Segonda Guèrra Mondiala : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 69 : Linha 69 :


''' • Mar Mediterranèa (1940-1945) :'''<br/> [[Sètge de Malta|Malta]] — [[Batalha de Mers el Kebir|Mers el Kebir]] — [[Batalha dau cap Teulada|Cap Teulada]] — '''[[Batalha de Tarenta (1940)|Tarenta]]''' — '''[[Batalha dau cap Matapan|Cap Matapan]]''' — [[Batalha deis Illas Kerkennah|Illas Kerkennah]].<br/>
''' • Mar Mediterranèa (1940-1945) :'''<br/> [[Sètge de Malta|Malta]] — [[Batalha de Mers el Kebir|Mers el Kebir]] — [[Batalha dau cap Teulada|Cap Teulada]] — '''[[Batalha de Tarenta (1940)|Tarenta]]''' — '''[[Batalha dau cap Matapan|Cap Matapan]]''' — [[Batalha deis Illas Kerkennah|Illas Kerkennah]].<br/>

''' • [[Batalha d'Anglatèrra]] (1940-1941).<br/>


''' • Africa Orientala (1941) :'''<br/> [[Campanha dau Somaliland britanic]] — '''[[Batalha de Keren|Keren]]''' — [[Batalha d'Asosa|Asosa]] — [[Batalha de Gambela|Gambela]] — [[Batalha de Saio|Saio]].<br/>
''' • Africa Orientala (1941) :'''<br/> [[Campanha dau Somaliland britanic]] — '''[[Batalha de Keren|Keren]]''' — [[Batalha d'Asosa|Asosa]] — [[Batalha de Gambela|Gambela]] — [[Batalha de Saio|Saio]].<br/>

Version del 8 decembre de 2015 a 18.07

Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son a verificar. Podètz corregir o crear la discussion.
Segonda Guèrra Mondiala
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas

En tot Seguir es agulhes deth relòtge, dempús dera superiora quèrra: Tropes dera Commonwealth ath desèrt; Civius chinesi en tot èster enterradi viui per soldats japonesi; Fòrces sovietiques pendent ua ofensiva d'iuèrn; Avions japonesi prèsti d'enlairar-se dempús d'un portaavions; Tropes sovietiques en tot lutar en Berlin; Un sosmarin alemand en tot èster atacat.
Informacions generalas
Data 7 de junhsèga de 1937 - 2 de seteme de 1945 (en Asia)

1en de seteme de 1939 - 8 de mai de 1945 (en Euròpa)

Luòc Principaument en Euròpa e en Asia orientau
Eissida Victòria des Aliats
Belligerants
Union Sovietica

Estats Units d'America
Reiaume Unit

China

França[1]
Polonha
Canadà
Austràlia
Nòva Zelanda
Sud-Africa
Norvègia
Belgica
Païses Basses
Iogoslavia
Grècia
Brasil
Itàlia (1943-1945)[2]
Romania (1944-1945)
Finlàndia (1944-1945)

Alemanha

Japon

Itàlia(1940-1943)[3]

França[4]
Finlàndia (1941-1944)
Ongria
Romania (1941-1944)
Bulgaria (1941-1944)
Croàcia
Eslovaquia
Tailàndia (1941-1944)
Manchokuò
Iraq (1941)

Batalhas
• Guèrra Sinojaponesa (1937-1945) :
Pònt LugouShanghaiTaiyuanXinkouNanquinPingwingguanTaierzhuangXuzhouWuhanNanchangSuixian-ZaoyangChangsha (1a)Sud GuangxiZaoyang-YichangOfensiva dei Cent RegimentsSud HenanShanggaoSud ShanxiChangsha (2a)Changsha (3a)Oèst HubeiChangdeOperacion Ichi-Go (Changsha (4a)Guilin-Liuzhou) — Ofensivas chinesas de 1945.

• Conflicte frontalier sovietojaponés :
Lac KhasanKhalkhin Gol.

• Campanha de Polonha (1939) :
WesterplatteMokraWęgierska GórkaSeuva de TucholaBorowa GóraWiznaBzuraBrest-LitovskInvasion sovietica de PolonhaLwowModlinTomaszów LubelskiVarsòviaSzackWytycznoKock.

• Batalha de l'Atlantic (1939-1945) :
Rio de la PlataEstrech de DanemarcOperacion NeulandOperacion PaukenschlagOperacion PostmasterOperacion CerberusOperacion BitingOperacion ChariotSant LaurençMar de BarentsCap NòrdOperacion Teardrop.

• Guèrra d'Ivèrn (1939-1940) :
TolvajärviSuomussalmiKeljaTaipaleSumma (1a)Rota de RaateKuhmoHonkaniemiKollaaSallaPetsamoSumma (2a).

• Campanha de Norvègia (1940) :
Estrech de DrobakMidtskogenNamsosVinjesvingenNarvik.

• Campanha de França (1940) :
País BasCampanha de BelgicaHannutGemblouxSedanAmiansBolonhaCalaisStonneLillaDunquèrcaAisneAiletteAupsSaumur.

• Mar Mediterranèa (1940-1945) :
MaltaMers el KebirCap TeuladaTarentaCap MatapanIllas Kerkennah.

Batalha d'Anglatèrra (1940-1941).

• Africa Orientala (1941) :
Campanha dau Somaliland britanicKerenAsosaGambelaSaio.

• Guèrra dau Desèrt (1940-1942) :
Invasion italiana d'EgipteOperacion Compass (Sidi BarraniBardia) — KufraTobrukOperacion BrevityOperacion CrusaderGazala (Bir Hakeim) — El Alamein (1a)Alam el HalfaEl Alamein (2a)El Agheila.

• Guèrra Italogrèga (1940-1941) :
PindusElaia–KalamasSarandaMorava-IvanHimaraCòl de Klisura (1a)TrebeshinaOfensiva italiana de la Prima de 1941.

• Guèrra Francotailandesa :
Yang Dang KhumPhum PreavKoh ChangAngkor

Campanha d'Iogoslavia (1941).

• Orient Mejan (1941-1942) :
Guèrra AngloiraquianaInvasion Anglosovietica d'IranCampanha de Siria.

