 1941), leis Estats Units d'America jonhèron la guèrra còntra Japon, Alemanha e Itàlia. Tres axes principaus foguèron mobilizats. Premier, sus son territòri, Washington organizèt son economia per produrre rapidament una gròssa quantitat d'armaments per provesir d'armas a tot lo camp aliat. Per empedir tota campanha de sabotatge, ordonèt tanben l'arrestacion de tota la populacion d'origina japonesa que foguèt estremat dins de camps de concentracion fins a la fin de la guèrra.

Puei, la guèrra còntra Japon foguèt la prioritat principala de l'annada. Assaiant de protegir lei Filipinas, leis Estatsunidencs i enregistrèron plusors desfachas e sei tropas deguèron capitular en abriu e en mai. Pasmens, entre lo 4 e lo 8 de mai, la flòta estatsunidenca capitèt d'arrestar la progression japonesa a la batalha de la Mar de Coralh. Aquò permetèt de desbarcar de tropas dins leis Illas Salomon onte comencèt una campanha saunosa per protegir lei linhas de comunicacion amb Austràlia (→ 1943). Puei, lo mes seguent, la descubèrta dau plan d'ataca japonés còntra l'illa de Midway permetèt d'infligir una gròssa desfacha a la marina de l'Empèri Nippon. Sus lei doas batalhas, lei Japonés perdiguèron cinc pòrta-avions, còntra dos ais Estatsunidencs, e foguèron obligats d'abandonar l'iniciativa estrategica.

En Euròpa, leis operacions foguèron mens importantas. Lo teatre principau foguèt aqueu de la lucha còntra lei sosmarins alemands. Dins aquò, maugrat de succès non negligibles, lei naviris alemands empachèron gaire lo passatge dei transpòrts aliats. Enfin, en novembre, leis Estatsunidencs participèron au desbarcament aliat en Africa dau Nòrd. Après una brèva resisténcia francesa, la region foguèt presa e leis Aliats comencèron d'atacar Tunisia qu'èra ben tenguda per leis Alemands e leis Italians (→ 1943).

Republica Dominicana

Extension dau drech de vòte ai fremas.

Asia

Japon

Celebracions japonesas après la presa dei Filipinas en abriu-mai.
Pòrta-avions japonés Hyriu en fuòc a la batalha de Midway.

Après l'ataca còntra la basa estatsunidenca de Pearl Harbour (→ 1941), lei Japonés contunièron seis atacas començadas a la fin de l'an precedent còntra lei colonias europèas e estatsunidencas dau Sud-Èst Asiatic. En particular, ocupèron Manila (2 de genier) e Kuala Lumpur (11 de genier). Puei, a la suspresa generala deis Europèus, prenguèron la basa britanica de Singapor (15 de genier) qu'èra considerada coma la fortalesa pus poderosa de l'Empèri Britanic. Puei, l'armada japonesa capitèt d'ocupar lei Filipinas, Birmania e la màger part deis Índias Neerlandesas.

Lei temptativas deis Aliats per leis arrestar s'acabèron per de reviradas coma a la premiera batalha de la Mar de Java (27 de febrier) onte perdiguèron 4 naviris e 2 300 marins. En abriu, la marina japonesa capitèt tanben de menar una incursion suspresa còntra la basa britanica de Ceilan onte destruguèt 29 naviris (compres un pòrta-avions e tres crosaires).

Pasmens, aquelei succès durèron gaire car a partir de març-abriu, la progression japonesa foguèt arrestada dins leis illas situadas au nòrd d'Austràlia. De combats durs i comencèron (→ 1943) e la flòta poguèt gaire i sostenir lei fòrças terrèstras. D'efèct, entre lo 4 e lo 8 de mai, la flòta menèt un combat fòrça indecís còntra leis Estatsunidencs dins la Mar de Coralh. Japon i enregistrèt un succès tactic car leis Estatsunidencs i perdiguèron un pòrta-avions important. Pasmens, tota progression vèrs lo sud èra arrestada dins lo sector.

Lo mes seguent, lei Japonés assaièron donc d'aumentar la pression en direccion deis Estats Units per obtenir lo retirament dei naviris estatsunidencs dau sud de l'Ocean Pacific. Pasmens, lo plan japonés foguèt descubèrt e sa flòta foguèt suspresa a la batalha de Midway (6-9 de junh). Ambé quatre pòrta-avions e un crosaire aprefondats, l'Empèri Nippon i laissèt l'iniciativa estrategica a son adversari e deguèt començar de preparar la defensa de sei conquistas còntra leis ofensivas qu'anavan venir (→ 1943). En particular, deguèt sostenir una lucha saunosa dins leis Illas Salomon que son enjòc èra la securizacion dei linhas de comunicacion entre Austràlia e America.

En China, lo frònt demorèt suau après la fin de la tresena batalha de Changsha que durèt dau 24 de decembre de 1941 au 15 de genier de 1942. Lei Japonés mau capitèron tornarmai de prendre la vila. Puei, fins a l'annada seguenta, menèron gaire d'operacions sus aqueu teatre (→ 1943).

Mond

Arts

Sciéncias e tecnicas

Energia

Fotografia de la premiera pila atomica.

Construccion de la premiera pila atomica a l'iniciativa dau fisician Enrico Fermi (1901-1954). Èra compausat de 50 000 bricas de grafit (siá 400 tonas de carbòni), 6 tonas d'urani e de 36 tonas d'oxid d'urani. Venguèt critica lo 2 de decembre.

Economia

Naissenças

Decèsses

Prèmi Nobel

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus 1942.