Supernòva : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Linha 97 : | Linha 97 : | ||
|pmid=23413352 |
|pmid=23413352 |
||
}}</ref> |
}}</ref> |
||
Las supernòvas pòdon èsser generadas de doas faiçons: siá per un subte realucatge de la [[fusion nucleara]] dins una [[Estela compacta|estela degenerada]]; o per [[esboldrament gravitacional]] del còr d'una estela massissa. Dins lo primièr cas, una [[nana blanca]] degenerada pòt aver acomolat sufisament de material d'una [[Estela binària|estela sòrre]], either through [[Accretion (astrophysics)|accretion]] or via a merger, to raise its core temperature, [[Carbon detonation|ignite]] [[Carbon burning process|carbon fusion]], and trigger [[Thermal runaway|runaway]] nuclear fusion, completely disrupting the star. In the second case, the core of a [[stellar evolution#Massive stars|massive star]] may undergo sudden [[gravitational collapse]], releasing [[gravitational potential energy]] that can create a supernova explosion. |
|||
==Referéncias== |
==Referéncias== |
||
Version del 1 octobre de 2015 a 15.39
Una supernòva es una explosion estelara que desliura un quantitat energia superiora a la d'una nòva. Correspond a la darrièra etapa de l'evolucion d'unas estelas (estelas binàrias, e estelas massissas). Durant aquesta etapa, la luminositat de l'estela pòt aumentar dins un factor de 108.
Les supernòvas dònan luòc a d'emissions de radiacions electromagneticas intensas que pòdon durar maites meses. Se caracterizan per una rapida aumentacion d'intensitat fins a aténher un pic, e aprés descreisson en luminositat d'un biais mai o mens suau fins a desaparéisser completament. L'explosion de radiacions extemament luminosa, embandís fòrça material estellar a una velocitat de mai de 30000km/s (10% de la velocitat de la lutz), en provocar una onda de tust[1] dins lo mitan interstellar a l'entorn. Aquela onda de tust espandís una granda quantitat de matèria jos forma de de gas e de posca nomenat un remanent de supernòva. Las Supernòvas constituisson d'importantas fonts galacticas potencialas d'ondas gravitacionalas.[2] Una granda proporcion dels rais cosmics primaris ven de las supernòvas.[3]
Las supernòvas pòdon èsser generadas de doas faiçons: siá per un subte realucatge de la fusion nucleara dins una estela degenerada; o per esboldrament gravitacional del còr d'una estela massissa. Dins lo primièr cas, una nana blanca degenerada pòt aver acomolat sufisament de material d'una estela sòrre, either through accretion or via a merger, to raise its core temperature, ignite carbon fusion, and trigger runaway nuclear fusion, completely disrupting the star. In the second case, the core of a massive star may undergo sudden gravitational collapse, releasing gravitational potential energy that can create a supernova explosion.
Referéncias
- ↑ (2008) Supernova Shock Breakout from a Red Supergiant 321, 223–226. DOI:10.1126/science.1160456.
- ↑ (2012) Core-Collapse Supernovae, Neutrinos, and Gravitational Waves 235, 381. DOI:10.1016/j.nuclphysbps.2013.04.036.
- ↑ (2013) Detection of the Characteristic Pion-Decay Signature in Supernova Remnants 339, 807–11. DOI:10.1126/science.1231160.