• Batalha de Grècia (1941) :
Linha MetaxasPtolemaidaCòl de Kleisoura (2a)TermopilasCreta.

• Guèrra Germanosovietica / Frònt de l'Ést (1941-1945) :
Operacion Barbarossa (Fortalesa de BrestBialysok-MinskRaseiniaiBrodySmolensk (1a) (Ièlnia) — UmanOdessaKiev (1a)TallinnLeningradKarkòvCrimèaRostov (1a)Moscòu) — SebastopòlBatalhas de Rzhev (Toropets–KholmDemyanskVelikiye LukiOperacion Mars) — Karkòv (2a)StalingradKarkòv (3a)KurskSmolensk (2a)DnieprKiev (2a)Ofensiva Dniepr-CarpatasOfensiva Leningrad-NovgorodNarvaKamenets-PodolskyOfensiva de CrimèaPremiera ofensiva de Jassy–KishinevOperacion BagrationOfensiva Lvov–SandomierzInsureccion de VarsòviaSegonda ofensiva Jassy–KishinevOfensiva de la BalticaDebrecenCòl de DuklaOfensiva de BelgradOfensiva Petsamo–KirkenesBudapèstOfensiva Vistula-OderOfensiva de Prússia Orientala (Konigsberg) — Ofensiva de Pomerània OrientalaOfensivas de SilèsiaVienaBerlinPraga.

• Guèrra de Contuniacion (1941-1944) :
Ofensiva de Carèlia-LadogaOfensiva de l'istme de CarèliaOfensiva de Carèlia OrientalaOperacion SilberfuchsHankoSomeriOfensiva Vyborg–Petrozavodsk (TienhaaraTali-IhantalaBaia de VyborgVuosalmiIlomantsi).

• Guèrra de Pacific (1941-1945) :
Pearl HarborWakeHong KongFilipinas (1a) (BataanCorregidor) — MalàisiaSingaporCampanha deis Índias neerlandesas (BornèoJavaTimòr) — Campanha de Nòva Guinèa (Campanha deis Illas de l'Amirautat) — Mar de JavaEstrech de la SondaCampanha deis Illas Salamon (Guadalcanal) — Mar de CoralhMidwayCampanha deis Illas Aleutianas (AttuIllas Komandorski) — TarawaPeleliuAngaurTinianGuamSaipanFilipinasFilipinas (2a) (LeyteGolf de LeyteLuçonManila) — Iwo JimaOkinawaBornèo (2a)Operacion Ten-GoBombardament d'Hiroshima e de Nagasaki.

• Campanha de Birmania (1942-1945) :
Riu BilanPònt de SittangPeguRota Yunnan-Birmania (Toungoo) — YenangyaungArakan (1a)Operacion U-Go (ImphalKohima) — NgakyedaukCampanha de Birmania dau Nòrd (Mont Song) — Meiktila e MandalayPokoku.

• Campanha d'Africa dau Nòrd (1942-1943) :
Operacion TorchCampanha de Tunisia (SedjenaneSidi Bou ZidKasserineMedenineEl GuettarWadi Akarit).

• Campanha d'Itàlia (1943-1945) :
LampedusaCampanha de SicíliaDesbarcament aliat d'ItàliaCorsègaNapòliRiu MoroMonte Cassino (GariglianoAnzio) — AnconaLinha GoticaOfensiva de la Prima de 1945 en Itàlia.

• Frònt de l'Oèst (1944-1945) :
Desbarcament de NormàndiaBatalha de Normàndia (CaenCherborgFalaiseBrèst) — Desbarquament de Provença (TolonMarselha) — ParísOperacion Market GardenEscaldaMètzArdenasAis d'AlemanhaCampanha de LorenaCampanha aliada d'Alemanha.

• Guèrra de Lapònia (1944-1945) :
TornioRovaniemi.

• Guèrra Sovietojaponesa (1945) :
Campanha sovietica de ManchoriaShumshu
.


Era Dusau Guèrra Mondiau (var. Segonda Guèrra Mondiala) siguec un conflicte qu'impliquèc era majoritat des nacions deth mon, en tot includir-i totes es granes poténcies,organizades es dues aliances militares: es Aliadi e es poténcies der Èish. Era guèrra impliquèc uns 100 milions de militars e era mòrt d'entre 50 a 60 milions de persones, era major part civius, 3% dera poblacion mondiau dera epòca, en tot èster eth conflicte mès mortifèr ara istòria umana. Siguec eth conflicte armat mès gran dera Istòria e eth prumèr eth qué s'usèren armes nucleares, e s'estime qu'auec un còst, en argent e en ressorsas, major que totes es autes guèrres amassa.

Maugrat que Japon aucupaue part de China dempús de 1931 e que dempús deth 7 de junhsèga de 1937 i auie guèrra declarada entre es dus païsi (Dusau Guèrra Sinojaponesa), generauments se considère qu'eth conflicte comencèc eth 1er de seteme de 1939 damb era invasion alemanda de Polonha. Ara primauera de 1940, Alemanha, aliada damb Itàlia, aucupèc es païsi dera Euròpa Occidentau e deth nòrd, en tot derrotar damb facilitat es armades francesi e britaniqui. Totun, era Gran Bretanha non podec èster aucupada. Ara tardor deth madeish an, era guèrra s'estenec ath nòrd d'Africa, e junh deth 1941, Alemanha aucupèc era Union Sovietica, que fins alavetz auie estat era sua aliada, sense arténher era victòria. Deseme de 1941, Japon ataquèc as Estats Units e era guèrra s'estenec tanben ara Asia e ath Pacific. A compdar deth 1942, es aliadi comencèren a guanhar batalhes e a hèr retrocedir es armades der Èish. Itàlia se rendec seteme deth 1943. Alemanha, atacada dempús der èst pera Union Sovietica e pera rèsta des aliadi dempús der oèst, se rendec eth 8 de mai de 1945. Japon se rendec eth 15 d'agost deth madeish an, pòqui dies dempús qu'es Estats Units lancèssen dues bombes atomiques sus ciutats japoneses, encara qu'era rendicion oficiau de Japon non arribèc enquiath 2 de seteme.

