1918 : Diferéncia entre lei versions
Linha 97 : | Linha 97 : | ||
L'estat novèu deguèt faciar doas dificultats importantas dins lo corrent de novembre. Premier, leis Italians èran a avançar per annexar lo maximom de territòris après la desfacha de l'armada imperiala e sa dissolucion. Puei, de desacòrdis importants apareguèron au sen deis Eslaus dau sud partisans d'un estat centralisator format a l'entorn de [[Serbia]] e aquelei qu'èran en favor de la creacion d'una federacion. Lo reglament se faguèt sota la pression militara italiana. D'efèct, [[Belgrad]] menacèt de laissar [[Croàcia]] en fòra d'Iogoslavia e de pas sostenir son vesin còntra leis ambicions d'[[Itàlia]]. Òr, [[Zagreb]] aviá pas lei mejans militars de s'opausar a l'armada italiana e [[Croàcia]] foguèt donc obligida d'abandonar sei projèctes independentistas e d'intrar au sen de l'estat iogoslau en formacion. Un compromes decidèt de fisar la definicion de la fòrma de l'estat a una assemblada cargada de redigir la [[constitucion]] dau Reiaume que foguèt oficialament lo 1{{èr}} de decembre. Lo rèi sèrbe Pèire I{{èr}} ne'n venguèt lo sobeiran. |
L'estat novèu deguèt faciar doas dificultats importantas dins lo corrent de novembre. Premier, leis Italians èran a avançar per annexar lo maximom de territòris après la desfacha de l'armada imperiala e sa dissolucion. Puei, de desacòrdis importants apareguèron au sen deis Eslaus dau sud partisans d'un estat centralisator format a l'entorn de [[Serbia]] e aquelei qu'èran en favor de la creacion d'una federacion. Lo reglament se faguèt sota la pression militara italiana. D'efèct, [[Belgrad]] menacèt de laissar [[Croàcia]] en fòra d'Iogoslavia e de pas sostenir son vesin còntra leis ambicions d'[[Itàlia]]. Òr, [[Zagreb]] aviá pas lei mejans militars de s'opausar a l'armada italiana e [[Croàcia]] foguèt donc obligida d'abandonar sei projèctes independentistas e d'intrar au sen de l'estat iogoslau en formacion. Un compromes decidèt de fisar la definicion de la fòrma de l'estat a una assemblada cargada de redigir la [[constitucion]] dau Reiaume que foguèt oficialament lo 1{{èr}} de decembre. Lo rèi sèrbe Pèire I{{èr}} ne'n venguèt lo sobeiran. |
||
A sa formacion, [[Iogoslavia]] èra compausada de la [[Serbia]] de [[1914]], de [[Croàcia]], d'[[Eslovènia]], de [[Montenegro]] que sa populacion sostenguèt l'integracion dau principat dins l'estat novèu còntra la volontat de son rèi, de [[Voivodina]] e de [[Bòsnia e Ercegovina]]. De tensions frontalieras apareguèron rapidament ambé sei vesins. |
A sa formacion, [[Iogoslavia]] èra compausada de la [[Serbia]] de [[1914]], de [[Croàcia]], d'[[Eslovènia]], de [[Montenegro]] que sa populacion sostenguèt l'integracion dau principat dins l'estat novèu còntra la volontat de son rèi, de [[Voivodina]] e de [[Bòsnia e Ercegovina]]. De tensions frontalieras apareguèron rapidament ambé sei vesins e acomencèron de preocupar la diplomacia dau país. |
||
==== [[Islàndia]] ==== |
==== [[Islàndia]] ==== |
Version del 5 genièr de 2015 a 21.22
1918
| |
---|---|
Ans : 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1918 del calendièr gregorian.
Eveniments
Occitània
França
Perseguida e fin de la Premiera Guèrra Mondiala sus divèrsei frònts :
- sus lo frònt de l'Oèst, la fin de la participacion russa au conflicte permetèt ais Alemands de mandar de renfòrç importants. A la fin de la prima, mai d'una ofensiva obligiguèt lei Francés e lei Britanics de recular lòng dau frònt, especialament dins lo sector de Marne (Segonda batalha de Marna, 27 de mai - 6 d'aost) e dins la region d'Amians. Pasmens, leis Aliats capitèron de tenir lo frònt fins a l'arribada dau còrs expedicionari estatsunidenc que permetèt de donar un avantatge numeric decisiu a l'Entenduda. Lo 8 d'aost es generalament considerat coma lo jorn decisiu de la desfacha alemanda car totei leis atacas acomençadas dins la jornada mau capitèron totalament. Puei, acomencèron una tiera de còntra-ofensivas aliadas qu'entraïnèron lo recul progressiu deis Alemands vèrs l'èst. Conjugat ambé lei victòrias aliadas sus leis autrei frònts, aquò obligiguèt leis Alemands de demandar un armistici que foguèt signat lo 11 de novembre marcant la fin de la guèrra.
