Lugdunum : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Toku (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Sivadon 1949 (discussion | contribucions)
començament traduccion article catalan
Linha 1 : Linha 1 :
{{delete}}
{{delete}}

'''Lugdunum''' (Λούγδουνον) es lo nom latin de la vila de [[Lion]] en [[França]], pus precisament en [[Arpitania]], a la confluéncia entre ''Arar'' ([[Sòna]]) e ''Rhodanus'' ([[Ròse]]). La ciutat romana èra situada al territòri dels [[segusians]], vesins dels edus (aedui), sus un puèg anomenat Fourvière (possible ''Forum Vetus''). La ciutat moderna de Lió és entre el Saona i el Roine, i no va sorgir abans del temps de [[Lluís X de França]].

L. Munatius Plancus, governador de la [[Gàl·lia Transalpina]], hi va establir el [[43 aC]] una colònia romana amb gent portada de ''Vienna'' (Vienne = [[Viena del Delfinat]]) que havia estat expulsada d'aquesta pels [[al·lòbroges]]. En temps d'[[Estrabó]] era la ciutat més gran de la Gàl·lia després de [[Narbona]], centre comercial i de comunicacions i residència dels governadors romans. En temps de [[Plini el jove]] hi havia fins i tot llibreters. En temps de [[Sèneca]] fou destruïda pel foc, però Neró la va fer reconstruir.

Fou saquejada el [[197 aC]] pels soldats de [[Septimi Sever]] després de la derrota de [[Clodi Albí]] en la [[Batalla de Lugdunum]]. Encara al final de l'Imperi era un centre important. Essent Julià governador de la Gàl·lia fou atacada per un grup d'[[alamans]]. A la ciutat hi havia l'altar d'August (''Ara Augusti'' a l'angle entre l'Arar i el Roine) construït el [[12 aC]] i dedicat a [[August]] el [[10 aC]]; el primer sacerdot en fou C. Julius Vercundaridubius, un edu.

A la ciutat hi va néixer l'emperador [[Claudi]]. A algunes inscripcions apareix com a '''Colonia Copia Claudia Augusta Lugdunum''', nom que probablement li fou donat en temps de l'emperador.

El cristianisme hi va entrar molt aviat. En temps de [[Marc Aureli]] hi hagué un avalot anti-cristià, que comportà la mort d'una quarantena de cristians; el seu bisbe, Pothinus, morí a l'arena del circ ([[172]] o [[177]]). Tot i això, la comunitat es restablí sota el govern del bisbe [[Sant Ireneu|Ireneu]], un dels [[Pare de l'Església|pares de l'església]], i cresqué en mida i influència.

La ciutat tenia cases, temples, teatres, palaus i aqüeductes però en queden poques restes, ja que els materials es van reutilitzar. Hom pot veure unes mínimes restes del teatre, d'un camp militar. Hi havia tres aqüeductes (Sant Didier, Mont d'Or i Mont Pilat) dels que només en queden vestigis.

Lugdunum donèt son nom a la província de la [[Gàl·lia Lugdunense]] (''Gallia Lugdunensis'').

Version del 20 octobre de 2015 a 10.23

poubelle
Un utilizaire a demandat la supression immediata d'aqueste article, mas cap de rason es pas estada donada.

Per especificar la rason de la demanda, remplaçatz aqueste modèl per {{Supression Immediata|rason de la demanda}}
Una lista de còdis es disponibla en clicant sus [afichar] en bas a dreita del bendèl.

Se pensatz que la supression es pas evidenta, podètz iniciar una procedura de pagina de suprimir.
IMPORTANT : Notatz aquesta pagina que volètz suprimir sus Wikipèdia:SI se es pas ja fait.

Lugdunum (Λούγδουνον) es lo nom latin de la vila de Lion en França, pus precisament en Arpitania, a la confluéncia entre Arar (Sòna) e Rhodanus (Ròse). La ciutat romana èra situada al territòri dels segusians, vesins dels edus (aedui), sus un puèg anomenat Fourvière (possible Forum Vetus). La ciutat moderna de Lió és entre el Saona i el Roine, i no va sorgir abans del temps de Lluís X de França.

L. Munatius Plancus, governador de la Gàl·lia Transalpina, hi va establir el 43 aC una colònia romana amb gent portada de Vienna (Vienne = Viena del Delfinat) que havia estat expulsada d'aquesta pels al·lòbroges. En temps d'Estrabó era la ciutat més gran de la Gàl·lia després de Narbona, centre comercial i de comunicacions i residència dels governadors romans. En temps de Plini el jove hi havia fins i tot llibreters. En temps de Sèneca fou destruïda pel foc, però Neró la va fer reconstruir.

Fou saquejada el 197 aC pels soldats de Septimi Sever després de la derrota de Clodi Albí en la Batalla de Lugdunum. Encara al final de l'Imperi era un centre important. Essent Julià governador de la Gàl·lia fou atacada per un grup d'alamans. A la ciutat hi havia l'altar d'August (Ara Augusti a l'angle entre l'Arar i el Roine) construït el 12 aC i dedicat a August el 10 aC; el primer sacerdot en fou C. Julius Vercundaridubius, un edu.

A la ciutat hi va néixer l'emperador Claudi. A algunes inscripcions apareix com a Colonia Copia Claudia Augusta Lugdunum, nom que probablement li fou donat en temps de l'emperador.

El cristianisme hi va entrar molt aviat. En temps de Marc Aureli hi hagué un avalot anti-cristià, que comportà la mort d'una quarantena de cristians; el seu bisbe, Pothinus, morí a l'arena del circ (172 o 177). Tot i això, la comunitat es restablí sota el govern del bisbe Ireneu, un dels pares de l'església, i cresqué en mida i influència.

La ciutat tenia cases, temples, teatres, palaus i aqüeductes però en queden poques restes, ja que els materials es van reutilitzar. Hom pot veure unes mínimes restes del teatre, d'un camp militar. Hi havia tres aqüeductes (Sant Didier, Mont d'Or i Mont Pilat) dels que només en queden vestigis.

Lugdunum donèt son nom a la província de la Gàl·lia Lugdunense (Gallia Lugdunensis).