Païsi implicadi

Winston Churchill, Franklin D. Roosevelt e Josèp Stalin pendent era Conferéncia de Jalta hereuèr de 1945.

Es païsi que participèren en era Dusau Guèrra Mondiau èren alinhadi en un d'aguesti dus partits: es aliadi e es poténcies der Èish. Iniciauments, es principaus païsi aliadi èren: Gran Bretanha, França (França Liure a compdar de junh de 1940), Polonha, Canadà, Sud-Africa, Austràlia e Naua Zelanda. Un cas especiau ei era China qu'ère era guèrra damb eth Japon dempús deth 1937. Coma conseqüéncia dera invasion alemanda, s'i ahigeren Norvègia (abriu de 1940), Païsi Baishi e Belgica (mai de 1940) e Grècia (octobre de 1940), qu'auie estat atacada per Itàlia. Era Union Sovietica auie un pacte damb Alemanha dempús d'agost de 1939 mès era invasion alemanda, junh de 1941, la hec cambiar de partit. Deseme de 1941 er atac japonés a Pearl Harbor hec qu'es Estats Units d'America entrèssen ara guèrra en eth partit aliat. A mesura qu'eth conflicte se decantaue eth contra de Alemanha, eth nombre de païsi en eth partit aliat anèc en tot aumentar. Apròp dera fin dera guèrra, es Aliadi meteren coma condicion entà entrar as Nacions Junhudes qu'es païsi declarèssen era guèrra en Alemanha e en Japon. Açò hec qu'eth nombre de païsi aliadi aumentèsse fòrça, encara qu'era majoritat d'aguesti mancauen d'importància militara e estrategica e non aueren càpies papèr actiu ena era guèrra. Es poténcies der Èish èren: Alemanha, Itàlia e Japon. Dempús dera victòria alemanda sus França (junh 1940), part deth govèrn francés decidic collaborar damb es nazis, ère era França de Vichèi. Seguidament, Es païsi der èst d'Euròpa se vederen pressionadi per Hitler pr'amor que se junhessen ar Èish. Romania ac hec junhsèga de 1940, Ongria eth noveme següent e Bulgaria març de 1941. Iogoslavia s'i junhec a contracòr eth 25 de març de 1941 mès dus dies dempús i auec un còp d'Estat anti-Èish que desacadièc era aucupacion alemanda deth país. Un aute cas especiau ei Finlàndia que declarèc era guèrra ara URSS mès non a cap aute país e pendent un temps se la considerèc coma aliat der Èish. Non toti es païsi deth mon s'impliquèren ena era guèrra. Bèri païsi, coma Irlanda, Portugau, Soïssa e Suècia, artenheren mantier-se neutres pendent tot eth conflicte. Espanha tanben se declarèc neutral mès, dempús des victòries contondentes nazis de 1939 e 1940, quan era victòria alemanda semblaue possibla, cambièc eth sòn estat a "non bel·ligerant", en tot sostier politic e economic as poténcies der Èish e en tot enviar ua division de volontaris a lutar contra es sovietics (Division Blu) que s'integrèc en era Wehrmacht. Totun, Hitler jamès non podec convéncer Franco pr'amor qu'entrèsse en eth conflicte. Eth 1943, quan Alemanha comencèc a acumular desbrandes, Espanha tornèc a declarar-se neutre.

Antecedents dera guèrra en Euròpa

Cambiaments territòriaus e revision dau Tractat de Versalhas en Euròpa Centrala de 1935 a 1939.

Dempús dera Purmèra Guèrra Mondiau, es païsi vencedors imposèren grèus sancions economiques e politiques enes païsi derrotadi. Entre aguesti darrèri i auie Alemanha que, ath delà de pèrder grana part deth sòn territòri, patic ua gravíssima crisi economica que hec qu'era inflacion se tirèsse enquia demorar totauments dehòra de contraròtle. Entà fòrça gent, era desbranda, es sancions e era crisi sigueren coma ua grana umiliacion entath son país, que pòqui ans abans auie estat eth poderós Empèri Alemand. Açò portèc a fòrça gent as files des partits radicaus que dauen tòrt de toti es sòns maus a grops minoritaris coma es comunistes e es josieus. Apareisheren grops fascistes e nacionalistes coma responsa as movements revolucionaris que comencèren a estener-se per Euròpa e que preneren brèvaments eth poder a Budapest e en Bavièra. [5] Entre aguesti grops i auie eth Partit Nacionau Socialista des Trabalhadors Alemands, mès coneishudi peth nòm de «nazis», lideradi per Adolf Hitler. Pendent era dusau mitat des ans 20 aguest grop creishec de forma espectaculara tant era popularitat coma eth nombre de militants. Tanben anèren en tot guanhar bancs ath Parlament Alemand enquia que eth 30 de gèr de 1933 Hitler assumic eth cargue de Cancelièr d'Alemanha.

Benito Mussolini e Adolf Hitler

Hitler presidic un govèrn de concentracion nacionau, tau com auie desirat era dreta alemanda, per ben que non demorauen qu'er estrument que li calie èsser eth NSDAP se convertisse eth çò de subjècte de Poder. Ath gabinet deth nau govèrn, sonque Hermann Göring e Wilhelm Frick èren ministres deth NSDAP. Maugrat açò, eth Poder que gaudie eth partit nazi ère fòrça gran en carrèr. Per consecutiu, ne Hindenburg ne es sòcis de govèrn podessen arturar era destruccion deth marc institucionau e democratic dera Republica. D'autra banda, es partits de dretes ac vedien coma era consumació dera dictadura –er aguest cas civiu– que tan auien desirat; non podien preveir era nazificacion e eth regim totalitari que se diboishar. Eth trèt de gessuda entara retalhada de drets e libertats siguec era Incendi deth Reichstag, es causes qu'encara non se ne an establit. Aguest incendi siguec profitat per "desemmascarar" un còp d'Estat deth KPD, que causa siguec entà eth illegalizada damb eth Decrèt der Incendi deth Reichstag (1933), damb çò que se suprimien es drets civius. Es dirigents comunistes comencèren a èsser internat a camps de concentracion, coma Dachau, eth prumèr que se dauric, apròp de Munic. Lentaments, Hitler e es nazis illegalizèren era rèsta de formacions politiques, e mai es dera dreta. Ara fin, sonque eth NSDAP e es sues organizacions demorèren legaus ath nau sistèma. Hindenburg signèc totes es leis e decrèts que destruïen era vielha republica e forjaven era dictadura nazi, coma era Lei de Capacitacion, que permetie en govèrn era aprovacion de leis sense era participacion deth parlament. A abriu de 1933 signèc era lei entara restauracion deth servici civiu professionau, qu'excludie es josieus de tot cargue dera administracion dera Estat. Egalaments, Hindenburg non protestèc pera purga hèta laguens eth NSDAP eth junh de 1934 contra es sectors de quèrres deth partit, coma es Sturmabteilung de Ernst Röhm o era faccion de Gregor Strasser, fòrça que ne moriren en era Net des guinhauets longui. Entre eth 1933 e eth 1939, era politica de Hitler siguec centrada eth:

