Guyana : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Fry1989 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 65 : Linha 65 :
Lo gentilici es '''guyanés -esa'''.
Lo gentilici es '''guyanés -esa'''.


=== Istòria ===
== Istòria ==
Abans l'arribada dels europèus, la region de l'actuala Guyana foguèt abitada per de tribús arawak e [[cariba (pòble)|caribas]], que la sonèron ''Guaiana'', que significa "tèrra de fòrça aigas". Los arawks e los caribas èran de [[nomada]]s organizats en familhas de 15 o 20 membres, e vivián de la caça e de la pesca. A l'arribada dels europèus en Guyana i aviá {{formatnum:500000}} abitants. Demòran uèi près de {{formatnum:45000}} originaris, dividits en nòu grops etnics; que sonque sèt mantenon la siá identitat e la siá cultura tradicionala.


=== Periòde coloniau ===
Los [[Païses Basses|olandeses]] comencèron d'explorar e de s'installar en Guyana a la fin del [[sègle XVI]], seguits dels [[Anglatèrra|angleses]]. Ambedós comencèron de comerciar amb los pòbles indigènas locals. La Companhiá Olandesa de las Índias Occidentalas establiguèt una fortalesa a Kyk-over-al en 1616-1621 en çò que sonèron lo Comtat d'[[Essequibo]]. De temptativas de colonizar fracassèron al dedins, e los europèus s'establiguèron en la còsta a intervengudi dels ans 1700, on creèren de plantacions trabalhadas per d'[[esclavitud|esclaus]] africans. Las produccions principalas èran lo [[cafè]], lo [[coton]] e lo [[sucre]], en se convertint aqueste en la culhita principala. Malgrat tot, la qualitat del sòl èra paura.


==== Lo periòde olandés ====
En [[1796]], la colònia olandesa foguèt presa pels angleses, qu'avián començat abans un entratge massís d'[[esclau]]s. En [[1763]], l'african Cuffy (actual eròi nacional), dirigiguèt una rebellion que foguèt violentament reprimida.


L'istòria de Guyana avans l'arribada deis [[Euròpa|Europèus]] es quasi desconeguda en causa de l'abséncia de documents [[escritura|escrichs]]. A l'epòca dau « contacte », leis explorators i trobèron d'[[Arawak]]s e de [[Pòble carib|Caribes]]. Descubèrta en [[1498]] per [[Cristòl Colomb]], la region interessèt pas leis Europèus durant lo sègle XVI en causa de son [[clima]] ostil.
Los esclaus que s'escapavan de las plantacions anavan viure dins las seuvas, amb los indigènas. La mestissatge racial e cultural donèt origina als aperats ''negres cimarrones''. A aquestes grops s'ajustèron los [[China|chineses]], [[java]]neses e [[Índia|indians]], portats pels angleses coma man d'òbra de jos prètz.


Leis [[Províncias Unidas|Olandés]] i fondèron finalament lei [[colonialisme|colonias]] d'[[Essequibo]] en [[1616]] e de [[Berbice]] en [[1627]]. Pasmens, sa prioritat èra la conquista dei colonias [[Portugal|portuguesa]] de [[Brasil]] e se concentrèron sus la region qu'après son expulsion definitiva de [[Recife]] en [[1654]]. I desvolopèron la produccion de [[sucre]] e crompèron la colonia [[Anglatèrra|anglesa]] vesina establida lòng dei bòcas dau [[riu]] [[Surinam (riu)|Surinam]]. Per trobar la man d'òbra necessària au foncionament dei plantacions de [[cana de sucre]], lei colons utilizèron d'esclaus indians puei [[africa]]ns. Aquò entraïnèt de revòutas servilas recurrentas e, tre leis annadas 1650, la formacion d'importantei comunautats d'esclaus marrons dins lei [[selva|seuvas]] dei regions interioras, especialament sus lo territòri dau Surinam actuau.
Los ideals independentistas atenguèron se canalizar tre [[1950]] amb lo Partit Popular Progressista (PPP); un programa d'independéncia nacionala e de melhoraments socials, e a tèrme long, de transformacion [[socialisme|socialista]] de la societat. Lo meteis foguèt menat a tèrme per [[Cheddi Jagan]] per tres periòdes successius a la carga de primièr ministre ([[1953]]-[[1961]]).