- sus lo frònt italian, participacion dau còrs expedicionari francés a l'ofensiva generala deis Italians que capitèron d'intrar en Àustria-Ongria.
- sus lo frònt balcanic, lei Francosèrbes dirigits per lo generau Franchet d'Espèrey capitèron de rompre lo frònt bulgar a la batalha de Dobro Pole (14-19 de setembre). L'armada bulgara s'afondrèt alora totalament en causa d'un nombre important de desercions e Bulgaria demandèt un armistici lo 26 de setembre. Son armada, que representava una fòrça de 25-30 divisions alemandas, foguèt eliminada de la guèrra e leis Alemands poguèron mandar solament 7 divisions per la remplaçar. Aquò laissèt quasi liure lo flanc èst d'Àustria-Ongria e lo flanc oèst de l'Empèri Otoman. En consequéncia, aqueleis estats foguèron rapidament obligits de demandar a son torn un armistici — subretot qu'èran en parallèl durament desfachs per leis Italians e lei Britanics.
Lei condicions de l'armistici permetèron a França de reconquistar lei regions d'Alsàcia-Lorena perdudas en 1871 e d'ocupar una partida d'Alemanha. França foguèt tanben designat per acuelhir lei conferéncias de patz destinada a reglar la Premiera Guèrra Mondiala. Dins aquò, lo país èra afeblit maugrat sa victòria en causa de la destruccion de la màger part dei regions dau nòrd-èst de son territòri e d'un dèute important. Lei pèrdas umanas (1,7 milions de militars ò de civius tuats siá 4,29% de la populacion e 4,3 milions de bleçats) èran tanben un problema grèu qu'anava aver de consequéncias importantas sus la politica francesa de l'entre doas guèrras.
De mai, au començament d'octòbre, l'arribada de l'epidemia de gripa espanhòla en França dempuei lo territòri estatsunidenc aumentèt lo nombre de mòrts. D'efèct, l'epidemia durèt fins a 1919 e tuèt aperaquí 408 000 personas. En causa de la guèrra, l'importància e lo perilh de la malautiá foguèron gardats secrèts per lo govèrn, çò qu'agravèt l'epidemia. De mai, en causa dei movements de tropas, la gripa ganhèt lei país vesins tre la mitat dau mes e Alemanha au començament de novembre.
Euròpa
Alemanha
Perseguida e fin de la Premiera Guèrra Mondiala que s'acabèt per una desfacha alemanda e per l'afondrament dau regime imperiau instaurat en 1871 :
- sus lo frònt de l'Èst onte l'afondrament rus contunièt. Aquò permetèt ais Alemands, ais Austrians e ais Ongrés d'avançar vèrs l'èst e d'impausar de condicions duras au govèrn bolchevic qu'èra au poder dempuei novembre de 1917 (Tractat de Brest-Litovsk signat lo 3 de març). De mai, aquela victòria permetèt a l'Estat Major Alemand d'orientar una partida de sei fòrças orientalas vèrs lo frònt de l'Oèst.
- sus lo frònt de l'Oèst onte se debanèt lei batalhas decisivas de la guèrra. Après sa victòria a l'Èst, l'armada alemanda assaièt de rompre leis armadas francobritanicas. A la prima, d'ofensivas alemandas rompèron lei linhas aliadas mai mau capitèron d'anientar lei fòrças de l'Entenduda qu'èran a esperar l'arribada dau còrs expedicionari estatsunidenc. Aquela arribada aguèt luòc d'un biais progressiu e permetèt de donar ais Aliats un avantatge numeric decisiu. Dins lo corrent de l'estiu, una novèla ofensiva d'amplor d'Alemanha s'acabèt per una desfacha a la segonda batalha de Marne (15-20 de julhet). Puei, a partir dau 8 d'aost, lei còntra-ofensivas aliadas acomencèron e l'armada alemanda deguèt pauc a pauc se retirar vèrs son territòri.