1) Endurziment des leis contra es josivi enquia extrèmi inaudits. 2) Rearmament e modernizacion dera armada alemanda. 3) Reunificacion der Empèri Alemand (Tresau Reich). Per arténher aguest tresau objectiu Hitler utilizèc ua eficaça combinason d'oratòria e intimidacion qu'artenhec: a) Era militarizacion de Renània (març de 1936). b) Era annexion d'Àustria (Anschluss) (març de 1938). c) Era aucupacion des Sudets (octobre de 1938). d) Despartiment e aucupacion de Tchecoslovàquia (març de 1939). e) Aucupacion dera ciutat de Memel (març de 1939). E tot açò sense ne ua protèsta de França e Gran Bretanha e quitament a viatges (annexion des Sudets) damb eth sòn exprés vist-e-plau. Mès Hitler no n'a/non n'auie pro damb auer artenhut tot açò e reclamaue a Polonha era aucupacion dera ciutat liura de Danzig e un corredor de tèrra entre Alemanha e era Prússia Orientau. Polonha s'i neguèc repetidi còps en partida per paur ara reaccion sovietica e en partida pr'amor que pensaue qu'açò sonque encoratjarie Hitler a hèr d'autes demandes. Eth 23 d'agost de 1939, Alemanha e eth URSS signèren eth Pacte Molotov-Ribbentrop que, ath delà d'èster un tractat de non-agression entre es dus païsi, auie ues clausules secrètes que s'acordaue entre eth eth despartiment der èst europèu enas dues zònes d'influéncia, ua per cadua des dues poténcies. Hitler, ena vertut d'aguest acòrd, decidic aucupar Polonha, convençut que ne França ne Gran Bretanha e reaccionerien pes sòns successi anteriors.

Antecedents dera guèrra en Asia

Comunisme e eth Kuomintang en China

Abans dera Purmèra Guèrra Mondiau, era dinastia Qing chinesa se saturèc, en tot dar pè a ua republica mès eth sòn govèrn non reüsic e era Xian se fragmentèc es domenis de senhors dera guèrra. D'aguesta situacion sorgiren dues ideologies que pretenien reunificar-era. Eth 1912 se formèc eth Kuomintang e eth 1922 eth Partit Comunista Chinés. Es dus non èren enemics, mès es 1927, e damb es zònes sud e centre jos eth sòn contraròtle, es nacionalistes s'afrontèren dauridaments damb es comunistes.

Militarisme japonés

Ar èst, eth Japon auie començat pendent eth sègle XIX a espandir-se per Asia moigut peth conflicte entre es practiques tradicionaus e es condicions sociaus canviants associades ara rapida industrializacion e modernizacion. Eth 1905, eth Japon guanhèc era sua guèrra contra Russia, e eth 1910 aucupèc Corèa, que se convertic era colònia. Pendent es ans 1920 era democracia semblaue auer arraïtzat en Japon, mès era grana depression portèc ath poder as caps militars, soent en tot governar eth nòm der emperaire Hirohito, maugrat mantier eth respècte tradicionau. Eth 1931, Japon aucupèc era Manchoria interiora, en tot crear eth estat mariòta de Manxukuo, que se completèc damb ua dusau invasion eth 1937.

Desvolopament dera guèrra

1939: Començament dera guèrra en Euròpa

Evolucion territoriau d'Euròpa pendent es ans dera guèrra

Invasion de Polonha

Era guèrra comencèc era maitiada deth 1 de seteme de 1939 quan Alemanha aucupèc Polonha. Aguesta agression ère motivada pera ànsia de Hitler d'obtier eth contraròtle sus era ciutat liura de Danzig e un corredor de tèrra entre aguesta ciutat e Alemanda. Coma desencusa deuant era comunitat internacionau, Hitler utilizèc un incident termierèr fictiu qu'eth madeish auie planejat. Eth dia 3, Gran Bretanha e França declarèren era guèrra en Alemanha mès, exceptades bères escaramusses en era termièra francoalemanda, cap des dus païsi emprenec càpies accion militara contra Alemanha. Ací siguec a on era armada alemanda metec ena practica era Blitzkrieg o (guèrra relampit) que consistie eth rodejar es posicions defensives enemigues e encerclar-es. Mentretant, d'autes tropes contunhauen d'auançar cap ara interiora deth país en tot aucupar es ciutats e es punts estrategics. Es tropes encerclades podien resistir pendent un temps mès, isolades dera rèsta dera armada, tard o d'ora acabauen entà render-se. Era armada alemanda, damb eth supòrt des bombardeigs dera Luftwaffe, superèc facilaments es defenses poloneses e eth 8 de seteme auie ja arribat enes entorns deth caplòc, Varsòvia. Eth dia 17, era armada sovietica aucupèc Polonha dempús der èst, damb era desencusa de protegir era poblacion bielorussa e ucraïnesa dera zòna. Era realitat, era reparticion de Polonha entre Alemanha e era Union Sovietica auie ja estat prèviament acordada eth Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939. Varsòvia queiguec eth 27 de seteme e es darrères tropes poloneses se van arturar de lutar eth 6 d'octobre.

