Eslovinç : Diferéncia entre lei versions
Creacion de la pagina amb « L’'''eslovinç''' (''slovjĩnsħï ją̃zĕk'' o ''slovjĩnsħė gådą̃ńė'') èra una lenga eslava occidentala parlada en Eslovíncia, uèi dins l’Po... » |
|||
Linha 7 : | Linha 7 : | ||
La lenga coneis doas variantas, l’occidentala e l'orientala. |
La lenga coneis doas variantas, l’occidentala e l'orientala. |
||
1. Evolucion de las vocalas protoeslavas i, y, u e ę cap a ȧ en eslovinç oriental, ä |
1. Evolucion de las vocalas protoeslavas i, y, u e ę cap a ȧ en eslovinç oriental, ä en occidental (levat après /c/, /ʒ/: ȧ) |
||
::protoeslau ''*glina'' → |
::protoeslau ''*glina'' → oriental ''glȧ̃nă'' e occidental ''glä̀·nă'' |
||
::protoeslau ''*ryba'' → |
::protoeslau ''*ryba'' → oriental ''rȧ̃bă'' e occidental ''rä̀·bă'' |
||
::protoeslau ''*struga'' → |
::protoeslau ''*struga'' → oriental ''strȧ̃gă'' e occidental ''strä̀·gă'' |
||
::protoeslau ''*ręditь'' → |
::protoeslau ''*ręditь'' → oriental ''řȧ̃ʒĕc'' e occidental ''řä̀·ʒĕc'' |
||
2. Las vocalas cortas i, ʉ e ȧ o ä se son alongadas dins las sillabas tonicas intèrnas de l'eslovinç oriental, quora se demoradas cortas en occidental: |
|||
2. Die ursprünglich kurzen slowinzischen Vokale i, ʉ und ȧ bzw. ä sind in betonten [[Binnensilbe]]n im Ostslowinzischen lang, im Westslowinzischen kurz, wobei hier der folgende Konsonant gedehnt wird:<ref name="Grammatik3"/> |
|||
::eslovinç ancian ''*bjĭtï'' → |
::eslovinç ancian ''*bjĭtï'' → oriental ''bjĩtï'' e occidental ''bjì·tï'' |
||
::eslovinç ancian ''*mʉ̆χa'' → |
::eslovinç ancian ''*mʉ̆χa'' → oriental ''mʉ̃χă'' e occidental ''mʉ̀·χa'' |
||
::eslovinç ancian ''*lȧpa'' → |
::eslovinç ancian ''*lȧpa'' → oriental ''lȧ̃pă'' e occidental ''lä̀·pă'' |
||
::eslovinç ancian ''*cȧχѳ'' → |
::eslovinç ancian ''*cȧχѳ'' → oriental ''cȧ̃χѳ'' e occidental ''cä̀·χѳ'' |
||
3. Las diftongas ie̯ e ʉѳ̯ se son monoftonguizadas en occidental dabans una nasala, mas son demoradas diftongas en orienta;: |
|||
3. Die slowinzischen [[Diphthong]]e ie̯ und ʉѳ̯ sind im Westslowinzischen vor [[Nasal (Phonetik)|Nasalen]] in betonten Silben [[Monophthongierung|monophthongisiert]], im Ostslowinzischen sind sie als Diphthonge erhalten:<ref name="Grammatik3"/> |
|||
::eslovinç ancian ''*jie̯mʉ̇'' → |
::eslovinç ancian ''*jie̯mʉ̇'' → occidental ''jì·mʉ̇'' e oriental ''jìe̯mʉ̇'' |
||
::eslovinç ancian ''*plecie̯ńė'' → |
::eslovinç ancian ''*plecie̯ńė'' → occidental ''plecì·ńė'' e oriental ''plecìe̯ńė''<ref name="Grammatik4">Dr. [[Friedrich Lorentz]]. ''Slovinzische Grammatik'', Изданіе Второго Отдѣленія Императогской Академіи Наукъ, St. Petersborg, 1903</ref> |
||
::eslovinç ancian ''*slʉѳ̯ma'' → |
::eslovinç ancian ''*slʉѳ̯ma'' → occidental de Gordno ''slǜ·mă'' e oriental ''slʉ̀ѳ̯mă'' |
||
::eslovinç ancian ''*tʉѳ̯ńa'' → |
::eslovinç ancian ''*tʉѳ̯ńa'' → occidental de Gordno ''tǜ·ńă'' e oriental ''tʉ̀ѳ̯ńă'' |
||
4. |
4. Al datiu masculin singular l’oriental a ''-ѳjʉ̇'' o ''-ejʉ̇'', l’occidental ''-ѳvʉ̇'' o ''-evʉ̇'': |
||
:: |
::oriental ''vʉ̀ѳ̯lѳjʉ̇'' — occidental ''vùѳ̯lѳvʉ̇'' |
||
:: |
::oriental ''kʉ̀ѳ̯ńejʉ̇'' — occidental ''kʉ̀ѳ̯ńevʉ̇'' |
||
5. |