==== Lo periòde britanic ====
Après ans de granda violéncia, la [[Grand Bretanha]] reconeguèt l'independéncia de Guyana lo [[26 de mai]] de [[1966]] dins la [[Commonwealth]].

En [[1790]], la populacion dei colonias olandesas de la Guaiana Olanesa èran de {{formatnum:56000}} abitants (94% d'esclaus). Sièis ans pus tard, dins l'enquastre dei [[Revolucion Francesa|Guèrras Revolucionàrias]], lei Britanics ocupèron lei Guaianas Olandesas e Francesas. Lei gardèron fins a [[1802]] e lei conquistèron tornarmai un an pus tard. Aqueu còp, gardèron la mitat occidentala de la Guaiana Olanesa que formèt desenant la Guaiana Britanica.

Après l'abolicion de l'[[esclavatge]], la colonia deguèt trobar una man d'òbra novèla e leis autoritats favorizèron l'imigracion d'Indians — deis [[Índia]]s — entraïnant una importanta creissença demografica. En [[1880]], i aviá {{formatnum:250000}} abitants dins la colonia e 25% èra d'origina indiana. Aquò permetèt lo mantenement de la produccion sucrièra que demorèt lo còr de l'economia.

En [[1841]], la Guaiana Britanica recebèt una administracion pròpria. En [[1928]], aquò foguèt completat per una [[constitucion]] e l'introduccion d'un sufragi censitari. Puei, una segonda constitucion instaurèt lo sufragi universau e donèt una certana autonòmia politica a la colonia. Dos [[partit politic|partits politics]] dominèron alora la vida politica locala : lo [[Partit Progressista Populara]] (PPP) de [[Cheddi Jagan]] d'inspiracion [[comunisme|comunista]] e sostengut per leis Indians e lo [[Congrès Nacionau dau Pòble]] (PNC) de [[Forbes Burnham]] sostengut per lei Negres.

Lo [[Partit Progressista Populara|PPP]] ganhèt leis eleccions de [[1957]] e de [[1961]]. Pasmens, la politica [[progressisme|progressista]] de [[Cheddi Jagan]] suscitèt d'oposicions importantas, sostengudas per la [[CIA]]. En [[1963]]-[[1964]], lo país foguèt ansin tocat per d'esmogudas grèvas fomentadas per leis [[USA|Estatsunidencs]] e per [[Forbes Burnham|Burnham]]. Aquò permetèt la victòria dau [[Congrès Nacionau dau Pòble|PNC]] ais eleccions de [[1964]]. Dos ans pus tard, lo [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] donèt l'[[independéncia]] au país.

=== Lo Guyana independent ===

Après l'[[independéncia]], [[Forbes Burnham]] dirigiguèt lo país d'un biais autoritari e ganhèt leis eleccions sucessivas gràcias a de fraudas massivas. En [[1970]], transformèt lo país en « republica cooperativa » mai sei nacionalizacions dei sectors de la produccion de [[baucita]] e de [[sucre]] s'acabèron per de catastròfas economicas. En mai d'aquò, la corupcion se generalizèt au sen de l'administracion.

A sa [[mòrt]] en [[1985]], [[Desmond Hoyte]] li succediguèt e decidiguèt de liberalizar tornarmai l'economia e la vida politica dau país. Sota la pression de [[Washington]] e de [[Londres]], foguèt obligat d'abandonar lei practicas electoralas fraudulosas dau regime. En [[1992]], [[Cheddi Jagan]] e lo [[Partit Progressista Populara|PPP]], venguts sociaus-democratas, tornèron ganhar leis eleccions. Moriguèt en [[1997]] mai son partit contunia de ganhar leis eleccions. Pasmens, dèu faciar l'ostilitat dau [[Congrès Nacionau dau Pòble|PNC]] qu'adoptèt en [[2002]]-[[2003]] una politica d'oposicion fòrça dura per destabilizar lo govèrn. Lo país contunia de faciar una situacion economica malaisada (dependéncia ai matèrias premieras, violéncias politicas grèvas e tensions ambé [[Surinam]] a prepaus dau traçat de la [[frontiera]]).