- sus lo frònt balcanic, lei Francosèrbes capitèron de rompre lei linhas germanobulgaras a la batalha de Dobro Pole (14-19 de setembre). Bulgaria, que sa populacion e sei soudats èran lassats per quatre annadas de guèrra, se retirèt dau conflicte (26 de setembre). Aquò entraïnèt tanben la represa de la guèrra per Romania. Sus lo frònt sud-èst, leis Alemands avián d'ara endavant pas pron de divisions per curbir la region e foguèron obligits de se retirar en direccion de son país.
- sus lo frònt italian, lei soudats alemands conoguèron una situacion similara. D'efèct, l'agitacion revolucionària austriana entraïnèt l'afondrament de l'armada austro-ongresa qu'èra en mai d'aquò minada per de pèrdas catastroficas dempuei l'acomençament de la guèrra. Lei desfachas de Piave (10-25 de junh) e de Vittorio Veneto (24 d'octòbre - 3 de novembre) que s'acabèron per la pèrda de 280 000 òmes suplementaris precipitèron la desfacha finala. Lo 4 de novembre, Àustria-Ongria signèt un armistici e acceptèt de dissòuvre son armada — plusors unitats avián pas esperat aquel òrdre per se dispersar totalament — laissant lo flanc sud d'Alemanha sota la menaça d'una ataca aliada.
Menaçat per l'afondrament de seis aliats, lo govèrn alemand assaièt de negociar un retorn au statu quo ante bellum entraïnant l'afondrament dau morau dei soudats e dau regime. En novembre, de revòutas e de mutinariás entraïnèron la fugida dau kaiser ai País Bas e l'instauracion d'un govèrn republican que signèt un armistici ambé leis Aliats lo 11 de novembre. Lo tèxte èra la consequéncia de la desfacha militara alemanda. Pasmens, la màger part dei fòrças alemandas avián gardat sa combativitat e son organizacion en despiech dei desfachas infligidas per leis Aliats. Ansin, nasquèt lo mite de la traïson de l'armada per lei revolucionaris e lei republicans alemands qu'anava tenir un ròtle important durant lo periòde de la Republica de Weimar.
Lei condicions d'armistici foguèron la desmobilizacion de la màger part de l'armada, lo liurament de la màger part deis armaments pesucs e l'abandon de certanei regions frontalieras, especialament Alsàcia-Lorena reconquistada per França. Dins lei regions orientalas, Polonha èra a se revòutar e a reconquistar son independéncia. En cinc annadas de guèrra, Alemanha aviá perdut 2,46 milions de militars e de civius (3,8% de sa populacion de 1914) e la gripa espanhòla faguèt son aparicion dins lo país en novembre. La malautiá i demorèt fins a l'annada seguenta e faguèt de centenaus de milièrs de mòrts. Sus lo territòri alemand eu meme, divèrsei movements revolucionaris mai ò mens radicaus ò moderats assaiavan de prendre lo poder e lo país finiguèt l'annada dins lo caòs.
Àustria
Proclamacion de la Republica d'Àustria Alemanda lo 12 de novembre après l'abandon dau poder per l'emperaire Carles. Lo país novèu assaièt d'èsser integrat au sen d'Alemanha (11 de novembre) e revendiquèt totei lei regions poblats d'Alemands de l'anciana partida austrian de l'Empèri (22 de novembre). Pasmens, franc dau còr germanofon d'Àustria, poguèt pas s'opausar ai revendicacions territòrialas d'Itàlia, d'Iogoslavia e de Checoslovaquia. De mai, lo caòs politic a Berlin empachèt sa reünion amb Alemanha (idèa que començava tanben de suscitar l'oposicion deis autrei venceires, especialament de França).
Àustria-Ongria
Perseguida e fin de la Premiera Guèrra Mondiala que s'acabèt per una desfacha alemanda e per l'afondrament dau regime imperiau instaurat en 1871 :
- sus lo frònt de l'Èst onte l'afondrament rus contunièt. Aquò permetèt ais Alemands, ais Austrians e ais Ongrés d'avançar vèrs l'èst e d'impausar de condicions duras au govèrn bolchevic qu'èra au poder dempuei novembre de 1917 (Tractat de Brest-Litovsk signat lo 3 de març). De mai, aquela victòria permetèt a l'Estat Major Alemand d'orientar una partida de sei fòrças orientalas vèrs lo frònt de l'Oèst. Pasmens, l'arribada dau còrs expedicionari estatsunidenc donèt un avantatge numeric ais Aliats e permetèt ai Francés e ai Britanics de mandar de tropas suplementàrias sus leis autrei frònts.
