Arabia Saudita : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació
Linha 44 : Linha 44 :
}}
}}


L{{'}}'''Arabia Saudita''' (oficialament '''Reiaume d{{'}}Arabia Saudita''') es lo principal país de la [[Peninsula Aràbia]], a l{{'}}[[Orient Mejan]]. Confronta [[Iraq]], [[Jordania]], [[Kowait]], [[Oman]], [[Qatar]], los [[Emirats Arabis Units]] e [[Iemèn]] e es bordada per la [[mar Roja]] e lo [[golf Persic]]. Amb una superficia d{{'}}aperaquí {{formatnum:2250000}} km², es lo segond país arabi per òrdre de talha après [[Argeria]]. Sa populacion es estimada a 27 milions d{{'}}abitants que 9 milions son d{{'}}estrangiers.
L{{'}}'''Arabia Saudita''' (oficialament '''Reiaume d{{'}}Arabia Saudita''') es lo principal país de la [[Peninsula Aràbia]], a l{{'}}[[Orient Mejan]]. Confronta [[Iraq]], [[Jordania]], [[Kowait]], [[Oman]], [[Qatar]], los [[Emirats Arabis Units]] e [[Iemèn]] e es bordada per la [[mar Roja]] e lo [[golf Persic]]. Amb una superficia d{{'}}aperaquí {{unitat|2250000|km²}}, es lo segond país arabi per òrdre de talha après [[Argeria]]. Sa populacion es estimada a {{unitat|27|milions}} d{{'}}abitants que {{unitat|9|milions}} son d{{'}}estrangiers.


Fondant en [[1932]] après divèrsei guèrras d{{'}}unificacion de la [[Peninsula Aràbia]], lo país prenguèt una importància novèla dins l{{'}}economia mondiala après la descubèta de resèrvas fòrças importantas de petròli en [[1938]]. Dempuei [[1945]], es un aliat pròche de los [[Estats Units d'America|Estats Units d{{'}}America]] e son territòri assosta unei basas estatsunidencas. Arabia Saudita tèn tanben un ròtle religiós major car lo país assosta los dos luòcs sants principals de l{{'}}Islam a La Mècca e a Medina. Ansin, dempuei [[1986]], lei sobeirans dau país an per titól oficial « Gardian dels Luòcs Sants » e lo romavatge anual dels musulmans vèrs La Mècca es un eveniment important de la vida d'Arabia Saudita.
Fondant en [[1932]] après divèrsei guèrras d{{'}}unificacion de la [[Peninsula Aràbia]], lo país prenguèt una importància novèla dins l{{'}}economia mondiala après la descubèta de resèrvas fòrças importantas de petròli en [[1938]]. Dempuei [[1945]], es un aliat pròche de los [[Estats Units d'America|Estats Units d{{'}}America]] e son territòri assosta unei basas estatsunidencas. Arabia Saudita tèn tanben un ròtle religiós major car lo país assosta los dos luòcs sants principals de l{{'}}Islam a La Mècca e a Medina. Ansin, dempuei [[1986]], lei sobeirans dau país an per titól oficial « Gardian dels Luòcs Sants » e lo romavatge anual dels musulmans vèrs La Mècca es un eveniment important de la vida d'Arabia Saudita.

Version del 25 julhet de 2015 a 09.41

Arabia Saudita
المملكة العربية السعودية (ar)

Bandièra de l'Arabia Saudita

Escut de l'Arabia Saudita
Devisa: لا إله إلا الله، محمد رسول الله
(I a pas de dieu qu'Allah e Mahomet es son profèta.)
mapa
Administracion
CapitalaRiyad 24° 42′ N, 46° 43′ E
Forma de l'EstatMonarquia absoluda
ReiSalman bin Abdulaziz Al Saud
Geografia
Vila principalaRiyad
SuperfíciaClassat 14en
• Totala2 152 000 km²
Punt culminantJabal Sawda (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Demografia
PopulacionClassat 46en
• Totala27 601 038 ab. (2007)
Densitat12 ab./km²
Gentilicisaudian, saudiana
Istòria
Unificacion23 de setembre de 1932
Economia
MonedaSAR
Autras informacions
Indicatiu telefonic966
ISO 3166SA
Fus orari+3
Domeni internet.sa

L'Arabia Saudita (oficialament Reiaume d'Arabia Saudita) es lo principal país de la Peninsula Aràbia, a l'Orient Mejan. Confronta Iraq, Jordania, Kowait, Oman, Qatar, los Emirats Arabis Units e Iemèn e es bordada per la mar Roja e lo golf Persic. Amb una superficia d'aperaquí 2 250 000 km², es lo segond país arabi per òrdre de talha après Argeria. Sa populacion es estimada a 27 milions d'abitants que 9 milions son d'estrangiers.

