1097 : Diferéncia entre lei versions
Linha 37 : | Linha 37 : | ||
Desplaçament de la [[capitala]] dau sultanat d'Iznik a Konya. |
Desplaçament de la [[capitala]] dau sultanat d'Iznik a Konya. |
||
=== |
=== [[Africa]] === |
||
==== [[Almoravides]] ==== |
|||
* |
|||
Dins lo centre de la [[Peninsula Iberica]], [[Yusuf ibn Tashfin]] se turtèt tornarmai ais armadas de [[Reiaume de Castelha|Castelha]] e de [[Reiaume de Leon|Leon]] (→ [[1086]], [[1090]]). Coma lei dos còps precedents, lei [[cristianisme|crestians]] foguèron durament desfachs a la [[batalha de Consuegra]]. Pasmens, lei subrevivents capitèron de s'enfugir dins lo castèu d'aquel endrech onte resistiguèron ais assauts almoravides. Ansin, finalament, [[Yusuf ibn Tashfin]] deguèt se retirar vèrs lo [[sud]] e poguèt pas esplechar sa victòria. |
|||
=== Arts === |
=== Arts === |
Version del 2 febrièr de 2016 a 22.44
1097
| |
---|---|
Ans : 1094 1095 1096 1097 1098 1099 1100 Decennis : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Cronologia mensuala:
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec
Cronologias tematicas:
Literatura - Musica - Sciéncia - Espòrt
Aquesta pagina concernís l'an 1097 del calendièr gregorian.
Eveniments
Occitània
França
En França, famina fòrça grèva que causèt probablament 100 000 mòrts dins tot lo reiaume.
En Orient, perseguida de la Premiera Crosada (→ 1096/1098). D'efèct, l'expedicion capitèt d'obtenir l'ajuda bizantina per passar leis Estrechs. Pasmens, l'objècte dei tensions de l'annada precedenta — la proprietat dei regions qu'anavan èsser reconquistadas (→ 1096) — èra pas reglar. Boemond de Tarenta aviá acceptat de jurar fidelitat a l'emperaire Alexis Comnèn mai plusors senhors importants coma Ramon IV de Tolosa avián refusat. Pasmens, la preséncia d'una armada tant importanta dins lo relarg de Constantinòple èra un problema per leis autoritats bizantinas que foguèron finalament satisfachas de se'n desbarrassar.
Leis operacions acomencèron en mai ambé l'ajuda de la flòta e dei fòrças terrèstras bizantinas. Nicèa foguèt conquistada après un sètge de cinc setmanas. Pasmens, la capitulacion turca foguèt adreiçada unicament ai Bizantins entraïnant de tensions novèlas entre Bizantins e Crosats. Pasmens, coma lei Luòcs Sants èran encara a una distància importanta e qu'un còrs d'armada bizantin foguèt donat ai Crosats per perseguir l'expedicion, lei dificultats s'amaisèron a cha pauc e la Crosada contunièt.
En fàcia, lei Turcs acomencèron de mobilizar de fòrças importantas per arrestar lei Crosats e l'intensitat dau conflicte aumentèt. Lo 1èr de julhet, lei Crosats ganhèron la batalha de Dorilèa que li durbiguèt Anatolia. Lo 20 d'octòbre, agantèron la vila d'Antioquia e ne'n comencèron lo sètge. Pasmens, se turtèron a una defensa acarnada e a de problemas d'avitalhament (→ 1098).
Euròpa
Sultanat de Rum
Desplaçament de la capitala dau sultanat d'Iznik a Konya.
Africa
Almoravides
Dins lo centre de la Peninsula Iberica, Yusuf ibn Tashfin se turtèt tornarmai ais armadas de Castelha e de Leon (→ 1086, 1090). Coma lei dos còps precedents, lei crestians foguèron durament desfachs a la batalha de Consuegra. Pasmens, lei subrevivents capitèron de s'enfugir dins lo castèu d'aquel endrech onte resistiguèron ais assauts almoravides. Ansin, finalament, Yusuf ibn Tashfin deguèt se retirar vèrs lo sud e poguèt pas esplechar sa victòria.
Arts
Sciéncias e tecnicas
Armament
Invencion probabla (au mens en Euròpa) dau trabuc de contrapés per lei Bizantins. Aquela invencion, pus eficaç que lo trabuc de traccion qu'existiá dempuei l'Antiquitat, se difusèt rapidament en Mediterranèa tant dins leis armadas crestianas que musulmanas.
Economia
Naissenças
Decèsses