- sus lo frònt italian, l'armada austro-ongresa conoguèt una annada catastrofica ambé lei esfachas de Piave (10-25 de junh) e de Vittorio Veneto (24 d'octòbre - 3 de novembre) que s'acabèron per la pèrda de 280 000 òmes. Aquò precipitèt l'afondrament dau regime imperiau e de l'Empèri d'Àustria-Ongria. Checoslovaquia declarèt son independéncia lo 28 d'octòbre, Croàcia lo 29 e Ongria lo 31. En novembre, lei regions polonesas se revoutèron.
Après l'afondrament austrian sus lo frònt italian, lo govèrn austrian signèt l'armistici de Villa Giusti (4 de novembre) que marquèt la fin de la guèrra per l'Empèri. Foguèt obligit de dissòuvre son armada — una partida deis unitats non austrianas avián ja començat de se dispersar ò d'obeïr ai sieunas autoritats nacionalas — e lo 12 de novembre, l'emperaire Carles (1916-1918) abandonèt lo poder. Aquò marquèt la disparicion d'Àustria-Ongria.
Belgica
Perseguida e fin de la Premiera Guèrra Mondiala. L'armada bèlga contunièt de participar ai combats sus lo frònt de l'Oèst onte foguèt esparnhat per leis ofensivas alemandas de la prima e de l'estiu. Puei, participèt a la liberacion de son país. A respèct deis autrei participants a la guèrra, Belgica aviá perdut « solament » 1,4% de sa populacion (105 000 mòrts sus una populacion de 7,4 milions en 1914) mai una partida importanta de son territòri èra estada destrucha per lei combats.
Bulgaria
Perseguida e fin de la Premiera Guèrra Mondiala ambé l'afondrament de la volontat de la populacion de contuniar lo conflicte. D'efèct, per perseguir son esfòrç de guèrra, Bulgaria deviá mobilizar de ressorsas umanas e militaras desrasonablas en comparason de sei capacitats e la populacion èra fòrça lassa. Ansin, en junh, la novèla de la victòria deis Empèris Centraus còntra Russia e Romania suscitèt ges de regaudiments. Au contrari, leis abitants foguèron maucontents de la perseguida dei combats dins lei Balcans. Au sen de l'armada, lo morau èra tanben feble e lei desercions se multiplicavan car lei soudats entendián de rumors inquietantas a prepaus de la vida de sei famihas. Ansin, lei fòrças bulgaras s'afondrèron a la batalha de Dobro Pole (14-19 de setembre) e lo país se retirèt de la guèrra lo 26 de setembre. Per sauvar la monarquia menaçada per de movements revolucionaris, lo tsar Ferrand abdiquèt en favor de son fiu Boris III (3 d'octòbre) que s'èra opausat a l'intrada en guèrra bulgara en 1915. De 1915 a 1918, 187 500 Bulgars èran mòrts siá 3,4% de la populacion de 1914 (e 152 000 militars èran estats bleçats).
Checoslovaquia
Aprofichant l'afondrament d'Àustria-Ongria e lo sostèn diplomatic deis Aliats, especialament de Washington, Checoslovaquia proclamèt son independéncia lo 28 d'octòbre. Lo principi d'un estat gropant Boèmia e Eslovaquia foguèt confirmat dos jorns pus tard e lo 14 de novembre, lo país novèu chausiguèt de venir una republica. Tomáš Masaryk ne'n venguèt president e Karel Kramář cap dau govèrn.
Danemarc
Independéncia d'Islàndia que venguèt un reiaume independent (1èr de decembre). Son sobeiran demorèt lo rèi de Danemarc segon un sistèma d'union personala entre lei dos reiaumes.
Estònia
Lo 3 de març, la totalitat d'Estònia foguèt ocupada per l'armada alemanda e lo tractat de Brest-Litovsk prevesiá lo mantenement d'Estònia au sen de Russia. Pasmens, lei partisans d'un estat balte unic sota tutèla alemanda s'agitèron e capitèron d'obtenir una modificacion dei clausas de Brest-Litovsk en favor d'una annexion d'Estònia per Alemanha. L'ocupacion alemanda durèt fins a novembre e l'annulacion dau tractat de Brest-Litovsk. La retirada alemanda entraïnèt de pilhatges importants. Pasmens, lei germanofons gardèron lo poder e executèron aperaquí 2 000 bolchevics e nacionalistas estonians per assegurar sa posicion. Fondèron un Conseu Nacionau (Landesrat) que prepausèt a l'emperaire Guilhèm II de crear un grand ducat reunissent la totalitat dei país baltas. Dins aquò, aqueu projècte mau capitèt en causa de l'afondrament alemand a la fin de l'annada. Lei germanofons deguèron alora abandonar lo poder e lo laissar ai nacionalistas estonians de Konstantin Päts. Una guèrra civila acomencèt alora entre nacionalistas estonians, milicians germanofons dau sud e bolchevics situats a l'èst.
