Royal Navy : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 24 : Linha 24 :
<div class="reflist references-column-count references-column-count-2" style="-moz-column-count: 2; list-style-type: decimal;">
<div class="reflist references-column-count references-column-count-2" style="-moz-column-count: 2; list-style-type: decimal;">
<references /></div>
<references /></div>
[[Categoria:Marina del Reialme Unit]]

Version del 10 octobre de 2016 a 09.04

Royal Navy
Imatge illustratiu de l'article Royal Navy
Informacions
creacion sègle XVI
País Bandièra: Reialme UnitReialme Unit
arma marina
efectiu ±30000
devisa Si vis pacem, para bellum
(« Se vòls la patz, prepara la guèrra »)
marcha Heart of Oak
comandant Amiral Sir Mark Stanhope


Aqueste article es eissit d'una traduccion automatica e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia o de sintaxi.

La Royal Navy (Marina Reiala) del Reialme Unit es lo servici militar britanic mai ancian (e conegut antigament coma Servici Superior). Dempuèi inicis del sègle xviii e fins a mitjan de sègle xx foguèt la màger e mai poderosa marina del mond, en jogant un papièr clau en l'establiment de l'Empèri Britanic coma poténcia en dominant pendent lo sègle xix e d'inicis del XX.[1] Pendent la Segonda Guèrra Mondiala aviá unas 900 naus operativas de totas classas. Pendent la Guèrra Freda, foguèt transformada principalament en una fòrça antisubmarina, a la recèrca dels sosmarins sovietics, principalament actius a l'Espaci GIUK. Amb la desaparicion de l'Union Sovietica, lo sieu papièr pel sègle xxi tòrna s'enfocar cap a las operacions d'expedicion globala.

La Royal Navy es la segonda marina del mond en tèrmes de desplaçament combinat de la siá flòta, après la dels Estats Units.[2] I a a l'ora d'ara 91 vaissèls armats a la Royal Navy, en comprenent als portaavions, sosmarins nucleares, e patrullers. I a tanben los vaissèls de supòrt de la Reiala Flòta Auxiliar. La capacitat de la Royal Navy per se projectar per tot lo mond es considerada la segonda del mond, solament darrièr de la VOS Navy.[3][4] Totun la Royal Navy es considerada la segonda màger flòta de portaavions del mond, amb 2 portaavions en servici e 2 mai en projècte.

La Royal Navy es un compausant constituent del Servici Naval, que crompan tanben a las Marinas Reialas, la Reala Flòta Auxiliar, la Reiala Resèrva Naval e la Resèrva de las Marinas Reialas. A aperaquí unes 37.500 membres, 6.000 que ne fan partida de las Marinas Reialas. A abril del 2009 aviá 39.100 membres, que 7.500 n'èran de las Marinas Reialas; en mai dels 3.600 membres de la Resèrva Volontària, totalitzant 42.700 membres.[5][6] Aiçò convertís a la Royal Navy en la màger de l'Union Europèa, donat lo nombre combinat total de naus, avions e personal.

La Royal Navy, de mai, es apiejada per la Reiala Flòta Auxiliar, una flòta de supòrt logistic de caractèr civil, dirigida pel Ministèri de Defensa, coma part de la Marina Mercant Britanica. La RFA servís primordialment per provesir als vaissèls a la mar, mas aumenta tanben la capacitat guerrera de la Royal Navy mercés als sieus 4 vaissèls de desembarcament classa Bay

Referéncias

  1. Britannica Online.
  2. Allied Contributions Ton the Common Defendi: A Report ton the United States Congress by the Secretary of Defendi.
  3. Royal Navy.
  4. Henry Jackson Society website.
  5. Defence Analytical Services and Advice, 26-11-2009.
  6. Defence Analytical Services and Advice, 23-11-2009. «click Ont "PDF 90 KB" button ton view pdf, data is ont page 4»