Guèrra de Badinada

Dempús dera queiguda de Polonha e pendent tot er iuèrn de 1939-1940, Gran Bretanha, França e es auti païsi aliadi contunhèren era guèrra damb Alemanha mès non s'enregistrèren combats importants ena era tèsta, en eth periòde coneishut coma Guèrra de Badinada.

Batalha der Atlantic

Pendent era Batalhe der Atlantic es vaishèths mercants aliadi se desplaçauen eth convòis coma eth dera imatge entà redusir es pèrtes causades pes U-Boots alemanda.

Mentretant, ath Atlantic Nòrd, era Kriegsmarine (era armada alemanda) inicièc es operacions contra tot tipe de vaishèths aliadi. Mès que mès eficaçes sigueren es atacs des sosmarins alemands (nomentadi U-Boots). Es operacions navals ar Atlantic, que mès tard s'esteneren tanben ath Mediterrani, durèren enquiara fin dera guèrra, maugrat qu'eth periòde mès intens de combats durèc dempús de mejans de 1940 enquia fins de 1943.

Guèrra d'Iuèrn

Eth 30 de noveme de 1939, era Union Sovietica ataquèc Finlàndia damb era intencion d'aucupar-lo. Iniciauments, era armada finesa resistic fòrça ben er embat sovietic mès es russi s'imposèren a còpia d'òmes e març de 1940 es finesos se vederen forçadi a demanar un armistici. Era Union Sovietica obtenguec importantes concessions territoriaus mès era capacitat operativa dera sua armada siguec metuda eth dobte pes dificultats qu'auec entà obtier sonque ua victòria relativa. Açò acabèc de convéncer a Hitler qu'era invasion dera Union Sovietica ère possibla.

1940: Era guèrra s'esten

Invasion de Norvègia e Danemarc

Pòrts norvegians a on van desembarcar es tropes alemandes.

Eth 9 d'abriu de 1940 era armada alemanda inicièc era invasion de Norvègia e Danemarc. En partida, entà assegurar-se eth subministre de hèr des mines suedeses, deth que Alemanha depenie entath sòn esfòrç de guèrra e qu'ère transportat a trauès deth pòrt norvegian de Narvik. Mès tanben entà empedir ua possibla aucupacion aliada de Norvègia e ath madeish temps evitar eth blocatge des pòrts alemands decretat per Gran Bretanha dempús dera declaracion de guèrra eth seteme passat. Dinamarca non auie càpies valor estrategica mès es pòrts danesi dauen un facil accès as pòrts norvegians e, ath delà, er èster un país vesin calie auer-lo controtlat de quauque biais. Danemarc se rendec quasi immediataments. Eth govèrn danés sabie perfèctaments que non podie hèr arren contra era armada alemanda e volec evitar un vessament inutil de sang. A causa d'aguesta pòca resisténcia, era aucupacion alemanda siguec leugèra comparada damb era d'auti païsi aucupadi. Es institucions daneses poderen conservar grana part dera sua autonomia e se va postposar era deportacion dera poblacion josiva. Aguesta actitud permissiva s'acabèc agost de 1943. Es desbrandes alemandes a Stalingrad e Er Alamein auien provocat creishenti disturbis e manifestacions antialemanyes que, segons es nazis, eth govèrn danés non punic damb era sufisenta duretat. Era aucupacion de Norvègia siguec mès complicada. Es tropes alemandes poderen aucupar es pòrts eth sonque tres dies mès era armada norvegiana se va replegar tàs vals dera interiora deth país, fòrça montanhós, e aquiu se preparèc entà aufrir resisténcia. Ath delà, Gran Bretanha e França envièren bères divisions entà ajudar as norvegians. Mès era situacion des tropes aliades s'anèc en tot tornar cada dia mès critic e eth 28 d'abriu es britaniqui decidiren retirar-se deth sud de Norvègia. Sonque ath nòrd, ath pòrt de Narvik, era guarnició alemanda, isolada dera rèsta dera armada, podec èster derrotada, e eth pòrt aucupat eth 28 de mai. Mès alavetz, era invasion alemanda des Païsi Baishi e Belgica auie cambiat es prioritats defensives de britaniqui e francesi. Eth 8 de junh, dempús de destruïr es installacions portuàries, es tropes aliades sigueren evacuades deth nòrd de Norvègia. Fin finau, eth 10 de junh Norvègia se rendec incondicionalment.

Batalha de França

Pòc dempús d'auer acabat era invasion de Polonha, es nazis ja comencèren a preparar er atac contra França. Açò implicaue non solaments aucupar França mès tanben Belgica, Païsi Baishi e Luxemborg qu'èren païsi neutrals. Eth plan consistie eth concentrar eth principau atac alemand contra era region boscosa des Ardenas, entre Belgica e Luxemborg, ua zòna qu'es aliadi considerauen impenetrable entàs tancs e que per açò madeish ère pobrament defenuda. Fin finau, era invasion comencèc eth 10 de mai de 1940. Er atac gessec tau e coma Hitler auie previst. Er auanç des tancs alemands a trauès des Ardenas non siguec descorbit e eth dia 12 es tropes nazis arribèren en arriu Mòsa, ena nautor de Sedan, a on auec lòc ua batalha cruciau. Eth dia 13 es alemands auien ja crotzat er arriu. Seguidament, Auancèren rapidaments a trauès deth nòrd de França er en direccion entath Canau dera Manja, en tot arribar ena còsta eth dia 20. Aguesta manòbre deishèc ua grana part dera armada aliada encerclada laguens de Belgica. Es nazis heren retrocedir es tropes aliades enquia Dunquèrca e es aliadi vederen que serie de besonh ua evacuacion a gran escalèr. Entre eth 26 de mai e eth 3 de junh, 338 226 soldats aliadi sigueren evacuadi dera còsta francesa. Eth 5 de junh, era armada alemanda virèc cap a França; alavetz er auanç alemand ja ère imparable. En tot veir qu'era desbranda de França ère pròplèu e non en tot voler desaprofitar era escasença, era Itàlia de Mussolini declarèc era guèrra en França eth dia 10 de junh. Eth dia 14 es nazis entrèren a París, qu'auie estat declarada ciutat dubèrta. Mentretant, es tancs alemands auançauen, quasi sense oposicion, ath long e ample de França. Eth 22 de junh França e Alemanha signèren un armistici qu'era armada alemanda aucuparie segons eth tot eth nòrd de França e tota era còsta atlantica fins era termièra espanhòla, mès ath sud se mantierie un govèrn collaboracionista francés. Atau, a compdar d'alavetz e enquiath 1944, França auec dus govèrns: un, en tot collaborar damb es nazis, damb caplòc a Vichèi e dirigit peth mariscal Philippe Pétain se nomentèc era "França de Vichèi"; er aute, er eth partit aliat, en tot operar dempús der exili en Gran Bretanha e dirigit peth generau Charles de Gaulle se nomentèc era "França Liura".