== Politica ==


=== Politica ===
Guyana es una [[republica]] parlamentària. Lo president es pas elegit dirèctament per la populacion: los partits politics designan un líder, que serà lo president se lo partit ganha las eleccions legislativas.
Guyana es una [[republica]] parlamentària. Lo president es pas elegit dirèctament per la populacion: los partits politics designan un líder, que serà lo president se lo partit ganha las eleccions legislativas.


Lo Parlament a una cambra de 65 membres, 53 elegits de forma proporcionala, e 12 elegits dins los conselhs regionals.
Lo Parlament a una cambra de 65 membres, 53 elegits de forma proporcionala, e 12 elegits dins los conselhs regionals.


=== Geografia ===
== Geografia ==

[[Imatge:Guyana rel 1991.gif|thumb|180px|right|Relèu de Guyana.]]
[[Imatge:Guyana rel 1991.gif|thumb|180px|right|Relèu de Guyana.]]
En se trobant sus la linha de l'[[Eqüator terrèstre|Eqüator]], Guyana a un [[clima tropical]] e de temperaturas que vàrian pas fòrça a l'entorn de l'an. L'an a, en general, doas sasons de pluèja, de decembre al començament de febrièr e de la fin d'abril a intervengudi d'agost.
En se trobant sus la linha de l'[[Eqüator terrèstre|Eqüator]], Guyana a un [[clima tropical]] e de temperaturas que vàrian pas fòrça a l'entorn de l'an. L'an a, en general, doas sasons de pluèja, de decembre al començament de febrièr e de la fin d'abril a intervengudi d'agost.
Linha 91 : Linha 106 :
Lo punt pus naut del país es lo [[Mont Roraima]], situat dins la frontièra amb [[Brasil]] e [[Veneçuèla]], a 2739,3 m d'[[altitud]].
Lo punt pus naut del país es lo [[Mont Roraima]], situat dins la frontièra amb [[Brasil]] e [[Veneçuèla]], a 2739,3 m d'[[altitud]].


=== Economia ===
== Economia ==
''De veire: [[Economia de Guyana]]''
''De veire: [[Economia de Guyana]]''

=== Cultura ===
===Ligams extèrnes===
== Cultura ==

==Ligams extèrnes==


{{Clr}}
{{Clr}}

Version del 19 mai de 2016 a 09.25


Guyana es un país al nòrd de l'America del Sud que confronta Surinam a l'èst, Brasil al sud e Veneçuèla a l'oèst. Al nòrd es bordat per la Mar Cariba. Sa capitala es la vila de Georgetown.

Lo gentilici es guyanés -esa.

Istòria

Periòde coloniau

Lo periòde olandés

L'istòria de Guyana avans l'arribada deis Europèus es quasi desconeguda en causa de l'abséncia de documents escrichs. A l'epòca dau « contacte », leis explorators i trobèron d'Arawaks e de Caribes. Descubèrta en 1498 per Cristòl Colomb, la region interessèt pas leis Europèus durant lo sègle XVI en causa de son clima ostil.

Leis Olandés i fondèron finalament lei colonias d'Essequibo en 1616 e de Berbice en 1627. Pasmens, sa prioritat èra la conquista dei colonias portuguesa de Brasil e se concentrèron sus la region qu'après son expulsion definitiva de Recife en 1654. I desvolopèron la produccion de sucre e crompèron la colonia anglesa vesina establida lòng dei bòcas dau riu Surinam. Per trobar la man d'òbra necessària au foncionament dei plantacions de cana de sucre, lei colons utilizèron d'esclaus indians puei africans. Aquò entraïnèt de revòutas servilas recurrentas e, tre leis annadas 1650, la formacion d'importantei comunautats d'esclaus marrons dins lei seuvas dei regions interioras, especialament sus lo territòri dau Surinam actuau.