5. Al locatiu masculin e neutre plural, l’oriental a ''-ėχ́'', l’occidental a ''-ie̯χ'' o (atòn) ''-eχ́'': |
||
:: |
::oriental ''lĕscė́χ́'' — occidental ''lĕscìe̯χ'' |
||
:: |
::oriental ''jãstřėχ́'' — occidental ''jãstřĕχ́'' |
||
6. Per la formacion del reflexiu l’oriental utiliza ''są'', l’occidental, ''sä'': |
|||
6. Zur Bildung der Reflexivverba gebraucht das Ostslowinzische ''są'', das Westslowinzische ''sä'':<ref name="Grammatik4"/> |
|||
:: |
::oriental ''jå̋u̯-są-smjìe̯ją'' — occidental ''jå̋u̯-sä-smjìe̯ją'' |
||
==Tèxte en eslovinç== |
==Tèxte en eslovinç== |
Version del 15 agost de 2015 a 14.53
L’eslovinç (slovjĩnsħï ją̃zĕk o slovjĩnsħė gådą̃ńė) èra una lenga eslava occidentala parlada en Eslovíncia, uèi dins l’estat polonés. Amb lo cachob e lo polab, fasiá part de las lengas eslavas parladas entre Elbe e la mar Baltica.
Se discutís se l'eslovinç es una lenga a despart o una varietat de cachob. Demòra qualques personas, en Pomerània polonesa, que se dison encara Eslovinces o Cachobs de Leba, mas parlan pas mai la lenga.
Descripcion
La lenga coneis doas variantas, l’occidentala e l'orientala.
1. Evolucion de las vocalas protoeslavas i, y, u e ę cap a ȧ en eslovinç oriental, ä en occidental (levat après /c/, /ʒ/: ȧ)
- protoeslau *glina → oriental glȧ̃nă e occidental glä̀·nă
- protoeslau *ryba → oriental rȧ̃bă e occidental rä̀·bă
- protoeslau *struga → oriental strȧ̃gă e occidental strä̀·gă
- protoeslau *ręditь → oriental řȧ̃ʒĕc e occidental řä̀·ʒĕc
2. Las vocalas cortas i, ʉ e ȧ o ä se son alongadas dins las sillabas tonicas intèrnas de l'eslovinç oriental, quora se demoradas cortas en occidental:
- eslovinç ancian *bjĭtï → oriental bjĩtï e occidental bjì·tï
- eslovinç ancian *mʉ̆χa → oriental mʉ̃χă e occidental mʉ̀·χa
- eslovinç ancian *lȧpa → oriental lȧ̃pă e occidental lä̀·pă
- eslovinç ancian *cȧχѳ → oriental cȧ̃χѳ e occidental cä̀·χѳ
3. Las diftongas ie̯ e ʉѳ̯ se son monoftonguizadas en occidental dabans una nasala, mas son demoradas diftongas en orienta;:
- eslovinç ancian *jie̯mʉ̇ → occidental jì·mʉ̇ e oriental jìe̯mʉ̇
- eslovinç ancian *plecie̯ńė → occidental plecì·ńė e oriental plecìe̯ńė[1]
- eslovinç ancian *slʉѳ̯ma → occidental de Gordno slǜ·mă e oriental slʉ̀ѳ̯mă
- eslovinç ancian *tʉѳ̯ńa → occidental de Gordno tǜ·ńă e oriental tʉ̀ѳ̯ńă
4. Al datiu masculin singular l’oriental a -ѳjʉ̇ o -ejʉ̇, l’occidental -ѳvʉ̇ o -evʉ̇:
- oriental vʉ̀ѳ̯lѳjʉ̇ — occidental vùѳ̯lѳvʉ̇
- oriental kʉ̀ѳ̯ńejʉ̇ — occidental kʉ̀ѳ̯ńevʉ̇
5. Al locatiu masculin e neutre plural, l’oriental a -ėχ́, l’occidental a -ie̯χ o (atòn) -eχ́:
- oriental lĕscė́χ́ — occidental lĕscìe̯χ
- oriental jãstřėχ́ — occidental jãstřĕχ́
6. Per la formacion del reflexiu l’oriental utiliza są, l’occidental, sä:
- oriental jå̋u̯-są-smjìe̯ją — occidental jå̋u̯-sä-smjìe̯ją
Tèxte en eslovinç
Eslovinç Oriental
(dialècte de Witkowo)</ref>Occidental
(dialècte de Retowo)Vө̀·i̯čä nãš, tȧ̃-jĕs v-ńìe̯bjä,
svją̃cѳnѳ bą̃ʒä ï̂mją tvùѳ̯jä,
přï̂ʒä krѳlɛ̃i̯stvѳ tvùѳ̯jä,
tvùѳ̯jä vùѳ̯lå są-fstą̃ńĭ jãkѳ v-ńìe̯bjä tãkѳ nãzemjï,
χlė́b-năš pѳfšė́dnï dẽi̯-nȯu̯m ʒï̂s,
a-vө̀·tpʉscä-nȯ̋u̯m našėvjĩnä, jäk-mȧ̃ vө̀tpʉ̇́scïmä nãšėmʉ̇ vjinѳvãtėmʉ̇,
a-ńìe̯vevѳʒä-na̋s f-pѳkʉšìe̯ńė,
ãlä năs-vȧ̃bavjĭ vѳt-fšìe̯vå zlė̂vå.
