Guèrra de 1812 : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Linha 25 : Linha 25 :
}}
}}


La '''Guèrra de 1812''' es un conflicte qu'opausèt leis [[Estats Units d'America]] a l'[[Reiaume Unit|Anglatèrra]] dau 18 de junh de [[1812]] au 12 de febrier de [[1815]]. Desirós d'aprofichar la mobilizacion dei principalei fòrças [[Reialme Unit|britanicas]] còntra la [[França]] [[Napoleon Bonaparte|Napoleonenca]], lo [[govèrn]] [[USA|estatsunidenc]] assaièt d'ocupar [[Canadà]]. Pasmens, sostenguts per leis abitants de sei [[colonialisme|colonias]] canadencas, compres lei [[francés|francofòns]] de [[Quebèc]], lei Britanics capitèron d'arrestar leis ofensivas estatsunidencas ([[Batalha de Châteauguay|Châteauguay]], [[Batalha dau mas Crysler|mas Crysler]]). Menèron tanben divèrseis incursions navalas lòng dau [[litorau]] ([[incendi de Washington]]). Dins aquò, lei còntra-ofensivas britanicas s'acabèron generalament per de reviradas ([[Batalha de Baltimore|Baltimore]], [[Batalha de La Nòva Orleans|La Nòva Orleans]]). En [[1815]], ambé la fin dei guèrras napoleonencas, lei dos camps negocièron una patz basada sus la restauracion dau ''[[statu quo ante bellum]]''.
La '''Guèrra de 1812''' es un conflicte qu'opausèt leis [[Estats Units d'America]] a l'[[Reiaume Unit|Anglatèrra]] dau 18 de junh de [[1812]] au 12 de febrier de [[1815]]. Desirós d'aprofichar la mobilizacion dei principalei fòrças [[Reialme Unit|britanicas]] còntra la [[França]] [[Napoleon Bonaparte|Napoleonenca]], lo [[govèrn]] [[USA|estatsunidenc]] assaièt d'ocupar lo [[Canadà]] Britanic. Pasmens, sostenguts per leis abitants de sei [[colonialisme|colonias]] canadencas, compres lei [[francés|francofòns]] de [[Quebèc]], lei Britanics capitèron d'arrestar leis ofensivas estatsunidencas ([[Batalha de Châteauguay|Châteauguay]], [[Batalha dau mas Crysler|mas Crysler]]). Menèron tanben divèrseis incursions navalas lòng dau [[litorau]] ([[incendi de Washington]]). Dins aquò, lei còntra-ofensivas britanicas s'acabèron generalament per de reviradas ([[Batalha de Baltimore|Baltimore]], [[Batalha de La Nòva Orleans|La Nòva Orleans]]). En [[1815]], ambé la fin dei guèrras napoleonencas, lei dos camps negocièron una patz basada sus la restauracion dau ''[[statu quo ante bellum]]''.


== Liames intèrnes ==
== Liames intèrnes ==

Version del 11 decembre de 2015 a 08.21

Guèrra de 1812
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Informacions generalas
Data 18 de junh de 1812 - 12 de febrier de 1815
Luòc America dau Nòrd
Casus belli Invasion de Canada per leis Estats Units
Eissida Tractat de Gand e mantenement dau statu quo ante bellum
Belligerants
Estats Units d'America Anglatèrra
Fòrças en preséncia
Fòrças regularas : 38 000 òmes e 20 naviris

Milícias localas : 450 000 òmes

Fòrças regularas : 48 000 òmes e 97 naviris

Milícias localas : 14 000 òmes
Aliats indians : 10 000 òmes

Pèrdas
19 000 mòrts 5 000 mòrts

La Guèrra de 1812 es un conflicte qu'opausèt leis Estats Units d'America a l'Anglatèrra dau 18 de junh de 1812 au 12 de febrier de 1815. Desirós d'aprofichar la mobilizacion dei principalei fòrças britanicas còntra la França Napoleonenca, lo govèrn estatsunidenc assaièt d'ocupar lo Canadà Britanic. Pasmens, sostenguts per leis abitants de sei colonias canadencas, compres lei francofòns de Quebèc, lei Britanics capitèron d'arrestar leis ofensivas estatsunidencas (Châteauguay, mas Crysler). Menèron tanben divèrseis incursions navalas lòng dau litorau (incendi de Washington). Dins aquò, lei còntra-ofensivas britanicas s'acabèron generalament per de reviradas (Baltimore, La Nòva Orleans). En 1815, ambé la fin dei guèrras napoleonencas, lei dos camps negocièron una patz basada sus la restauracion dau statu quo ante bellum.

Liames intèrnes

Bibliografia

Nòtas e referéncias