Annexions sovietiques

Era mapa de Euròpa dempús des invasions alemandes e es annexions sovietiques de 1940.

A conseqüéncia deth Pacte Molotov-Ribbentrop, junh de 1940 era Union Sovietica aucupèc Estònia, Letònia e Lituània e annexèc es regions romaneses de Bessaràbia e Bucovina deth Nòrd.

Batalha d'Anglatèrra

Dempús dera invasion de França, Hitler pensèc que dilhèu Gran Bretanha se renderie, mès eth prumèr ministre britanic Winston Churchill decidic contunhar de lutar enquiara fin. Donques, es nazis preparèren un plan entara invasion dera isla. Mès entà qué aguest plan auesse probabilitats de succès prumèr se li calie arténher superioritat aeriana sus eth cèu britanic. Atau comencèc era Batalha d'Anglatèrra que non se liurèc en tèrra mès ar aire. Era fasa principau dera batalha auec lòc pendent eth mes d'agost de 1940. Es nazis demorauen arténher era victòria rapidaments e començar era invasion abans de que acabèsse er estiu. Es principaus atacs anauen dirigidi contra es aerodròms dera RAF e contra es estacions de radar. Mès es pilòts britaniqui, a pesar d'èster er inferioritat numèrica, opausèren mès resisténcia dera demorada. Dempús de quauques setmanes e de veir que non s'artenhie un resultat clar, es nazis decidiren cambiar d'estrategia e comencèren a bombardar Londres. Damb açò demorauen atrèir fòrça avions britaniqui e atau poder destruïr-les, mès auec er efècte contrari e dèc un respir ara RAF que podec recuperar-se des pèrtes des darrères setmanes. Fin finau, eth 17 de seteme, Hitler va aplaçar era invasion de Gran Bretanha (era teoria fins er an següent, mès era realitat ja non se tornèc a preparar jamès mès).

Invasion italiana d'Egipte

Eth 13 de seteme de 1940, fòrces italianes aucupèren Egipte dempús des sues bases a Libia. Er aquera epòca, Egipte ère colònia britanica e Libia colònia italiana. Es italians aucupèren ua petita region ar oèst deth país e establiren posicions defensives a Sidi Barrani. Eth 9 de deseme, es britaniqui van contraatacar en tot lançar eth Operacion Compass que hec retrocedir as italians enquia Er Agheila (Libia). Pendent era operacion, se capturèren un gran nombre de presoèrs italians.

Invasion italiana de Grècia

Eth 28 d'octobre de 1940, Itàlia declarèc era guèrra a Grècia, en tot atacar-la dempús des sues bases en Albania. Mès era armada grèga, non sonque resistic era ofensiva, mès que hec retrocedir as italians e capturèc bères ciutats deth sud d'Albania. Pendent er iuèrn, eth conflicte arribèc en un punt mòrt. Era victòria grèga signifiquèc era prumèra desbranda entà un país der Èish e demostrèc qu'era victòria aliada ère possibla.

1941: Era guèrra ven globau

Campanha deth nòrd d'Africa

Era desbranda dera armada italiana forcèc Hitler a enviar renfortiments ath nòrd d'Africa per tau d'evitar un escrancament totau des italians. Pendent eth mes de hereuèr de 1941, es prumères unitats deth que mès tà deuant serie coneishut com Afrika Korps, jos eth comandament deth generau Erwin Rommel, arribèren en Libia. Iniciauments, Rommel solament auie ordes de mantier era posicion contra possibles atacs aliadi, mès en tot veir que trobaue pòca resisténcia comencèc ua ofensiva improvisada que hec a retirar as britaniqui enquiara termièra damb Egipte. Dempús de diuèrsi contraatacs falhidi, eth 18 de noveme de 1941 es britaniqui lancèren eth Operacion Crusader que resultèc èster tot un succès e, abans d'acabar er an, se va reconquerir tot eth territòri perdut pendent era primauera passada enquia Eth Agheila.

Campanha des Balcans

Abans d'iniciar era invasion dera Union Sovietica, Hitler considerèc qu'ère de vitau importància auer controtlat eth flanc meridionau, en tot méter punt e fin ath conflicte entre Itàlia e Grècia. Pendent er iuèrn de 1940-41, Hitler convencec enes govèrns de Ongria, Romania, Bulgaria e Iogoslavia pr'amor que se junhessen as fòrces der Èish. Totun, eth 27 de març de 1941 un còp d'estat anti-Èish en Iogoslavia obliguèc a cambiar es plans d'invasion de Grècia entà includir-i tanben en Iogoslavia.

Eth 6 d'abriu de 1941, tropes alemandes, italianes e ongreses comencèren era invasion simultanèa d'Iogoslavia e Grècia. Es britaniqui sostengueren en Grècia e quitament envièren tropes en país. Totun, er auanç alemand siguec fòrça rapid e era resisténcia iugoslava escassa. Eth caplòc, Belgrad, queiguec eth dia 12 e era rendicion deth país arribèc eth dia 17. en Grècia, es causes succediren de forma egalaments rapida e ara fin deth mes Grècia ère ja jos contraròtle nazi. Er un prumèr moment, es britaniqui se retirèren a Creta. Totun, deuant era superioritat aeriana dera Luftwaffe, era RAF britanica decidic transportar avions e personau a Egipte, en tot sajar sauvar vides e aparelhs per futures batalhes. Eth 20 de mai es alemands inicièren era invasion de Creta que demorèc totauments aucupada eth dia 1 de junh de 1941. Encara qu'era victòria nazi siguec rapida e contondenta, era campanha des Balcans artenhec retardar cinc setmanes er inici deth Operacion Barbarroja. Un temps important qu'obliguèc as alemands a combàter eth plen iuèrn pendent es punts claus der atac contra era Union Sovietica.

