Pastre : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 4 : | Linha 4 : | ||
}} |
}} |
||
<!-- Article redigit en lengadocian --> |
<!-- Article redigit en lengadocian --> |
||
[[Imatge: |
[[Imatge:Unai landatarrak1.jpg|right|200px|thumb|Pastre landés]] |
||
Un '''pastre''' (o una '''pastra''') (dim. '''pastron''' o '''pastrilhon''') (var. '''pastor, -a, -essa''' ; '''aulhèr, -a''' ; '''oelhèr, -a''') es la [[persona]] que se consagra a far venir, guidar e gardar lo [[bestiar]] a l'aire liure. Especialament referit a las [[feda]]s, tanben s'aplica a las [[cabra]]s e [[vaca]]s dins l'[[elevatge]] extensiu. Abitualament, per l'exercici de son [[trabalh]] lo pastre es acompanhat de [[can]]s que, dirigits per son mèstre, menan lo tropèl, pel que dichs [[can]]s se nomenan ''[[Can de pastre|cans de pastre]]''. |
Un '''pastre''' (o una '''pastra''') (dim. '''pastron''' o '''pastrilhon''') (var. '''pastor, -a, -essa''' ; '''aulhèr, -a''' ; '''oelhèr, -a''') es la [[persona]] que se consagra a far venir, guidar e gardar lo [[bestiar]] a l'aire liure. Especialament referit a las [[feda]]s, tanben s'aplica a las [[cabra]]s e [[vaca]]s dins l'[[elevatge]] extensiu. Abitualament, per l'exercici de son [[trabalh]] lo pastre es acompanhat de [[can]]s que, dirigits per son mèstre, menan lo tropèl, pel que dichs [[can]]s se nomenan ''[[Can de pastre|cans de pastre]]''. |
||
Version del 7 genièr de 2017 a 02.29
Un pastre (o una pastra) (dim. pastron o pastrilhon) (var. pastor, -a, -essa ; aulhèr, -a ; oelhèr, -a) es la persona que se consagra a far venir, guidar e gardar lo bestiar a l'aire liure. Especialament referit a las fedas, tanben s'aplica a las cabras e vacas dins l'elevatge extensiu. Abitualament, per l'exercici de son trabalh lo pastre es acompanhat de cans que, dirigits per son mèstre, menan lo tropèl, pel que dichs cans se nomenan cans de pastre.
Ancianament los pastres, per exemple al Bascoat, podián pas aver de teules subre lors cabanas, pr'amor que lo teule representava la proprietat.