Eròdes Antipas : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
Crèa en tradusissent la pagina « Herodes Antipas »
 
Ricou31 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
[[Fichièr:Cristo_ante_Herodes_(Maestro_de_Sijena).jpg|thumb|200x200px|Jèsus de Nazaret dabans Eròdes Antipas. Retaule màger del monastèri de Sixena.]]
[[Fichièr:Cristo_ante_Herodes_(Maestro_de_Sijena).jpg|thumb|200x200px|Jèsus de Nazaret dabans Eròdes Antipas. Retaule màger del monastèri de Sixena.]]
'''Eròdes Antipas''', (Herodes Antipas Ἡρώδης Ἀντίπας) (Tanben conegut coma '''Herodes lo Tetrarc'''a) ([[Judèa]], [[-20|20 AbC]] - [[Sent Bertran de Comenge|Sant Bertran de Comenge]], 39). Tetrarca De [[Galilèa]] e Perèa ([[-4|4 aC]] - 39). Filh de Erodès lo grand e de la samaritana Maltacèa e fraire de Arquelau de Judèa.
'''Eròdes Antipas''', (Herodes Antipas Ἡρώδης Ἀντίπας) (Tanben conegut coma '''Eròdes lo Tetrarc'''a) ([[Judèa]], [[-20|20 AbC]] - [[Sent Bertran de Comenge|Sant Bertran de Comenge]], 39). Tetrarca De [[Galilèa]] e Perèa ([[-4|4 aC]] - 39). Filh de Eròdes lo grand e de la samaritana Maltacèa e fraire de Arquelau de Judèa.


A la mòrt del seu paire foguèt elevada a Roma  amb Arquelau e lo seu frairastre [[Herodes Filip|Eròdes Filip.]] [[August]] li autregèt la tetrarquia de [[Galilèa]] e Perèa segon lo testament pairal (que donava una renda de 200 talents). Arquelau recebèt Judèa.
A la mòrt del seu paire foguèt elevat a Roma  amb Arquelau e lo seu frairastre [[Herodes Filip|Eròdes Filip.]] [[August]] li autregèt la tetrarquia de [[Galilèa]] e Perèa segon lo testament pairal (que donava una renda de 200 talents). Arquelau recebèt Judèa.


Antipas s'anèt prene possession dels domenis legats. En camin s'enamorèt de Eròdias, la femna de lo seu frairastre Eròdes Filip, e a al seu retorn divorcièt de sa femna (filha del rei Aretas IV dels nabatèus, reialme arab amb per capital Petra) e s'i maridèt, contra la lei josieva. La princessa repudiada se retirèt a la cort de lo seu paire, que amb per excusa d'un conflicte mejancièr ocupèt lo territòri de Antipas e desrotèt la seuna armada; Aretas s'arestèt sonque per paur de Roma. Antipas se planguèt a l'emperaire [[Tibèri]] qu'envièt lo governaire de Siria, Vitelli, per castigar l'agression.
Antipas s'anèt prene possession dels domenis legats. En camin s'enamorèt de Eròdias, la femna de lo seu frairastre Eròdes Filip, e a al seu retorn divorcièt de sa femna (filha del rei Aretas IV dels nabatèus, reialme arab amb per capital Petra) e s'i maridèt, contra la lei josieva. La princessa repudiada se retirèt a la cort de lo seu paire, que amb per excusa d'un conflicte mejancièr ocupèt lo territòri de Antipas e desrotèt la seuna armada; Aretas s'arestèt sonque per paur de Roma. Antipas se planguèt a l'emperaire [[Tibèri]] qu'envièt lo governaire de Siria, Vitelli, per castigar l'agression.
Linha 8 : Linha 8 :
Antipas seguent l'exemple del paire fondèt una vila al broa del lac de Gennesaret, que donèt lo nom de [[Lac de Tiberiàs|Tiberiàs]]; tanben bastiguèt de fòrça bèls bastits dins las vilas de Seforis (''Sepphoris'') e de ''Betharamphtha'' (Beth Haram), e fortifiquèt la darrièra la nomenent Julia en onor de la filha d'August e femna de Tibèri. Establiguèt sa capitala a Tiberiàs( la vila donèt lo sieu nom al lac e foguèt pendent longtemps un grand centre cultural josieu)
Antipas seguent l'exemple del paire fondèt una vila al broa del lac de Gennesaret, que donèt lo nom de [[Lac de Tiberiàs|Tiberiàs]]; tanben bastiguèt de fòrça bèls bastits dins las vilas de Seforis (''Sepphoris'') e de ''Betharamphtha'' (Beth Haram), e fortifiquèt la darrièra la nomenent Julia en onor de la filha d'August e femna de Tibèri. Establiguèt sa capitala a Tiberiàs( la vila donèt lo sieu nom al lac e foguèt pendent longtemps un grand centre cultural josieu)