Invasion dera Union Sovietica

Auanç maximau deras fòrças der Èish en Euròpa en 1941-1942.

Era maitiada deth 22 de junh de 1941 comencèc eth Operacion Barbarroja, era invasion alemanda dera Union Sovietica. Siguec un atac per estonada donques qu'enquiara data, Alemanha e era Union Sovietica èren aliadi segons eth Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939. Era ofensiva ère organizada es tres granes tèstes: un, ath nòrd en direccion entà Leningrad; eth dusau, ath centre en direccion entà Moscòu; e eth tresau, mès ath sud en direccion entara region industriau deth Donets e es camps petrolífers deth Caucàs. Er objectiu de Hitler ère encerclar e derrotar rapidaments ara armada sovietica as planes de Bielorussia e Ucraïna entà dempús aucupar tota era part europèa dera Union Sovietica enquiara linha Arkhangelsk-Orals-Vòlga-Astracan, dempús dera Artic enquiath Mar Caspiana. Damb aguest objectiu, es alemands auien concentrat apròp de 140 divisions qu'includien 3 200 000 d'òmes, 625 000 shivaus, 7100 pèces de artilharia, 3300 tancs e 2770 avions. Es aliadi d'Alemanha: Itàlia, Ongria, Demoraue e Bulgaria tanben aportauen quauques divisions cadun. Eth Armada Roig disposaue de 134 divisions, 2 500 000 d'òmes, 24 000 tancs e 8000 avions. Siguec, sense dobte, era operacion militara mès grana dera istòria.

Es prumères setmanes er auanç alemand siguec rapid e efectiu. Ath nòrd, es estats baltics sigueren aucupadi e eth 8 de seteme comencèc eth sètge de Leningrad, que durarie enquia gèr de 1944. Ath centre, era ofensiva capturèc era totalitat de Bielorussia e arribèc enquia Smolensk, capturada eth 16 de junhsèga. Ath sud, er auanç a trauès de Ucraïna siguec un shinhau mès lent deth demorat. Açò hec que Hitler ordenèsse ua estancada ara ofensiva dera tèsta centrau entà proporcionar ajuda ath deth sud. Era majoritat de generaus alemands non sigueren d'acòrd damb aguesta decision donques que considerauen Moscòu er objectiu prioritari. Fin finau, dempús dera casuda de Kyiiv, eth 19 de seteme, se dèc er orde de contunhar cap a Moscòu (Operacion Tifon). Totun, alavetz, comencèc eth tempèri ara tèsta orientau, es ploges prumères e era nhèu e eth heired dempús van alentir er auanç alemand, qu'ath delà se trobèc ua creishenta resisténcia dera armada sovietica a mesura que s'apropaue en caplòc. Es alemands poderen arribar enquias pòrtes dera ciutat (en solament 30 quilomètres deth Kremlin) mès non ath delà.

Atac a Pearl Harbor

Es rèstes mieges enfonsades deth cuirassat USS Arizòna dempús d'èster bombardat.

Pendent eth maitin deth 7 de deseme de 1941, avions japonesi procedenti de portaavions ataquèren era basa navau nòrd-americana de Pearl Harbor, ena isla Oahu de Hawaii. Es americani sigueren prenudi entièraments per estonada e patiren apròp de 2400 baishes. Ueit cuirassats e d'auti vaishèths mendres sigueren enfonsadi o damajats sevèrament. Totun, es portaavions americani, qu'aqueth dia non èren ath pòrt, es depausi de combustible e es installacions d'apariament de vaishèths escapèren ar atac.

Eth madeish dia 7, Japon (er aqueth temps, Empèri Japonés) declarèc era guèrra as Estats Units e ath Reialme Unit, declaracion que siguec arresponuda londeman madeish per americani, britaniqui e tanben australiani. Eth dia 11 de deseme, Alemanha declarèc era guèrra enes USA, maugrat que segons eth Pactatz Tripartit de 1940 non i ère obligada. A compdar d'alavetz, era guèrra que fins aqueth moment s'auie limitat a Euròpa e a Africa, s'estenec tanben ath Asia e ath Pacific en tot convertir-se er ua vertadèra guèrra mondiau.

Expansion japonesa

Eth madeish temps ar atac a Pearl Harbor, es japonesi comencèren era invasion des colònies britaniques de Hong Kong e Malàisia, dera colònia olandesa des Índias Orientaus (que se correspon, apuprètz, damb er actuau Indonesia) e des possessions americanes des Filipines e des isles dera Ocean Pacific com Guam e Wake.

1942: Punt mòrt

Debanament de la Segonda Guèrra Mondiala sus lo continent europèu de 1942 a 1945.

Campanha deth nòrd d'Africa

Colomna de veïculs deth Afrika Korps en tot desplaçar-se peth desèrt, 1942.

Dempús d'auer-se agut de retirar coma conseqüéncia dera Operacion Crusader, semblaue que era Afrika Korps auie demorat definitiuaments derrotat, mès cèrti conflictes que debanauen ath Pròplèu Autan auien obligat as britaniqui a retirar tropes deth nòrd d'Africa, mentretant, es fòrces der Èish auien arrecebut naui provedisses dempús de Trípol. Rommel S'encuedèc totara deth cambiament de situacion e eth 21 de gèr de 1942 lancèc era sua dusau ofensiva. Es alemands heren a retrocedir as aliadi enquia Gazala, a on er auanç siguec temporauments arturat, mès dempús dera Batalha de Gazala, qu'es alemands guanhèren, contunhèren d'auançar cap a Egipte, en tot trauessar era termièra enquia èster arturadi, definitiuaments, ara Batalhe de Alam Halfa (1 - 27 de junhsèga). A pesar d'auer pogut parar er auanç alemand, es aliadi se vederen apròp deth desastre e comencèren a enviar tropes, tancs e tota sòrta de provedisses. Tanben se designèc un nau comandant deth 8au armada britanic, eth generau Bernard Montgomery. Arribat en octobre, era superioritat numèrica aliada ja ère en tot esclafar. Entre eth 23 d'octobre e eth 4 de noveme de 1942 debanèc era Batalha deth Alamein qu'auec coma resultat ua complèta e decisiva victòria aliada. Eth pòc que demoraue deth Afrika Korps li calec hugir cap a Libia, perseguit d'apròp pes aliadi.

