1097 : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 37 : Linha 37 :
Desplaçament de la [[capitala]] dau sultanat d'Iznik a Konya.
Desplaçament de la [[capitala]] dau sultanat d'Iznik a Konya.


=== Mond ===
=== [[Africa]] ===


==== [[Almoravides]] ====
*

Dins lo centre de la [[Peninsula Iberica]], [[Yusuf ibn Tashfin]] se turtèt tornarmai ais armadas de [[Reiaume de Castelha|Castelha]] e de [[Reiaume de Leon|Leon]] (→ [[1086]], [[1090]]). Coma lei dos còps precedents, lei [[cristianisme|crestians]] foguèron durament desfachs a la [[batalha de Consuegra]]. Pasmens, lei subrevivents capitèron de s'enfugir dins lo castèu d'aquel endrech onte resistiguèron ais assauts almoravides. Ansin, finalament, [[Yusuf ibn Tashfin]] deguèt se retirar vèrs lo [[sud]] e poguèt pas esplechar sa victòria.


=== Arts ===
=== Arts ===

Version del 2 febrièr de 2016 a 22.44

1097
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1094 1095 1096  1097  1098 1099 1100

Decennis :
1060 1070 1080  1090  1100 1110 1120
Sègles :
Sègle X  Sègle XI  Sègle XII
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologias tematicas :


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican


Cronologia mensuala:
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec

Cronologias tematicas:
Literatura - Musica - Sciéncia - Espòrt

Aquesta pagina concernís l'an 1097 del calendièr gregorian.


Eveniments

Occitània


França

Representacion de la batalha de Dorilèa (sègle XIV).
Representacion dei combats a l'entorn d'Antioquia (sègle XIII).

En França, famina fòrça grèva que causèt probablament 100 000 mòrts dins tot lo reiaume.

En Orient, perseguida de la Premiera Crosada (→ 1096/1098). D'efèct, l'expedicion capitèt d'obtenir l'ajuda bizantina per passar leis Estrechs. Pasmens, l'objècte dei tensions de l'annada precedenta — la proprietat dei regions qu'anavan èsser reconquistadas (→ 1096) — èra pas reglar. Boemond de Tarenta aviá acceptat de jurar fidelitat a l'emperaire Alexis Comnèn mai plusors senhors importants coma Ramon IV de Tolosa avián refusat. Pasmens, la preséncia d'una armada tant importanta dins lo relarg de Constantinòple èra un problema per leis autoritats bizantinas que foguèron finalament satisfachas de se'n desbarrassar.

Leis operacions acomencèron en mai ambé l'ajuda de la flòta e dei fòrças terrèstras bizantinas. Nicèa foguèt conquistada après un sètge de cinc setmanas. Pasmens, la capitulacion turca foguèt adreiçada unicament ai Bizantins entraïnant de tensions novèlas entre Bizantins e Crosats. Pasmens, coma lei Luòcs Sants èran encara a una distància importanta e qu'un còrs d'armada bizantin foguèt donat ai Crosats per perseguir l'expedicion, lei dificultats s'amaisèron a cha pauc e la Crosada contunièt.

En fàcia, lei Turcs acomencèron de mobilizar de fòrças importantas per arrestar lei Crosats e l'intensitat dau conflicte aumentèt. Lo 1èr de julhet, lei Crosats ganhèron la batalha de Dorilèa que li durbiguèt Anatolia. Lo 20 d'octòbre, agantèron la vila d'Antioquia e ne'n comencèron lo sètge. Pasmens, se turtèron a una defensa acarnada e a de problemas d'avitalhament (→ 1098).

Euròpa

Sultanat de Rum

Desplaçament de la capitala dau sultanat d'Iznik a Konya.

Africa

Almoravides

Dins lo centre de la Peninsula Iberica, Yusuf ibn Tashfin se turtèt tornarmai ais armadas de Castelha e de Leon (→ 1086, 1090). Coma lei dos còps precedents, lei crestians foguèron durament desfachs a la batalha de Consuegra. Pasmens, lei subrevivents capitèron de s'enfugir dins lo castèu d'aquel endrech onte resistiguèron ais assauts almoravides. Ansin, finalament, Yusuf ibn Tashfin deguèt se retirar vèrs lo sud e poguèt pas esplechar sa victòria.

Arts

Sciéncias e tecnicas

Armament

Representacion bizantina d'un trabuc (sègle XI).

Invencion probabla (au mens en Euròpa) dau trabuc de contrapés per lei Bizantins. Aquela invencion, pus eficaç que lo trabuc de traccion qu'existiá dempuei l'Antiquitat, se difusèt rapidament en Mediterranèa tant dins leis armadas crestianas que musulmanas.

Economia

Naissenças

Decèsses