En [[38]] a la mòrt de Tibèri e la pujada al tròn de [[Caligula]], sus l'instigacion de sa femna Erodias, anèt a Roma per demandar al nòu emperaire lo títol de rei coma foguèt donat a lo seu nebot Eròdes Agripa I; mas aquel, qu'èra fòrça en amistat amb Calígula, s'i opausèt e mai acusèt lo seu oncle de correspondéncia amb los partes, e alara [[Caligula]] li confisquèt los seus domenis que foguèron balhats Agripa, e foguèt enviat en exili a [[Sent Bertran de Comenge|Sant Bertran de Comenge]] (''Lugdunum Convenarum'', en [[39]]) ont moriguèt aquel meteis an. Erodias L'acompanhèt dins lo sieu exili.
En [[38]] a la mòrt de Tibèri e la pujada al tròn de [[Caligula]], sus l'instigacion de sa femna Erodias, anèt a Roma per demandar al nòu emperaire lo títol de rei coma foguèt donat a lo seu nebot Eròdes Agripa I; mas aquel, qu'èra fòrça en amistat amb Calígula, s'i opausèt e mai acusèt lo seu oncle de correspondéncia amb los partes, e alara [[Caligula]] li confisquèt los seus domenis que foguèron balhats Agripa, e foguèt enviat en exili a [[Sent Bertran de Comenge|Sant Bertran de Comenge]] (''Lugdunum Convenarum'', en [[39]]) ont moriguèt aquel meteis an. Erodias L'acompanhèt dins lo seu exili.


Erodes Antipas apareis din lo novèl Testament coma lo responsable de l'execucion de [[Joan Batista|Joan Baptista]], a l'instigacion de la seuna esposa Erodias (Marc 6:17-29, Matieu 14:3-12). Dins l'Evangèli segon Luc, [[Jèsus de Nazaret|Jèsus]] se presenta davant el e sofrís las siás trufariás (Luc 23:6-12), dins una scèna que conta pas cap d'autres evangelistas. Joan li auriá fustigat per sa relacion amb Erodias.
Eròdes Antipas aparéis dins lo novèl Testament coma lo responsable de l'execucion de [[Joan Batista]], a l'instigacion de la seuna esposa Erodias (Marc 6:17-29, Matieu 14:3-12). Dins l'Evangèli segon Luc, [[Jèsus de Nazaret|Jèsus]] se presenta davant el e sofrís las seunas trufariás (Luc 23:6-12), dins una scèna que conta pas cap d'autres evangelistas. Joan li auriá fustigat per sa relacion amb Erodias.


[[Categoria:Rei d'Israèl]]
[[Categoria:Rei d'Israèl]]

Version del 8 setembre de 2015 a 15.11

Jèsus de Nazaret dabans Eròdes Antipas. Retaule màger del monastèri de Sixena.

Eròdes Antipas, (Herodes Antipas Ἡρώδης Ἀντίπας) (Tanben conegut coma Eròdes lo Tetrarca) (Judèa, 20 AbC - Sant Bertran de Comenge, 39). Tetrarca De Galilèa e Perèa (4 aC - 39). Filh de Eròdes lo grand e de la samaritana Maltacèa e fraire de Arquelau de Judèa.

A la mòrt del seu paire foguèt elevat a Roma  amb Arquelau e lo seu frairastre Eròdes Filip. August li autregèt la tetrarquia de Galilèa e Perèa segon lo testament pairal (que donava una renda de 200 talents). Arquelau recebèt Judèa.

Antipas s'anèt prene possession dels domenis legats. En camin s'enamorèt de Eròdias, la femna de lo seu frairastre Eròdes Filip, e a al seu retorn divorcièt de sa femna (filha del rei Aretas IV dels nabatèus, reialme arab amb per capital Petra) e s'i maridèt, contra la lei josieva. La princessa repudiada se retirèt a la cort de lo seu paire, que amb per excusa d'un conflicte mejancièr ocupèt lo territòri de Antipas e desrotèt la seuna armada; Aretas s'arestèt sonque per paur de Roma. Antipas se planguèt a l'emperaire Tibèri qu'envièt lo governaire de Siria, Vitelli, per castigar l'agression.

Antipas seguent l'exemple del paire fondèt una vila al broa del lac de Gennesaret, que donèt lo nom de Tiberiàs; tanben bastiguèt de fòrça bèls bastits dins las vilas de Seforis (Sepphoris) e de Betharamphtha (Beth Haram), e fortifiquèt la darrièra la nomenent Julia en onor de la filha d'August e femna de Tibèri. Establiguèt sa capitala a Tiberiàs( la vila donèt lo sieu nom al lac e foguèt pendent longtemps un grand centre cultural josieu)

En 38 a la mòrt de Tibèri e la pujada al tròn de Caligula, sus l'instigacion de sa femna Erodias, anèt a Roma per demandar al nòu emperaire lo títol de rei coma foguèt donat a lo seu nebot Eròdes Agripa I; mas aquel, qu'èra fòrça en amistat amb Calígula, s'i opausèt e mai acusèt lo seu oncle de correspondéncia amb los partes, e alara Caligula li confisquèt los seus domenis que foguèron balhats Agripa, e foguèt enviat en exili a Sant Bertran de Comenge (Lugdunum Convenarum, en 39) ont moriguèt aquel meteis an. Erodias L'acompanhèt dins lo seu exili.

Eròdes Antipas aparéis dins lo novèl Testament coma lo responsable de l'execucion de Joan Batista, a l'instigacion de la seuna esposa Erodias (Marc 6:17-29, Matieu 14:3-12). Dins l'Evangèli segon Luc, Jèsus se presenta davant el e sofrís las seunas trufariás (Luc 23:6-12), dins una scèna que conta pas cap d'autres evangelistas. Joan li auriá fustigat per sa relacion amb Erodias.