Te-tváo̯-jĕstă mùѳ̯c, χváo̯lă, počìe̯snosc vө̀d-vjekʉ̇ ăš-nã-vjeḱ.
Áo̯mĕn.Vò·i̯čä nãš, χtùo̯rï jìe̯s v-ńìe̯bjä,
svjì·cänŏ bą̃ʒä ï̂mją tvùo̯jä,
přï̂ʒä dŏ-nãš tvė-krŏlɛ̃i̯stvŏ,
fstą̃ńĭ vùo̯lă tvùo̯jă jakŏ-v-ńìe̯bjä tãk na-zì·mjï,
χlė́p pŏfšė́dnï dẽi̯-nȯu̯m ʒï̂s,
vò·tpŭscä našė-gřė̂χ̌ĭ, jakŏ-mä̃ vŏtpu̇́scïmä nãšĭm vjĭnŏvãi̯cȯu̯m,
ńìe̯vŏʒä nãs f-pŏkŭšì·ńė,
năs-vä̀-bavjĭ vŏt-fšìe̯vå zlė̂vå,
χtùo̯rï mǻu̯š mùo̯c, χvǻu̯lą, pùo̯čestnŏsc ve-vječnùo̯scï.
Ãmĕn.
Bibliografia
- Alexander Hilferding, "Die Ueberreste der Slaven auf der Südseite des baltischen Meeres", Zeitschrift für slavische Literatur, Kunst und Wissenschaft, Verlag von J. E. Schmaler, Bautzen, 1862, pp. 81–97
- F. Tetzner, Die Slowinzen und Lebakaschuben. Land und Leute, Haus und Hof, Sitten und Gebräuche, Sprache und Literatur im östlichen Hinterpommern. Mit einer Sprachkarte und 3 Tafeln Abbildungen, Beiträge zur Volks- und Völkerkunde ; Bd. 8, Verlag von Emil Felber, Berlin, 1899
- Friedrich Lorentz, Slovinzische Grammatik, Изданіе Второго Отдѣленія Императогской Академіи Наукъ, St. Petersburg, 1903
- Friedrich Lorentz, Slovinzische Texte, Изданіе Второго Отдѣленія Императогской Академіи Наукъ, St. Petersburg, 1903
- Friedrich Lorentz, Slovinzisches Wörterbuch, Изданіе Отдѣленія Русскаго Языка и Словесности Императорской Академія Наукъ/Buchdruckerei der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften, St. Petersburg, 1908-1912
- Hans F. Rosenfeld, Hinterpommersches Wörterbuch. Die Mundart von Gross Garde (Kreis Stolp), Veröffentlichungen der Historischen Kommission für Pommern, Reihe IV: Quellen zur pommerschen Geschichte, Bd. 11, Böhlau, Köln/Weimar/Wien, 1994, ISBN 978-3-412-05993-4
- Ewa Rzetelska-Feleszko, "Das Elb- und Ostseeslavische", in Peter Rehder, Einführung in die slavischen Sprachen, 3. Auflage, verbesserte und erweiterte, Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt, 1998, ISBN 3-534-13647-0, pp. 165–170
- Ewa Rzetelska-Feleszko, "Slowinzisch", in Miloš Okuka, Lexikon der Sprachen des europäischen Ostens, Wieser Enzyklopädie des europäischen Ostens, Bd. 10, Wieser, Klagenfurt, 2002, ISBN 3-85129-510-2, pp. 509–512
Referéncias
- ↑ Dr. Friedrich Lorentz. Slovinzische Grammatik, Изданіе Второго Отдѣленія Императогской Академіи Наукъ, St. Petersborg, 1903