Finlàndia
En causa de l'afondrament de Russia, la societat finlandesa conoguèt una tiera de dificultats grèvas : divisions politicas entre partisans dau tsar ò dau conservatisme e revolucionaris de divèrsei movements, afondrament de l'economia en causa de la fin de la demanda russa, problema d'avitalhament alimentar, aumentacion dau chaumatge, aumentacion dei prètz... etc. Aquò foguèt agravat per l'afondrament deis institucions estaticas, especialament la polícia e leis unitats militaras de garnison, e de combats acomencèron entre Roges e Blancs tre genier. Gràcias au sostèn militar de l'armada alemanda qu'aviá ocupat lei regions baltas, lei Blancs foguèron venceires en mai après una guèrra saunosa que causèt 37 000 mòrts e destruguèt lo rèsta de l'economia finlandesa. Pasmens, lei tendàncias moderats dei dos camps capitèron de trobar un compromes per redreiçar a cha pauc lo país que poguèt ansin mantenir son independéncia.
Georgia
Au començament de l'annada, Georgia faguèt partida de la Republica Democratica Federativa de Transcaucàsia que proclamèt son independéncia lo 24 de febrier. Pasmens, aquel estat intrèt rapidament en crisi en causa de la manca de cooperacion entre lei pòbles diferents de la federacion. Lo 26 de mai, Georgia proclamèt son independéncia e foguèt imitada per Armenia e Azerbaitjan dos jorns pus tard entraïnant la disparicion de Transcaucàsia. Georgia passèt alora sota la proteccion deis Empèris Centraus fins au mes de novembre puei sota la proteccion de l'Entenduda après la victòria aliada. De tropas estrangieras foguèron desbarcadas per assegurar aquela proteccion.
En parallèl d'aqueleis eveniments, lei tropas russas se retirèron ambé l'afondrament dau regime imperiau. En causa de la manca d'avitalhament dei soudats de l'armada imperiala, aquò entraïnèt de pilhatges importants. Pasmens, permetèt tanben ai nacionalistas georgians de prendre lo contraròtle d'armas e de municions abandonadas e d'acomençar l'organizacion d'una fòrça militara locala.
Grècia
Participacion de Grècia ai combats de la Premiera Guèrra Mondiala ambé la mobilizacion de 9 divisions. Aquelei fòrças participèron a la victòria aliada de Skra-di-Legen (30 de mai). Puei, en setembre, faguèron partida dei tropas que progressèron vèrs lo nòrd après la rompedura dei linhas bulgaras. Pasmens, l'armada grèga mau capitèt d'intrar en Bulgaria après sa desfacha de Doiran (18-19 de setembre). Enfin, d'unitats grègas foguèron mandadas en Serbia per accelerar la liberacion dau país e menaçar lo sud d'Àustria-Ongria.
Lei pèrdas grègas de la guèrra foguèron de 176 000 mòrts (150 000 civius e « solament » 26 000 militars) siá 3,4% de sa populacion de 1914. Pasmens, Atenas aviá capitat de desfaire Bulgaria e l'Empèri Otoman qu'èran sei dos adversaris principaus.
Iogoslavia
Formacion dau Reiaume d'Iogoslavia dins lo corrent de la fin de l'annada après la reünion d'un Conseu nacionau deis Eslovèns, dei Croats e dei Sèrbes a Zabreb (6 d'octòbre). L'afondrament d'Àustria-Ongria a la fin d'octòbre accelerèt lo procès. Lo 29 d'octòbre, lo Sabor, parlament tradicionau de Croàcia que teniá un estatut d'autonòmia larga dins l'Empèri Habsborg, declarèt son independéncia e la creacion d'un Estat deis Eslovèns, dei Croats e dei Sèrbes. Un Comitat Iogoslau foguèt format per lo representar a l'estrangier.
