Wobblies : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Treballadors Industrials del Món »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
Linha 3 : Linha 3 :


== Istòria ==
== Istòria ==
La IWW nasquèt lo [[27 de junh]] de [[1905]] dins un congrès constitutiu organizat a [[Chicago|Chicago.]] Darrièrla fondacion del sindicat i èra lo [[Socialisme|socialista]] Eugene V. Debs, Cap del Socialist Party of America, volent dispausar d'una centrala sindicala de classa fòrta, amb de practicas fòrça mai revolucionàrias e politicas que los autres dos grands sindicats del moment: l'American Federation of Labour e lo Congress of Industrial Organizations, caracterizats per de practicas reformistas. Los membres se donèron lo nom de Wobblies.
L'IWW nasquèt lo [[27 de junh]] de [[1905]] dins un congrès constitutiu organizat a [[Chicago|Chicago.]] Darrièr la fondacion del sindicat i èra lo [[Socialisme|socialista]] Eugene V. Debs, Cap del ''Socialist Party of America'', volent dispausar d'una centrala sindicala de classa fòrta, amb de practicas fòrça mai revolucionàrias e politicas que los autres dos grands sindicats del moment: l'''American Federation of Labour'' e ''lo Congress of Industrial Organizations'', caracterizats per de practicas reformistas. Los membres se donèron lo nom de Wobblies.


Al començament, l'IWW se mostrèt fòrça combativa e organizèt de grandas caumas dins la decennia de 1910 als Estats Units. Totum, amb son pes arribèt a obténer lo refús de l'intrada dels Estats Units a la [[Primièra Guèrra Mondiala]], amb l'arrèst de la majoritat de los seus quadres que foguèron mai tard accusat de traïson. Vèrs l'an [[1923]] aviá unes 100.000 membres e influenciant près 300.000 trabalhadors.
Al començament, l'IWW se mostrèt fòrça combativa e organizèt de grandas caumas dins la decennia de 1910 als Estats Units. Totum, amb son pes arribèt a obténer lo refús de l'intrada dels Estats Units a la [[Primièra Guèrra Mondiala]], amb l'arrèst de la majoritat de los seus quadres que foguèron mai tard accusat de traïson. Vèrs l'an [[1923]] aviá unes 100.000 membres e influenciant près 300.000 trabalhadors.

Version del 9 setembre de 2015 a 10.41

Wobblies dins una manifestacion a Seattle (2007)

Industrial Workers of the World —Trabalhadors Industrials del Mond— (IWW o los Wobblies) es un sindicat fondat als Estats Units d'America que s'organiza suls principis del sindicalisme revolucionari.

Istòria

L'IWW nasquèt lo 27 de junh de 1905 dins un congrès constitutiu organizat a Chicago. Darrièr la fondacion del sindicat i èra lo socialista Eugene V. Debs, Cap del Socialist Party of America, volent dispausar d'una centrala sindicala de classa fòrta, amb de practicas fòrça mai revolucionàrias e politicas que los autres dos grands sindicats del moment: l'American Federation of Labour e lo Congress of Industrial Organizations, caracterizats per de practicas reformistas. Los membres se donèron lo nom de Wobblies.

Al començament, l'IWW se mostrèt fòrça combativa e organizèt de grandas caumas dins la decennia de 1910 als Estats Units. Totum, amb son pes arribèt a obténer lo refús de l'intrada dels Estats Units a la Primièra Guèrra Mondiala, amb l'arrèst de la majoritat de los seus quadres que foguèron mai tard accusat de traïson. Vèrs l'an 1923 aviá unes 100.000 membres e influenciant près 300.000 trabalhadors.

Lo Gat Negre (emblema de l'IWW)

Organizacion

L'IWW es una centrala sindicala de teoria sindicalista revolucionària que plaideja per èsser lo sindicat orizontal e del proletariat del mond. Pasmens s'es encara un sindicat anglosaxon, constituiguèt de seccions dins los païses occidentals, las mai importantas son en Alemanha, Australia, Canadà e Grand Bretanha.

Malgrat que jamai cap de document constitutiu del sindicat i fa referéncia, la centrala sindicala se caracteriza per èsser una organizacion pròche a la tradicion anarcosindicalista dels Estats Units. Cal prene en compte qu'una de las ideologias dominantas dels membres èra, istoricament, l'anarquisme tot coma lo socialisme las qu'avián coma objectiu comun l'abolicion del capitalisme. Encara uèi mòstra un certa fisança sus la lucha politica qu'en tot cas li cal èsser subordonada a la lucha economica. Un exemple de l'existéncia del corrent libertari (dintre las diferentas ideologias) es la militança de Noam Chomsky al sindicat.(Font: http://www.enxarxa.com/bibliotèca/CCI%20Sindicalismo%20revolucionario%205.pdf)

Vejatz tanben

  • Sindicalisme Revolucionari
  • Anarcosindicalisme
  • Autogestió

Ligams extèrnes