Sever Alexandre : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
BoulaurBot (discussion | contribucions)
m Wikipedia python library
CommonsDelinker (discussion | contribucions)
Lo fichièr 062_Severus_Alexander.jpg es estat escafat coma o es estat sus Commons per Sealle (per c:Commons:Deletion requests/Files in Category:PD-Coins-Krenzer)
Linha 3 : Linha 3 :
|carta=
|carta=
}}
}}

[[File:062 Severus Alexander.jpg|thumb|right|Retrach de Sever Alexandre sus una pèça de moneda.]]


'''Sever Alexandre''' (1{{èr}} d'octòbre de 208, Arca Cæsarea - 18 o 19 de març de 235, Moguntiacum) foguèt un [[Empèri Roman|emperaire roman]] que reinèt dau 11 de març de 222 a sa mòrt. Succediguèt a [[Elagàbal‎]] e foguèt remplaçat per [[Maximin I|Maximin I{{èr}}]]. Son assassinat entraïnèt la fin de la [[dinastia severa]] e lo començament de la crisi militara romana dau sègle III.
'''Sever Alexandre''' (1{{èr}} d'octòbre de 208, Arca Cæsarea - 18 o 19 de març de 235, Moguntiacum) foguèt un [[Empèri Roman|emperaire roman]] que reinèt dau 11 de març de 222 a sa mòrt. Succediguèt a [[Elagàbal‎]] e foguèt remplaçat per [[Maximin I|Maximin I{{èr}}]]. Son assassinat entraïnèt la fin de la [[dinastia severa]] e lo començament de la crisi militara romana dau sègle III.

Version del 12 novembre de 2016 a 12.14


Sever Alexandre (1èr d'octòbre de 208, Arca Cæsarea - 18 o 19 de març de 235, Moguntiacum) foguèt un emperaire roman que reinèt dau 11 de març de 222 a sa mòrt. Succediguèt a Elagàbal‎ e foguèt remplaçat per Maximin Ièr. Son assassinat entraïnèt la fin de la dinastia severa e lo començament de la crisi militara romana dau sègle III.

Venguèt emperaire après l'assassinat per una revòuta populara, sostenguda per la garda pretoriana, d'Elagàbal vengut fòrça impopular. Sa politica foguèt donc relativament prudenta : associacion dau Senat au govèrn, programa de bastidas dins la capitala... etc. Pasmens, deguèt pauc a pauc faciar l'ostilitat dei militars gaire desirós de donar lo poder ai civius.

A partir de 231, lei frontieras de l'Empèri foguèron menaçats per lei Partes e per lei Germans. Una guèrra còntra lei Partes s'acabèt per un succès relatiu : l'armada dei Partes foguèt vencuda mai lo pilhatge dei regions orientalas poguèt contuniar. Durant aquela campanha, deguèt faciar l'ostilitat de sei tropas e quauquei revòutas se debanèron localament. La situacion s'agravèt en 233 quand leis Alamans menacèron au nòrd. Septim Alexandre assaièt de negociar e de crompar la patz entraïnant la revòuta de sei soudats e son assassinat.