L'estat novèu deguèt faciar doas dificultats importantas dins lo corrent de novembre. Premier, leis Italians èran a avançar per annexar lo maximom de territòris après la desfacha de l'armada imperiala e sa dissolucion. Puei, de desacòrdis importants apareguèron au sen deis Eslaus dau sud partisans d'un estat centralisator format a l'entorn de Serbia e aquelei qu'èran en favor de la creacion d'una federacion. Lo reglament se faguèt sota la pression militara italiana. D'efèct, Belgrad menacèt de laissar Croàcia en fòra d'Iogoslavia e de pas sostenir son vesin còntra leis ambicions d'Itàlia. Òr, Zagreb aviá pas lei mejans militars de s'opausar a l'armada italiana e Croàcia foguèt donc obligida d'abandonar sei projèctes independentistas e d'intrar au sen de l'estat iogoslau en formacion. Un compromes decidèt de fisar la definicion de la fòrma de l'estat a una assemblada cargada de redigir la constitucion dau Reiaume que foguèt oficialament lo 1èr de decembre. Lo rèi sèrbe Pèire Ièr ne'n venguèt lo sobeiran.
A sa formacion, Iogoslavia èra compausada de la Serbia de 1914, de Croàcia, d'Eslovènia, de Montenegro que sa populacion sostenguèt l'integracion dau principat dins l'estat novèu còntra la volontat de son rèi, de Voivodina e de Bòsnia e Ercegovina. De tensions frontalieras apareguèron rapidament ambé sei vesins e acomencèron de preocupar la diplomacia dau país.
Islàndia
Independéncia d'Islàndia que venguèt un reiaume independent (1èr de decembre). Son sobeiran demorèt lo rèi de Danemarc segon un sistèma d'union personala entre lei dos reiaumes.
Itàlia
Letònia
Lituània
Ongria
Montenegro
Perseguida de la Premiera Guèrra Mondiala e participacion de l'armada de Montenegro a la victòria aliada sus lo frònt balcanic. Pasmens, lo reiaume passèt sota lo contraròtle de Serbia e foguèt integrat au Reiaume d'Iogoslavia que se formèt a la fin de l'annada. Montenegro perdiguèt son independéncia fins a 2006 mai gardèt una autonòmia importanta.
Empèri Otoman
Polonha
Lo 3 de novembre, proclamacion de son independéncia per l'anciana partida russa de Polonha. Gràcias a l'afondrament d'Alemanha e d'Àustria-Ongria dins lo corrent d'octòbre-novembre, aquò foguèt completat lo 11 de novembre per la proclamacion d'independéncia deis autrei regions polonesas, çò que marquèt la restauracion d'aquel estat 123 ans après sa disparicion en 1795. Pasmens, lo traçat de sei frontieras èra totalament fosc e lo país fisèt a Józef Piłsudski l'organizacion de fòrças armadas per defendre l'independéncia e conquistar l'ensems dei territòris revendicats per lei Polonés (11 de novembre) avans de lo nomar cap de l'Estat (14 de novembre). A l'èst, de combats — encara limitats mai qu'anavan se generalizar rapidament — acomencèron còntra l'Armada Roja Sovietica.
Portugal
Reiaume Unit
Romania
Russia
Serbia
Transcaucàsia
Ucraïna
Africa
Libèria
En guèrra — sensa intencion vertadiera de participar ai combats — còntra Alemanha dempuei lo 5 de mai de 1917 per melhorar sei relacions ambé leis Estats Units d'America, Libèria foguèt atacat per un sosmarin alemand lo 10 d'abriu. Lo naviri menèt una incursion dins lo pòrt de Monròvia onte destruguèt aisament l'unic naviri de la marina dau país e bombardèt la capitala per i destrurre leis estacions de ràdio e de telegraf.
America
Estats Units d'America
Arts
Sciéncias e tecnicas
Armament
Dins l'encastre de la Premiera Guèrra Mondiala e de la recèrca d'armaments novèus, de progrès importants foguèron realizats dins lo corrent de l'annada :
- invencion dau premier canon anticarri per l'armada alemanda que modifiquèt de canons de velocitat auta per rompre lei blindatges dei carris aliats.
- desvolopament e intrada en servici dau premier veïcul de transpòrt de tropas (lo Mark IX britanic). Pasmens, l'utilizacion d'un tau veïcul demorèt limitada fins a la Segonda Guèrra Mondiala.
Economia
Naissenças
- 15 de genièr - João Baptista Figueiredo, president de Brasil (m.1999).
- 15 de genièr - Gamal Abdel Nasser, president d'Egipte (m.1970).
Decèsses
Prèmi Nobel
- Prèmi Nobel de Fisica :
- Prèmi Nobel de Quimia :
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina :
- Prèmi Nobel de Literatura :
- Prèmi Nobel de la Patz :