Charles Perrault : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Caesaraix (discussion | contribucions)
Pagina novèla: '''Charles Perrault''' (12 de janvièr 1628 a París - 16 de mai 1703 a París), es un escrivan francés, celèbre per seis ''contes'' venguts de la tradicion orala. ...
 
Caesaraix (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
'''Charles Perrault''' (12 de janvièr [[1628]] a [[París]] - 16 de mai [[1703]] a [[París]]), es un escrivan francés, celèbre per seis ''contes'' venguts de la tradicion orala.
'''Charles Perrault''' (12 de janvièr [[1628]] a [[París]] - 16 de mai [[1703]] a [[París]]), es un escrivan francés, celèbre per seis ''contes'' venguts de la tradicion orala.


Foguèt membre de l´[[Académie Française]] despuei [[1641]], l'aparat dau ministre [[Colbert]] e autor dau celèbre libre ''Contes de ma mère l'Oye'', ([[1697]]), amb relats que vènon vendre dei clasics, foguèron versionats per lei fraires [[Grimm]] e d'autres.
Foguèt membre de l´[[Académie française]] despuei [[1641]], l'aparat dau ministre [[Jean-Baptiste Colbert]] e autor dau celèbre libre ''Contes de ma mère l'Oye'', ([[1697]]), amb relats que vènon vendre dei clasics, foguèron versionats per lei fraires [[Grimm]] e d'autres.
Foguèt lo cap de fila dei partisans dei Moderns dins la Charpinada deis Ancians e dei Moderns que l'enaugurèt amb lo publicament en [[1688]] dau ''Siècle de Louis le Grand''.
Foguèt lo cap de fila dei partisans dei Moderns dins la Charpinada deis Ancians e dei Moderns que l'enaugurèt amb lo publicament en [[1688]] dau ''Siècle de Louis le Grand''.

Version del 11 setembre de 2007 a 15.40

Charles Perrault (12 de janvièr 1628 a París - 16 de mai 1703 a París), es un escrivan francés, celèbre per seis contes venguts de la tradicion orala.

Foguèt membre de l´Académie française despuei 1641, l'aparat dau ministre Jean-Baptiste Colbert e autor dau celèbre libre Contes de ma mère l'Oye, (1697), amb relats que vènon vendre dei clasics, foguèron versionats per lei fraires Grimm e d'autres. Foguèt lo cap de fila dei partisans dei Moderns dins la Charpinada deis Ancians e dei Moderns que l'enaugurèt amb lo publicament en 1688 dau Siècle de Louis le Grand.