Lo periòde britanic

En 1790, la populacion dei colonias olandesas de la Guaiana Olanesa èran de 56 000 abitants (94% d'esclaus). Sièis ans pus tard, dins l'enquastre dei Guèrras Revolucionàrias, lei Britanics ocupèron lei Guaianas Olandesas e Francesas. Lei gardèron fins a 1802 e lei conquistèron tornarmai un an pus tard. Aqueu còp, gardèron la mitat occidentala de la Guaiana Olanesa que formèt desenant la Guaiana Britanica.

Après l'abolicion de l'esclavatge, la colonia deguèt trobar una man d'òbra novèla e leis autoritats favorizèron l'imigracion d'Indians — deis Índias — entraïnant una importanta creissença demografica. En 1880, i aviá 250 000 abitants dins la colonia e 25% èra d'origina indiana. Aquò permetèt lo mantenement de la produccion sucrièra que demorèt lo còr de l'economia.

En 1841, la Guaiana Britanica recebèt una administracion pròpria. En 1928, aquò foguèt completat per una constitucion e l'introduccion d'un sufragi censitari. Puei, una segonda constitucion instaurèt lo sufragi universau e donèt una certana autonòmia politica a la colonia. Dos partits politics dominèron alora la vida politica locala : lo Partit Progressista Populara (PPP) de Cheddi Jagan d'inspiracion comunista e sostengut per leis Indians e lo Congrès Nacionau dau Pòble (PNC) de Forbes Burnham sostengut per lei Negres.

Lo PPP ganhèt leis eleccions de 1957 e de 1961. Pasmens, la politica progressista de Cheddi Jagan suscitèt d'oposicions importantas, sostengudas per la CIA. En 1963-1964, lo país foguèt ansin tocat per d'esmogudas grèvas fomentadas per leis Estatsunidencs e per Burnham. Aquò permetèt la victòria dau PNC ais eleccions de 1964. Dos ans pus tard, lo Reiaume Unit donèt l'independéncia au país.

Lo Guyana independent

Après l'independéncia, Forbes Burnham dirigiguèt lo país d'un biais autoritari e ganhèt leis eleccions sucessivas gràcias a de fraudas massivas. En 1970, transformèt lo país en « republica cooperativa » mai sei nacionalizacions dei sectors de la produccion de baucita e de sucre s'acabèron per de catastròfas economicas. En mai d'aquò, la corupcion se generalizèt au sen de l'administracion.

A sa mòrt en 1985, Desmond Hoyte li succediguèt e decidiguèt de liberalizar tornarmai l'economia e la vida politica dau país. Sota la pression de Washington e de Londres, foguèt obligat d'abandonar lei practicas electoralas fraudulosas dau regime. En 1992, Cheddi Jagan e lo PPP, venguts sociaus-democratas, tornèron ganhar leis eleccions. Moriguèt en 1997 mai son partit contunia de ganhar leis eleccions. Pasmens, dèu faciar l'ostilitat dau PNC qu'adoptèt en 2002-2003 una politica d'oposicion fòrça dura per destabilizar lo govèrn. Lo país contunia de faciar una situacion economica malaisada (dependéncia ai matèrias premieras, violéncias politicas grèvas e tensions ambé Surinam a prepaus dau traçat de la frontiera).

Politica

Guyana es una republica parlamentària. Lo president es pas elegit dirèctament per la populacion: los partits politics designan un líder, que serà lo president se lo partit ganha las eleccions legislativas.

Lo Parlament a una cambra de 65 membres, 53 elegits de forma proporcionala, e 12 elegits dins los conselhs regionals.

Geografia

Relèu de Guyana.

En se trobant sus la linha de l'Eqüator, Guyana a un clima tropical e de temperaturas que vàrian pas fòrça a l'entorn de l'an. L'an a, en general, doas sasons de pluèja, de decembre al començament de febrièr e de la fin d'abril a intervengudi d'agost.

Lo país pòt èsser dividit en 4 regions naturalas: la plana del litoral, seguida per una region de monts d'arena blanca e d'argila que concentra las ressorsas mineralas del país, la region del bòsc tropical al centre, e la savana al sud.

Lo punt pus naut del país es lo Mont Roraima, situat dins la frontièra amb Brasil e Veneçuèla, a 2739,3 m d'altitud.

Economia

De veire: Economia de Guyana

Cultura

Ligams extèrnes