1827 : Diferéncia entre lei versions
Linha 49 : | Linha 49 : | ||
==== [[Fotografia]] ==== |
==== [[Fotografia]] ==== |
||
[[File:View from the Window at Le Gras, Joseph Nicéphore Niépce.jpg|thumb|right|Lo ''[[Ponch de vista dau Gras]]'', fotografia pus anciana coneguda a l'ora d'ara.]] |
|||
Aquela [[annada]] (ò benlèu la precedenta), lo [[França|Francés]] [[Nicéphore Niépce]] ([[1765]]-[[1833]]) capitèt de prendre de fotografias novèlas gràcias a una [[chambra sorna]], una lentilha e una placa cubèrta d'una substància fotosensibla principalament facha de [[betum de Judèa]]. En particular, realizèt la fotografia pus anciana coneguda a l'ora d'ara (lo ''[[Ponch de vista dau Gras]]''). |
Aquela [[annada]] (ò benlèu la precedenta), lo [[França|Francés]] [[Nicéphore Niépce]] ([[1765]]-[[1833]]) capitèt de prendre de fotografias novèlas gràcias a una [[chambra sorna]], una lentilha e una placa cubèrta d'una substància fotosensibla principalament facha de [[betum de Judèa]]. En particular, realizèt la fotografia pus anciana coneguda a l'ora d'ara (lo ''[[Ponch de vista dau Gras]]''). |
Version del 13 febrièr de 2017 a 10.51
1827
| |
---|---|
Ans : 1824 1825 1826 1827 1828 1829 1830 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1827 del calendièr gregorian.
Eveniments
Occitània
França
Participacion navala francesa a la Guèrra d'independéncia de Grècia au profiech de l'insureccion grèga. Ansin, ambé de naviris britanics e rus, un grop de vaissèus francés ataquèt la flòta otomana dins lo pòrt de Navarin e la destruguèt. Pasmens, lo govèrn, qu'èra opausat a aquela operacion, obtenguèt ges d'avantatge d'aqueu succès. Aquò permetèt de blocar la logistica turca e lo mandadís d'una expedicion terrèstra l'annada seguenta.
Euròpa
Empèri Otoman
Lo 6 de mai, lei fòrças otomanas averèron la batalha d'Analatos qu'entraïnèt la capitulacion de l'Acropòli d'Atenas. Après aquela batalha, lei govèrns francés, britanics e rus prepausèron una mediacion per acabar la guèrra que foguèt refusada per leis Otomans lo 6 de julhet. Aquò entraïnèt l'intervencion d'una flòta coalizada francobritanorussa, cargada de sostenir l'insureccion grèga. Lo 20 d'octòbre, destruguèt la flòta otomana a Navarin (6 000 tuats e 60 naviris destruchs).
Empèri Rus
Après una pausa dins lo corrent de l'ivèrn 1826-1827, leis ostilitats ambé Pèrsia acomencèron tornarmai en mai. Fins au mes d'octòbre, lei Rus avancèron en Armenia e prenguèron Etchmiadzin, Nakhitchevan, Abbasabad, Erevan e Tabriz. Après aquelei desfachas, lei Pèrs deguèron demandar la dubertura de negociacions de patz.
En Grècia, Russia contunièt de sostenir l'insureccion e participèt a l'ofensiva navala còntra la flòta turca a Navarin après lo refús d'una mediacion comuna ambé França e lo Reiaume Unit per acabar la guèrra.
Asia
Pèrsia
Après una pausa dins lo corrent de l'ivèrn 1826-1827, leis ostilitats ambé Russia acomencèron tornarmai en mai. Fins au mes d'octòbre, lei Rus avancèron en Armenia e prenguèron Etchmiadzin, Nakhitchevan, Abbasabad, Erevan e Tabriz. Après aquelei desfachas, lei Pèrs deguèron demandar la dubertura de negociacions de patz.
Arts
Sciéncias e tecnicas
Energia
Prepausicion de l'engenhaire e matematician francés Jean-Victor Poncelet (1788-1867) de modificacion de la fòrma dei palas dei ròdas dei molins d'aiga. Aquò permetèt d'aumentar lo rendement dei ròdas de 30% a 60%. Pasmens, lo modèl de ròda Poncelet foguèt pas construch avans la fin deis annadas 1830.
Fisica
Descubèrta de la lèi fondamentala de l'electrocinetica que porta son nom per Georg Simon Ohm (1789-1854). Pasmens, aquò foguèt alora totalament ignorat per la comunautat scientifica e la lèi foguèt tornarmai descubèrta per Claude Pouillet en 1834 qu'ignorava tenir un predecessor.
Fotografia
Aquela annada (ò benlèu la precedenta), lo Francés Nicéphore Niépce (1765-1833) capitèt de prendre de fotografias novèlas gràcias a una chambra sorna, una lentilha e una placa cubèrta d'una substància fotosensibla principalament facha de betum de Judèa. En particular, realizèt la fotografia pus anciana coneguda a l'ora d'ara (lo Ponch de vista dau Gras).
Economia
Naissenças
- 5 d'agost - Deodoro da Fonseca, president de Brasil (m. 1827)
- 15 de novembre - Joan Francés Blader, magistrat e escrivan occitan (m. 1900)
Decèsses
- 5 de març - Pierre-Simon Laplace, matematician francés (n. 1749)
- 5 de març - Alessandro Volta, fisician italian (n. 1745)
- 26 de març - Ludwig van Beethoven, compositor e musician francés (n. 1770)
- 8 d'agost - George Canning, primièr ministre del Reialme Unit (n. 1770)