Fondant en 1932 après divèrsei guèrras d'unificacion de la Peninsula Aràbia, lo país prenguèt una importància novèla dins l'economia mondiala après la descubèta de resèrvas fòrças importantas de petròli en 1938. Dempuei 1945, es un aliat pròche de los Estats Units d'America e son territòri assosta unei basas estatsunidencas. Arabia Saudita tèn tanben un ròtle religiós major car lo país assosta los dos luòcs sants principals de l'Islam a La Mècca e a Medina. Ansin, dempuei 1986, lei sobeirans dau país an per titól oficial « Gardian dels Luòcs Sants » e lo romavatge anual dels musulmans vèrs La Mècca es un eveniment important de la vida d'Arabia Saudita.

Istòria

Article detalhat: Istòria d'Arabia Saudita.

L'estat saudita comencèt dins la Peninsula Aràbia a l'entorn de 1750. Un governador local, Muhammad bin Saud, jonhèt de fòrças amb un reformador islamic, Muhammad ibn Abd-a lo-Wahhab, creador de la secta religiosa del wahabisme, per crear una nòva entitat politica. Pels cent cinquanta ans seguents, las fortunas de la familha Saud emergiguèron e queigueren de divèrses còps mentre los governadors sauditas pelejavan amb Egipte, l'Empèri Otoman, e d'autras familhas aràbias pel contraròtle de la peninsula. L'estat saudita modèrne foguèt fondat pel darrièr rei Abdalaziz bin Saud (o Bin Saud).

En 1902 Abdalaziz bin Saud prenguèt Riyad, l'anciana capitala de la dinastia Al-Saud, a la familha rivala Al-Rashid. En contunhant las siás conquistas, Abdalaziz ocupèt Al-Ahsa, Al-Qatif, la rèsta de Najd, e Hijaz entre 1913 e 1926. Lo 8 de genièr de 1926, Abdelaziz bin Saud venguèt rei de Hijaz. Lo 29 de genièr de 1927, prenguèt lo títol de rei de Najd (lo sieu títol anterior èra sultan de Najd). Mejançant lo Tractat de Jedda, signat lo 20 de mai de 1927, lo Reialme Unit reconeguèt l'independéncia del reialme d'Abdalaziz (alavetz coneguda coma lo reialme de Hijaz e Najd). En 1932, aquestas regions foguèron unificadas coma lo Reialme d'Arabia Saudita.

La descobèrta de petròli en març de 1938 transformèt economicament lo país, e li a donat al reialme grand legitimitat en los ans. Lo rei Faiçal foguèt assassinat per lo sieu nebot lo 25 de març de 1975 e li succediguèt Khalid. Uèi, Arabia Saudita gaudís d'una intensa relacion economica amb fòrça nacions occidentalas mercé al petròli.

Politica

Lo país es una monarquia que, malgrat los esfòrces de modernizacion realizats, se manten encara coma un sistèma feudal que la dinastia dels Al-Saud govèrna en el en concentrant tota l'autoritat. A pas un regim democratic plen.

La Lei Basica adoptada en 1992 declara que los reis d'Arabia Saudita seràn los descendents del primièr rei, Abdelaziz bin Saud, e que l'Alcoran serà la Constitucion del país, es a dire que se regirà per la Lei Islamica o Sharia.

Existisson pas de partits politics, ni tanpauc d'eleccions, amb l'excepcion de las primièras eleccions municipalas realizadas en 2005. Lo rei es lo mandatari absolut, e lo sieu poder, almens teoricament, es limitat pels precèptes de la Lei Islamica e autra de tradicions sauditas. A de tanben manténer un consens amb d'autres membres de la Familha Reiala, amb los caps religioses (ulema) e amb d'autres d'importants membres de la societat.

Geografia

Article detalhat: Geografia d'Arabia Saudita.

Economia

Article detalhat: Economia d'Arabia Saudita.

Cultura

Article detalhat: Cultura d'Arabia Saudita.

Nòtas e referéncias

Bibliografia

Vejatz tanben

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Arabia Saudita.

Ligams extèrnes