Eth 8 de noveme comencèc eth Operacion Halha: ua combinacion de fòrces americanes e britaniques va *desembarcar tath Marròc e tà Argeria, er aquera epòca, colònies franceses jos eth Govèrn de Vichèi. Damb açò se demoraue poder atacar as alemands pera rereguarda e acabar rapidaments era campanha ath nòrd d'Africa. A pesar d'un brèu resisténcia iniciau, eth dia 11 eth govèrn coloniau francés s'arribèc ath partit aliat. Era reaccion des alemands siguec aucupar Tunisia, tanben colònia francesa. A fins de noveme, perseguidi dempús de Libia e pressionadi dempús d'Argeria, semblaue qu'era resisténcia alemanda ère prèste de saturar, mès pendent eth mes de deseme es alemands van *contraatacar e artenheren hèr-se fòrts en Tunisia, pendent un temps.

Batalha dera Mar de Coralh

Explosion deu pòrta-aeronaus estatsunidenc USS Lexington pendent era batalha dera Mar de Coralh.

Era batalha dera Mar de Coralh (4-8 de mai de 1942) esté era primièra batalha importanta entre eras flòtas estatsunidenca e japonesa dempèi eth bombardament de Pearl Harbor. Se terminé sus un resultat indecís. Es Japonés èran tacticament vencedors après era destruccion deu pòrta-aeronaus USS Lexington. Çaquela, era expansion japonesa ath sud d'Ocean Pacific èra arrestada e era batalha èra donc ua victòria estrategica per es Estatsunidencs.

Era batalha de Midway e er blocatge dera batalha de Guadalcanal

Pòrta-aeronaus japonés Hyriu en fuòc durant era batalha de Midway.

Era batalha de Midway se debanè deth 5 ath 7 de junh de 1942 entre es flòtas japonesa e estatsunidenca un mes après er combat indecís dera Mar de Coralh. Er atòl de Midway estó causit car era ocupacion d'aquera posicion menaçava era basa de Pearl Harbor. Er objectiu vertadèr dera flòta japonesa èra d'atirar e de destrusir es pòrta-aeronaus estatsunidencs. Çaquela, er debanament dera batalha estó favorable aths Estatsunidencs que perdón un pòrta-aeronaus còntra quatre aths Japonés. Era consequéncia dera batalha estó donc era destruccion deras fòrças aeronavaus principalas de Japon.

Blocatge dera dusau ofensiva alemanda contra es Sovietics

Era dusau ofensiva alemanda contra eths Sovietics comencè a la prima de 1942. Era Wermacht ataquèt era mitat sud deth front en direccion de Caucàs e de Stalingrad e repossè eras ofensivas sovieticas a Karkòv (12-28 de mai) e Voronej (6-15 de julhet). En setembre e octobre, es Alemands ataquèn era region de Stalingrad e intrèn dins era ciutat. En novembre, es Alemands ocupavan era màger part dera vila e èran ath nòrd de Caucàs. Çaquela, era resisténcia sovietica dins Stalingrad empachè era Wermacht de passar Vòlga. Au contra, es soldats alemands èran fòrçats d'atacar de posicions sovieticas ben protetjadas dins eras roïnas de la vila e ben avitalhadas dempèi Vòlga.

1943 : es Aliats prenen l'iniciativa

Era capitulacion alemanda de Stalingrad

Era conquista aliada d'Africa e era capitulacion de l'Afrika Korps

Er desbarcament de Sicília e er cambiament de camp d'Itàlia

Era batalha de Korsk

Era batalha de Dniepr

Era batalha de Tarawa

Consequéncias

Cambiaments territòriaus europèus après la desfacha d'Alemanha nazia.

Referéncies

  1. França foguèt en guèrra còntra Alemanha de 1939 a 1940 sota lo regime de la Tresena Republica. Après la desfacha de 1940, lo país foguèt devesit entre l'Estat Francés, ò govèrn de Vichy, que collaborèt amb Alemanha e la França Liura que contunièt la guèrra còntra leis Alemands. En 1944, la liberacion de França per leis Aliats entraïnèt la fin dau govèrn de Vichy e la presa dau poder per lei fòrças francesas ostilas ais Alemands.
  2. Itàlia acomencèt lo conflicte dins lo camp alemand de 1940 a 1943. Après lo reversament de Benito Mussolini, lo país passèt dins lo camp aliat fins a la fin de la guèrra. Pasmens, dins lei regions encara sota contraròtle alemand, Mussolini formèt un estat italian novèu, dich Republica de Salo, que contunièt lo cambat au sen de l'Axe.
  3. Itàlia acomencèt lo conflicte dins lo camp alemand de 1940 a 1943. Après lo reversament de Benito Mussolini, lo país passèt dins lo camp aliat fins a la fin de la guèrra. Pasmens, dins lei regions encara sota contraròtle alemand, Mussolini formèt un estat italian novèu, dich Republica de Salo, que contunièt lo cambat au sen de l'Axe.
  4. França foguèt en guèrra còntra Alemanha de 1939 a 1940 sota lo regime de la Tresena Republica. Après la desfacha de 1940, lo país foguèt devesit entre l'Estat Francés, ò govèrn de Vichy, que collaborèt amb Alemanha e la França Liura que contunièt la guèrra còntra leis Alemands. En 1944, la liberacion de França per leis Aliats entraïnèt la fin dau govèrn de Vichy e la presa dau poder per lei fòrças francesas ostilas ais Alemands.
  5. Matanle, Ivor. History of World War II, 1939-1945, p. 10. Tiger Books International, 1994. ISBN 1-85501-603-6

Ligams extèrnes