Barcelona

Barcelona

(En detalh) (En detalh)
Gentili	Barcelonés, barcelonesa
Populacion (2005)	1 593 075 ab.
Superficia	100,39 km2
Densitat (2005)	15 868,86 ab/km2
Altitud	9 m
Entitats de populacion	1

Barcelona

Lo Parc Güell, a Barcelona.

Barcelona es la capitala de Catalonha (Païses Catalans, Espanha) de la comarca del Barcelonés e de la província de Barcelona. Sa populacion èra estimada a 1 593 075 abitants, en 2005. Sa superficia totala es 100,4 km². Es la ciutat pus importanta de Mediterranèa.

Situacion geografica

Situada sus la còsta mediterranèa entre las embocaduras dels rius Llobregat e Besòs, limitada al nòrd pel riu Besòs e los municipis de Santa Coloma de Gramenet e Sant Adrià de Besòs ; al sud per l'Hospitalet de Llobregat e Esplugues de Llobregat ; a l'èst per la mar ; a l'oèst per Montcada e Reixac e Sant Cugat del Vallès.

Lo territòri de la ciutat presenta tres zonas plan diferenciadas: la sèrra de Collserola (amb lo suc del Tibidabo coma ponch mai naut: 512 m), la plana e las bocas dels rius Besòs e Llobregat, que amb lo litoral tancan los limits de la ciutat.

La partida de la plana de Barcelona mai vesina de la sèrra litorala se tròba escampilhada de pichons puègs que qualqu'uns son urbanizats: lo Carmèl (267 m), Monterols (121 m), lo Puxet (181 m), la Rovira (261 m) e la Peira (133 m). Prèp del litoral s'enauça la montanha de Montjuïc (173 m).

Istòria

Los primièrs vestigis de pòblament uman a Barcelona datan del neolitic (2000 a 1500 abans J.C.). Dels sègles VII a VI abans J.C. la preséncia de tribus laietanas (ibèras) es documentada. Sembla qu'a aquesta epòca tanben i aguèsse una colonia grèca (Kallipolis), malgrat que i aja descordança sus l'emplaçament exacte. Los cartagineses l'ocuparàn pendent la segonda guèrra punica e apuèi los romans s'i establiguèron.

Al sens estricte doncas, sembla que la ciutat de Barcelona foguèt fondada pels romans a la fin del sègle I abans J.C., sul meteis plaçament iberic anterior ont ja s'èran installats dempuèi l'an 218 abans J.C. e lo tresmudèron en una fortificacion militara sonada lulia Augusta Paterna Faventia Barcino qu'era situada sul Mons Taber, una pichona elevacion ont uèi se tròba lo quartièr de la catedrala e la plaça Sant Jaume. Al sègle II foguèt emmuralhada per òrdre de Claudi. A partir del sègle III la populacion de la Barcino romana èra estimada entre 4000 e 8000 estatjants.

Al sègle V Barcelona foguèt ocupada pels Visigòts d'Ataulf (an 415) venent del nòrd d'Euròpa. En 531 Amalric i foguèt assassinat. Posteriorament al sègle VII, foguèt conquista pel visir Al-Hurr e comencèt una passa de gaireben un sègle de dominacion musulmana. En l'an 801 foguèt ocupada pels Carolingians que ne faguèron la capitala del Comtat de Barcelona e la restaquèron a la Marca Hispanica. La poténcia economica de la ciutat e sa situacion estrategica faguèron que los musulmans i tornèron en 985, comandats per Almansor que l'ocuparà pendènt qualques meses ; puèi Borrell II entreprendrà la reconstruccion.

A partir del sègle XIV la ciutat comença una etapa de decadéncia que se perlongarà pendent los sègles seguents. L'union dels reialmes de Castelha e Aragon, oficializada amb lo maridatge entre Ferran d'Aragon e Isabel de Castelha provoquèt entre castelhans e catalans de tensions qu'arribaràn a lor moment mai critic amb l'esclatament de la Guèrra dels segaires entre 1640 e 1651 e posteriorament amb la Guèrra de Succession de 1706 a 1714 que menèt a la capitulacion de la vila, l'abolicion de las institucions pròprias de Catalonha, la destruccion d'una bona part del barri de la Ribera e fin finala a la construccion de la ciutadèla.

Cap a la fin del sègle XVIII, Barcelona comencèt una recuperacion economica que favorizèt l'industrializacion progressiva al sègle seguent. La segonda mitat del sègle XIX coïncidiguèt amb lo projècte d'agrasament de las muralhas qu'enrodavan la ciutat, çò que menèt a l'incorporacion a la "Gran Barcelona" dels vilatges de Gràcia, Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles, Les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar e Sant Martí de Provençals ; aquò permetèt a la ciutat de realizar los projèctes de l'Eixample e de desvolopament de l'industria, e d'arribar al sègle XX coma una de las pus importantas vilas d'Espanha. I aurà a Barcelona doas Exposicions Universalas, en 1888 e 1929.